Una escapada de 4 dies ens va permetre recórrer una vegada més els racons més emblemàtics de la capital de França. Aquesta vegada, però seria una mica especial, perquè si bé tant jo com la meva germana Dolors ja havíem visitat diverses vegades París, aquesta seria la primera vegada que el meu pare la visitava, de manera que vam aprofitar per veure les esglésies i catedrals més emblemàtiques, el seus parcs o les seves places més conegudes.
En aquest post, però, em centraré en els meus 5 museus preferits de Paris.
PARIS. QUATRE DADES PRÀCTIQUES.
Com arribar a Paris.
La manera més fàcil és fer-ho amb avió. Hi ha un munt de companyies (algunes low cost) que volen a Paris a primera hora del dijous o divendres i tornen a última hora del diumenge, de manera que aprofitar els dies és fàcil. A Paris, hi ha tres aeroports: el Charles de Gaulle i el d’Orly, més a prop de la capital, i el de Beauvais, on volen algunes companyies de baix cost, i que està a uns 90 quilòmetres de París. Des de l’aeroport a Paris s’hi pot anar en tren o bus en els dos primer casos i en autobús, des de l’aeroport de Beauvais.
Allotjament a París.
París és una ciutat suficientment gran com per trobar allotjament per tots els gustos i butxaques. Només cal entrar en una bona agencia de viatges on line, i començar a rebuscar. La nostra zona preferida i on hem estat allotjats les últimes vegades, és la zona del Boulevard Clichy, al peu del turó de Montmartre, ben a prop del Sagrat Cor de París i la Plaça du Tertre, dos dels llocs més emblemàtics de París.
Com moure’s per París.
El metro és el mitjà de transport més eficient de París. Es podria dir que no hi ha cap zona important pel turista que estigui a més de 500 metres d’una boca de metro. Hi ha bitllets individuals però surt més a compte comprar-ne 10 de cop. Complementant a la xarxa de metro, hi ha la xarxa RER, que són trens regionals. El bitllet de metro està integrat amb el de RER, de manera que es poden fer transbordaments il.limitats. També es poden fer transbordaments amb les línies de tramvia i autobús. Us podeu baixar al mòvil aquesta aplicació oficial de la xarxa de metro de París, que és gratuïta, per tal de saber quina línia de agafar segons el destí.
ELS NOSTRES 5 MUSEUS FAVORITS DE PARIS.
1. MUSEU DEL LOUVRE
Probablement, el Louvre sigui el museu global més important d’Europa. Només el Metropolitan de Nova York o el British Museum de Londres li poden fer ombra. I és que, com dèia, el Louvre és un museu global, on hi trobem algunes de les obres cimeres de l’art mundial, tan pel que fa a la pintura, com l’escultura greco-romana, l’art egipci o les arts decoratives. És d’aquells museus on un pot estar-s’hi hores i hores, acabar saturat i haver vist només una mínima part de la col.lecció. És per això que si es visita per primera vegada el Louvre, es faria bé de planificar una mica la visita i decidir quines son les obres que cal no perdre’s.
Al llarg dels segles, els diversos monarques absolutistes van anar adquirint i col.leccionant gran quantitat de peces d’art, que amb la Revolució Francesa van passar al poble. Fruit d’això, el 1793, s’obre el Museu del Louvre, que passar a ser un model per a molts dels museus públics del món.
Aquestes són per nosaltres algunes de les peces imprescindibles que no us hauríeu de perdre en una visita al Louvre, encara que cadascú, es clar, tindrà les seves favorites.
El 1989 es va inaugurar una de les obres més emblemàtiques i controvertides de la capital francesa dels últims temps: la piràmide del Louvre, dissenyada per Ieoh Ming Pei. Amb el seu estil internacional, trenca amb l’estil més clàssic de l’edifici principal. Construïda en vidre i alumini, just al mig del pati central del museu, té una alçada de vint metres i és l’entrada principal del museu. Un cop s’entra a la pirámide, el visitant pot triar per quina de les tres ales del museu començar: per la Richelieu, al nord, per la Denon, al sud, o la Sully, a l’est.
Pintura:
– La Gioconda, de Da Vinci.
– Les noces de Canà, de Veronese.
– La bella jardinera, de Rafael.
– Carles I d’Anglaterra, de Van Dick.
– La puntaire, de Vermeer.
– El Jurament dels Horacis, de David.
– La Balsa de la Medusa, de Gericault.
– La llibertat guiant el poble, de Delacroix.
Escultura:
– La Venus de Milo.
– La Victòria de Samotràcia.
– L’Estela d’Hammurabi.
– L’escriba assegut, de l’Antic Egipte.
Dades pràctiques.
Pàgina web: http://www.louvre.fr/
Horari: de 9 a 18.00, excepte els dimarts (tancat) i els dimecres i divendres, que tanquen a les 21.45.
Tarifa general: 12 euros (gratuïta per europeus menors de 26 anys).
Metro: estació Palais Royal/Musée Louvre
2. MUSEU DE L’ORANGERIE
I d’un dels museus més grans del món a un petit museu, el de L’Orangerie, que és ple de obres mestres de la pintura impressionista i postimpressionista. Tot i que en el museu hi trobem obres de Matisse, Picasso, Renoir o Cézanne entre d’altres, el veritable centre d’atracció del museu, i motiu suficient per visitar-lo és que conté un dels cicles de pintura més famosos de la Història: els nenúfars de Monet. El pintor parisenc va pintar fins a 250 vegades el motius dels nenúfars que hi havia al seu jardí de Giverny i a la Orangerie trobem vuit de les més famoses d’aquestes pintures, que estan disposades en dues habitacions.
