Site icon Mil Viatges

SIGHISOARA, la perla de Transilvània.

patrimonio humanidadSighisoara és una altre de les visites imprescindibles de Transilvània, de manera que després de gaudir de la bonica ciutat de Brasov, on hem passat les tres últimes nits, toca desplaçar-nos fins aquesta petita població fortificada, que forma part del Patrimoni de la Humanitat.

El trajecte de Brasov a Sighisoara es compleix en poc més de dues hores. Tot i que és possible anar-hi en tren, finalment prenem el bus de les 8.30 del matí, doncs el trajecte és així una mica més ràpid i, també, més econòmic.

Durant el recorregut passem per un munt de viles transilvanes sempre amb la mateixa fesomia: un munt de cases distribuïdes al llarg de la carretera, que fa alhora de carrer principal de la vila. Els habitatges solen ser allargats i amb l’eix principal perpendicular a la carretera. Sovint hi ha una gran portassa per fer-hi entrar el carro. És aquesta una zona francament rural, fins el punt de que és habitual creuar-se amb un munt de carros. Cada vil.la té la seva església, sovint fortificada.  

Pocs quilòmetres abans d’arribar al nostre destí passem per Saschiz, una petita població que disposa d’una preciosa torre del rellotge, molt semblant a la que trobarem a Sighisoara. Com la majoria de poblets de la zona, també disposa de la seva església fortificada. El conjunt forma part de la llista de Patrimoni de la Humanitat però malauradament no tindrem temps de visitar-lo.

En arribar a Sighisoara, el minibús ens deixa en un semàfor, a pocs minuts del centre de la població, de manera que en menys de 10 minuts arribem a l’Hotel Villa Franka on hem reservat habitació doble per 29 euros. Encert total: l’habitació és amplia, neta i decorada amb extrema cura, té televisió, bany propi i calefacció i està just a la falda de la Ciutadella, en ple centre històric.

VISITA A  SIGHISOARA

Sighisoara, l’antiga ciutat de Schassburg fundada pels saxons a finals del segle XII, forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Malgrat això, no estem de sort i la ciutat no ens mostra la seva millor cara. Està potes amunt, per unes obres que segons sembla s’estan eternitzant. Ja havíem llegit la situació en què es trobava en alguns relats d’altres viatgers, però teníem l’esperança de que les obres ja s’haurien acabat. És per això que no gaudim de Sighisoara com hauríem fet en altres circumstàncies, doncs la Ciutadella és realment preciosa, tota empedrada, amb els carrers per a vianants i amb un munt d’habitatges amb diversos segles a les seves esquenes, pintats de mil colors. Com ja hem vist a d’altres ciutats romaneses, a algunes de les construccions els hi manca alguna cosa més que una mà de pintura i els edificis romanen, sovint, ben escrostonats.  

Des de la plaça principal de la ciutadella, la Piata Cetatii, s’accedeix a la Casa Vlad Dracul, coneguda com a Casa de Dràcula. Va ser aquí on va viure, entre el 1431 i el 1435, Vlad Dracul, que va ser el pare de Vlad Tepes, el famós Dràcula l’empalador. Actualment la bonica casa ha estat transformada en un restaurant ambientat en temes draculians, com no podia ser d’altre manera. Poc més enllà trobem l’edifici més emblemàtic de Sighisoara, el Turnul cu Ceas o Torre del Consell, que és la Torre del rellotge que domina majestuosament el conjunt històric i que és un dels monuments que cal veure a Sighisoara. La pujada que permet l’accés a la Piata Cetatti està potes amunt i passejar per la zona no resulta gaire fàcil. Segons sembla, estan refent el subsol. La Torre del rellotge és un edifici fantàstic i que justifica, per si sol, la visita a Sighisoara. Té una alçada de 64 metres i disposa, des de 1648, d’un carrilló amb diverses figures (com el de Praga o el de Múnich). Segons ens indiquen, malauradament només entra en funcionament a la mitja nit per celebrar el canvi de dia. Suposadament es pot pujar a la torre, però tot i que estem en horari de visita (posa que fins les quatre de la tarda està obert), la trobem tancada. Una pena, perquè des de dalt és deu veure una preciosa vista de tota la ciutadella.

El següent edifici que busquem és la Biserica Mănăstirii Dominicane, és a dir, l’església del monestir dominicà. Es tracta d’un temple gòtic del segle XIII que, com d’altres esglésies que hem vist a Romania, és plena de catifes orientals.  





Ens dirigim ara, per la Strada Scolii, fins l’escala de fusta que ens puja d’alt d’un turó on hi ha la Biserica din Deal. Es tracta d’una altre església gòtica que domina la ciutat. Un dels indrets que cal visitar a Sighisoara està just al darrera de l’església. Es tracta del cementiri saxó, record d’aquesta cultura que va dominar bona part de Transilvània i de la que cada vegada en queden menys records. Sembla que fins a finals dels 80 del segle passat encara hi havia molts descendents saxons a la zona. Els últims deu anys, però, la majoria de saxons han anat emigrant cap a Alemanya, de manera que sembla que ara en queden ben pocs. Es tracta d’un lloc força evocador i que ens parla del passat saxó d’aquesta vil.la.

Visitat el cementiri, baixem novament el turó i ens dirigim cap a les muralles que envolten la Ciutadella i que daten del segle XIV, quan es va decidir fortificar la Ciutadella per defensar-la dels atacs dels mongols. Cada pocs metres, hi ha un bastió que va ser construït per un gremi (se’n conserven 9 dels 14 originals), Es aquest un fet que sovinteja a les ciutats transilvanes.

Dinem al costat de l’hotel, a les faldes de la Ciutadella al Restaurant La Perla, acceptable (2 sopes i una pizza que ens partim, més dos refrescs, 30L); i per sopar, escollim una acollidora pizzeria que hi ha baixant per un dels carrerons que porta de la Ciutadella a la ciutat baixa. Triem dos plats de pasta (bona i abundant, de fet en deixem bona part), dues begudes i ens partim un tiramisú (40L).

La visita a aquesta ciutat ens deixa un cert regust d’amargor. Cert és que la població és bonica i que realment, son diversos els monuments i places que veure a Sighisoara. Però també és cert que veure tants edificis escrostonats i amb mig poble obert en canal per les obres, fa que la ciutat no vesteixi, ara mateix, les millors gales.




En qualsevol cas, la visita a Sighisoara, ciutat Patrimoni de la Humanitat, és una de les imprescindibles dins d’un viatge a Romania.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ROMANIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version