La que ens porta fins el monestir de Davit Gareja, ja a la frontera amb Azerbadjan, és una de les excursions més interessants per fer des de Tbilisi, la capital de Georgia . És aquest un territori semidesèrtic on es van establir els primers cristians que van arribar a Georgia per tal d’evangelitzar el país.
QUI VA SER DAVIT GAREJA I BREU HISTÒRIA DEL MONESTIR
Davit Gareja (a vegades escrit com a David Gareji) va ser un dels coneguts com a Tretze Pares Assiris que van arribar a Geòrgia des d’Orient Mitjà per tal de difondre el cristianisme. Junt al seu deixeble, Lukiane, va fundar els monestirs d’aquest indret. És curiós que escollís una terra tan poca agraïda, de pluviositat molt limitada i on viure no és gens fàcil, i a més, on tenien la resta de civilització (la qual venien a evangelitzar), tan lluny.
Tot i que els primers monestirs van ser fundats al segle VI, la activitat monàstica va anar creixent, arribant a l’època de màxim esplendor cap al segle X. Els monestirs van ser saquejats durant el segle XIII pels mongols, però això no va ser inconvenient perquè es mantingués la vida monàstica fins que al segle XVII, el Sha Abbas mana assassinar fins a 6000 monjos, en una mescla de genocidi i neteja ètnica i cultural. En total, els perses van acabar amb la vida de 70.000 persones i en van deportar més de 100.000.
VISITA AL MONESTIR DE DAVID GAREJA
Actualment, el Monestir de Davit Gareja és ben viu. Això ho veiem només arribar, quan el primer que trobem es coneix com a Monasteri Lavra, que actualment, després de la caiguda de la Unió Soviètica, ha tornat a ser un monestir habitat, gràcies a una petita comunitat que aplega uns 10 monjos ortodoxes georgians. El monestir, distribuït al voltant d’un pati central està construït parcialment esculpit sobre la mateixa roca, on els monjos tenen les seves cel.les. Estem una bona estona donant una volta per les dependències que son accessibles, entre elles una petita església que conté les tombes de Davit Gareja i de Lukiano. En qualsevol cas, es tracta d’un recinte més aviat petit, de manera que en poc més de mitja hora està vist.
El següent que cal visitar és el Monestir D’Udabno. En aquest cas es tracta d’una sèrie de coves, utilitzades des del segle VI pels primers fundadors, com a cel.les pels mateixos eremites o capelles. Hi ha una dotzena de capelles i algunes d’elles, encara mantenen la seva pintura original. El complex monàstic recorda una mica alguns dels que vam veure a la Capadòcia, tot i que l’estat de conservació és pitjor. Per arribar a aquesta zona del Monestir D’Udabno cap agafar un sender que surt de la petita botiga regentada per un dels monjos. El camí, que a estones és un pedregal gens fàcil de pujar, ens porta en poc més de mitja hora cap a la zona fronterera amb l’Azerbadjan. Abans però, s’haurà passat pel davant d’una torre de vigilància del segle XVII. Quan s’arriba a dalt del camí, cal desviar-se un pel, per trobar totes les cel.les i capelles esculpides a les roques. Si se segueix recte, enlloc de passar per aquest desviament, s’arriba fins la Capella de la Resurrecció, de pedra i amb coberta de teula (i que recorda les ermites que es troben a Catalunya). És el que ens va passar a nosaltres, de manera que vam haver de desfer el camí per trobar el Monestir d’Udabno.
Des de la Capella de la Resurrecció es pot tornar al Lavra desfent el camí realitzat o per un camí alternatiu, ben senyalitzat, a través del camp.
Cal comentar que ni al Monestir Lavra ni al Udabno hi ha possibilitat de comprar aigua ni abeurar a cap font. Per això, val la pena comprar-la abans d’arribar al complex. Imprescindible si feu la ruta a l’estiu, com ha estat el nostre cas, a 35 graus de temperatura i sense cap ombra on amagar-se durant unes tres hores.
COM ARRIVAR A DAVIT GAREJA
Tot i que el monestir es troba a només uns 70 quilòmetres de Tbilisi, el trasllat amb transport públic és força deficient. Val a dir, a més, que la carretera fins a Sagarejo és força bona, però des d’aquesta població, encara queden uns 30 quilòmetres no asfaltats i en força mal estat.
El més econòmic és agafar el bus anomenat Gareji Line, que surt cada dia a les 11 del matí des de la Freedom Square de Tbilisi. 2 hores d’anada, 3 al monestir i 3 de tornada (para una hora per dinar en un petit restaurant regentat per polonesos). El cost està molt ajustat: 25 laris, anada i tornada (2014). No cal reservar, segons ens van dir (i segons vam fer). Nosaltres vam anar amb Gareji Line. Com que hi havia més gent esperant per pujar a la buseta dels que hi cabien, en va fer venir una altre, i fins i tot un cotxe.
Altres possibilitats son llogar un taxi des de Tbilisi o anar fins a Sagarejo en bus, i des d’allà, llogar un taxi.