La visita al Temple Jainista de Ranakpur és una de les cites més esperades en el nostre viatge a la Índia. Tant a Ranakpur, com a Monte Abu, tots dos a l’estat del Rajasthan, es troben alguns dels més famosos temples que el jainisme ha construït i que alhora, son alguns dels temples més extraordinaris que podem trobar al món sencer.
El Jainisme és una religió de la Índia que va ser creada al segle VI aC per Majavirà. Tot i que hi ha qui la confon amb una branca de l’hinduisme, en realitat el jainisme no reconeix cap autoritat als sacerdots hinduistes ni als seus textos sagrats. Amb tot, sembla que diverses de les tradicions i pràctiques de les dues religions podrien tenir un origen comú en la cultura del riu Indo.
Els déus jainistes son 24 i son anomenats tirthankares. I és precisament a un d’ells (Rishabha, més conegut com Adinatha) a qui està dedicat el temple de Ranakpur, que no només és el més bonic, si no també el més gran dels temples jainistes de la Índia.
VISITA AL TEMPLE JAINISTA DE RANAKPUR
El temple va ser construït al segle XV (el 1437, tal i com queda documentat en una placa de cobre), en una època en que a Europa hi dominava l’obscurantisme del gòtic. Aquest fet fa encara més sorprenent l’enorme bellesa de la decoració del temple Jainista de Ranakpur.
El temple, que es divideix en 29 sales, té una superfície de 60 per 62 metres, tot i que la seva planta té forma de creu (no és rectangular) i està sostingut gràcies a les 1444 columnes de marbre, totes elles, refinadament esculpides i que acaben coronades amb preciosos capitells esculpits també amb extrem mestratge. Tot això ens mostra la enorme habilitat dels artesans rajastanís de l’època. Cadascun dels pilars és diferent de tot els altres. No n’hi ha dos d’iguals. Però no només cal destacar les columnes, si no també les precioses figures, esculpides sempre en marbre, com ara bé les típiques deesses dansaires que també trobem als temples budistes o serps i elefants, que es reparteixen per tota l’extensió del temple, així com a les façanes.
L’entrada al temple es pot realitzar per cadascun dels quatre punts cardinals i condueix a través de les múltiples columnes a la càmera central on es troba la divinitat a la que està dedicat el temple: Adinath.
Tot plegat, està coronat per una bonica cúpula, que sembla també una autèntica obra d’encaix, més que una obra arquitectònica. En pocs llocs del món, la simbiosi entre l’arquitectura i l’escultura és tan extraordinària com al Temple Jainista de Ranakpur.
Una de les curiositats del temple de Ranakpur, i de fet, de tots els temples jainistes, és que tota l’estona hi algun monjo o cuidador escombrant el terra, i a més, cal entrar-hi descalç. Això és degut a l’extrem respecte del jainisme per qualsevol ésser viu que fa que s’intenti per tots els mitjans possibles, que ningú en pugui ferir cap, ni que sigui, trepitjant qualsevol insecte sense voler. Una altre curiositat son els cartells que veiem als diversos temples jainistes, i que ens indiquen que l’entrada al temple està vetada a les dones durant la menstruació.
La veritat és que marxem del Temple de Ranakpur sabedors de què hem visitat una de les més gran meravelles de la Índia. Probablement, junt al Taj Mahal, els Temples del kamasutra de Khajuraho i la ciutat sencera de Jaisalmer, el Temple Jainista de Ranakpur serà un dels millors records del viatge a la Índia.