Site icon Mil Viatges

ALCALÀ DE HENARES. Visita a la ciutat natal de Cervantes.

Quan el 1998, la UNESCO va decidir incloure la ciutat natal de Miguel de Cervantes a la llista del Patrimoni de la Humanitat va fer justícia a una ciutat plena d’història i art.

Acompanyat dels meus bons amics Luis i Ramón y les seves dones, que em van fer d’extraordinaris cicerones, vaig poder gaudir d’un assolellat diumenge en bona companyia, descobrint els secrets d’aquesta preciosa ciutat, que val la pena incloure com una visita gairebé imprescindible des de la capital de l’estat, Madrid.

BREVÍSSIMA HISTÒRIA.

El pas de diverses cultures ha fet que Alcalà de Henares sigui rica en restes històriques de diverses èpoques. La fundació de la ciutat primerenca va correspondre als celtíbers, però després de la conquesta per part de Roma, sobre aquesta primera vil.la es va edificar la ciutat de Complutum, que va esdevenir un primer període d’esplendor.

Amb la invasió musulmana, la ciutat es va despoblar, alhora que es va convertir amb l’alcassaba àrab de Al Qal’at Wadi-l-hiyara. D’aquest nom àrab, s’esdevé l’actual d’Alcalà d’Henares; i de la ciutat romana de Complutum, el gentilici dels seus habitants: els complutenses.

La reconquesta, a partir del 1118, va suposar que al voltant del temple de San Yuste es comencés a edificar la ciutat medieval. Però van ser els bisbes de Toledo els que van donar notorietat a la ciutat. En efecte, el Rei Alfons VII de Castella va donar la ciutat i les terres circumdants als bisbes de Toledo, els quals van edificar un castell, que posteriorment va ser palau i que va ser el lloc de residència i de naixement de diversos reis i nobles.

Alcalà es converteix en un focus acadèmic i cultural gràcies a la figura del Cardenal Cisneros, el qual funda la Universitat Complutense el 1499. De de llavors, Alcalà es va convertir en una de les ciutats més importants a l’àmbit acadèmic a la península. A les seves aules, van estudiar o donar classes alguns il.lustres com Antonio de Nebrija, San Juan de la Cruz, Lope de Vega, Francisco Quevedo o Calderón de la Barca.

Als segle XIX arriba el període més fosc de la història d’Alcalà, doncs Madrid va assumint cada vegada més la seva capitalitat, fins el punt de que la Universitat Complutense és traslladada a la capital d’Espanya. En aquest segle, Alcalà de Henares perd gairebé el 80% de la població, passant de 25.000 a 5.000 habitants.

Gracies a la denominada “Sociedad de Condueños de los Edificios que fueron Universidad”, a partir de mitjans-finals de segle XIX, la ciutat recupera part dels edificis que havien sigut desmantellats i subhastats. La idea era comprar el màxim de patrimoni per tal d’evitar-ne l’espoli i que en algun moment, la prestigiosa Universitat pogués tornar a Alcalà. De fet, la nova Universitat, no arriba fins el 1977, aquesta vegada amb el nom de Universitat d’Alcalà, però gràcies a la feina feta per la “Sociedad de Condueños”, diversos edificis històrics com el mateix rectorat o diverses antigues facultats, formen part de la nova Universitat. Fins i tot el bisbat de Toledo-Madrid, torna a la la ciutat complutense, el 1991, de manera que l’Església Magistral és elevada a categoria de Catedral.

Convent de les Bernardes

 

QUÈ VISITAR A ALCALÀ DE HENARES.

CASA D’HIPPOLYTUS I CIUTAT ROMANA DE COMPLUTUM.

Com que els meus amics Ramón i Luis em van venir a buscar al hotel de Madrid, en el qual m’allotjava, el primer que vam fer quan vam arribar a Alcalà per la carretera que passa per Torrejon d’Ardoz és parar a la Casa d’Hippolytus, que es troba uns quilòmetres abans del centre històric.

Aquest edifici, que ha vist en part la llum gràcies a la feina dels arqueòlegs és un extraordinari exemple de com era una finca romana dels segles III i IV després de Crist. La finca estava a les afores de la ciutat de Complutum i es tractava d’una espècie de Col.legi per a Joves de la noblesa. La finca estava envoltada de frondosos jardins i encara ara hi podem distingir zones com l’hipocauste, on hi havia el caldarium i el tepidarium, la zona de les letrines, una sala de culte a Diana i el Pati Central, al voltant del qual, es distribuïen les diverses estances.

A la zona oriental d’aquest Pati Central hi trobem un preciós mosaic amb escenes de pesca, que va ser signat per un artista de nom Hippolytus que li ha donat nom a tota la finca.

Visitada la Casa d’Hippolytus vam tornar a reprendre la marxa, fins acostar-nos a l’antic Forum de la ciutat de Complutum. En qualsevol cas, els dos recintes disten poc més d’un quilòmetre. De manera que qui no disposi de cotxe, pot acostar-s’hi a peu.

