Site icon Mil Viatges

REUS. Ruta del Modernisme i del vermut.

La Ruta Modernista de Reus suposa una raó perfecta per visitar aquesta bella ciutat de la província de Tarragona i capital de la comarca del Baix Camp, que amb poc més de 100.000 habitants va arribar a ser considerada la segona ciutat més important de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX.

Però la Ruta del Modernisme de Reus, producte dels habitatges construïts en aquella època d’esplendor, no és l’únic que ens ha portat a la població. Reus és considerada la terra catalana del vermut, amb diverses factories que, des de fa ja molts anys, es dediquen a la seva producció. Gràcies a la revitalització de la ciutat en els últims anys, que ha convertit a Reus en un magnífic empori comercial amb aires de capitalitat de cara a les que són les comarques tarragonines, l’hora de vermut sembla sagrada en aquestes latituds.

Cal no oblidar que Reus és, a més, la pàtria xica d’importants personalitats de la història de l’art i la política. Ni més ni menys que el mateix Antoni Gaudí és fill de la ciutat (encara que no fos profeta a la seva terra), així com el famós pintor Marià Fortuny o el militar i polític Joan Prim, que va arribar a ser president del Consell de Ministres d’Espanya . Alguns dels monuments més importants de Reus tenen, per tant, a aquests tres personatges com a protagonistes.

Per a la nostra visita per la Ruta del Modernisme de Reus i la resta de la població comptem amb una cicerone d’excepció. La nostra amiga Maria Teresa Trilla, autora de l’excel·lent bloc Apunts de viatge, qui, al costat del seu marit Josep Maria, ha esdevingut  una amfitriona estupenda.

VISITAR REUS EN 1 DÍA.

RUTA MODERNISTA DE REUS. CAMÍ DE LA PLAÇA DEL MERCADAL

Comencem la Ruta Modernista de Reus coneixent l’habitatge on, un 25 de juny de 1852, va veure néixer a Antoni Gaudí, el més important geni del Modernisme Català, autor d’obres tan importants de la història de l’art com La Pedrera o la Casa Batlló. Es tracta d’un habitatge sense major glòria que la que una placa ens explica: ser el lloc de naixement de Gaudí i la llar on va passar la seva primera infància i joventut. Als pocs metres, una escultura d’un jove Gaudí ret homenatge a tan important figura.

El nostre primer destí és la Plaça del Mercadal, una de les més importants de la població i on es localitzen alguns dels edificis més emblemàtics de la ciutat i de la Ruta del Modernisme de Reus. Sens dubte, el més elegant, i el que de seguida ens crida l’atenció és la que és coneguda com a Casa Navàs, potser el monument més important a veure a Reus, encara que per poder conèixer el seu interior cal comprar les entrades amb prou antelació, ja que el seu accés és molt limitat (en el nostre cas, les havíem reservat per telèfon uns 2 mesos abans).

La Casa Navas és un encàrrec de Joaquim Navàs Padró a Lluís Domènech i Montaner, un dels arquitectes modernistes més importants del moment i autor també d’obres tan cèlebres com el Palau de la Música Catalana o l’Hospital de Sant Pau.

L’habitatge es va construir entre el 1901 i el 1908. Es va disposar la planta baixa com a botiga (la família Navàs es dedicava a la venda de teixits i sedes) i la resta de l’edifici a habitatge familiar. Com era habitual, Domènech i Montaner es va envoltar dels artesans més cèlebres del moment per a una construcció on no es va reparar en despeses. Marbres d’Alfons Jujol, pintures murals de Tomàs Bergadà, mobiliari de Gaspar Homar, vitralls de Jeroni Ferran Granell i Manresa i mosaics de Lluís Brú ens donen fe de la categoria artística d’un habitatge que ens deixa realment estupefactes. Encara que una mica menor que la barcelonina Casa Lleó i Morera, obra també de Domènech, la Casa Navàs és un dels més extraordinàris habitatges que hem tingut l’oportunitat de visitar fora de Barcelona. En uns dies espero poder escriure un post dedicat a la casa Navàs.

