El llac Myvatn suposa una de les visites més extraordinàries que es poden fer al nord d’Islàndia. La vulcanologia té a Myvatn un dels punts més destacats a Islàndia, una terra especialment fèrtil en quan a aquest tipus de fenòmens vulcanològics, que ens mostren que la terra en aquest país està especialment viva. Es per això, que els camps de lava d’impossibles formes, cràters de volcans adormits o fumaroles i solfatares se succeeixen en aquesta àrea, que va ser declarada zona protegida, el 1974.
Per visitar el Llac Myvatn serien necessaris almenys dos dies, però la veritat és que bona part dels viatgers utilitzem un sol dia per conèixer la zona, com ha estat el nostre cas, tot de pas entre l’est d’Islàndia i el nord. Durant el nostre pas pel llac Myvatn, hem visitat alguns dels atractius més significatius de la zona , tot aprofitant el trajecte entre Egilsstadir i Husavik.
¿QUÉ VEURE AL LLAC MYVATN? LES 5 VISITES IMPRESCINDIBLES.
HVERIR. FUMAROLES I POUS BULLINT.
La terra sembla estar viva a la planícia de Hverir, una de les zones geològicament més actives del país i on gaudim d’un munt de fumaroles i pous de fang bombollejant, que ens deixa francament estupefactes. L’espectacle és realment fantàstic, tot plegat emmarcat per un paisatge de colors ocres que contrasta enormement amb l’habitual paisatge verd del país. Es aquesta la primera visita que realitzem a la zona del llac Myvatn que és, com totes les que anem visitant, ben accessible. Només cal deixar el cotxe al pàrquing del recinte (si accedeix des de la carretera principal i no té pèrdua perquè les fumaroles es veuen a distància). Un cop allà, cal no despistar-se i seguir els senders senyalitzats. En cas de posar el peu allà on no toca el més probable és que quedi ben socarrimat. De fet, sovintegen les històries de viatgers imprudents que s’han escaldat en aquesta zona. El paisatge recorda una mica el viscut a Geysir, però aquesta vegada, amb encara més olor a sofre i sense els guèisers, es clar. Com totes les zones turístiques d’Islàndia que es troben en plena naturalesa, l’accés és gratuït.
GRJÓTAGJÁ. UN FONT TERMAL SOTA TERRA.
La font termal de Grjótagjá, situada al fons d’una impressionant quebrada és una de les visites més curioses que es poden fer a la zona del llac Myvatn. L’accés és també ben fàcil. Cal agafar un desviament de la mateixa carretera número 1, que queda a mà esquerre, una mica després de passar la zona de Hverir.
Visitem el Grjótagjá pràcticament sols. Per entrar a la font termal cal introduir-se per una espècie de cova. Al principi ens fa una mica de respecte, però de seguida veiem que l’accés no és gens complicat. Toquem l’aigua que està calenta, segons diuen els rètols de fora, entre 42 i 45. I la veritat és que tot i que hi va haver un temps en que es permetia el bany, ara mateix està prohibit, de manera que ens hem de conformar en posar la mà a l’aigua i fer-nos unes fotos al Grjótagjá.
ica el viscut a Geysir, però aquesta vegada, amb encara més olor a sofre i sense els guèisers, es clar. Com totes les zones turístiques d’Islàndia que es troben en plena naturalesa, l’accés és gratuït.
MYVATN NATURE BATH. UNA MICA DE RELAX EN UNS BANYS TERMALS NATURALS.
L’enorme energia geotèrmica que desprèn la zona del Llac Myvatn ha fet possible que s’hagi construït en aquesta situació un centre termal, que es composa de diverses piscines d’aigua calenta i que fan les delícies de tots els turistes que decideixen pagar les 3700 corones que costa l’accés.
