Site icon Mil Viatges

SAMARCANDA, UZBEKISTAN. Visita a la ciutat més mítica d’Àsia Central.

patrimonio humanidadSamarcanda. Pocs llocs hi ha al món tan mítics per a un viatger com la ciutat de Samarcanda. La simple pronunciació del seu nom provocava en mi taquicàrdies i suors freds des de fa ja algunes dècades. Diverses vegades posposat per diferents circumstàncies el viatge a Uzbekistan, conèixer Samarcanda era el veritable motiu per emprendre un viatge a l’Àsia Central. Una obsessió gairebé.

I per fi va arribar el dia de visitar aquesta ciutat que tants viatgers al llarg de tants segles han titllat de majestuosa. Però, ¿em defraudaria Samarcanda? No pocs viatgers de l’era d’internet, per exemple, han comentat que Khivà o Bujarà són tan o més impressionants com Samarcanda. Un cop de tornada a casa em resulta impossible fer comparacions d’aquest tipus. No obstant això, sabent que el desvari soviètic es va emportar part del llegat timúrida ja us dic ara mateix que la visita a Samarcanda no ha defraudat per a res, les enormes expectatives creades. Samarcanda és un d’aquells llocs que cal veure un cop a la vida, almenys.

 

Abans de comentar-vos les 10 visites imprescindibles que cal veure a Samarcanda, però, permeteu-me que us faci quatre pinzellades sobre la història de la ciutat.

 

SAMARCANDA A LA HISTÒRIA.

La història de Samarcanda no comença amb els timúrides de Tamerlà, per descomptat, ja que estem parlant d’un dels enclavaments centroasiàtics dels quals es té referència des de més antic. Per exemple, Samarcanda va ser capital de Sogdiana durant el segle VIII aC i, posteriorment, d’una de les satrapies vassalles de la Pèrsia Aquemènida.

I gairebé tots els grans imperis de l’antiguitat van deixar aquí la seva empremta i en algunes ocasions el seu afany destructor. Els grecs d’Alexandre el Gran, els perses, els selèucides o diferents tribus túrquicas van ser alguns d’ells.

Tots ells van respectar en major o menor mesura l’enorme patrimoni cultural, arquitectònic i artístic que atresorava Samarcanda des de feia més de mil cinc-cents anys. No va ser així en el cas de Gengis Khan, el cacic mogol que va arrasar per allà per on passava i que no va tenir cap inconvenient a deixar en la més completa ruïna la històrica Samarcanda. És per aquest motiu que entre els monuments que cal veure a Samarcanda trobarem només en comptades ocasions alguns que facin referència a l’època anterior als timúrides.

Tamerlà, un altre destructor guerrer d’origen mogol, li va donar la volta a la truita i després conquistar en 1370 la va convertir en capital del seu imperi, alhora que la va embellir amb tot tipus de monuments administratius i religiosos, convertint-la en una de les més belles ciutats mai edificades.

A aquest menester es van afegir, posteriorment, els successors de Tamerlà. I particularment, el seu nét Ulugh Beg, un monarca extraordinàriament amant de les arts i de les ciències que va convertir Samarcanda en una obra d’art global. Les grans mesquites, mausoleus i madrasses que cal veure Samarcanda van ser construïdes, en gran mesura, durant els aproximadament 150 anys que van des de la presa de la ciutat per Tamerlà i la conquesta uzbeka el 1500.

Efectivament, els uzbeks arriben a Samarcanda sobre 1500. És a dir, Tamerlà, considerat en gran pare de la pàtria uzbeka des de l’adveniment de la independència el 1991, no només no era uzbek si no que el seu imperi va lluitar i va perdre contra els uzbeks per al domini de la regió.

Els uzbeks van traslladar la capitalitat a Bujara i la ciutat mai va tornar a resplendir com en l’anterior segle i mig. Amb l’annexió a l’imperi rus i posterior incorporació a la Unió Soviètica les remodelacions van acabar amb part de la Ciutat Antiga de Samarcanda. No obstant això, un bon grapat de grans monuments no només van poder conservar-se sinó que van ser restaurats (amb desigual fortuna). Malgrat tants avatars històrics, inclosos diversos terratrèmols, Samarcanda segueix sent avui en dia, una de les ciutats més espectaculars del món sencer.