Després de recórrer els interiors de la Casa Navàs, no dubtem a entrar a la planta baixa, que segueix fent les funcions de botiga de teixits.

Crèdit de la fotografía aquí

No és la Casa Navàs l’únic edifici d’interès a la Plaça del Mercadal. Un edifici cantoner, conegut com a Casa Pinyol, suposa una primera mostra de l’obra modernista de Pere Casellas, autor que tindrem l’oportunitat de conèixer durant el nostre recorregut per Reus. Coneguda com Cal Pinyol és una obra de 1910, la façana pintada de la qual, en tènue color verd, disposa d’un bell frontó i cornises i d’una decoració floral que emmarca els balcons i que és tan típica d’aquest estil artístic. Pere Casellas, arquitecte nascut a Reus, va arribar a ser arquitecte municipal de la ciutat, de manera que diversos dels edificis modernistes que veurem a Reus porten la seva signatura.

Gairebé veí a Cal Pinyol (separat per l’inici del carrer de les Galanes) trobem l’Ajuntament de Reus, una obra renaixentista, tot i que ha sofert diverses reformes posteriors.


No obstant això, és un altre edifici, en aquest cas molt més modern, el que ens crida l’atenció. Es tracta del Gaudí Centre. Són diversos els museus que es poden veure a Reus, però la premura del temps ens permetrà conèixer-ne un de sol. En una ciutat amb tal inventari modernista i que va veure néixer a Antoni Gaudí, l’escollit no podria ser un altre que el dedicat a aquest geni nascut a Reus.

Es tracta d’un edifici inaugurat el 2007 que versa sobre la vida i l’obra del més universal dels reusencs. Encara que Antoni Gaudí no va ser profeta a la seva terra, va ser aquí on va néixer i va viure durant la seva infància i joventut. El museu, el espai expositiu del qual abasta 3 de les 4 plantes de l’edifici, ens mostra part de la vida i l’obra de Gaudí d’una forma molt amena, gràcies a uns auriculars que funcionen a manera d’audioguia i que es connecten mitjançant control remot al entrar en cadascuna de les sales. Un parell d’audiovisuals completen el recorregut. Val la pena no perdre’s aquest museu.


DE LA PRIORAL DE SANT PERE AL MUSEU DEL VERMUT

Visitada la Plaça del Mercadal ens dirigim pel Carrer Major en direcció a una de les esglésies més importants de Reus. A mà esquerra ens trobem amb la bonica façana del Centre de Lectura de Reus. Es tracta d’un dels primers ateneus que es van construir a Catalunya, una institució fundada el 1859 amb la idea de promoure la cultura entre els conciutadans. Podem visitar part del seu interior. En concret la seva meravellosa biblioteca o sala de lectura, una de la més belles de Catalunya i amb un mobiliari enterament de fusta. És aquí on se situa el segon teatre en importància de Reus, al Teatre Bartrina.

Als pocs metres arribem a la Prioral de Sant Pere, un temple del segle XVI dedicat al patró de la ciutat. Es tracta d’un edifici gòtic tardà, de façana ja renaixentista, que destaca amb el seu esvelt i bell campanar. Va ser en aquest temple on Antoni Gaudí va ser batejat el dia següent al seu naixement i on, el 1853, va rebre la seva confirmació. També és d’interès la Capella del Santíssim, d’estil renaixentista, finançada pel Primer Marquès de Tamarit. És en aquesta capella on està dipositat el cor de pintor reusenc Marià Fortuny, per exprés desig seu.

Un arc ens permet arribar fins a la Plaça de les Peixateries Velles, un preciós espai neoclàssic documentat ja des del segle XV.

A banda i banda de la rectangular plaça es disposaven, sota porxos, les peixateries que donen nom a aquesta. La seva remodelació durant els últims anys del segle XX l’ha convertit en un dels espais de restauració més importants de Reus.


Sortim per la plaça pel costat oposat per assolir el Raval de Sant Pere, un carrer on es localitza una altra de les obres més importants de la Ruta del Modernisme de Reus i, en concret, de qui va ser arquitecte municipal Pere Casellas. Es tracta la Casa Anguera, un habitatge de 1905 a la façana del qual hi destaca el bell esgrafiat, la decoració escultòrica floral (i en particular, de la rosa, símbol de Reus i que s’anirà repetint en la majoria d’edificis modernistes de la ciutat) i els balcons dissenyats en ferro forjat.

