Lisboa és una ciutat encantadora, que sorprèn al visitant pel la força dels seus barris populars. Son barris com el d’Alfama, la Baixa o el Chiado, on la vida palpita carrer a carrer. Una ciutat, que tot i ser a l’Atlàntic, podria recordar qualsevol ciutat mediterrània i on a més, es menja molt bé. En particular, hi destaca el bacallà, l’autèntic protagonista de la cuina lisboeta i de la que els seus habitants en coneixen els secrets per cuinar-lo -diuen- de 365 maneres diferents.
Però si hi ha un barri monumental a la capital de Portugal, aquest és sens dubte, el de Belem, situat a uns set quilòmetres del Terreiro do Paço, o sigui del centre de Lisboa.
COM ARRIBAR AL BARRI DE BELEM
El transport públic funciona força bé a Lisboa, de manera que no és gens difícil arribar al barri de Belem des del centre de Lisboa. A part del taxi, les opcions son diverses. Tot i que hi ha alguns autobusos que hi arriben (727, 728, 729, 714 i 751), el més habitual és agafar el tramvia 15 a l’estació Cais do Sodré i baixar a l’estació de Belem.
QUE VISITAR AL BARRI DE BELEM.
La visita al barri de Belem pot durar ben bé tot el matí, donat que són diversos els punts d’interès. En cas de que es vulguin visitar alguns museus, com el dels carruatges, la visita pot ser de tot el dia. Aquests son per nosaltres els punts imprescindibles del barri.
1. TORRE DE BELEM
És una de les obres cims de l’art manuelí a la ciutat de Lisboa. El manuelí, és una derivació del gòtic que va esdevenir en l’època més tardana d’aquest art. Es tracta d’un gòtic molt més recarregat, que l’acosta al primer renaixement i on els motius de la mar, com àncores i cadenes, hi son representats profusament. L’explosió d’aquesta variant del gòtic es va produir durant el regnat de Manuel I de Portugal (del 1495 al 1521), de qui li ha pres el nom.
La Torre de Belem va ser manada construir per Manuel I, a partir del 1514. Es tractava d’una torre de defensa, encara que també ha fet funcions de recaptació d’impostos (com a centre duaner). El seu arquitecte va ser el portuguès Francisco de Arruda, que tenia experiència constructora al Marroc, de manera que la torre té també un cert aire islamitzant. El 1520, la Torre de Belem estava ja finalitzada.
La Torre, retallant el Riu Tajo, i que junt al Monestir dels Jerònims, forma part del Patrimoni de la Humanitat, és una de les estampes més boniques de la ciutat. La decoració és profusa, tal i com correspon a l’art manuelí, i la seva emmerletada torre d’homenatge amb les petites torrasses als seus angles, formen una de les estampes més conegudes de la ciutat. Cordes i escuts esculpits a la pedra, així com animals referents a les conquestes de Portugal durant l’època dels descobriments (com una gàrgola que té forma de rinoceront, per exemple, i que fa referència a la conquesta de la Índia) destaquen especialment.
Per sota la torre, hi trobem el baluard, també emmerletat, i també amb petites torrasses als seus angles. En canvi, l’interior de la torre, que té cinc pisos, és bastant més auster.
El preu per visitar la Torre de Belem (el 2104) és de 5 euros, però hi ha entrades combinades amb el Monestir dels Jerònims (10 euros) i amb el Monestir del Jerònims i el Palau Nacional d’Ajuda (13 euros). A més, és gratuït pels menors de 14 anys, i per tothom, els diumenges al matí, fins les 14 hores.
2. MONESTIR DELS JERÒNIMS
Probablement sigui aquesta la gran obra del art manuelí. Els Monestir dels Jerònims (ordre monàstica que va habitar el monestir, fins que el 1833 van ser expulsats), va ser manat construir per Manuel I de Portugal per tal de celebrar l’exitós retorn del navegant Vasco de Gama, que havia arribat de la Índia. La magna obra, dissenyada per l’arquitecte d’origen espanyol, Juan de Castillo va ser finançada amb part dels impostos que es recaptaven amb la importació d’espècies que provenien de les Índies.
De fet, des de la platja de Restelo, que queda al davant de la Torre de Belem i del Monestir dels Jerònims era des d’on partien les caravel.les que solcaven els mars, a la recerca dels nous mons, durant l’exitosa etapa en que Portugal es va convertir en una potència d’ultramar. Es per això, que va ser aquest, el lloc escollit per l’edificació del Monestir dels Jerònims, sobre l’enclavament on hi havia la primitiva Ermita de Restelo, que havia sigut fundada per Enrique el Navegante, infant de Portugal a principis del segle XV, i un dels precursors de l’expansió d’ultramar en l’època dels descobriments.
La construcció va seguir endavant després de la mort del Rei Manuel I, de manera que en certa manera es pot observar una evolució en l’estil constructiu en l’època de Juan III, i sobretot, quan l’arquitecte Diego de Torralva es fa càrrec de l’obra, a partir de 1544.
Les dues portes d’accés al monestir, la meridional i la occidental, son obres mestre de l’art manuelí, una època on el gòtic s’ha anat recarregant i fusionant amb l’inici de l’art renaixentista i plateresc.
