Site icon Mil Viatges

KIEV. Breu guia de la capital d’Ucraïna en 10 visites.

Quan l’agost del 2013 passejàvem per la Plaça de la Independència de Kiev, poc ens pensàvem que tot just uns mesos després, aquest indret seria l’epicentre d’una revolució presumptament ciutadana, que acabaria en forma de cop d’estat amb el corrupte, però també legítimament escollit a les urnes, govern d’Ucraïna, del prorús Viktor Ianukovich. Una revolució que portaria per cert, el nom de la plaça, és a dir, la Revolució de Maidan.
Kiev és una ciutat que amb el bon temps de l’estiu llueix les seves millors gales. Àmplies avingudes comercials, enormes catedrals ortodoxes, vistoses esglésies barroques, animades places,…una ciutat, la capital d’Ucraïna que ens va agradar molt i que bé mereix estar dins de les ciutats ideals per gaudir d’un cap de setmana llarg o d’un pont.
Tot i que la llista d’indrets a visitar és ben llarga, aquests 10 serien potser, els nostres llocs preferits de Kiev. Llocs fàcils de visitar en transport públic alguns (Monestir de les Coves, Mare Pàtria i Pirohiv) i a peu, els altres.

1. Avinguda Kreshchátik i Plaça de la Independència.

Plaça de la Independència

La Plaça Maidan es podria considerar el centre neuràlgic de Kiev i està al cap de munt del carrer més comercial, el Kreshchátik. Per molta gent és coneguda senzillament per Maidan, que vol dir “Plaça” i s’ha fet famosa arreu del món per ser l’epicentre de les revoltes ucraïneses del 2004 (la Revolució Taronja que protestava pel frau electoral en les eleccions que havia guanyat Viktor Yanukovich) i del 2013, quan la plaça passa a ser coneguda a tot el món com Euromaidan, després de que els ucraïnesos sortissin al carrer per protestar per la suspensió de l’acord d’associació i lliure comerç amb la Unió Europea. Aquesta revolta va acabar amb el govern de Yanukovich, via cop d’estat.
A la Plaça hi destaca el monument a l’arcàngel Sant Miquel , patró de la ciutat i que està al cap de munt d’una altíssima columna situada a sobre de la Porta de Liadski. També hi ha diverses fonts i és un bon lloc per descansar d’un passeig per Kiev.
Sortint de Maidan, direcció sud hi ha el carrer Kreshchátik, una àmplia i llarga avinguda, probablement la més comercial de la ciutat. Un bonic passeig, que podria estar a Paris, i on per cert, es pot gaudir de wifi gratuït en diversos trossos de carrer. Donat que l’avinguda va ser destruïda a la Segona Guerra Mundial, el que veiem ara és una gran avinguda del segle XX, d’estil neoclàssic estalinista. A part d’haver-hi botigues de les més conegudes empreses de roba internacional, en aquest carrer hi ha diversos ministeris, l’ajuntament o la seu central de Correus.
Al final de l’avinguda, que fa poc més d’un quilòmetre de llarg hi ha la Plaça Besarabski, on hi ha el Mercat Besarabski, un dels més interessants de la ciutat. És un mercat de menjar, on tot sembla estar ben endreçat.

Carrer Kreshchátik
Mercat Besarabski
Plaça de la Independència
Mercat Besarabski

2. Pujada de Sant Andreu i Església de Sant Andreu.

L’església de Sant Andreu és una preciosa església barroca, pintada de color blau que es troba a mig camí de la pujada de Sant Andreu (Andriivskiy Uzviz), un pintoresc carrer empedrat, que és ple de paradetes de records, on comprar des de matriuskes fins a vells cascs de l’era soviètica, però on també trobarem galeries d’art i pintors que intenten vendre la seva obra.