 

QUÈ VEURE A SAMARCANDA EN 10 VISITES.

Com comentava, el període soviètic es va emportar gran part de la ciutat antiga. No obstant això, un bon grapat dels grans monuments del període timúrida romanen en peu a l’espera de ser descoberts. Molts d’ells, això sí, restaurats de manera excessiva per gust de no pocs estudiosos de la Història de l’Art.

Sense més, us deixo amb la nostra llista dels 10 monuments que cal veure a Samarcanda.

 

GUR EMIR O MAUSOLEU DE TAMERLÀ

Comencem la jornada amb el Mausoleu de Tamerlà que és el nom que rep actualment el Gur Emir i que, a més, es localitza a només 50 metres del nostre hotel.

Es tracta d’un dels monuments més sumptuosos de la ciutat. Un d’aquells llocs que cal veure a Samarcanda si o si. I a més, el tenim davant de l’hotel. No obstant això, permeteu-me un consell si és que aneu a visitar Samarcanda: visiteu el Gur Emir a partir de les 3 de la tarda, quan el sol li dóna de front i dona la seva millor cara a qui el vulgui fotografiar.

Però, què és aquest Gur Emir? Doncs es tracta del mausoleu que el mateix Tamerlà va erigir en 1403 per al seu nét Mohamed Sultan. Curiosament, el gran guerrer turc-mogol desitjava ser enterrat a Shakhrisabz, en un lloc molt més senzill. No obstant això, la mort el va sorprendre prematurament en una campanya contra l’Imperi Xinès, de manera que el Gur Emir va acabar per convertir-se en la tomba definitiva de Tamerlà.

Al Gur Emir ja podrem començar a gaudir d’aquesta simfonia d’estil islàmic persa en què la dinastia timúrida va convertir Samarcanda. Impressiona la seva cúpula blavosa gràcies als seus esmerilats vidres tan característics d’aquest estil, en aquest cas amb els rivets profundament marcats. No obstant això, no menys fastuós resulta el pati d’accés al mausoleu, les portes d’entrada, els dos meravellosos minarets o la sala on es localitza la tomba de Tamerlà la cúpula del qaul suposa un us moments més excelsos de la Història de l’Art. No vull enredar-me en descripcions, de manera que millor us deixo amb unes quantes fotos.

Ulugh Beg, per cert, nét i continuador de la dinastia Timúrida i un altre dels grans noms que s’aniran repetint en Samarcanda, també està enterrat aquí. I, en realitat, va ser aquest sobirà el que va convertir a l’Gur Emir en una mena de panteó reial timúrida.






 

MAUSOLEU D’AK SARAY I RUJABAD.

Per descomptat, després de visitar el Gur Emir gairebé qualsevol edifici pot semblar senzill. I això és el que ens passa en visitar el mausoleu Ak Saray, del segle XV, i el mausoleu Rujabad, de finals del segle XIV i que passa per ser un dels més antics de Samarcanda. Per cert, d’aquest mausoleu es diu que guarda un preuadíssim tresor: ni més ni menys que sis pèls del profeta. És a dir, un veritable floc. Sigui o no cert, la veritat és que es tracta d’un lloc tranquil i exempt de massificació alguna.


 

PLAÇA DEL REGISTAN. MADRASSA ULUGH BEG, MADRASSA SHER DOR I MADRASSA TILLI-KARI.

Per descomptat, si hi ha un lloc que cal veure en Samarcanda aquest és la Plaça del Registan. Es tracta, potser, de la més meravellosa plaça construïda mai. O, almenys, una de les més belles del món sense cap mena de dubte.

Curiosament, es tracta també d’una de les poques places del pagament del món, ja que per accedir-hi cal passar per taquilla (7 USD o 5 euros, el preu oficial per als estrangers) i té a més, un horari concret (fins a les 17.00 hores). La veritat és que amb l’entrada a la plaça s’inclou la visita a les tres madrasses que en ella es van alçar, però així de bones a primeres em semblaria més lògic cobrar per entrar en els tres monuments i deixar passejar als visitants de forma lliure per la plaça. Al cap i a la fi, els turistes són més aviat pocs a Uzbekistan, de manera que per a res sembla una qüestió de massificació.

