Site icon Mil Viatges

LES TORRES PETRONES. El gratacel més bonic del món.

Quin és el gratacels més bonic del món. És el Burj Khalifa, a Dubai, que alhora és el més alt? És l’Empire State Building, que potser és el més emblemàtic? És el Turning Torso de Malmoe, amb les seves impossibles contorsions? Per nosaltres, el gratacels més bonic del món és (o millor dit, son) les Torres Petrones de Kuala Lumpur, de l’arquitecte argentí César Pelli.
Quan es van construir, el 1988, les Torres Petrones van passar a ser el gratacels més alt del món, amb 452 metres d’altura. La cursa sense fi en busca del cel, que s’ha produït els darrers 3 lustres, fa que ara només sigui el desè gratacel més alt. La seva elegància però segueix intacte.
Arribem cansats a Kuala Lumpur. El viatge des de casa és llarg i a més, no és directe. Comença a fer-se fosc, però no volem esperar a demà. Feia temps que volíem conèixer les Torres Petrones i ara les tenim a menys de cinc quilòmetres.

Per això, deixem les maletes al hotel i anem a buscar el metro. Des de l’estació central agafem la Kelana Jaya line (després d’estar una estona per aclarir-nos sobre els diversos mitjans de transport a Kuala Lumpur) i parem a l’estació KLCC, és a dir el Kuala Lumpur City Centre que és la zona on s’ubiquen les Torres Petrones.

Quan sortim de la boca del metro, la mirada no és pot dirigir si no amunt. Les tenim al davant, immenses, amb els seus 452 metres que busquen al cel, lluents, perfectament simètriques i amb seu conegut pont, que les uneix a mitja alçada.

Els 88 pisos de les dues torres, coronades per les seves antenes son visibles des de tot Kuala Lumpur. Dins de les torres, hi ha un centre comercial (un més de les desenes d’esplèndids centres comercials que trobarem a Kuala Lumpur). I a més, son la seu de la companyia nacional de petroli, que els hi dóna nom.

Fins fa no massa anys, pujar a les Torres Petrones era de franc. Calia estar a primera hora a la filera que es formava davant l’entrada, doncs les entrades eren limitades. Ara però, cal pagar per pujar-hi. I les opcions són dos: arribar fins al Skybridge; és a dir, el pont que uneix les dues torres; o arribar fins l’observatori del pis 86. El tickets a més, han incrementat el preus i actualment costen (2013) 80 MYR pujar-hi. És a dir, gairebé 20 euros.

Al davant les torres hi ha un relaxant parc amb un munt de gronxadors per la canalla i amb un petit llac amb fonts. Més enllà,hi ha una gran piscina pública, on s’hi poden banyar els nens, mentre els pares vigilen. Les vistes des de la piscina son esplèndides. Com que es va fent fosc i no hem portat banyador, en Marc no es banyarà aquesta vegada.

A mesura que es va fent fosc, les torres es van il.luminnat. És sens dubte, l’espectacle més bonic que hi ha a Kuala Lumpur. La presència de les torres il.luminades ho magnifica tot. Ens estem una bona estona gaudint d’elles, fins que al final tornem a l’hotel, perquè estem baldats.
L´últim dia a Kuala Lumpur, després de donar una bona volta per Malaïsia i Cambotja ens acostem novament a les torres.

Aquesta vegada de dia, perquè en Marc pugui gaudir de les piscines del davant i també de la petita cascada. S’ho passa de primera, i a més, és converteix en una atracció per les adolescents malaies, que es volen fotografiar amb ell.
Definitivament, les Torres Petrones són, per nosaltres, el gratacel més bonic del món. O almenys, el més bonic dels que hem vist.



Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version