La fam comença a aparèixer de manera que és moment de buscar on calmar-la. Els nostres amfitrions, la Teresa i en Josep Maria tenen diverses idees al cap, però ens sorprenem en comprovar que els restaurants triats estan complets. La veritat és que estem sorpresos amb la vitalitat de la població. Els bars, terrasses i restaurants són a vessar i els carrers vibren d’activitat, tant pel que fa referència al comercial, com a simple passeig.

En particular, ara al migdia i en cap de setmana, sembla que aquesta hora del vermut és gairebé sagrada. Les terrasses estan plenes de gent desitjosa de degustar aquesta meravella que és el vermut de Reus i que, amb factories tan importants com Miró o , ha convertit la població en una de les capitals europees d’aquest beuratge.

Un bon lloc per degustar el vermut de Reus i de pas, dinar, és el que és conegut com Museu del Vermut de Reus. Es vulgui o no menjar allà, penso que és un dels llocs que cal veure a Reus, ja que aquesta iniciativa privada s’ha convertit en un dels museus més interessants sobre el vermut. Centenars d’ampolles de diferents cases comercials, no sols reusencs, i tot tipus de gadgets en relació a aquesta beguda, es troben repartits per les diferents sales del Museu del Vermut, que estan ideades, també, a manera de restaurant.

El vermut està deliciós, però també ho està el menjar i, en particular, un meravellós bacallà que tant la Teresa com jo no dubtem a gaudir. La companyia és veritablement amena i poder conèixer una mica més a uns viatgers amb tanta experiència com la Teresa i en Josep Maria està convertint la nostra visita a Reus en un moment certament especial.



L’INSTITUT PERE MATA, L’ALTRE JOIA DE LA RUTA DEL MODERNISME DE REUS.

Amb la panxa plena reprenem la nostra Ruta del Modernisme de Reus. Prenem aquesta vegada el cotxe per dirigir-nos a una altra de les obres mestres de Lluís Domènech i Montaner, el segon arquitecte modernista en importància de tot Catalunya.

Es tracta de l’Institut Pere Mata, una obra mestra al que li dedicaré un post sencer, però que en aquest escrit no puc deixar de comentar. Aquesta magna construcció va ser concebuda com psiquiàtric, funció que va exercir des de la seva construcció en 1898 (es va inaugurar oficialment el 1900). Està considerat, ni més ni menys, que el precedent de l’Hospital de Sant Pau, veritable obra major de Domènech i Montaner.

Igual que l’obra barcelonina, el Pera Mata està dissenyat amb l’ús de maó en obra vista com a material principal i amb cobertes a doble vessant. Ceràmica i pedra calcària decoren part de les façanes. Novament la rosa estarà present en gran part de la decoració, tant exterior, com interior.

El pavelló més important de l’Institut Pere Mata és el que es coneix com Pavelló dels Distingits. Era aquesta la zona dedicada als interns amb majors possibles. Els acabats, ja siguin arrambadors, vitralls, sostres de ceràmica, llums de ferro forjat o marqueteria produïda per la mà dels més importants artesans del moment, són aquí excepcionals.

A la planta baixa podem conèixer les zones comunes, com el Saló on es rebia als familiars i visites, el menjador o les sales d’estar i entreteniment, amb sala de billar inclosa. Cal no perdre’s detall dels esgrafiats de les parets o els bells vitralls obra dels tallers d’Antoni Rigalt.

Pugem per les escales, decorades també amb bells arrimadors de ceràmica, per aconseguir la primera planta on es disposen les habitacions dels interns. Cada dues habitacions, disposaven d’un espai comú. Les estances estan bellament decorades amb uns mobles producte del geni dels millors ebenistes del moment. Les habitacions també disposaven de vàters individuals, un gran avanç del moment. Curiosament, dins dels armaris es disposava també un petit rentamans. Banyeres de ceràmica eren disposades per al seu ús comunitari.