Es tracta d’una plaça on els monuments van ser alçats a partir de l’adveniment de la dinastia timúrida, encara que per descomptat la plaça ja existia anteriorment. I concretament, de quan el nét de Tamerlà Ulugh Beg va accedir al poder. Això és així tenint en compte que les hordes de Gengis Khan van arrasar Samarcanda quan la van envair.

La qüestió és que tres són les madrasses que trobem en aquesta plaça. D’esquerra a dreta segons es miri davant, la madrassa Ulugh Beg, l’Tilla-Kari i la Sher Dor. I en aquest sentit i seqüència les visitem.

Comencem amb la Madrasa Ulugh Beg, la més antiga de totes, finalitzada en 1420 i manada construir pel nét i successor de Tamerlà, Ulugh Beg, el monarca astrònom i matemàtic. Entrem pel decoradísim arc d’entrada o pishtaq que s’emmarca entre dues esvelts minarets. Tot això decorat amb profusió de blaus i verds esmaltats en aquest tipus d’art que tant associem als perses. Gairebé sempre amb dibuixos geomètrics com és habitual en l’art islàmic, encara que després veurem en aquesta mateixa plaça com en algunes ocasions es van aplicar curioses excepcions.

A les 56 habitacions repartides en dues plantes es distribuïen els estudiants d’aquesta madrassa que ja fa temps que ha perdut les seves funcions com a escola alcorànica per formar part d’aquest extraordinari decorat turístic que suposa la plaça del Registan. En realitat, diverses de les cel·les són ocupades actualment per petites botiguetes dedicades a la venda de records turístics. Encara que, francament, ens van agradar més les paradetes de l’interior de la Madrassa Jan Imom de Taixkent, on els propis artesans treballaven a les botigues.





Sortim de la Madrassa Ulugh Beg per entrar a la Madrassa Tilla-Kari, un altre dels grans monuments que cal veure a Samarcanda i la que se situa enmig de les altres dues. Tant aquesta com la Madrassa Sher Dor van ser construïdes prenent com a model la Ulugh Beg. Aquesta, concretament, va ser finalitzada el 1660 i destaca més enllà del seu atractiu pati arbrat on es distribueixen les cel·les estudiantils, per la seva bellíssima mesquita, decorada amb profusió de motius geomètrics daurats i blaus. Una preciositat difícil de descriure i quines  fotografies no fan honor al seu esplendor.




La tercera de les madrasses, la Sher Dor va ser acabada en 1637 i té com a peculiaritat l’existència de dos tigres atacant sengles cérvols en els angles superiors del seu pishtaq o arc d’entrada. Gairebé que diríem que es tracta d’un fet excepcional entre els edificis islàmics, encara que l’endemà visitarem una petita madrassa als afores de Samarcanda que repeteix motiu ornamental i també a Bujara en trobarem una tercera on es va obviar aquesta presumpta prohibició de representar éssers animats en els monuments islàmics.

La distribució de l’interior de la madrassa es repeteix també aquí, amb un pati que distribueix els dos pisos de cel·les que albergaven als estudiants i amb una planta baixa que està dedicada, en l’actualitat, a la venda de souvenirs.

Comentar que l’endemà de la nostra visita té lloc a la Plaça del Registan la cerimònia d’inauguració del Festival Internacional de Música que cada any se celebra en aquesta ciutat a finals d’agost. Els preparatius fan que no puguem situar-nos al fons de la plaça per tal de tirar una fotografia decent que inclogui les tres madrasses, de manera que si visiteu Uzbekistan, intenteu que la vostra visita a Samarcanda no coincideixi amb l’esmentat concurs, tret que tingueu interès en assistir a les representacions.


 

MESQUITA BIBIKHANUM I MAUSOLEU DE BIBI KHANUM

El matí passa volant de manera que després de menjar en un dels diferents restaurants ubicats davant de la Plaça del Registan (com sempre, molt barats), seguim el nostre recorregut envoltant per fora la Madrassa Sher Dor per buscar un altre dels edificis més bells que hi ha a veure a Samarcanda: la Mesquita Bibi Khanum.

