Budapest adquireix el seu to més màgic quan es fa fosc i els principals monuments de la capital hongaresa queden il·luminats. Ens encanten les passejades nocturnes. Almenys a mi, ja que la Isa és bastant menys noctàmbula i quan cau la nit sol resistir-se a passejar.
No obstant això, pel meu gust, aquest és un moment especialment bonic. Particularment en les ciutats que il·luminen els seus edificis al màxim, sabedores de màgia i majestuositat que desprenen aquests moments.
UN PASSEIG NOCTURN PER BUDAPEST ILUMINADA
Comencem el nostre passeig nocturn per Budapest als peus del turó de Buda. Aquest cop, però, no pujarem amb funicular, sí no que ho farem caminant. Primer per algunes empinades costes i després per unes boniques escales que ens porten fins al Bastió dels Pescadors, un dels millors llocs on gaudir del vespre a Budapest.
Es tracta d’un edifici de principis del segle XX, d’estil neoromànic, que suposa el millor mirador sobre la ciutat de Budapest. I concretament sobre la plana de Pest, que resta dividida per aquesta autèntica via fluvial que és el Danubi i que des d’aquest balcó queda en primer terme. Sense dificultat podem distingir la Basílica de Sant Esteve, el bellíssim Parlament neogòtic o el Pont de les Cadenes, el més bell dels diversos que uneixen les dues ribes, els tres monuments il·luminats pels potents focus nocturns.
Just davant del Bastió dels Pescadors ens trobem amb la nostra església preferida de Budapest. És l’Església de Maties, que no de Sant Maties, l’arquitecte va ser el mateix que el que va dissenyar el bastió dels Pescadors, encara que en aquesta ocasió va utilitzar l’estil neogòtic. No deixeu de visitar-la per dins, ja que la seva decoració és estupenda, encara que una vegada s’ha fet de nit només podreu gaudir de les seves façanes, les teulades ornamentades amb rajoles de vidre esmerilat i la seva esvelta torre.
Després de visitar el Pujol de Buda tornem a Pest. Creuem a l’altra riba pel Pont de les Cadenes, que és el sobrenom que rep el Pont Szechenyi, un dels més famosos d’Europa i autèntic emblema de la ciutat. És un altre dels monuments que durant aquest passeig nocturn per Budapest es mostra il·luminat i suposa un altre dels moments màgics d’aquesta ronda de nit que estem realitzant.
Abans d’endinsar-nos per Pest girem la nostra mirada per gaudir del Pujol de Buda des de la riba de Pest. No només el Bastió dels Pescadors i l’església de Maties queden il·luminats. També la silueta del Palau Reial es dibuixa perfectament sobre el cel magiar, sent fàcil distingir la cúpula que el corona.
El nostre següent destí no és altre que el Parlament hongarès, un altre dels símbols de la capital. Es tracta d’un vastíssim edifici neogòtic que qual vaixell encallat a la vora del Danubi ens recorda enormement les Cases del Parlament de Londres, que fan el mateix a la ribera del Tàmesi.
De nit no podrem visitar els seus majestuosos salons ni la Corona de Sant Esteve que presideix la Sala de la Corona, un dels més bells llocs que cal veure a Budapest, però la silueta il·luminada d’aquest palau del segle XIX suposa un dels moments culminants del nostre passeig nocturn per Budapest.
En menys de 10 minuts hem arribat al temple més important de la ciutat. Es tracta de la Basílica de Sant Esteve, una enorme construcció que no pocs turistes confonen amb una catedral. La importància li ve a la Basílica per ser la dipositant de la més important de les relíquies que conserva el poble magiar. Em refereixo a Santa Destra, que no és més que la mà dreta de Sant Esteve, un dels reis més importants de la història hongaresa i a qui s’atribueix la cristianització del país.
El nostre passeig nocturn per Budapest acaba per l’Avinguda Andrassy, la més senyorial de la capital magiar. Alguns dels millors restaurants i cafeteries de luxe de Budapest, que semblen autèntics palaus imperials (com el Lotz Hall Terem) s’alternen amb petits cafès amb encant. Però el nostre edifici preferit és el de l’Òpera de Budapest, que competeix en bellesa amb la de Viena encara que no ho va poder fer en grandària per exprés desig de l’Emperador Francisco José. D’ella diuen que era la preferida de l’Emperadriu Sissí. Potser assistir a una representació operística pugui suposar un magnífic colofó al vostre passeig nocturn per Budapest.