L’antic Imperi Maia abastava un bastíssim territori que actualment està integrat en cinc estats diferents: Mèxic, Guatemala, Belize, El Salvador i Hondures.
Malauradament la majoria dels viatgers que arriben a Belize no ho fan per conèixer l’esplendor que la cultura maia va llegar al país, si no per gaudir de les seves precioses illes, envoltades de la segona barrera de corall més gran del món.
I és una autèntica pena, perquè alguns dels recintes arqueològics que es troben al país, com per exemple Caracol, una de les ciutats maies més grans que mai varen existir, haurien se ser excusa suficient per que Belize formés part dels plans de molts viatgers.
Nosaltres vam decidir de visitar el recinte de Lamanai, que en llengua maia vol dir Cocodril Submergit i que està situat al districte d’Orange Walk. El viatge en sí, ja és una aventura. No és fàcil trobar tours organitzats a Belize i els que hi ha, sovint son cars. A més, per tal d’arribar a Lamanai, cal agafar una combinació d’autobús i llanxa ràpida, que té uns horaris molt concrets i reduïts. L’experiència, però, val la pena, sobretot, si ja s’ha gaudir d’uns dies a les extraordinàries illes de Belize (clica aquí per l’enllaç)
COM ARRIVAR A LAMANAI.
Vam trobar algun tour organitzat, especialment preparat pels clients dels creuers que en temporada alta arriben a Belize City. El cost era d’uns 110 USD per persona i es podia contractar al Tourism Village, que està just on hi ha el port de creuers.
Com que ens va semblar una mica car, vam decidir fer l’excursió per lliure, tot i que no teníem gens clar que ens en poguéssim sortir.
Primer de tot cal agafar un autobús en direcció Orange Walk, capital del districte homònim. Els busos surten cada mitja hora des de l’estació d’autobusos de Belize City. Triga més d’una hora i mitja per recórrer els 90 quilòmetres que separen les dues ciutats. Però compte, no cal baixar a Orange Walk, doncs els embarcadors des d’on surten les llanxes que van a Lamanai estan situades uns quans quilòmetres abans d’arribar a la ciutat. A banda i banda de la Northern Highway els podreu veure, de manera que heu d’estar atents, o si no, dir-li al conductor que us avisi. El preu de l’autobús va ser de 5 Dòlars de Belize, és a dir 2.5 USD.
Vam preguntar a dues empreses que hi havia i les dues ens van dir que la llanxa sortia cap a les 9 i que tenien lloc. Una ens cobrava 50 USD i l’altre 40 USD. En el preu està comprès el preu de l’entrada, el guia i el dinar a Lamanai. El trajecte amb llanxa que remunta el New River dura poc més d’una hora i mitja i és molt entretingut. A l’anada va fer diverses parades on ens va ensenyar una pila d’aus que hi havia a banda i banda de l’autopista que suposa el riu. També vam veure alguna mona aranya, però no vam tenir sort amb els cocodrils, tot i que sovint s’en troben. A la tornada, la llanxa va fer menys parades i el trajecte s’escurça a poc més d’una hora. Destacar que a mig camí passem per les terres d’una comunitat de menonites, que van emigrar des d’Europa Central, on eren perseguits. Encara ara conserven la seva cultura i la seva llengua i estan considerats gent enormement honesta i treballadora, de manera que tot i que es relacionen poc amb la resta de belicenys, no tenen cap problema de persecució religiosa ni cultural. Tot i que vam veure de lluny les seves granges, de menonites no en vam veure cap. En canvi a Belize City, sí que ens en havíem trobat algun, i dies després, a Guatemala, també. Els menonites segueixen vestint com al segle XVII o XVIII i reneguen de gairebé tot el que no sigui manual, de manera que és difícil veure’ls amb cotxes o mòbils, per exemple.
EL RECINTE ARQUEOLÒGIC DE LAMANAI
La ciutat de Lamanai va ser relativament important en el període Preclàssic maia, entre els segles IV i I abans de Crist isembla ser va haver presència humana fins el segle XVII, ja després de la conquesta espanyola. En canvi, els treballs arqueològics no es van realitzar fins a la dècada dels 70 del segle passat.
Lamanai és un recinte de mida mitjana. No és ni Tikal ni Chichen Itzà, de manera que amb un parell d’hores en tens de sobre de visitar-lo tranquil.lament, sense presses i pujant al cap de munt d’algunes de les piràmides.
Els tres temples principals són el Temple del Jaguar, el Castell i el Temple de les Màscares.
Després de deixar l’embarcador, un curt passeig et porta fins la zona de serveis, on hi ha algunes botigues de records i els lavabos. De seguida però, arribes al temple del Jaguar que data del 625 AC. A la base hi ha dues màscares de pedra, recobertes d’estuc, que caracteritzen un rei de Lamanai. A dalt de tot de la piràmide, hi ha un Temple. Tot i que es pot pujar d’alt de tot de la piràmide, nosaltres vam guardar les forces per més endavant.
Just al davant d’aquesta piràmide hi ha una zona que era l’Acròpolis del recinte, amb el Palau Reial. I seguint uns metres més enllà, arribem a un petit joc de pilota, que no té les dimensions del de Copan o el de Chichen Itzà però que està ben conservat.
Just al davant hi ha el temple més impressionant dels que trobem a Lamanai, el Castell, que és alhora, el més alt. S’alça fins als 33 metres i la inclinació de la seva escalinata frontal és força important, de manera que hi ha una corda per tal de que et puguis ajudar. Ni que dir que les vistes des del cim son realment espectaculars, amb tota la selva belizenya als teus peus i amb la silueta del New River que es dibuixa a poca distància.
L’últim temple que vam visitar és el Temple de les Màscares, que tot i que no és tant alt com els dos anteriors és també molt bonic i on hi destaquen, especialment, les dues enormes màscares de pedra que hi ha situades a banda i banda de l’escalinata central. Ens vam fer unes quantes fotos en aquest temple i vam recórrer l’últim sender que ens va portar a la zona de serveis, on vam dinar.
El dinar estava realment bo. El guia ens va explicar que el preparava cada dia la seva mare. Al Rice and Beans habitual de Belize va ser acompanyat per un gustosíssim pollastre amb salsa. Per postres, plàtan.
Havent dinat, encara vam tenir temps de tornar enrere, direcció al Temple de les Màscares, per tal de pujar fins a dalt de tot i tirar algunes fotografies més.
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!