Es tracta d’un dels temples més espectaculars de Samarcada. Una mesquita que ha estat restaurada encara que la seva sala d’oracions principal roman en completa ruïna.

És aquesta una de les més antigues mesquites que visitarem en Samarcanda doncs la seva construcció es deu als temps del propi Tamerlà. Sembla ser que el motiu va ser la celebració del retorn del guerrer d’una campanya militar a Delhi.

La veritat és que Tamerlà es va envoltar dels més importants artesans i arquitectes del moment per tal d’alçar un temple que no tingués competència a tot el món islàmic. Artesans arribats de Pèrsia, Bagdad o Damasc van unir els seus esforços per construir aquest bell temple.

Com sempre, una bellíssima i immensa portalada d’entrada o pishtaq ens dóna la benvinguda. Malauradament es troba a contrallum, de manera que l’endemà tornarem al matí només per fer fotografies.

Enmig del pati hi trobem un Alcorà de marbre, obert. Podria representar l’Alcorà d’Osman, del segle VII, portat pel propi Tamerlà a Samarcanda i que actualment es conserva al Museu Moyie Mubarak de Taixkent.

A banda i banda del pati s’obren sengles mesquites, les blavoses cúpules de les quals no passen desapercebudes. Al davant, però, la sala d’oracions principal de la mesquita roman en ruïnes víctima del terratrèmol de 1897 i no ha estat restaurada encara. Malgrat això, el seu misticisme i encant continuen vigents. També romanen de peu els restaurats minarets que llueixen com venen fent des de fa sis segles amb aquest conjunt de rajoles vidriades tan del gust timúrida.





Enfront de la mesquita, i separada d’aquest per un carrer, es localitza un petit parc on s’ubica el Mausoleu de Bibi Khanum que no és altra que la dona xinesa que va fer construir la mesquita en honor a Tamerlà. La llegenda explica Bibi Khanum va ser llançada des del minaret del temple que porta el seu nom després d’enamorar-se de l’arquitecte que va dissenyar la mesquita.

La cúpula blavosa i amb rivets, que ens recorda el Gur Emir, és el més bell d’aquest mausoleu les tombes del qual es localitzen al soterrani del mateix. Com sempre, hem de pagar entrada per a la visita (15.000T més 5.000 per l’ús de la càmera).


 

NECRÒPOLIS DE SHAH-I-ZINDA

La Necròpolis de Shah-I-Zinda, que dista uns 20 minuts a peu de la Mesquita Bibi Khanum, és el nostre proper destí. La veritat és que a mig camí es localitza una altra bonica mesquita, encara que res històrica ja que va ser construïda al segle XIX, de nom Khazret Khizr, que ens hagués agradat visitar. No obstant això, està en obres de manera que no podem apropar-nos ni a dos-cents metres de la mateixa.

Aquesta necròpolis de Shah-I-Zinda és un altre dels llocs que cal visitar a Samarcanda de forma imperativa.

En una mena de carrer dins d’un cementiri  on es disposen una sèrie d’una vintena llarga de tombes i mausoleus que més aviat semblen autèntics temples dedicats a diferents dignataris timúrides i diversos components de la família reial. Podríem pensar que es tracta d’una autèntic Panteó Reial si no sabéssim que aquest es troba en el Gur Emir ja visitat.

Els que es troben enterrats darrera d’aquesta simfonia de pishtaqs (les clàssiques portalades decorades amb rajoles vidriades de colors turquesa i blavós dels que ja us hem parlat) són germans i germanes dels antics monarques timúrides, inclosos els de Tamerlà i Ulugh Beg, així com diferents generals que van unir la seva sort a la dels aguerrits monarques.

No us recitaré els noms i rangs dels que hi estan enterrats. Només comentar-vos que cada tomba sembla empetitir l’anterior, en el que ens sembla un dels conjunts de panteons i mausoleus més sumptuosos que hàgim tingut l’oportunitat de visitar.