Dades pràctiques.
Pàgina web: http://www.musee-orangerie.fr/
Horari: de 9 a 18.00, excepte els dimarts i algunes festes especials (tancat).
Tarifa general: 9 euros (reduïda, 6.5 euros).
Metro: estació Concorde.
3. QUAI BRANLY
És un dels museus més nous de la capital del Sena, però un dels nostres favorits. Està dedicat a l’etnologia, de manera que hi podem trobar obres de les diverses civilitzacions no occidentals d’Àfrica, Àsia, Oceania i Amèrica. El seu fons museístic conté més de 300.000 peces.
El Quai Branly va ser l’obra emblemàtica de Jacques Chirac, que havia sigut alcalde de París i posteriorment, President de la República Francesa. Es va inaugurar el 2006 i l’edifici és obra d’un dels millors arquitectes contemporanis, el francès Jean Nouvel, autor també de la Torre Agbar de Barcelona o de l’Institut del Món Àrab a la pròpia capital francesa. En aquest museu, el continent és tan important com el contingut, ja que el propi edifici es pot considerar una obra mestre de l’arquitectura contemporània.
Personalment, la zona que més m ‘agrada és la que fa referència a l’art africà. En concret, a les diverses màscares i talles de les moltes ètnies subsaharianes representades al museu.
Dades pràctiques:
Pàgina web: http://www.quaibranly.fr/es/
Horari: de 11 a 19.00, excepte els dilluns (tancat) i els dijous, divendres i dissabte, tanquen a les 21.00.
Tarifa general: 9 euros (reduïda, 7 euros).
Metro: estació Alma Marceau/Iéna (línia 9).
4. MUSEU D’ORSAY
És el temple de l’impressionisme. Un museu imprescindible, sense cap mena de dubte. Aquesta extraordinària pinacoteca està situada a les dependències de l’antiga estació de tren d’Orsay. L’arquitecte Victor Laloux va ser el qui va dissenyar l’estació en temps de l’Exposició Universal del 1900 que es va fer a Paris. L’estació va funcionar com a tal fins el 1939, moment en que la seva activitat com a estació va cessar. Després d’un llarg període on l’edifici amenaçava runa, a finals dels 70 del segle XX es va decidir de buidar l’estació i convertir-la en museu. Entre el 1981 i 1986 es van portar a terme les obres i el 1986, elOpresident de la República François Mitterrand va poder inaugurar el que va passar a ser un dels museus més icònics de la ciutat.
Tots els grans de l’impressionisme i postimpressionisme hi tenen cabuda al museu, que a més hi te peces importants del simbolisme i realisme.
És un museu de mida abastable, de manera que amb un parell d’hores, i sense presses, es poden gairebé per complet i sense saturar-se. És per això, que per molts visitants, el Museu d’Orsay és el seu favorit a la ciutat, per davant fins i tot que el Louvre.
Encara que la llista podria ser infinita, aquestes són les nostres obres preferides al Orsay:
– L’Origen del món, de Courbet.
– Autorretrat amb barret, de Gaugin.
– El Balcó, el Pífano i l’Esmorzar sobre l’herba, de Manet.
– Les espigadores i l’Àngelus de Millet.
– Dones al jardí, L’estació de Saint Lazare i Londres, de Monet.
– L’habitació d’Arlés, Retrat del Dr. Gachet i L’església d’Auvers-sur-Oise, de Van Gogh.
– El ball al Moulin de la Galette i Les Banyistes, de Renoir.
Dades pràctiques:
Pàgina web: http://www.musee-orsay.fr/
Horari: de 9.30 a 18.00, excepte els dilluns (tancat) i els dijous tanquen a les 21.45.
Tarifa general: 11 euros (reduïda, 8.50 euros, gratuït pels residents a la UE menors de 26 anys i per tothom, el primer diumenge de mes).
Metro: estació Solférino (línia 12).
5. MUSEU RODIN
Un altres dels petits museus monotemàtics de la capital francesa. En aquest cas, dedicat a l’escultor parisenc, August Rodin, un dels més grans escultors francesos de finals del segle XIX i principis del XX (per tant, contemporani de l’impresionisme).
El museu està situat a l’Hotel Biron, un petit palau neoclàssic amb 18 habitacions i amb un bonic jardí de tres hectàries, on el mateix escultor hi va residir. Rodin va llegar gran part de la seva obra a l’estat francès, i poc després de la seva mort (1917) va obrir com a tal, el Museu Rodin (1919).
Al museu hi trobem gran quantitat d’obres de Rodin, de diversos materials, entre els que en destaquen els bronzes i particularment, els marbres. Hi trobem, es clar, les dues obres més conegudes de Rodin, la imprescindible El Petó i la intrigant, El Pensador, que es troba al jardí.
Dades pràctiques:
Pàgina web: http://www.musee-rodin.fr/es
Horari: de 10 a 17.45, excepte els dilluns (tancat) i els dimecres tanquen a les 20.45.
Tarifa general: 9 euros (reduïda, 7 euros, gratuït pels residents a la UE menors de 26 anys, i per tothom, el primer diumenge de mes).
Metro: estació Varenne o Invalides (línia 13).
Si t’ha agradat l’entrada, sisplau, COMPARTEIX!!!