Site icon Mil Viatges

EL TURÓ DE LES CREUS, LITUÀNIA. El focus de la fe i la resistència lituana.

A les afores de la ciutat lituana de Siauliai hi ha un d’aquest indrets diferents i que no es troben a cap altre país del món. No és un museu, ni un parc, ni cap gran monument. És un turó que està completament ple de creus. Centenars de milers de creus amuntegades, una al costat de l’altre, definint un espectacle visual que no hem trobat enlloc més. És per això que el Turó de les Creus hauria de tenir un lloc preeminent en una ruta pels països bàltics, com la que a nosaltres ens va portar des de Helsinki, fins a Vilnius.

Turó de les Creus

L’origen del Turó de les Creus es perd en la memòria de la història. Sembla ser que durant l’edat mitjana, cap el segle XIV, haurien aparegut les primeres creus catòliques, per honrar els ciutadans de Siauliai que haurien caigut davant dels Caballers Teutònics que havien conquerit la plaça. Aquest fet va caure en el terreny de la llegenda, però va prendre força quan al segle XIX l’Imperi Rus va acabar colonitzant aquesta zona del bàltic, de manera que el turó va esdevenir una espècie de símbol de la opressió estrangera, en aquest cas russa, i novament s’hi van començar a plantar creus catòliques. Aquesta tradició es va mantenir més o menys latent durant gairebé cent anys, però va prendre força a partir de la Segona Guerra Mundial, quan el sentiment d’opressió (en aquest cas, per part dels soviètics) es maximitza.

Es per això, que el Turó de les Creus no només és un símbol del catolicisme al bàltic, sinó també un símbol de l’anhel de llibertat del poble lituà. Un lloc que ha esdevingut d’autèntic peregrinatge pels lituans i que un cop assolida la independència, a principis dels anys 90 del segle XX, persisteix més viu que mai. El Turó de les Creus, al igual que el Castell de Trakai, que ja vam conèixer en un altre post, és un símbol pels lituans.

Val a dir, que tot i que el Turó de les Creus té un origen medieval i que a partir del segle XIX i sobretot després de la Segona Guerra Mundial va prendre especial força, ni l’Imperi Rus primer, ni el Soviètic després el van tolerar. És per això que el turó va ser una i altre vegada destrossat i les creus, cremades. Tot i això, els lituans tornaven una i altre vegada al turó per tornar-hi a plantar les creus, amb una demostració, de que el turó podia ser devastat, però la seva fe i la seva voluntat de llibertat, no. En un intent per minimitzar el sentiment nacional lituà, els russos van arribar a aplanar la forma natural del turó, el van convertir en abocador i fins i tot, el van declarar zona endèmica de ràbia. Els esforços van ser sempre en va. Una i altre vegada, el turó s’omplia de creus. Era doncs, un focus de resistència enfront el poder soviètic.

Turó de les Creus
Turó de les Creus
Turó de les Creus

No va ser fins la obertura política a l’època de la Glasnost de Gorbatxov, on aquesta manifestació va ser tolerada. És per això que les creus més antigues que trobem actualment, datarien del 1985.

Arribem al Turó amb l’autobús local que havíem agafat a Siauliai, que es troba a poc més de 10 quilòmetres. I quan ens deixa, hem de caminar un parell de quilòmetres, fins arribar a la falda del petit turó, que no és massa alt, però que causa una gran impressió a mesura que t’hi vas acostant.

Al costat nostre, diversos lituans s’acosten també al turó, molts d’ells amb la seva creu, per tal de dipositar-la a algun dels pocs espais lliures que trobaran. També fan el trajecte tres núvies, vestides com a tal, que venen a fer-se fotos al turó i deixar-hi també la seva creu. Avui és diumenge, de manera que això ens fa pensar que venir aquí abans de casar-se deu haver esdevingut una tradició. De fet, no només en cas de casament s’acosten els lituans aquí. També ho fan en cas de naixement i en cas de que hagin de demanar sort i protecció per qualsevol àmbit de la vida, ja sigui per començar una feina nova o per encarar una malaltia.

Segons sembla, hi ha força més de 100.000 creus al turó. I la xifra creix dia a dia. Veiem creus més i menys elaborades. Algunes són dos senzills llistons de fusta, però d’altres són precioses creus de ferro forjat, molt treballades. Algunes no hi tenen cap gravat, mentre d’altres sí que en tenen. La varietat en les mides també és màxima: des de petites creus de pocs centímetres, a precioses creus de diversos metres d’altura que anem trobant a mesura que anem passejant pels diversos senders que hi ha turó amunt, caminant entre milers i milers de creus, en un espectacle que no té igual.

Hi ha alguns llocs al turó, on les creus s’amunteguen per centenars, una sobre l’altre. La veritat és que impressiona força veure la capacitat per encabir tantes creus en un espai més aviat reduït. Es tracta d’un espai on la mística, la religió i el sentiment nacionalista lituà es reparteixen a parts iguals.

 

Turó de les Creus
Turó de les Creus

COM ARRIBAR AL TURÓ DE LES CREUS

Turó de les Creus

La ciutat de Siauliai queda una mica lluny de les ciutats més turístiques de Lituània. La capital, Vilnius, es troba a 210 quilòmetres, i Kaunas, a poc més de 150.

Nosaltres varem arribar a Siauliau, en autobús, des de la capital de Letònia, Riga, que es troba a uns 130 quilòmetres al nord. És a dir, ens va anar perfecte per tal de que el trajecte Riga-Vilnius no es fes etern. A l’estació d’autobusos hi ha consigna per tal de deixar l’equipatge.

Un cop a Siauliau, cal agafar un autobús local per tal d’acostar-se al turó de les creus, doncs aquest queda a les afores, a poc més de 10 quilòmetres. Cal avisar el conductor, que et dirà on has de baixar, doncs l’autobús local et deixa a un parell de quilòmetres del turó.

Varem tornar a l’estació d’autobusos en taxi, per tal de continuar el nostre recorregut fins a Vilnius. Per fer el trajecte de Siauliau a Vilnius varem agafar un altre autobús, però també s’hi pot anar en tren. Val a dir, que el trajecte amb autobús fins a Vilnius va ser força tortuós. Va trigar 4 hores per recórrer els poc més de 200 quilòmetres que separen les dues ciutats. A més, a l’autobús de dues plantes, no li funcionava l’aire condicionat. Per això, si el tornéssim a fer, intentaríem quadrar els horaris amb els dels trens, tot i que te uns horaris molt limitats

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE LITUÀNIA

https://www.milviatges.com/ca/categoria/paisos/europa-paisos/lituania

Si t’ha agradat la entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version