Site icon Mil Viatges

BRITISH MUSEUM. Art assiri al Museu Britànic de Londres.

El Museu Britànic és probablement un dels quatre grans museus del món. Només el Metropolitan de Nova York, el Louvre de Paris i l’Hermitage de Sant Petersburg li poden fer ombra. És, a més, un museu global, on podem gaudir d’una pila d’obres de les diverses disciplines de l’art des de l’antiguitat fins a l’època contemporània.

Inaugurat el 1753, el British, com és conegut, disposa d’alguna de les peces més famoses de la història de l’art, com la Pedra Rosetta, els Marbres d’Elgin (del Partenó), el Cilindre de Cir o una bona col.lecció de mòmies egípcies.

Però el que més m’agrada a mi del Museu Britànic, és la extraordinària col.lecció d’art assiri que trobem, al qual li dedicaré aquest post.

QUI EREN I ON VIVIEN ELS ASSIRIS.

L’assiri va ser un dels més grans imperis de l’antiguitat. Estaven situats al nord del territori conegut com a Mesopotàmia (a l’actual Irak), a diferència de Babilònia, que estava situada més al sud. 

La convulsa història de Mesopotàmia té en els assiris un dels seus actors fonamentals. El conegut com a Imperi antic assiri data del 1813 aC. Eren els temps del rey Shamshiadad I. Assíria és vençuda pels babilonis d’Hammurabi, que la sotmeten al seu imperi.

Després de diversos segles on els assiris estan sotmesos a diversos imperis mesopotàmics, al segle XIV aC,  el rei Ashur-uballit I assoleix la emancipació del seu poble i a més, aconsegueix engrandir les fronteres. És la època del Imperi mig assiri. A partir del segle XII aC, els assiris son assetjats per diversos pobles de la zona, entre ells, els coneguts com Pobles del Mar (com el poble mushki) o els arameus. La veritat és que els assiris solen sortir victoriosos de la majoria de batalles però no és una época d’annexions.

A partir del segle X aC, en canvi, els assiris si que es comencen a annexionar nous territoris. Son les èpoques de màxim esplendor, el que coneixem com Imperi nou assiri, i quan regnen alguns dels més grans sobirans assiris, com  Asurnasirpal II, que va traslladar la capital des d’Assur, fins a Nimrud. Aquesta època dura almenys, dos segles, de manera que al segle VIII aC, els assiris estan sotmetent a fenicis, medes, perses i israelites, entre d’altres. És un imperi vastíssim que arriba des de Pèrsia fins a Egipte. El màxim exponent en aquesta època és el rei Sargon II, que regna entre el 722 i el 705 aC, que puja al poder després de la mort de Salmanasar V i que no està clar si va rebre el tron per via sanguínia o va ser un usurpador.  

Sargon II arriba al moment més àlgid amb la conquesta de Babilònia, el 709 aC. Aquest rei trasllada la capital des de Nimrud fins a Dur Sharrukin, construint un dels palaus més excels de la història de l’art. Tot i això, a la seva mort, el seu fill, Senaquerib decideix retornar la capitalitat a Nínive. El fill de  Senaquerib, Asarhaddón segueix ampliant l’imperi, fins el punt que arriba a conquerir Menfis, la capital egípcia. I el fill d’aquest, Asurbanipal, conquereix  Tebas, per l’oest i Susa, a l’actual Iran, per l’est.

Però a finals del segle VII aC, l’imperi es va debilitant, incapaç de mantenir la extraordinària maquinària militar que suposava mantenir un imperi tan extens. Babilònia recobra la seva sobirania i Nínive, la gran capital assíria és destruïda pels medes de Ciáxares.

 

ART ASSIRI

Les excavacions portades a terme a les grans capitals de l’imperi assiri (Nimrud, Assur, Ninive, Dur Sharrukin), han tret a la llum, un dels arts més refinats de l’antiguitat. Tot i que s’han pogut trobar els ciments de gran quantitat de zigurats, temples i palaus, el que realment impressiona és l’extraordinària decoració dels palaus reials, amb un programa iconogràfic extraordinari plasmat en els baix relleus dels múltiples (centenars) de plafons que es trobaven a les parets de les sales més importants dels palaus assiris. La tova i el maó és recobert de guix i ceràmica de color, amb vidre esmerilat (com també podem veure a la Porta d’Ishtar, que estava a Babilònia).

La pedra assíria, que era massa dèbil per fer escultures, era en canvi perfecte per tallar-la en forma de plafons. Els assiris es van inspirar en els hitites per realitzar el seu programa iconogràfic. Escenes de guerra s’alternaven amb escenes de caceres o escenes de la vida de palau. És habitual veure com el rei lluita i fereix un o diversos lleons, prova de l’enorme virtut del sobirà. Es tractava doncs, d’un programa propagandístic, on es mostrava al rei com autèntic garant de la seguretat del seu poble.          

Això cobra especial importància a l’època del l’Imperi nou, quan l’art assiri arriba al moment de màxima expressió. És a dir, entre el 1000 aC i el 612 aC.

Podem considerar que la tètrada de reis constructors serien Assurnasirpal II, Sargón II (que construeix el palau de Dur Sharrukin –actualment, Khorsabad-) , el seu fill Senaqerib (que porta la capitalitat a Nínive i engrandeix el palau) i per últim, Asarhaddon. És per aixó, que la majoria de grans plafons fan referència a aquests sobirans. Així doncs, aquestes són algunes de les obres que podem trobar al Museu Britànic de Londres: escenes de cacera, escenes de la vida a palau i escenes de guerra. 

Un altre del tipus d’obra mestra que podem trobar al museu, son els extraordinaris Lammasu,  les figures mitològiques, amb cos de toro, ales d’àliga y cap humà. Aquestes grans estàtues es solien trobar a les portes dels grans palaus. De fet, no només son típiques de l’art assiri, si no que també en trobem a l’art hitita o persa. Nosaltres les vam poder gaudir en directe, al visitar Persèpolis, la capital de la Pèrsia aquemènida. L’escultura assíria amb aquests Lammasus, la trobem a la sala 6, juntament amb una còpia de la porta de Balawat i un obelisc negre de Salmanasar III.

Amb tot, els plafons dels palaus d’Assurnasirpal II a Nimrud (sales 7 i 8), Senaquerib a Nínive (sala 9), Asurbanipal a Nínive (10a), Senaquerib (10b) y Sargón II a Khorsabad  (10c) son sens dubte les nostre preferides.

BRITISH MUSEUM. COM ARRIBAR.

El Museu Britànic està al centre de Londres. Estigui on estigui el vostre allotjamenta Londres, el més fàcil és arribar-hi en metro. Les estacions més properes són les de Tottenham Court Road i Holborn (a uns 500 metres de l’entrada) i les de Russell Square i Goodge Street (a uns 800 metres).

També hi ha una pila de línies d’autobusos que arriben al museu.

El museu és gratuït i obre cada dia, de 10 a 17.30.  El divendres, fins les 17.30.

A la web del museu hi podeu trobar més informació.

 

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version