Sant Andreu, es va construir entre el 1747 i el 1754 i és obra d’uns del més grans arquitectes de l’època tsarista, Bartolomeo Rastrelli, el florentí que va fer també el Palau d’hivern de Sant Petersburg o el Palau de Catalina a Tsarskoye Seló.
L’elegant església tardobarroca es coronada per una cúpula major que acaba amb la característica forma de bulb de ceba i que és envoltada per 4 torres que també tenen cúpules en forma de ceba.

Església Sant Andreu
Església Sant Andreu
Església Sant Andreu

3. Catedral de Santa Sofia.

Santa Sofia

Probablement sigui l’església més important de tot el país i forma part del Patrimoni de la Humanitat. Està dedicada a la Sagrada Saviesa de Déu, que de fet és el que vol dir Hagia Sofia, nom de la qual deriva, com la bizantina basílica d’ Istambul.
Data de principis de segon mil.leni (1037) i és una obra manada construir per Yaroslav I el Savi. 5 naus, 5 absis i fins a 13 cúpules decoren l’extraordinària catedral . El seu interior és també molt interessant, amb múltiples mosaics i frescos, alguns d’ells del segle XI. L’església era en certa manera, l’església-panteó de la família reial del Rus de Kiev. De fet, molts dels governants van ser enterrats a Santa Sofia, tot i que actualment només s’ha trobat la tomba del fundador, Yaroslav I. El misticisme i respecte que es viu dins de la Catedral és màxim.
Com moltes de les catedrals i monestirs ortodoxes, l’església principal està envoltada d’un mur. A la seva entrada principal hi ha una preciosa torre campanar. S’hi pot pujar. Les vistes de la ciutat de Kiev son boniques i sobretot les que hi ha de Sant Miquel, que queda enfront, a menys d’un quilòmetre, però nosaltres no hi vam pujar.
Donada la existència d’aquest mur que separa el conjunt de la resta de ciutat, el pati que envolta l’església és un lloc verdaderament relaxat per fer un descans en un dels cafès amb terrassa (i 4 o 5 taules) que hi ha.

Santa Sofia
Santa Sofia

4. Monestir i Catedral de Sant Miquel de les Cúpules Daurades.

Sant Miquel

Està situat a poc més d’un quilòmetres en línia recta de la Catedral de Santa Sofia i és un altre dels majestuosos cenobis que hi ha a la capital d’Ucraïna. La seva història és especialment tempestuosa.
Sembla que aquest monestir és obra de Iziaslav Yaroslávich, fill gran de Yaroslav I de Kiev i que va ser el sobirà del Rus de Kiev a partir del 1054. Amb els anys, la inicial construcció es va anar fent gran però, com moltes d’altres, va patir grans desperfectes durant les invasions mongoles del segle XIII. Les ampliacions i reconstruccions van sovintejar en els segles següents , però durant l’època soviètica es va decidir la demolició de l’edifici. Es van retirar els mosaics del interior, que es van repartir entre diversos museus del país i es va enderrocar l’edifici en un acte veritablement lamentable. Això va passar entre el 1934 i 1936 i en els terrenys del monestir s’hi va construir un complex esportiu.
No va ser fins la caiguda de l’imperi soviètic, a partir de 1991, i amb el devenir independent d’Ucraïna, que es va projectar novament la reconstrucció de l’edifici, fet que va esdevenir a partir del 1997. El cenobi va ser transferit novament a l’església ortodoxa ucrainiana i bona part dels diversos mosaics que hi havia repartits per l’extinta URSS van ser retornats al seu lloc d’origen.
Les precioses cúpules daurades que donen nom a l’edifici principal, la Catedral de Sant Miquel, és un dels punts més destacables de l’edificació, que destaca també pel seu bonic color blau pastel, com Sant Andreu. Va ser reconstruïda en estil barroc. També va ser reconstruït el preciós campanar, que com la majoria d’aquestes catedrals, queda separat de l’església principal.