Vam estar poc menys de mitja hora per donar una volta per l’antic Forum de la ciutat de Complutum. Entre les diverses estructures que es poden distingir hi ha la façana monumental, el Mur del Miracle (façana Nord de la Cúria i la Basílica), la Basílica civil, el mercat o les termes. Els arqueòlegs segueixen treballant per donar a llum el màxim d’estructures de la ciutat i la veritat és que tindran força feina. Cal posar força imaginació per distingir el que ara podem veure.

Casa d’Hippolytus. Mosaic.
Antiga Complutum

CENTRE HISTÒRIC: DEL PALAU ARQUEBISBAL AL COL.LEGI DE SAN ILDEFONSO.

El eix vertebrador de la ciutat històrica d’Alcalà és la preciosa i porticada Calle Mayor que s’inicia a la Plaça de los Santos Niños (on trobem la Catedral Magistral) i acaba a la Plaça Cervantes. Abans, però d’iniciar aquest recorregut que ens portarà fins a la Universitat d’Alcalà, fem una breu parada per veure, ni que sigui des de fora, el Palau Arquebisbal. Després, farem camí de la Catedral Magistral, per seguir pel Carrer Major, on trobem la Casa de Cervantes i després la Universitat d’Alcalà, amb el Col.legi Major de San Ildefonso.

Passejant pel carrer major

 

PALAU ARQUEBISBAL

Els bisbes de Toledo tenien la seva residència en aquest palau, que s’assembla a una fortalesa, a Alcalà de Henares. Hi ha noticies de l’existència d’un Palau Arquebisbal des de principis segle XIII (una residència mudèjar manada construir per el bisbe Rodrigo Jimenez de Rada), però l’actual és fruit de les diverses ampliacions i remodelacions que ha patit. Tants anys de construcció ha donat lloc a una mescla d’estils, entre ells, el mudèjar, el renaixentista i el barroc. A més, el 1939 va partir un incendi molt important que gairebé el devasta per complet.

Com que no podem entrar al Palau, ens hem de conformar en gaudir, des de fora, de la preciosa façana renaixentista, ja plateresca. A més, hi ha una gran reixa de ferro forjat que fa que no ens hi podem acostar massa. A la façana, destaca el bonic blasó del cardenal-infant Lluís Antoni, fill de Felip V, que va ser el primer rei borbó que va substituir a la casa d’Àustria.

Palau Arquebisbal

 

CATEDRAL MAGISTRAL

El seu nom és el de Catedral de los Santos Niños Justo y Pastor de Alcalá de Henares i és la seu episcopal de la diòcesi d’Alcalà de Henares des de 1991, quan es recupera la diòcesi i l’església magistral és elevada a categoria de catedral.

No seria just dir que és una de les catedral més boniques d’Espanya.

Es tracta d’una església de principis del segle XVI, erigida en estil gòtic isabel.lí, després de que el Cardenal Cisneros li otorgués el títol de Magistral a l’església que hi havia en aquell indret i es projectés la construcció d’un nou edifici.

Al campanar de la Catedral ja podrem distingir un dels símbols inequívocs de la ciutat d’Alcalà: els múltiples nius de cigonya. Durant tot el dia, anirem descobrint desenes de nius de cigonya, cadascun dels quals amb 2 o tres cigonyes dins, que han colonitzat literalment els edificis alts de la ciutat, principalment, es clar, les torres de les esglésies.

Entrem a l’església, però hi estem poca estona perquè és hora d’ofici. És un edifici més aviat auster, dominat per les seves treus naus que es tanquen amb la típica volta de creueria gòtica.

CARRER MAJOR I CASA NATAL DE CERVANTES

Aquest carrer, que s’allarga des de la plaça de los Santos Niños fins a la Plaça Cervantes, és sens dubte un dels carrers més bonics de tota Espanya. De fet, és el carrer porticat més llarg d’Espanya.

Antigament en aquesta zona hi havia el call jueu. Era el segle XII. De fet, encara es conserven dues entrades de l’antiga sinagoga, que després de l’expulsió dels jueus, va quedar, es clar, en desús. El carrer, que és per a vianants, és un eix vertebrador, tant a nivell monumental, com comercial i en ell hi trobem un dels monuments més important de la ciutat: la casa natal de Cervantes.

Miguel de Cervantes és sense cap mena de dubte el més universal dels escriptors espanyols del segle d’or i l’autor, d’una de les obres cimeres de la literatura: el Quixot. Al carrer major d’Alcalà de Henares hi trobem la seva casa natal que no només es pot visitar, si no que no cal pagar per fer-ho.

Això sí, que ningú es pensi que aquesta és la casa original on va néixer el cèlebre escriptor. L’edifici actual és del 1956, tot i que està construït tal i com eren les casones castellanes de l’època (Cervantes neix el 1547). Al entrar a la casa, ens trobem amb un pati central, a mode de claustre porticat on es distribueixen, al seu voltant les diverses alcoves i estances. Al patí, hi trobem també un pou. Les diverses habitacions estan decorades amb mobiliari d’època, per tal d’ambientar-les tal i com devien ser aquestes cases fa més de quatre segles.

