Site icon Mil Viatges

VALÈNCIA. Un passeig per la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Des de mitjans de la dècada dels 80 del segle XX, una sèrie de projectes urbanístics i esportius (com el Gran Premi de Fórmula 1 de la Comunitat Valenciana o la Copa Amèrica de Vela) han situat València com una de les ciutats més interessants d’Espanya . Encara que massa sovint la megalomania va ser excessiva, almenys una sèrie d’equipaments han quedat com a llegat d’aquella època d’excessos, com els Jardins del Túria, inaugurats el 1986, l’Institut Valencià d’Art Modern o la Ciutat de les Arts i les Ciències, sens dubte, l’obra mestra de tot aquell projecte urbanístic i que va ser obra, entre d’altres, del geni de Santiago Calatrava, l’arquitecte i enginyer de Beninàmet, que almenys en el moment de la construcció (no en va, actualment la seva obra està bastant discutida) va ser profeta a la seva terra.

El Complex de la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser inaugurat el 1998 després de molts anys de dissenys i construcció i consta de vàries obres: l’Hemisfèric, el Museu de les Ciències Príncep Felip, l’Umbracle, l’Oceanogràfic, el Palau de les Arts Reina Sofia, el Pont de l’Assut i l’Àgora. A continuació descric els 4 edificis més emblemàtics  que més vam gaudir en una visita que vam poder fer a la capital del Túria, ja fa uns anys.

Oceanogràfic

L’arquitecte Félix Candela i els enginyers Alberto Domingo i Carlos Lázaro van ser els artífexs d’aquest preciós oceanogràfic que vol representar els diversos hàbitats marins. Es va inaugurar el 2002, i probablement competeixi amb el de Lisboa, que va ser inaugurat amb motiu de l’Exposició Universal de 1998 (i que vam tenir l’oportunitat de conèixer en visitar Lisboa) per ser el millor del sud d’Europa. Amb tot, el de València quintuplica el lisboeta tant en metres quadrats de superfície com en litres d’aigua. Al oceanogràfic de València trobem tota mena d’animals marins, inclosos pingüins, morses o dofins.

 

Hemisfèric

Probablement sigui l’edifici més emblemàtic de tot el complex i de fet, és una de les obres culminats del seu creador, Santiago Calatrava. Es va inaugurar el 1998 i va ser el primer dels edificis de la Ciutat de les Arts i de les Ciències que es va obrir al públic. El disseny de l’edifici és tal que una bola en el seu interior es tapa parcialment en caure la seva coberta, de manera que fa l’efecte de ser un ull tapant-se amb la seva parpella superior.

L’interior presenta una gran sala còncava on s’ofereixen pel.lícules relacionades amb la ciència i la tecnologia.

 

Museu de les Ciències Príncipe Felipe

València s’ha situat dins del circuit de ciutats que tenen un gran museu dedicat a la ciència i la tecnologia gràcies al Príncep Felip. Es va inaugurar el 2000 i el concepte és similar al d’altres museus de la ciència, com el de Barcelona, on la interacció entre el visitant i el museu es presenta com la forma més eficaç d’entendre els diversos experiments científics. El seu lema, en aquesta direcció, deixa clara la seva voluntat: “prohibit no tocar”.

Palau de les Arts Reina Sofía.

És el gran teatre de l’Òpera de València, i juntament amb l’Hemisfèric, l’altra obra emblemàtica a la Ciutat de les Arts i les Ciències. Aquest extraordinari edifici, que en certa manera ens va recordar el de Tenerife, és obra (com aquell) de Santiago Calatrava. Va ser inaugurat el 2005, però fins a octubre de 2006 no es va representar la seva primera òpera. L’obra escollida va ser Fidelio de Beethoven. Des de llavors, els més grans intèrprets del bel canto han passat pel Palau de les Arts gràcies a que va ser dotat d’un enorme pressupost, que malauradament s’ha hagut d’anar reduint en els últims anys, donada l’enorme crisi econòmica d’Espanya, però especialment, de la Comunitat Valenciana. No només òpera s’ha representat en aquest espai, sinó també concerts de música clàssica gràcies al preciós auditori que té una capacitat per a 1.500 persones. El 2014, a partir d’octubre es representarà el musical dels Miserables, motiu suficient per tornar a València.

Malauradament, però, el Palau de les Arts s’ha vist envoltat de contínues polèmiques gairebé des del seu naixement. Si al principi varen ser els desfasaments pressupostaris els que van posar el crit d’alerta, a partir de 2013, va ser el manteniment: el “trencadís” amb el qual es va cobrir la coberta es va desprendre en part, donada la poca adherència que tenia. Això va suposar un gran perill, per la qual cosa es va haver de retirar tot el”trencadís”.

COM ARRIBAR I ON ALLOTJAR-SE A VALENCIA.

Des de Barcelona és ben fàcil arribar a València. Els poc més de 350 quilòmetres de distància es salven en poc més de 3 hores de trajecte de cotxe, gairebé tots per vies ràpides. Una altra possibilitat és anar en tren. També es triguen 3 hores. La situació és similar des de Madrid: tres hores d’autopista o poc més de 2 hores d’AVE (aquesta vegada sí que és en tren d’alta velocitat).

Les zones que personalment més m’agraden per allotjar-me a València són les més cèntriques, és a dir, les properes a la Plaça de l’ajuntament. Des d’aquesta zona, les zones emblemàtiques de València, com la Llotja de la Seda (que forma part del Patrimoni de la Humanitat), la Catedral o el Mercat Central queden a poca estona de passeig.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESPANYA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version