Podríem dir que és una versió més petita i econòmica que la celebèrrima Llacuna Blava que encara no hem visitat, i que ens deixem per l’últim dia. Les aigües son francament calentes, de manera que l’estada a les piscines és molt agradable, tot i que fora d’elles fa fred (estem a 10 graus de temperatura) i el dia està ennuvolat. El color de l’aigua és francament preciós, d’un to blau pàl·lid producte, segons sembla, de les sals de silici i d’unes algues que colonitzen la piscina. Estem més d’una hora gaudint dels Myvatn Nature Bath i si ho deixem córrer és per que queden força més visites que fer al llac Myvatn.
turístiques d’Islàndia que es troben en plena naturalesa, l’accés és gratuït.
DIMMUBORGIR. BOSCS DE LAVA PETRIFICADA
Ens endinsem ara per la carretera que envolta el llac. Des de la ciutat més important de la zona, Reykjahlíd prenem direcció sud, per fer el recorregut que envolta el llac de forma horària. No volem fer els 37 quilòmetres que donen tota la volta al llac, però sí que volem fer encara, un parell de parades.
Deixem a mà esquerre el preciós volcà Hverfjall, que té uns 450 metres d’altura i un cràter de cendra amb un diàmetre de més de 1000 (ens quedem amb ganes de pujar-hi, però no tenim prou temps) i accedim a la zona de Dimmuborgir, que vol dir Castells Negres. Segons sembla, aquesta zona estava coberta de lava fosa fa més de mil anys. Lava que és testimoni de la important activitat volcànica que presentava tota la zona del llac Myvatn. La qüestió és que aquesta lava fosa va descendir de nivell deixant a la vista una gran quantitat de curioses formacions de roca volcànica, que semblen tretes d’un paisatge d’un altre planeta. La ment humana li ha posat nom a algunes d’aquestes figures més o menys, zoomorfes. Hi ha diversos recorreguts per fer. El més popular és el sender de l’església, que passa per una espècie de cova formada de roca volcànica que té una certa semblança amb el d’una església gòtica. És un trajecte d’uns 2.3 quilòmetres força senyalitzats, però el cert és que quan hem acabat el recorregut, el nostre rutòmetre en marca gairebé 3 i mig, de manera que ens algun lloc ens hem desviat per on no tocava. Val la pena visitar la zona de Dimmuborgir.
PSEDOCRÀTERS DE SKÚTUSTADAGÍGAR.
Seguim direcció sud sense aturar-nos a la zona de Hofdi i Kálsafrönd, on les diverses formacions de lava emergeixen de les aigües del llac Myvatn i arribem fins la zona on es troben unes curioses formacions que queden en una península que emergeix des del sud del llac i que és coneguda com els pseudocràters de Skutustadagígar. Aquestes formacions semblen vertaders conus volcànics, però segons sembla mai va ser per aquí per on va aflorar el magma volcànic. Els conus estan revestits de vegetació, de tal forma que sembla que una gran catifa verda s’estengui per tots ells. És una de les imatges més boniques del llac Myvatn, de manera que val la pena acostar-se fins aquí. Curiosament és en aquesta zona on el llac Myvatn fa honor al seu nom. Y és que el que vol dir Myvatn és precisament llac de les mosques. I tot i que fins ara n’havíem trobat ben poques, a la zona dels psedocràters si que en trobem una pila, fins el punt que la Isa acaba, sense voler, per empassar-se un insecte. En aquesta zona també trobem una pila d’aus, sobre tot ànecs i similars, que en Marc s’entreté en anar descobrint i marcant com a vist en una llista amb els dibuixos de les diverses aus, que ha agafat en una oficina de turisme.
I per desgràcia el nostre temps al llac Myvatn s’esgota. Hauran estat unes 8 hores les passades en aquesta regió tan rica en vulcanologia i on la força de la terra se sent de manera tan especial. Una pena no haver tingut temps suficient per poder haver gaudir una segona jornada a la zona del llac Myvatn, però és hora d’abandonar-lo, per fer camí cap a Husavik, parant de camí a tres de les cascades més extraordinàries d’Islàndia: Detifoss, Selfoss i Hafragilfoss. Sens dubte, quedarà pel nostre record, com una de les visites més boniques d’Islàndia, la zona del llac Myvatn.