El Temple Cao Dai més important de Vietnam és a prop de Ho Chi Min, l’antiga Saigon, de manera que la visita des de la capital del sud del Vietnam és una de les excursions d’un dia més habituals. A més, el fet que de camí al Temple Cao Dai de Tay Ninh (la població on s’ubica el temple) es trobin els famosos i interessantíssims Túnels de Cu Chi, permet realitzar dues visites en el mateix trajecte des de Saigon, aprofitant així el dia .
QUÉ ÉS EL CAODAISME
Però, què és un temple Cao Dai i que és el Caodaísme? La veritat és que tot i que aquesta religió sigui ben desconeguda al nostre país, cal tenir en compte que només al Vietnam els seus adeptes es compten per milions (uns tres, pel que sembla).
El Cao Dai és una religió asincrética que apareix en el primer terç del segle XX i que pretén prendre el millor de les més importants religions i filosofies existents. Així, podrem trobar entre els preceptes del caodaísme elements budistes, confuncionistes, taoistes, cristians i fins i tot, alguns referents a l’islam. Així mateix, també s’incorporen a aquesta filosofia o religió alguns conceptes provinents de l’espiritualisme vietnamita ancestral.
És curiosos com una religió fundada fa tan poc temps, en termes històrics, i de la qual es coneix exactament el seu fundador hagi tingut tal predicament entre els vietnamites. Va ser un funcionari vietnamita, de nom Ngo Minh Chieu, qui el 1919 comença a tenir una sèrie de revelacions amb les quals fonamenta el naixement d’aquesta nova secta. El moviment no es va circumscriure únicament a l’esfera religiosa i espiritual, sinó que durant molt de temps va tenir la seva pròpia guerrilla, que es va alinear amb el bàndol colonial i posteriorment, amb Vietnam del Sud, ja que entre els seus predicaments no es trobaven precisament els del Vietcong . Això els va portar no pocs problemes.
Durant cert temps, fins i tot, la província de Tay Ninh, on es troba el Temple Cao Dai més important i que funciona com Santa Seu, es va convertir en un petit mini estat amb normes regides per la mateixa doctrina Cao Dai. Però quan el Vietnam comunista venç la Guerra Civil, gran part dels temples són clausurats, els seus adeptes perseguits i alguns dels seus dirigents executats. I no és fins més enllà de 1985 que les possessions són retornades als Cao Dai, i el moviment, convertit ja de forma exclusiva en filosofia religiosa, reneix amb força.
VISITA AL TEMPLE CAO DAI I LA CERIMÒNIA DE LES 12 DEL MIGDIA
La visita al Temple Cao Dai de Tay Ninh, autèntica Santa Seu d’aquesta filosofia s’ha de fer, de forma ideal, en algun dels moments del dia on els monjos i monges caodaístes, així com els seus fidels, celebren una de les quatre cerimònies diàries. Els turistes solen acudir a les de les 12 del migdia.
És un moment certament màgic, quan els viatgers poden gaudir de la cerimònia, de manera respectuosa, des del primer pis del colorit temple. En aquest moment, gran quantitat de monjos i monges entren per la porta principal del Temple Cao Dai i es van disposant de forma perfectament organitzada i simètrica al llarg del temple.
El temple està dividit en tres naus, separades per dues línies de columnes preciosament decorades amb dracs. Les tres naus, es disposen, al llarg de la seva longitud, de forma esglaonada en nou nivells, que representen una mena de nou esglaons que porten al cel. Cal no oblidar, que un dels preceptes del caodaísme és, igual que en l’hinduisme, el de l’interès en escapar del cicle de les reencarnacions.
Al fons del temple, trobem 7 cadires dedicades a les autoritats religioses, que solen vestir de colors més vistosos que els monjos comuns: groc, blau i vermell, segons la branca del caodaísme a la qual representin.
El sostre del Temple Cao Dai està decorat amb estrelles sobre un fons blau que representa el cel. A més, en múltiples localitzacions trobem, de forma repetitiva, la representació de l’ull que tot ho veu o ull diví, potser una de dels símbols més importants del caodaísme.
També crida l’atenció el mural que es disposa en un vestíbul anterior a les tres naus principals del temple. En aquest mural es representen tres figures importants per al Cao Dai. Es tracta de Sun Yat Sen, el poeta Nguyen Binh Khiem i el novel·lista francès Victor Hugo. I és que per a aquesta religió no només Mahoma, Buda, Confuci o Jesucrist són considerats com profetes de la mateixa, sinó que figures tan dispars com Shakespeare, Víctor Hugo, Joana d’Arc i fins i tot Lenin, tenen igualment aquesta consideració, ja que van ser contactats de forma espiritista per formar part de l’aliança entre Déu i l’home. D’entre tots aquests esperits de vital importància, Víctor Hugo s’emporta la palma, ja que té un cert títol d’esperit principal, doncs sembla ser que era el que amb més freqüència se li apareixia a Ngo Minh Chieu, fundador de la doctrina. Victor Hugo va ser part important en les revelacions rebudes pel mestre.
La visita al Temple Cao Dai més important de Vietnam es completa en uns cinquanta minuts, gran part d’ells gaudint dels compassats salms que una vintena de monjos i adeptes repeteixen de forma constant i cantada, a l’uníson seguint el ritme d’un petit grup instrumental compost per mitja dotzena d’adeptes proveïts d’instruments tradicionals que es localitzen, igual que els visitants, al primer pis.
Val la pena visitar el Temple Cao Dai de Tay Ninh, per conèixer una de les filosofies i religions que més importància tenen a Vietnam, aprofitant, com he dit abans, per visitar durant el trajecte des Saigon, els túnels de Cuchi, un dels vestigis més importants de la Guerra de Vietnam.