Després de disset dies de viatge per Grècia i de reflexionar sobre els diversos llocs visitats si tingués que escollir-ne un de sol (això és gairebé impossible) em decantaria per Meteoras, potser el lloc que més m’ha impressionat.
I és que a Meteoras hem trobat uns paisatges espectaculars (com a Santorini), una arquitectura sublim (com pot ser-ho el Partenó d’Atenes) i unes pintures i mosaics increïbles dins dels diferents monestirs visitats (com a Osios Lukas). Certament sabíem que ens agradaria Meteoras, però les expectatives s’han vist fins i tot, superades per la realitat.
COM ANAR D’ATENES A METEORA
Després de deixar enrere Osios Lukas i tornar a passar per Delfos, agafem direcció nord cap a la regió de Tesàlia. Haver llogat un cotxe per desplaçar-nos primer pel Peloponès i ara en direcció Meteoras, ha estat un encert. Les carreteres són bones i no hi ha massa trànsit de manera que no es fa gens pesat. Arribem a mitja tarda. Les immenses moles de les muntanyes de Meteoras ens donen la benvinguda i nosaltres ens dirigim a buscar allotjament, doncs no el tenim reservat. La veritat és que necessitem tres intents al poble de Kalambaka (que hi ha al peu de Meteoras) doncs els dos primers hotels recomanats a la Lonely Planet estan plens. En fi, ens quedem en una pensió senzilla on ens ofereixen una doble amb bany per uns quaranta euros. No ens ho pensem i hi deixem les maletes.
Els monestirs de Meteoras, que daten de segle XIV, van ser inclosos dins la llista del Patrimoni de la Humanitat el 1988. Estan edificats a dalt de tot d’aquestes pètries muntanyes, que s’anomenen Meteoras. Els monestirs, que son de confessió grega ortodoxa, no s’haurien d’obviar en cap viatge a Grècia, perquè potser, les imatges dels delicats cenobis a dalt de tot de les immenses moles de pedra, son una de les imatges més boniques que podem trobar al país hel.lènic.
Avui només donarem una volta per Kalambaka, però abans ens acostem a Meteoras –només a cinc quilòmetres-, a la zona del mirador de Psaropetra, per gaudir de les primeres vistes panoràmiques del conjunt de monestirs que s’alcen d’alt de tot de les muntanyes, autèntics pinacles de roca, que són el que resta d’un mar interior que hi havia aquí fa uns deu milions d’anys. Demà ja visitarem els monestirs de Meteoras, que és el que hem vingut a fer aquí. Sopem en una de les tavernes que hi ha al carrer principal i després donem una volta per la zona que té més ambient. És divendres, fa bona temperatura i les terrasses són plenes de gent fent el seu frappé, que sembla que és la beguda nacional a qualsevol hora del dia.
VISITA ALS MONESTIRS DE METEORA A TESALIA
L’endemà ens llevem aviat, doncs volem ser a les nou del matí davant del primer dels monestirs que volem visitar i que és el més gran i impressionant de tot: el Gran Meteoras. En menys de deu minuts ens plantem a la seva falda. Cal dir que un cop aquí hi ha petits senders de sorra que passen pels diversos monestirs (anomenats monopatí) perquè els gaudeixi qui li agradi caminar i tingui temps. Nosaltres però, vam optar per anar en cotxer d’un a l’altre monestir. Les distàncies són ben curtes, de manera que fent els camins a peu, si comences de bon matí, pots visitar almenys 4 dels 6 monestirs en un sol dia, sense massa dificultats.
El Moni Megalou Meteorou (Gran Meteoras o Monestir de la Transfiguració) ens deixa bocabadats. L’imponent monestir es va construir dalt de tot de la roca més alta que hi ha a la vall, que té més de sis cents metres d’altura. Va ser fundat al segle XIV pel monjo Athanasi, que havia sigut expulsat del Mont Athos. És el més esplendorós que hi ha a Meteoras. Després de pagar l’entrada (2 euros, al igual que tots els altres monestirs) ens endinsem dins les seves dependències: la bodega, el menjadors, els patis, el petit museu i sobretot l’extraordinària església que ens deixa sense alè, tal és la profusió de pintures al fresc, que no deixen cap espai de paret ni de cúpula sense detall. Destaca sobretot la sèrie dels martiris dels sants, que il.lustren la persecució dels primers cristians per part dels romans. Malauradament no es poden fer fotografies de l’interior. L’interior d’aquest monestir ha suposat una de les experiències per impactants que hem tingut en el viatge.
A aquest primer monestir, en van seguir la construcció de fins a 24 més. Sempre buscant el cims més alts, que els poguessin defensar d’invasions estrangeres. Malauradament, son només mitja dotzena els que han resistit el pas del temps i especialment, la Segona Guerra Mundial. La resistència grega es va refugiar en els monestirs, i Alemanya no va dubtar a reduir-los a escombraries.
Després d’abandonar el Gran Meteoras, anirem visitant fins a tres monestirs més, però sempre més petits que el primer. En qualsevol cas, sempre hi ha una petita església o capella (el katholikon) amb pintures esplèndides pintades al fresc. Així, anem descobrint paulatinament, els monestirs de Varlaam (el segon més gran i construït el 1541), el Rousanou (que s’hi entra després de salvar un petit pont de fusta i que està habitat per una comunitat de monges) i el Nikolaou Anapafsa (al que s’hi arriba després de pujar uns empinats esglaons i que també té unes pintures precioses fetes per un monjo de Creta).
No hem trigat ni quatre hores en fer el recorregut, sense cap mena de pressa. Encara ens deixem dos monestir més per visitar (Agias Triados i Agiou Stefanou) però hem de fer camí cap Atenes, doncs hem de tornar el cotxe abans de les vuit.
De camí fem un a aturada a Lamia, per tal de dinar. La tornada és força plàcida, amb bones carreteres de dos carrils per sentit, de manera que a mitja tarda arribem a Atenes, on deixem el cotxe, abans d’anar a la zona del Pireu, on avui volem anar a sopar.
SI VOLS VEURE ALTRE ENTRDES SOBRE GRECIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!