Sant Miquel
Sant Miquel

5. Monestir de les Coves.

Monestir de les Coves

No només és el monestir més antic de tota Ucraïna si no un dels indrets més venerats del tot el país.
La Història del monestir es remunta a principis del segon mil.leni, quan uns monjos ascetes van establir-se en algunes de les coves que hi ha als turons que envolten el riu Dnièper. El primer d’ells va ser el monjo grec Antoni, però ràpidament altres monjos també s’estableixen en d’altres coves i formen la comunitat dels Antonites. S’estableixen en dos conjunts de coves, unes les altes o Coves Properes i unes altres, les Coves baixes o Llunyanes. El 1051, els monjos Antonio i Teodosio acaben fundant el monestir, en una época on el Rus de Kiev està governat per Yaroslav I el Savi, que va aportar terres i diners per la construcció. Primerament es va construir un monestir de fusta, però després es van anar afegint més i més dependències, creant el conjunt monàstic més important de tot el país. La importància, tan històrica con artística és tal, que el monestir forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
El monestir ha passat al llarg dels segles per múltiples atacs i destruccions (per ordre dels cumans, els mongols i el tàrtars) i també per incendis, de manera que la majoria de construccions actuals daten de mitjan segle XVIII. Amb la revolució bolxevic, el monestir va cessar en la seva missió religiosa i passa a formar part d’un museu estatal de temàtica socialista. I de fet, tot i un breu període a la dècada dels 60 del segle passat, l’activitat religiosa va ser prohibida fins que el 1988, quan en la època de renovació i obertura de Gorbatxov, el monestir és retornat al monjos perquè reiniciïn la seva activitat.
El monestir es composa d’una bona quantitat d’esglésies, la principal de les quals és la de la Assumpció o Dormició de la Verge. De fet la que veiem ara és una reconstrucció feta a partir del 1988. Altres esglésies son la de la Santíssima Trinitat (just a sobre de la porta d’entrada) o la de Tots els Sants. També veiem un bonic campanar, al costat de l’església de la Dormició. A la zona de les Coves Llunyanes, destaca l’església de la Nativitat, també amb el seu preciós campanar.
Es poden visitar els laberíntics túnels que hi ha a les coves, on estan enterrats molts dels monjos que han habitat el cenobi. Són uns túnels molt foscos que es poden recórrer amb l’ajuda de ciris. La cua de fidels és sempre important en aquest indret, doncs és considerat un dels punts més sagrats de l’ortodoxa ucrainiana.
Per arribar al Monestir de les Coves es pot agafar el metro fins la parada Arsenal. Des d’allà hi ha un breu passeig de poc més d’un quilòmetre fins el Monestir.

Església de la Santísima Trinitat al Monestir de les Coves
Campanari al Monestir de les Coves

6. Mare Pàtria.

Carreró de les Ciutats Heroiques

A l’estàtua de la Mare Pàtria s’hi arriba des del Monestir de les Coves en un passeig de menys de mitja hora. Es tracta d’una immensa estàtua de 62 metres d’alçada realitzada per l’escultor Yevgeny Vuchetich i que representa a la Mare Rússia. De fet en el seu escut hi podem veure l’emblema de la Unió Soviètica. És una estàtua moderna, de 1979 i la seva construcció va ser envoltada d’una forta controvèrsia donat els enormes costos econòmics que suposava. En aquesta zona també trobem el museu de la Gran Guerra Patriòtica, que és un museu que commemora la Segona Guerra Mundial i el Curiós Carreró de les Ciutats Heroiques on una sèrie de grans plafons de metall representen la defensa soviètica enfront els nazis, la ocupació alemanya, la lluita dels partisans i la Batalla del Dnièper del 1943, una de les més importants de la Segona Guerra Mundial, i que va alliberar la ribera sud del riu de l’ocupant nazi, després de quatre mesos de lluita. En aquesta batalla hi van morir entre 2 i 2 milions i mig de persones. Les Ciutats Heroiques és el títol honorífic soviètic que algunes ciutats van rebre per destacar el seu heroisme enfront l’invasor durant la Segona Guerra Mundial. Son tretze ciutats, entre elles, les ucraïneses Kiev i Odessa.

