Pujar al Pa de Sucre de Rio de Janeiro, al Brasil (o Pao d’Açucar com en diuen en portuguès), és una de les activitats que tot viatger ha de fer a Rio de Janeiro. Per descomptat, igual que la pujada al Crist Redemptor de Corcovado, la pujada al Pa de Sucre és un dels imprescindibles de la ciutat, jo diria que fins i tot més que, per exemple, pujar a la Torre Eiffel de París.
El Pa de Sucre és un dels molts monticles granítics que jalonen la ciutat de Rio de Janeiro, i que aquí anomenen morros. Encara que no és la més alta de les talaies de la ciutat, la seva situació en una petita península que separa les ancorades de Botafogo i Copacabana, així com el seu indubtable atractiu visual, la converteixen en un dels símbols de Rio de Janeiro.
És possible pujar al Pa de Sucre des que el 1912 es va instal·lar el primer dels telefèrics que permetia l’ascens. En aquell moment va ser una fita ja que es tractava del primer telefèric de passatgers instal·lat fora d’Europa i el tercer en el món sencer. Va ser una empresa alemanya qui va construir el telefèric en qüestió i amb això, la Companyia Camí Aeri del Pa de Sucre començava la seva marxa. Fins el 1972 va seguir en funcionament l’invent alemany. 60 anys que van permetre pujar a 22 passatgers per viatge i fins a 2100 per dia. No obstant això, amb l’augment del turisme, el telefèric va ser substituït per un nou aparell de fabricació italiana aquesta vegada, que tenia la particularitat que era transparent, permetent un millor gaudi del viatge. Aquest telefèric va permetre l’ascens de fins a 75 passatgers per viatge i va estar en funcionament fins al 2008 que és quan es va implementar l’actual telefèric del Pa de Sucre.
PUJAR AL PA DE SUCRE. UNA EXPERIÈNCIA INOBLIDABLE.
La qüestió és que pujar al Pa de Sucre requereix de dos i no d’un sol telefèric o bondinho, com es coneix aquí. El primer porta al viatger des de l’estació 1, situada a pocs metres de Praia Vermelha (cal no deixar de visitar-la) fins a la granítica mola del Morro da Urca, que s’eleva ja fins als 220 metres d’altura. Només són tres minuts de viatge. Cal saber que els més atrevits tenen la possibilitat de pujar a peu aquest morro. El sender, segons ens expliquen, permet la pujada en uns 45 minuts.
Em porto la sorpresa que malgrat que la pujada al Pa de Azíucar es produeix en diumenge (a més, un diumenge bastant assolellat) les cues són pràcticament inexistents. En realitat, no he d’esperar ni 10 minuts per poder prendre el primer dels bondihos. Això contrasta amb la pujada al Crist Redemptor, on em van vendre el bitllet de pujada al Tren de Corcovado per gairebé una hora i mitja més tard.
Des del Morro da Urca és ja possible gaudir d’una fenomenal vista. No obstant això, el fermall final se l’emporta la pujada al Pa de Sucre. Un segon bondinho ens trasllada en tres minuts més, des de l’estació 3 fins a la 4, situada al pic del Pa de Sucre, a 396 metres sobre el nivell del mar.
És difícil descriure l’emoció i la pujada provocada per tan extraordinàries vistes. És també impossible decidir quina de les vistes (si des del Crist Redemptor o des del Pa de Sucre) és més bella. Malgrat tot, ningú dubta que en aquest moment està gaudint d’una de les més extraordinàries vistes que d’una urbs es tindrà en tota la vida.
La vista arriba, en un dia clar, a desenes de quilòmetres, però és fàcil distingir d’esquerra a dreta, tota la platja de Copacabana i els diferents morros que es troben per darrere de la mateixa (Morro dos Cabritos, de Sao Joao i Babilònia) , el Crist Redemptor a la llunyania, la Platja i tot el Barri de Botafogo, la platja de Flamengo, l’ancorada de Glòria, l’Aeroport Santos Dumont, el pont de Niteroi (per sobre de la Badia de Guanabara) i la pròpia ciutat de Niteroi (a l’altre costat de la badia).
Un no es cansa de mirar el paisatge, des dels diferents miradors que es troben en el Pa de Sucre, identificant els diversos barris i monuments (com ara la Catedral de Sant Sebastià) que s’han pogut visitar durant el nostre passeig pel Centre de Rio de Janeiro.
Després de gairebé una hora en els diferents miradors del Pa de Sucre és hora d’emprendre el descens. Primer fins al morro da Urca i després, fins Praia Vermelha. Definitivament, la pujada al Pa de Sucre en telefèric és una de les més boniques experiències que es poden tenir a Rio de Janeiro.