La veritat és que aquest Pavelló dels Distingits és una de les obres més belles del modernisme català comunitari, més enllà d’habitatges particulars i edificis de caràcter eclesiàstic.

LA RUTA MODERNISTA DE REUS PELS CARRERS SANT JOAN I MONTEROLS.

Prenem novament rumb al centre de Reus per seguir amb la Ruta Modernista. Després de passar per davant de les Escoles Prat de la Riba, obra modernista de Pere Casellas, ens dirigim cap al Carrer Sant Joan on es localitzen dos dels edificis de la Ruta Modernista que cal veure a Reus. Es tracta de les veïnes Casa Rull i Casa Gasull. Totes dues són obres de Lluís Domènech i Montaner. No obstant això, tot i que la Casa Rull és d’estil modernista, la Casa Gasull ja s’acosta al noucentisme.

La Casa Rull va ser construïda el 1900 i, igual que l’Institut Pere Mata, el seu disseny està basat en l’obra vista a força de maó. Cal destacar el fabulós balcó de pedra calcària així com la decoració dels finestrals, d’estil eclèctic i que no amaguen un cert gust per l’art àrab. L’edifici va ser l’encàrrec del notari Pere Rull com així ho testifiquen la ploma que decora la façana així com les inicials PR que la circumden. Per sobre de la finestra del primer pis trobem esculpida una balança, símbol de justícia per antonomàsia.

Al seu costat, la Casa Gasull, està a cavall entre el modernisme i el noucentisme. És també una obra de Domènech i Montaner, encara que una mica posterior, ja que la seva construcció data de 1911. La planta baixa de l’edifici era dedicada al negoci familiar, els olis, mentre que les plantes superiors estaven disposades a manera d’habitatge. Cal no perdre’s detall dels esgrafiats de la façana així com la curiosa barana, construïda gràcies a l’ús de la ceràmica vidriada. És aquesta una decoració que ja hem pogut observar a l’Institut Pere Mata i que, a Barcelona, ​​podem trobar al Palau de la Música Catalana, obra també de Domènech. Malauradament, no podem entrar a l’interior ni de la Casa Gasull ni de la Rull.



Arribem a la Plaça Prim, una altra de les més monumentals de la població i on destaquen dos elements: l’estàtua eqüestre del general Prim, fill de Reus, i el Teatre Fortuny, el més important de la ciutat.

El nostre següent passeig ens porta a dos dels carrers més comercials i amb més ambient de Reus: els carrers Llovera i Monterols. Aquí es disposen diversos edificis de la Ruta del Modernisme que cal veure a Reus i que són obra, pràcticament tots ells, de l’arquitecte municipal Pere Casellas.

Potser un dels més destacats sigui la Casa Querol, al Carrer Llovera. Es tracta d’un dels edificis més estrets, però no per això menys elegants, d’obra vista i amb unes baranes preciosament decorades amb motius vegetals.

En el mateixa Carrer Llovera trobem la Casa Tomàs Jordi, molt més àmplia, amb una façana bellament decorada amb motius florals i balcons de ferro forjat. Recorda bastant a la Casa Anguera del Raval de Sant Pere. També és obra de Pere Casellas.

Ja al Carrer Manterols, trobem la Casa Llacuna. Es tracta d’un altre estret edifici obra del mateix arquitecte. La ceràmica és l’element més destacat de la façana, en part, disposada a manera de trencadís.

És aquest carrer Manterols un dels més animats del centre històric de Reus i que sembla bullir a mitja tarda, amb tots els comerços oberts i els reusencs gaudint de la seva ciutat. I així arribem novament a la Plaça del Mercadal, centre neuràlgic de la capital del Baix Camp i on donem per acabada la nostra Ruta Modernista de Reus. La veritat és que hem quedat gratament sorpresos de l’ambient d’aquesta ciutat així com de la gran quantitat d’edificis i monuments que hi ha a Reus. Una població que m’atreviria a dir que mereix d’un cap de setmana sencer i que hem pogut gaudir de la mà de dos amfitrions de primera categoria, els nostres amics Maria Teresa i Josep Maria.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ESCAPADES POR CATALUNYA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version