Una certa tristor i melancolia recorren el meu cos quan deixo enrere les Cataractes d’Iguaçu. És una sensació estranya. Per un cantó, estic profundament content d’aquest dos dies. L’espectacle que han vist els nostres ulls ha superat amb escreix tot el que havíem llegit i sentit sobre aquest paratge. En canvi, hi ha un pensament que no se m’esborra i que em neguiteja: veuré algun dia, en algun indret del món, alguna cosa tan impressionant com les Cataractes d’Iguaçu? Com que no ho tinc gens clar, em prometo que alguna vegada tornaré aquí mateix per tornar a veure aquest espectacle, que sense cap mena de dubte és el que més bocabadats ens ha deixat, tant a mi com a la Isa després de desenes i desenes de visites arreu del món.
COM ARRIBAR A LES CATARACTES D’IGUAÇÚ
Les cataractes del riu Iguaçu estan en una zona fronterera entre dos estats sobirans. És doncs, una frontera natural entre Argentina (la província de Misiones) i Brasil (l’estat de Paranà). Això fa que la visita de les cataractes sigui una extensió habitual tan en un viatge a l’Argentina o al Brasil.
En general, els que venen de fer un periple pel Brasil, arriben fins a Foç d’Iguaçu, la ciutat que dóna cobertura i infraestructura al Parc Natural. Els que arribem des d’Argentina, com és el nostre cas, ens estem a Puerto Iguaçu, la ciutat fronterera Argentina.
Per arribar fins a Puerto Iguaçú des de Buenos Aires, la capital argentina hi ha almenys tres maneres de fer-ho. La primera el tren. Un vell tren que és conegut com El Gran Capitan i que et porta des de Buenos Aires fins a la Capital de l’Estat de Corrientes, Posadas. Després, cal agafar un autobús fins el destí final. El tren però, és antic, amb seients de fusta gens còmodes i molt, molt, molt lent, no superant la mitjana de 40 quilòmetres per hora. És a dir, triga entre 28 y 30 hores en arribar a Posadas. Cal evitar-ho a no ser que siguis un friki dels trens, i a més, el teu viatge tingui una durada il.limitada.
La segona opció és la més cara, però també la més còmode. És a dir, agafar un avió a Buenos Aires que et porta en menys de dues hores fins a Puerto Iguaçu. Aquesta va ser la que vam emprar nosaltres, entre altres coses, perquè només teníem tres setmanes per veure Argentina, de manera que calia economitzar el temps.
La tercera manera és agafar un autobús de llarg recorregut des de Buenos Aires (n’hi ha que els seients són absolutament reclinables i acceptablement còmodes). Cal tenir en compte que el llarg trajecte de més de mil tres cents quilòmetres travessa la província de Misiones, interesantíssim per la gran quantitat de Missions jesuítiques en runes, algunes tan importants com la de San Ignacio Miní. Son les diverses missions que els jesuïtes espanyols van edificar al segle XVI amb la idea d’evangelitzar els indis de la zona i que la fenomenal pel.lícula La Mision, va retratar. És doncs el viatge en autobús, una possibilitat de poder fer una aturada per visitar aquesta zona. Ens queda pendent.
En arribar al aeroport de Puerto Iguaçu, vam agafar un taxi que ens va deixar a l’hotel. Obviaré el nom del mateix, perquè la meva memòria selectiva va tenir a bé oblidar-lo tan punt vam fer el check out. En qualsevol cas, la oferta és variada i per a tots els preus i gustos. Des d’econòmiques guest house fins a un Hotel Hilton, situat a dins mateix del Parc Nacional.
LA VISITA A LES CATARACTES D’IGUAÇÚ
Cal almenys 2 dies per visitar les Cataractes. Un per fer-ho del cantó Argentí i l’altre per fer-ho, des del cantó brasiler. Val a dir, que per visitar la zona brasilera des de l’Argentina no hi ha cap problema . Pots agafar un tour organitzat, o més econòmic, agafar algun taxi o minibús que et deixi a les guixetes del Parc, per la zona brasilera. Els tràmits fronterers són força àgils, no en va, tant als uns com als altres, els convé que els viatgers visitin les dues zones, per tal de fer caixa.
I quina part és millor si només tens un dia per visitar les cataractes? Doncs a mi em sembla impossible respondre aquesta pregunta. El que diria, és que cal en aquet cas és refer el viatge per tal de poder disposar de dos dies sencers. Visitar les cataractes des d’un sol cantó és deixar la visita realment a mitges. La majoria de grans cascades estan del cantó argentí (potser fins el 80%), però el cert és que probablement el millor escenari, la millor posada en escena la tens de del cantó brasiler. En qualsevol cap, ja us dic, cal programar la visita a les cataractes de tal manera que es disposi de dos dies.
ZONA ARGENTINA DE LES CATARACTES D’IGUAÇÚ
Des de la zona argentina és on es viuen més intensament les cataractes. Hi ha zones on el soroll és tant eixordador que comunicar-se es fa impossible. Igualment, cal anar provist d’impermeable, doncs no son poques les zones on vam quedar xops.
Hi ha tres senders senyalitzats que et permeten fer un recorregut ben complet:
– En sender superior: per viure les cataractes des de d’alt dels salts d’aigua.
– En sender inferior: per viure-les, des de la seva base.
– La Gorja del Diable : per viure-les des de dins mateix. És probablement un dels moments més intensos de tota la visita a les cataractes, pel que no us el podeu perdre de cap manera. S’hi arriba prenent un petit ferrocarril que recorre els dos quilòmetres de distància que et porten a l’inici del sender. Està inclòs al preu de l’entrada al Parc.
Hi ha la possibilitat d’agafar una petita embarcació que et porta just al peu de les cataractes. De ben segur que és un dels moments més sublims de la visita, però com que nosaltres anàvem amb en Marc, que no tenia encara els dos anys, en ho vam perdre. Sacrificis de pares…
A la zona d’entrada, on hi ha alguns restaurants, ens vam trobar una família de coatís, que esperen atents a que algun turista deixi quelcom de menjar. Aquests mamífers, originaris de sudamèrica, feien les delícies de tots el nens. També vam trobar durant el recorregut una bona pila de grans llangardaixos, de més de mig metre de llargada, que són molt típics per aquest vorals.
Igualment, la zona de la Gorja del diable estava colonitzada per milions de grans papallones de totes mides i colors, resultant-ne un espectacle realment impactant.
ZONA BRASILERA DE LES CATARACTES D’IGUAÇÚ
Es reconeguda de forma unànime com el millor mirador de les cataractes. Un 80% estan en el costat argentí, de manera que en certa manera, la zona argentina seria l’escenari i la brasilera, el pati de butaques.
Un cop pagada l’entrada un autobús et porta fins al final d’un camí, on comença el recorregut, al davant de l’Hotel das Cataratas. Allà comença el sender que en un parell d’hores et porta al final del recorregut. Es clar que el temps pot ser molt més, depenent de les parades que facis per fer fotografies. No en va, d’oportunitats per tirar-ne no en faltes pas. Al final del recorregut hi ha un punt de trobada on hi ha diversos restaurants per reposar forces.
Definitivament, les Cataractes d’Iguaçu son un dels espectacles més impactants que la naturalesa et pugui regalar. Esperem poder tornar-hi algun dia.