Mare Pàtria
Museu de la Guerra

7. Museu al aire lliure de Pirohiv

Pirohiv

Aquesta és una agradable excursió de mig dia que es pot fer des de Kiev. S’hi arriba fàcil amb autobús (el 172, que s’agafa des de l’estació de metro Lybidska, just al davant del centre comercial Ocean Plaza), que et deixa a la porta. En aquest museu hi trobem diverses vivendes, molins i esglésies de fusta de diverses regions del país. És un espai molt ample, de 133 hectàrees, on hi ha bosc i diversos llacs i es pot recórrer a peu o llogar una bicicleta i on pots gaudir de l’arquitectura popular d’arreu d’Ucraïna.
A nosaltres, que hem visitat diversos museus d’aquest tipus a molts altres països (com Estònia, Noruega o Suècia) ens va semblar que aquest era dels millors. Algunes de les vivendes estaven obertes, de manera que vam poder veure com vivien els ucraïnesos del segle XIX i XX.
Hi ha una zona acomodada per fer picnic o per comprar menjar. I això és el que vam fer. Vam dinar allà mateix i després ja vam tornar a Kiev.

Pirohiv
Pirohiv
Pirohiv
Pirohiv

8. Casa de les Quimeres.

Casa de les Quimeres

Situada al número 10 del carrer Bankova, aquesta extraordinària mansió modernista crida l’atenció per la seva decoradíssima façana que és plena de figures mítiques i animals diversos, com ara cocodrils o elefants. La casa és obra del arquitecte d’origen polonès Vladislav Gorodetsky i data del 1901, però la decoració escultòrica és obra de l’italià Emilio Sala, que va utilitzar el ciment com a material de construcció, un fet molt inusual a l’època.
Inicialment va ser concebut com edifici d’apartaments de luxe i va ser finançat pel propi arquitecte. Gorodetsky però, en va perdre la propietat quan no va poder pagar un crèdit que havia avalat amb la construcció. Gorodetsky és conegut com el Gaudí de Kiev i hi ha qui diu que aquesta casa només és equiparable a la Casa Milà (la Pedrera) de Barcelona.
L’edifici va ser nacionalitzat a l’època soviètica, de manera que cada apartament va ser ocupat per diverses famílies, però després de la Segona Guerra Mundial va quedar molt deteriorada. Després passa a mans del Comitè Central del Partit Comunista, que converteix l’edifici en una Clínica, fet que dura fins a finals del segle XX. Però des de la restauració de principis del segle XXI, la Casa de les Quimeres ha passat a ser una residència oficial de l’estat d’Ucraïna i és seu de cerimònies oficials i diplomàtiques.

9. Hidropark

Ens va cridar especialment l’atenció aquest parc recreatiu que hi ha a una illa del Dniéper. Arribar-hi és fàcil perquè té parada de metro (Hydropark). Però el realment curiós es que hi ha diverses platges artificial on a l’estiu, la gent aprofita per prendre el sol i sobretot, que hi ha una amplíssima zona per practicar el culturisme, amb una pila de màquines rovellades i que certament, són usades per centenars d’atletes que allà s’hi congreguen. També hi ha una zona per practicar la boxa.

Hidropark
Hidropark
Hidropark
Hidropark

10. Museu de Txernòbil.

El desastre ocorregut a la Central Nuclear de Txernòbil, el 1986, està explicat en aquest museu de pagament, que la veritat és que queda una mica amagat i costa de trobar (està al Carrer Khoryva, 1, estació de metro Kontraktova Ploshcha). Hi ha material de la època, molts plafons explicatius i diversos vídeos que expliquen com es va viure el terrible accident.
La veritat és que el Museu ens va decebre una mica, però tenint en compte que el desastre va ocórrer a poc més de 100 quilòmetres de Kiev, val la pena acostar-s’hi.

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version