Visitar Moscou per Nadal? I volar amb l’equip de bàsquet del FC Barcelona? Que si vull? És clar que vull! Us explico la història d’un dels viatges més curiosos que he realitzat en la meva vida.
La història és la següent. A principis de desembre vaig rebre una trucada procedent de la divisió de desplaçaments del FC Barcelona de Bàsquet. M’explicaven que entre els abonats de l’equip (ho som des de fa gairebé 20 anys) que havíem assistit a la trobada entre el FC Barcelona i el Maccabi de Tel Aviv s’havia sortejat un desplaçament per a dues persones per gaudir del partit entre el Khimki de Moscou i el Barça. La qüestió és que això ens permetria viatjar a Moscou per Nadal, per gaudir del gran ambient nadalenc de la ciutat i que poc ha d’envejar a la tan famosa atmosfera nadalenca novaiorquesa. A més, el premi gros suposava viatjar amb el xàrter privat de l’equip de bàsquet. Un autèntic regalàs de Reis per avançat. Per descomptat, no vaig dubtar a acceptar el regal i oferir la segona plaça al meu amic de tota la vida, de nom també Jordi, i que, com jo, és igualment abonat al Palau Blaugrana.
Poc importaria que només poguéssim gaudir de Moscou durant unes 24 hores. Al cap ia la fi, ja havia tingut l’oportunitat de viatjar a la capital russa en una altra ocasió. L’imteressantt aquí era viatjar amb l’equip, fer una bona passejada per Moscou i gaudir del partit a la pista del Kimkhi.
Us explico com es va desenvolupar.
EL VIATGE A MOSCOU
Va arribar el dia 28 de desembre i ens dirigim a l’Aeroport del Prat de Barcelona.
Aquest cop havíem arribat a l’aeroport en cotxe ja que tornàvem a les 4 del matí, quan no hi ha tren de tornada a Mataró. Tal com havíem acordat, ens presentem a les 12 del matí a la Terminal 1 i allà ens espera la Susanna, la representant del FC Barcelona que ens acompanyarà també en el viatge. Ens va fer lliurament de la targeta d’embarcament i ens retorna el nostre passaport amb el visat rus ja enganxat. Aquesta vegada no hem tingut que ser nosaltres els que ens encarreguem dels preparatius, sovint una mica pesats, del viatge.
Passem el control del passaport sense problemes i ens esperem al costat de la porta d’embarcament. En uns minuts comencen a arribar els jugadors de l’equip de Bàsquet de FC Barcelona. Ens fem fotos amb diversos d’ells, que accepten sol·lícits. Allà estan Navarro, el millor jugador ACB de la història, o Ante Tomic, potser el pivot més dominant a Europa els darrers 5 anys. També Ribas, Hanga o Seraphin. També tot l’equip tècnic, encapçalat per Sito Alonso, l’entrenador de l’equip en l’actualitat. Igualment viatgen el mànager de la secció, Nacho Rodríguez, així com Xavier, representant a la comissió esportiva de la secció de bàsquet.
En total som 33 els ocupants del charter. D’aquests, 8 aficionats.
Els jugadors es disposen a la part posterior de l’avió, els aficionats a la zona mitjana, i l’equip tècnic, a la part davantera. Durant el trajecte entaulo una breu conversa amb Sito, l’entrenador. Són no més de 5 minuts on el coach es mostra confiat a revertir la mala situació en què es troba l’equip. Durant el viatge no deixa de visionar vídeos de bàsquet. També parlem una bona estona amb Xavier, que ens comenta la dificultat per competir amb els més importants pressupostos d’Europa, molt recolzats a nivell de sponsors i que gaudeixen d’unes fiscalitats molt més avantatjoses que les existents a Espanya.
En 4 hores arribem a Moscou. Hem fet una becaina. Alguns jugadors també. No els ha de ser fàcil dormir amb la seva alçada. Tomic i Seraphin utilitzen els seients de la sortida d’emergència, que gaudeixen de més espai. Tots, sense excepció gaudeixen de dos seients.
Mentre esperem que surti l’equipatge de l’equip de bàsquet (els aficionats no hem facturat), ens requereixen per a una foto de grup. Un puntàs per a nosaltres, per descomptat.
