Visitar una favela de Rio de Janeiro? Però això no és molt perillós? Es pot visitar una favela a Rio de Janeiro, per lliure i amb seguretat? Bé, doncs sembla que sí es pot. O això és el que vam fer nosaltres (i molts altres visitants, per descomptat) després d’informar-nos una mica.
Hi ha centenars de faveles a Rio de Janeiro, però, per descomptat, no totes es poden visitar. No cal estar molt al cas en la realitat brasilera per saber que bona part d’elles passen per ser llocs empobrits i on la delinqüència menor (i també la gran delinqüència, pel que fa referència al narcotràfic) campen al seu aire. Massa sovint, els problemes a les faveles són portada dels noticiaris europeus, especialment ara, que la ciutat es prepara per albergar uns Jocs Olímpics i el problema de la seguretat està en boca de tots.
No obstant això, hi ha una sèrie de faveles que es consideren pacificades. Aquest és el terme que s’utilitza per designar a una favela on la delinqüència (almenys, la delinqüència major) ha passat a major vida després d’un conscienciós programa d’intervenció política, social i per descomptat, policial i fins i tot, militar. Aquest és el cas de la Favela Santa Marta, que va ser pacificada el 2008, de manera que és possible visitar aquest favela de Rio, amb bastant seguretat.
No obstant això, la lògica d’estar visitant una zona que ha estat en extrem conflictiva, i que segueix sent un barri extremadament humil, fa que unes mínimes mesures de seguretat s’hagin de tenir en compte. Que menys que visitar la favela a ple sol i sense fer ostentacions.
És possible, a més, fer rutes guiades per la favela, activitat de la qual s’encarreguen diverses associacions de veïns. Aquesta activitat, elogiada per alguns viatgers que l’han realitzat, permet conèixer de primera mà la realitat social de la favela, a la vegada que els seus beneficis econòmics repercuteixen, almenys en part, a la pròpia comunitat. En el meu cas, vaig fer la visita a la favela de Santa Mart per lliure (no completament, com comentaré) doncs, encara que vaig enviar un parell de mails als guies que s’encarreguen de fer aquesta mena de tour guiat, no vaig tenir bon feedback.
La favela, per cert, es va fer famosa quan va ser utilitzada com a plató per a un videoclip de Michael Jackson. El rei del pop va rodar a la pròpia favela de Santa Marta després, això sí, de demanar permís als narcotraficants que, en aquell moment, eren amos i senyors de la favela de Santa Marta.
VISITA A LA FAVELA DE SANTA MARTA A RIO DE JANEIRO
Per arribar a la favela de Santa Marta no hi ha pèrdua. Cal baixar a l’estació de metro de Botafogo i prendre la Rua Sant Clemente. Després d’uns quinze minuts de camí s’arriba a una mena de placeta, a mà dreta, on comença la favela, que queda situada en un dels molts promontoris que dominen la ciutat de Rio.
Un curiós mitjà de locomoció, a mig camí entre l’ascensor i el funicular, permet sortejar l’enorme pendent on s’ubica la favela. El bondinho de Santa Marta, que així anomenen a l’artefacte, va suposar un enorme pas endavant cara al benestar de la població quan es va inaugurar, el 1998. La part anterior del funicular serveix per pujar mercaderies, mentre la posterior és la dedicada a les persones. La veritat és que s’agraeix no haver de pujar els molts centenars de graons que pugen vessant amunt, a plena llum del dia i sota un sol de justícia.
Són 5 les estacions del bondinho de Santa Marta, o millor dit, dels bondinhos, ja que en realitat són dos (un aparell des de la primera a la tercera estació, i un segon, des de la tercera fins a la cinquena). Pugem fins a la cinquena i última estació, però abans de començar el descens, ens dirigim una mica més amunt, ja que després de passar el lloc de la policia (des de la pacificació se situa a la favela de Santa Marta un lloc de policia de forma contínua) , una calçada, asfaltada fa un parell d’anys, ens acosta fins al conegut com Mirador de Pedrao. En aquest moment, ja se m’ha unit un veí de la comunitat, que em dóna conversa en brasiler, de la qual n’entenci més aviat poc. S’ofereix a acostar-me al mirador i posteriorment a donar-me una volta per la favela. Encara que la meva idea era visitar la favela de Rio de Janeiro sense guia algun, accepto de bon grat la seva companyia, sabent que tan sols busca una propina. Encara que en un primer moment no vegi clara la seva presència, em deixo guiar pel sisè sentit, i decideixo confiar en la bona fe del personatge. Penso que, potser, amb el meu nou amic, de nom Emerson, pugui sentir-me una mica més lliure de prendre fotografies. Encara que potser hagi estat una temeritat acceptar la seva companyia, que mai se sap.
La qüestió és que m’acompanya al mirador de Pedrao des d’on es tenen unes vistes enormes de Rio de Janeiro. No és difícil distingir la Llacuna de Freitas, el Crist de Corcovado, el Pa de Sucre o els diferents barris, com Botafogo, Ipanema o Copacabana. Extraordinària la vista, de manera que, en un atac d’optimisme, li cedeixo la càmera fotogràfica a Emerson per tal de que em tiri unes fotos amb la panoràmica al fons. No estic segur que Emerson hagués utilitzat abans una càmera reflex, perquè la veritat és que em costa fer-li entendre com ha de tirar-me la fotografia en qüestió, però la veritat és que en cap moment temo, ni per la càmera, ni per la meva integritat.
Visitat el mirador, comencem a baixar per les escales fins arribar a nivell de l’estació 4 del bondinho. Aquí trobem el que és conegut com Largo de Michael Jackson, ja que és on es va gravar part del videoclip del Rei del Pop (el podeu veure si punxeu en el vídeo). Una estàtua i un bonic mural commemora l’efemèride. Les vistes de la ciutat de Río des d’aquesta petita plaça abalconada són també ben boniques.
Seguim baixant, trobant tot el que podríem trobar en qualsevol barri de qualsevol gran ciutat. Bars, petits colmados, barberies, escoles, esglésies. Tot “suspès” de la muntanya, doncs la veritat és que el pendent del turó (i de les escales) és molt important. Destaca el color en què estan pintades diversos dels habitatges de la favela de Santa Marta. Això és fruit d’un programa social, que pensa que per mitjà de la pintura i l’art es pot contribuir al benestar social de la favela. El Favela Painting Project, busca subvencions per aconseguir el material per dur a terme el projecte i és una bonica iniciativa d’una parella d’holandesos.
En una mica més de 20 minuts hem baixat la favela. Sense pausa, però sense pressa, encara que l’Emerson s’ha quedat a mig camí una vegada cobrada la seva propina. La veritat és que la vida ha de ser difícil aquí. La gent és humil i amb pocs o nuls estudis i els índexs d’atur són molt elevats. No obstant això, la gent aquí està per la pau. Saben que aquesta és l’única sortida possible per millorar, a poc a poc, el seu nivell de vida.
La veritat és que val la pena visitar una favela a Rio de Janeiro (en aquest post podeu veure altres coses que val la pena fer a Rio) i la favela de Santa Marta, és ara mateix, una favela segura perquè el visitant pugui fer-se una idea de com és la vida en una favela sense témer per la seva seguretat.