Carrer Major
Carrer Major
Casa de Cervantes

 

Al final del carrer hi trobem la plaça de Cervantes, molt bonica i que antigament era coneguda com la Plaça del Mercat. Fins i tot, en dies de fira, la plaça havia sigut, fins el segle XIX, la seu de curses de braus. En aquesta plaça hi trobem l’ajuntament de la ciutat, a l’antic convent de San Carlos Borromeo, que va ser transformat el 1870, en Casa Consistorial. Al centre de la plaça i envoltat per diversos parterres trobem l’estàtua de Cervantes, del 1879 i obra de l’italià Pedro Nicoli i un bonic Quiosc de la música, del 1898, obra de Martin Pastells.

 

Plaça de Cervantes

 

UNIVERSITAT D’ALCALÀ. COL.LEGI MAJOR DE SAN ILDEFONSO.

El Col.legi de San Ildefonso, seu central de la Universitat d’Alcalà, ha estat un dels motius principals pel qual, la ciutat ha estat declarada per la Unesco, Patrimoni de la Humanitat.

La ciutat va esdevenir seu universitària quan el Cardenal Cisneros, una de les personalitats polítiques més importants (no només religioses) del segles XV i XVI va fundar la Universitat Complutense, el 1499. La primera Universitat no era pas tan rica com la que veiem ara, de manera que el Col.legi de San Ildefonso va ser revestit d’una nova façana de pedra a partir del 1537, que substituïa la original, que era de maó. Va ser l’arquitecte Rodrigo Gil de Hontañón, un dels més grans de la transició del gòtic al renaixement, i que va ser arquitecte també de les catedrals de Segòvia i Salamanca, qui en va fer el disseny.

El col.legi de San Ildefonso és una de les obres més boniques del Renaixement espanyol. De fet, només per veure la façana, ja valdria la pena acostar-se a la ciutat. El pòrtic d’entrada és monumental i la façana s’articula de baix a dalt en tres altures superposades. No cal perdre detall de les finestres, així com dels atlantes i diverses figures que decoren la façana.

Les visites del Col.legi de San Ildefgonso son guiades i valen molt la pena. Visitareu els diversos claustres, al voltant dels quals hi ha les diverses aules i les antigues alcoves per als interns, així com la preciosa capella, on hi ha la tomba del Cardenal Cisneros (però no el seu cos) i que disposa d’un dels enteixinats més bonics de l’art espanyol (i el més llarg). També cal destacar el fenomenal Paraninf, que és cèlebre al món sencer, doncs és allà on anualment es fa entrega del Premi Cervantes i que antigament es feia servir pels actes solemnes, així com pels actes de graduació i també per alguns dels exàmens de grau.

Universitat d’Alcalà
Universitat d’Alcalà. Capella.
Universitat d’Alcalà. Capella.
Universitat d’Alcalà
Universitat d’Alcalà. Paraninf.
Universitat d’Alcalà
Universitat d’Alcalà

 

PALAU DE LAREDO

Fora del centre històric, però a l’abast d’un curt passeig a peu, trobem el Palauet de Laredo, una de les visites imprescindibles de la ciutat. Va ser la última que vam fer, abans de tornar cap a Madrid.

Aquest palau, del 1882 és una obra neomudèjar i va ser construït per ordre de l’arquitecte, pintor i dibuixant Manuel José Laredo, com habitatge particular. Aquest personatge, era molt estimat a la ciutat, fins al punt que va arribar a ser alcalde del municipi entre 1891 i 1893.

Segons sembla, la família de Laredo no es va arribar a acostumar a aquest particular habitatge, de manera que el 1895, el seu propietari la va acabar venent.

Actualment és la seu del Museu Cisnerià i es pot visitar amb visites guiades. La veritat és que val la pena fer-ho, doncs aquesta és un dels habitatges particulars més curiosos que es poden visitar a Espanya. Laredo va aprofitar diverses construccions que estaven en runes en altres possessions seves (o que va anar comprant), per tal de fer un conglomerat realment curiós, on hi son representats una pila d’estils arquitectònics. Al Palau de Laredo, hi trobem, per exemple, voltes i columnes del Castell de Santorcaz, columnes del jardí de la Penitenciària de Jesuïtes de Monte Loranca i rajoles hispano-àrabs procedents del Palau de Pere I el Cruel.

El Palau de Laredo es troba a menys d’un quilòmetre del Col.legi Major de San Ildefonso, i a menys de 300 metres de l’estació de trens d’Alcalà de Henares.

Palau de Laredo
Palau de Laredo
Palau de Laredo

COM ARRIBAR A ALCALÀ DE HENARES.

Jo vaig tenir la sort de que uns amics em vinguessin a buscar en cotxe al hotel on estava allotjat a Madrid. Alcalà es troba a uns 40 quilòmetres de la capital d’Espanya.

L’altre manera de visitar Alcalà és fer-ho en tren. El trajecte des de l’estació d’Atocha dura 35 minuts.

També cal tenir en compte, que l’aeroport de Madrid, a Barajas, es troba a només 14 quilòmetres. Una línia d’autobús comunica el centre d’Alcalà de Henares amb l’aeroport de Barajas.

 

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version