Gales és una terra rica en preciosos castells. Alguns dels castells més bonics de Gales es troben al nord del país i han sigut inclosos a la llista del Patrimoni de la Humanitat. Es tracta de diversos castells que resten units a la figura d’Eduard I. Aquests castells, però, queden massa allunyats de Cardiff, la capital de País de Gales i que ens ha servit de porta d’entrada a la menys coneguda i visitada de les quatre autonomies que composen el Regne Unit.
És per això, que alhora de visitar un dels castells de Gales ens hem decantat per visitar el Castell de Caerphilly, que no només és un dels més propers a la capital, si no que és també un dels mes bonics i que tenen més encant de tot el país.
Cardiff es troba a menys de 50 minuts de tren des de Bristol, de manera que abans de les 10 del matí arribem a la capital gal·lesa. Un nou tren ens porta a Caerphilly, a poc més de 10 quilòmetres de Cardiff. El camí des de l’estació fins el Castell de Caeerphilly és un breu passeig de 10 minuts que no té pèrdua.
Quan arribem al davant del Castell de Caerphilly no podem si no quedarnos bocabadats davant del que ens sembla un dels més bonics castells que hem vist mai. És estrany que no acabem visitant un o altre castell durant els nostres viatges per Europa, i la majoria de vegades, solem triar un dels que ens sembla que pot ser més bonics, tot i que no sempre encertem. Viatjant amb un nen, sempre resulta atractiu incloure algun castell a l’itinerari de viatge, però la veritat és que aquestes construccions ens solen atraure força i quan no viatjàvem amb en Marc també els solíem visitar. Podeu veure en aquest post una mostra dels castells més bonics d’Europa que hem conegut durant els nostres viatges.
La imatge del castell de Caerphilly és especialment imponent, envoltat d’un enorme fossar que fa que més aviat doni la sensació de trobar-se enmig d’un llac, com per exemple el també preciós castell de Trakai, a Lituània.
El sistema defensiu del castell de Caerphilly va ser pioner. Quan va ser construït a l’edat mitjana va utilitzar un sistema de defenses concèntriques, en forma d’anells. Formaven part d’aquest sistema unes altes muralles de pedra amb torres i portes fortificades.
CASTELL DE CAERPHILLY: BREU HISTÒRIA D’UN DELS CASTELLS MÉS BONICS DE GALES
El castell de Caerphilly dataria de mitjans de segle XIII, quan Gilbert de Clare, comte de Gloucester i un dels homes amb més poder a la cort anglesa, va decidir construir un enorme castell en terres gal·leses, que havien sigut annexionades a Anglaterra.
El castell ha sigut testimoni d’alguns dels episodis més curiosos que ha patit la corona anglesa. A Caerphilly es va haver de refugiar el rei Eduard II quan la seva esposa, la Reina Isabel es va rebel.lar i va reunir un exèrcit contra el rei. Tot i que el castell va resistir el setge i el rei Eduard va aconseguir fugir, va ser finalment capturat i executat.
El castell va anar quedant, de mica en mica, abandonat, per dormir durant una bona temporada, el son dels justos. Fins i tot, a partir del segle XVI i quan ja amenaçava ruïna, es va permetre la utilització de la pedra del castell per realitzar noves construccions.
I no va ser fins el segle XX quan es va escometre la restauració del castell. Va ser el marquès de Bute, una insigne figura que també sortirà quan visitem el Castell de Cardiff, qui va manar la reconstrucció del castell de Caerphilly. Les diverses portes fortificades, muralles i torrasses, però també els enormes fossars i llacs que circumden el castell, tornaren a tenir la grandiositat que sis cents anys enrere havien convertit el castell en un dels més espectaculars d’Europa.
VISITA AL CASTELL DE CAERPHILLY.
ns fem diverses fotografies abans d’entrar al castell, aprofitant que fa un dia esplèndid i que la postal amb la gespa en primer part, seguida dels llacs i finalment l’enorme castell, s’ho val. En Marc s’entretén també amb la gran quantitat d’ànecs i oques que hi ha, tant a l’aigua, com a la gespa.
Finalment passem per sobre del pont llevadís que ens deixa al peu de l’enorme porta fortificada que dóna entrada a la fortificació.
Una segona porta, fruit del sistema defensiu concèntric, es pot visitar, de manera que pugem tant al primer com al segon pis i finalment, a la terrassa, on les vistes que es tenen de tot el castell, i de les rodalies, són espectaculars.
Val a dir però, que la cura que s’ha tingut en la restauració no ha estat tan amb el mobiliari interior, doncs la majoria d’estances que trobem es troben més aviat nues de contingut. En una d’aquestes estances si que hi trobem una enorme llar de foc així com unes finestres decorades amb vitralls i amb festejadors.
Baixem novament a l’enorme pati interior, cobert de gespa, i visitem després les diverses cambres a les que s’hi pot accedir. Potser hem trobat a faltar una audioguía, com hem tingut en la visita a les termes de Bath o com tindrem posteriorment, al Castell de Cardiff, doncs la visita queda un mica incompleta per falta d’informació. Entre les estances més grans destaca una que no ens queda clar si era el saló principal o menjador o potser, una capella i que és la més gran de les cambres que queda a mà esquerre respecte l’entrada.
Estem uns tres quarts d’hora visitant el castell per dins. No cal massa més temps i la majoria ens el passem buscant el millor angle per les fotos.
Sortim del recinte i encara ens passarem una estona envoltant l’enorme fossar que envolta la fortificació. Contents per la visita, ens en tornem a Cardiff, disposats a conèixer la capital de Gales, però amb un dolç regust, sabedors de que hem visitat un dels castells més bonics de Gales.