Comentar també que al final d’aquest recorregut es localitza la presumpta tomba de Qusam Ibn-Abbas, cosí directe del profeta i defensor de la ciutat durant un atac esdevingut durant els primers anys d’islamització de la ciutat. Segons resa la llegenda, Qusam Ibn-Abbas roman en vida en els subterranis de la necròpolis, d’allí que el nom de la mateixa, Shah-I-Zinda, signifiqui precisament Tomba del Rei Viu. Es aquest el més sumptuós de tots els mausoleus de la necròpolis. I no és d’estranyar tenint en compte que es tracta d’un lloc pràcticament sagrat per als uzbeks.





 

OBSERVATORI D’ULUGH BEG

I quan l’ocàs amenaça en portar-se el dia per davant agafem un taxi perquè en uns 10 minuts ens apropi a l’últim dels llocs que cal veure en Samarcanda i que va unit, novament, a la figura del nét de Tamerlà i successor del gran cacic, Ulugh Beg.

Es tracta de l’Observatori Astronòmic d’Ulugh Beg. I és que aquest sobirà no només ha passat a la història com a successor de Tamerlà (encara que no directe), sinó com un dels més importants matemàtics i astrònoms de l’època. Fins al punt que l’època contemporània en què vivim li ha reconegut els enormes mèrits contrets assignant-li el nom d’un planeta descobert al segle XX.

La qüestió és que després de venerar, gairebé, una enorme estàtua de Ulugh Beg, visitem l’observatori del que, francament, poc podem entendre i que queda soterrat sota terra. La guia de mà amb què viatgem ens explica que es tracta del sextant de pedra més gran mai construït. Doncs això.

Adjunt a l’observatori es troba un petit museu on s’explica una mica la història de les conquestes d’Ulugh Beg i de fins on va arribar l’Imperi Timúrida durant l’època en què va governar aquest mandatari, així com algunes dades en relació a la seva tasca com a astrònom. Es visita ràpid i gairebé que mereix tant la pena com l’observatori en si mateix.



Ara sí que va caient la tarda i el sol ens regala els últims cops de cua per a una jornada que ha estat, per a nosaltres, francament inoblidable. Després de sopar a la khafaina annexa a la mesquita Bibi Khanum, tot i tindrem temps de fer una passejada per la Plaça del Registan (des de fora ja que a aquesta hora ja no es permet l’accés) que, il·luminada, es mostra més bella si cap que de dia.

 

ON DORMIR A SAMARCANDA.

B&B EMIR. Va ser el nostre allotjament a Samarcanda. Bé de preu i situat en una localització excepcional al costat del Mausoleu de Tamerlà. Veure cada nit el Gur Emir il·luminat no tenia preu. Vam agafar una habitació per a tres però també disposen de dormitoris per a motxillers. L’esmorzar és casolà i molt correcte. Mira aquí els preus actuals.

HOTEL BIBI KHANUM. Diversos viatgers s’han allotjat aquí i tots han comentat que es tracta d’un lloc excepcional. Des del pati de l’hotel es gaudeix d’unes meravelloses vistes a la Mesquita Bibi Khanum (això ho vam poder comprovar, veieu la foto), encara que a nosaltres se’ns anava una miqueta de preu. Mira aquí els preus actuals.

 

COM ARRIBAR A SAMARCANDA.

La millor opció és prendre un dels dos trens d’alta velocitat que cada matí parteixen de l’estació central de Taixkent. Els bitllets de tren es posen a la venda uns dos mesos abans. Actualment, però, no és possible comprar els passatges directament des del web de Uzbekistan Railways.

Per tant, només queden dues opcions: la primera, arriscar-se i comprar-los en taquilla (per a nosaltres, en temporada alta no suposa una opció real a causa del risc de quedar-se sense bitllets). La segona, comprar-los a través d’un intermediari. Nosaltres vam adquirir els bitllets a través de Advantour, l’empresa més fiable del país en aquests menesters. Vam comprar els bitllets de tren de Taixkent a Samarcanda i de Samarcanda a Bukharà.

El tren va sortir puntual a les 08:00 i va arribar a les 10.08. Un tren anterior part a les 07:30.

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version