L’interior de l’església és realment impressionant. Probablement sigui aquesta, la gran església de Portugal. L’extraordinària volta de creuer, amb enormes nervadures, s’eleva a una altura que li dóna una presència realment impressionant. Les sis decorades columnes, semblen no tenir fi, i s’obren al seu cim, com si de palmeres es tractessin, donant lloc a les pròpies nervadures.
L’església, a més, té la tomba d’un dels personatges més estimats pels portuguesos: el navegant Vasco de Gama, que va morir el 1924, a Cochin, durant el tercer viatge seu a la Índia. Vasco de Gama, que feia més de vint anys que no anava a la Índia, va ser requerit perquè hi tornés, donat que el govern del Virrei Duarte de Meneses era molt controvertit. Vasco de Gama es converteix en el segon Virrei de la Índia (i en Governador), però mor el mateix any. Les despulles es traslladen a Portugal el 1539, on rep sepultura a la Quinta do Carmo, un petit convent carmelita, i no és fins el 1880, quan les restes son traslladades al Monestir dels Jerònims, on pot rebre homenatge per part tots els portuguesos. A l’església també hi ha la tomba de l’escriptor Luis de Camoes, un dels escriptors i poetes més importants de la Història de Portugal, autor de Os Lusíadas, la epopeia en vers que és considerada l’obra cim de la literatura en llengua portuguesa.
L’altre punt culminant del Monestir és el claustre. Es realitza a la primera època de construcció i és una obra de Juan del Castillo. L’estil manuelí arriba en el claustre dels Jerònims a la màxima expressió. Medallons, nusos mariners i la M de Manuel que es va repetint en tot els racons del claustre.
L’entrada al monestir son 7 euros, amb la possibilitat de les entrades combinades ja comentades. Igual que la Torre de Belem, la entrada és gratuïta fins els 14 anys d’edat i per tothom, els diumenges, fins les 14 hores.
3. MONUMENT ALS DESCOBRIMENTS
Allunyat estilísticament de la Torre de Belem i del Monestir dels Jerònims, el Monument als Descobriments és una obra de 1960, que es va realitzar per commemorar els 500 anys de l’Època dels Descobriments, que en certa manera, és considerada l’època daurada de Portugal.
El monument s’eleva fins als 52 metres d’altura i en ell hi son representats els navegants, mariners, patrons reials i mecenes que van protagonitzar aquesta època de l’expansió portuguesa mar enllà. El monument té forma de caravel.la on a banda i banda del monument hi trobem els herois del moment, entre ells, Vasco de Gama i Fernando de Magallanes. Tots ells, comandats per l’Infant Enrique el Navegante, que va ser el precursor, i que va ser el descobridor de Madeira, les Açores o Cap Verd.
Val la pena pujar amb l’ascensor fins al sisè pis, des d’on es pot gaudir d’una extraordinària panoràmica de tot el barri de Belem. A baix, al peu del monument, queda l’enorme rosa dels vents, de 50 metres de diàmetre, on es mostren alguns dels descobriments més importants protagonitzats per les naus portugueses. Aquesta rosa dels vents, feta en mosaic de marbre va ser un regal de la República de Sud-àfrica a l’estat portuguès.
Cal pagar 3 euros per pujar al monument. Els menors de 7 anys, no paguen.
4. PASTEIS DE BELEM
I per acabar la ruta pel barri de Belem (o per fer un descans abans de prosseguir la visita, potser al museu del carruatge) val la pena acostar-se fins a la Casa Pastéis de Belem, que és la pastisseria que ha fet famós un dels postres més bons que es poden trobar a tot el país: el pastei de Belem. Es tracta d’un pastisset de pasta fullada farcida de crema i lleugerament torradet, que és una autèntica delícia.
Aquesta especialitat tindria el seu origen cap el 1834, època en que les propietats de l’església (entre ells el monestir dels Jerònims) son tancades i els seus treballadors i el clergat, expulsats. En aquella època, com a mitjà de subsistència es comencen a posar a la venta aquests pastissos, que amb el temps van esdevenir famoses. De seguida, el 1837 es comença a elaborar de forma més constant, el Pastei de Belem, en les instal.lacions annexes a una antiga refineria de canya de sucre que hi havia prop del monestir. I de fet, de seguida van agafar certa celebritat, de manera que era habitual que els visitants que s’acostaven a la Torre de Belem i al Monestir s’acostessin a la fàbrica de pastels, per tal de desgustar-los.
I d’aquí, fins avui, de manera que tot i que els Pasteis de Belem es poden degustar a molts llocs de la ciutat, res millor que fer-ho on són propis, a la pastisseria que es troba a la Rua de Belem, 84-92. Es pot reservar taula on line. I de fet, si s’hi vol anar en temporada alta, val la pena fer-ho, perquè la pastisseria sol estar plena.
POST AMICS
A un click de la aventura. El monasterio de los Jerónimos. La obra que ensalzó los descubrimientos.
Si t’ha agradat la entrada, COMPARTEIX-LA!!!