Posteriorment, un minibús ens porta als 8 aficionats al costat de Susanna a l’hotel que tenim al centre de Moscou. Un lloc fantàstic, a tres-cents metres de la plaça Roja, el veritable melic de la capital russa. Es tracta de l’Hotel Boutique Stoleshnikov, molt recomanable.
PASSEIG PER MOSCOU VESTIT DE NADAL.
No us comentaré molt sobre la capital Russa, ja que vull dedicar-li un post als llocs més importants que cal veure a Moscou.
SÍ que us comentaré que he quedat meravellat de l’ambientàs nadalenc del que gaudeix la ciutat durant aquests dies. Després de deixar l’equipatge a l’hotel ens dirigim cap a la Plaça Roja que queda a cinc minuts a peu de l’allotjament. Tots els carrers gaudeixen d’una il·luminació nadalenca d’impressió, sovint amb grans arcs de colors que s’assemblen grans portals. També són moltíssims els arbres decorats amb les tradicionals boles nadalenques, les de tota la vida, així com els aparadors ornamentats amb multitud de llums i motius nadalencs. Particularment, en els diversos grans magatzems amb què ens creuem. Està clar que a Rússia l’energia és bastant més barata que a Espanya.
A més, la majoria de grans edificis estan igualment il·luminats a la nit, de manera que el passeig resulta de lo més entretingut i agradable. I, dit sigui de passada, agraïm les suaus temperatures, a zero graus, que segons sembla és poc habitual en un viatge a Moscou per Nadal.
De seguida arribem a la Plaça Roja. I allà es mostra, imponent, la Catedral de Sant Basili, els grans magatzems Gum, els més glamurosos de la ciutat i igualment decorats per al Nadal, així com les muralles del Kremlin. I enmig de la Plaça Roja, una pista de patinatge, com en tota gran ciutat per aquestes èpoques.
Encara que amb certa fam no deixem de passejar fins a arribar fins a la Catedral de Crist Salvador per pujar posteriorment fins al Carrer Arbat, el més famos entre els carrers de vianants de Moscou, on sopem abans de tornar fins a l’hotel.
Al matí següent, després de l’esmorzar, ens dirigim a explorar Moscou. Per davant tenim gairebé deu hores i no volem desaprofitar ni un sol moment. En un altre post us parlaré dels llocs més interessants de la ciutat, però ja us avanço que tornem a la plaça Roja, on visitem Sant Basili i els magatzems Gum (meravellosa també la decoració nadalenca interior). Posteriorment ens acostem fins al Kremlin per fer la visita a les quatre catedrals que alberga. També visitem el Convent de Novodevitxi, que forma part del Patrimoni de la Humanitat, abans de realitzar una bona passejada per les millors estacions del metro de Moscou, que és reconegut com el més bell del món i que té l’apel·latiu, des de l’època soviètica , del Palau del Poble.
EL PARTIT DE BÀSKET.
No menys important resulta en aquest viatge el partit de bàsquet entre el Khimki i el Barcelona. L’organització ens porta fins a la pista en un bus. Triguem gairebé una hora i mitja a arribar fins al Khimki Arena, perquè el trànsit a Moscou durant el Nadal és especialment intens.
Cal comentar que el Barcelona va guanyar el partit, després de jugar molt sòlidament, i que els vuit aficionats del Barcelona no deixem d’animar, particularment durant l’últim quart. Després del partit, els jugadors van agrair el nostre esforç aplaudint des del centre del camp mentre ens assenyalaven. La qual cosa vam agrair.
I d’allà, ens anem directament a l’aeroport on, després d’una hora aproximadament, ens retrobem amb el nostres herois. Van ser moments per a noves fotografies i per demanar els autògrafs que en Marc ens havia sol·licitat. Ni un sol jugador va deixar de signar una samarreta commemorativa del partit que el Khimki havia regalat a tots els aficionats, locals i visitants, que havien acudit a la trobada.
Jugadors i aficionats vam acabar rendits a la son durant l’últim tram del viatge de tornada a Barcelona. En arribar, gairebé a les 4 de la nit, era el moment de recuperar el cotxe per tornar a casa.
Aquest viatge a Moscou per Nadal costat de l’equip del Barcelona de Bàsquet no l’oblidarem mai.