Lleida ha estat la primera parada de la nostra escapada de gener que ens permetrà visitar també les esglésies romàniques de la Vall de Boí, a més de gaudir d’una jornada d’esquí a l’estació de Boí-Taüll.
En aquest post us explicarem què veure a Lleida en 1 dia. Es tracta, potser, de la més desconeguda de les quatre capitals catalanes. Si Girona té la Costa Brava molt a prop, Tarragona gaudeix de les platges de la Costa Daurada. És per això que Lleida acaba sent, malauradament, un lloc de pas al que el visitant no li dedica el temps que mereix. Un pena, francament, perquè parafrasejant la frase que s’ha fet famosa la ciutat de Terol, Lleida també existeix i us asseguro que té prou atractiu com per gaudir-la.
Lleida és una ciutat mitjana, d’uns 140.000 habitants. Encara que se sap que des de l’Edat de Bronze ja haurien existit diferents assentaments a la zona, són els ibers qui la converteixen en una plaça de força important. Concretament, la tribu dels ilergets, que denominen Iltirta a aquella població. Els romans la conquereixen i la converteixen en municipi al que criden Ilerda caient a mans musulmanes durant el primer terç del segle XIII. És el 1149 quan les tropes de Ramon Berenguer, amb l’ajuda dels cavallers templers, conquisten la ciutat per als cristians, de manera que la pràctica totalitat dels edificis que cal veure a Lleida van ser construïts a partir d’aquell moment. Alguns, però, sobre els fonaments d’antigues edificacions musulmanes. És el cas del Castell del Rei, alçada sobre la Suda musulmana.
QUE VISITAR A LLEIDA EN 1 DÍA.
CASTELL TEMPLARI DE GARDENY.
Abans de visitar el centre històric de la ciutat ens dirigim a un dels dos turons que cal veure a Lleida. Em refereixo al turó de Gardeny on s’ubica el que queda de l’antic castell templer. Lleida se situa en plena Ruta Templera, al costat de Montsó, Peníscola, Mirabet i Tortosa.
L’origen dels templers a la capital lleidatana l’hem de trobar en l’ajuda prestada per l’ordre militar als comtats catalans dirigits per Ramon Berenguer IV en la conquesta de la ciutat als moriscos. Com a compensació, l’orde del Temple va aconseguir una cinquena part dels terrenys conquistats. Entre ells, el turó de Gardeny. Parlem de 1149. La realitat és que als pocs anys es va començar a alçar una primera construcció templera sent Pere de Cartellà el primer comanador de la nova residència.
L’ordre del Temple va créixer de manera força important durant el primer segle d’estada a terres lleidatanes, comportant-se com un dels principals centres templers de la corona catalano-aragonesa del segle XIII.
Una vintena de cavallers templers van residir al castell en els millors moments de la fortalesa, encara que bastant del que podem contemplar en l’actualitat correspon a les diferents ampliacions dutes a terme en els segles següents, inclòs un enorme perímetre de muralles així com diferents torrasses .
Durant la visita podem conèixer les diferents dependències que han arribat als nostres dies, inclosa l’església i les dos torrasses del castell. En Marc aprofita per vestir-se com un cavaller templer. Entre pells, malles i espasa porta més de 20 quilos a sobre, encara que aconsegueix moure l’arma amb prou soltesa.
El Castell de Gardeny va exercir funcions militars fins a la propera data de 1997, moment en el qual l’exèrcit va acabar per abandonar la fortalesa i l’ajuntament va aprofitar per comprar-lo i en va adequar, donada la seva importància patrimonial.
LA SEU VELLA I EL CASTELL DEL REI
Des del Pujol de Gardeny podem visualitzar el nostre proper objectiu: el Pujol de la Seu Vella. Aquí se situa l’antiga catedral de la ciutat, el més important dels monuments que cal veure a Lleida.
El turó, per cert, es troba també emmurallat doncs més enllà de les seves funcions com a lloc de culte va exercir també les militars durant molts segles. Res queda, però, de la ciutat gòtica que va créixer als peus de la Seu i del Castell del Rei.
La Catedral Vella de Lleida és un edifici transicional del romànic al gòtic. En aquest sentit, si bé la capçalera és romànica, gairebé la resta de la fàbrica així com el seu meravellós claustre són gòtics. És precisament el claustre el que més ens meravella de la Seu. Es tracta d’un dels claustres gòtics més impressionants que hem pogut visitar, amb una alçada que no recordem haver vist mai i amb unes dimensions dels finestrals realment d’impressió i que disposen d’una traceria realment espectacular. Una de les característiques del claustre és que en un dels seus costats està obert a la ciutat, suposant un meravellós balcó sobre la ciutat de Lleida.
Val la pena pujar a dalt del campanar, un altre excel·lent mirador sobre Lleida i que s’eleva a 60 metres del terra. Menys espectacular ens resulta l’església en si mateixa, particularment si la comparem amb altres catedrals gòtiques. Es tracta d’un temple de planta basilical de tres naus i amb transsepte. En canvi, més interessant resulta, però, envoltar les diferents façanes de la Catedral, particularment la que dóna a la ciutat de Lleida, que és la més elaborada i que disposa de diverses portes bellament llaurades, com la Porta de les Núvies.
En el mateix turó de la Seu Vella se situa també el Castell del Rei, també conegut com la Suda. Va ser palau musulmà abans d’haver estat conquerit per les hosts cristianes. I la llegenda situa en aquest lloc la coronació de Jaume I a 1214, el més gloriós dels reis catalans, conqueridor de Mallorca i València. Poc queda d’aquell castell medieval, encara que sí la sala de coronació.
EL CENTRE HISTÒRIC DE LLEIDA
Baixem al centre històric de Lleida, que se situa als peus del Pujol de la Seu Vella. Aquí ens trobem amb un llarguíssim carrer comercial de vianants, d’uns dos quilòmetres de llarg i que alberga més de 400 botigues. El gran ambient nadalenc, en aquestes dates, és màxim. Però més enllà d’aquest moment, és evident que aquest eix comercial li dóna a Lleida uns aires de capital del qual no gaudeixen altres poblacions de mida similar. Podríem dir que la Plaça de Sant Joan queda enmig d’aquest eix, amb el carrer Major a un costat i el Carrer Sant Joan a l’altre.
Diversos dels monuments que cal veure a Lleida es troben als voltants d’aquests dos carrers.
Un dels edificis més bells és el de la Paeria, localitzat a la plaça del mateix nom. Es tracta d’una construcció del segle XIII cedida el 1383 pels Senyors de Sanahuja a la ciutat. La Paeria és la seu de l’Ajuntament de Lleida i val la pena fer una ullada al seu pati central i, particularment, als subsòls de la mateixa, on s’ubiquen els vestigis arqueològics de la ciutat medieval, inclosa l’antiga presó o Morra, situada 6 metres sota el nivell actual del sòl. Alguns vestigis es remunten, fins i tot, a l’època romana ni més ni menys. A més, la visita és gratuïta.
Seguint pel Carrer Major arribem a la Catedral Nova de Lleida, alçada a partir de 1761 i a mig camí entre el barroc i el classicisme. Es tracta d’un edifici amb planta de tres naus i que alberga la venerada imatge de la Mare de Déu del Blau (l’hematoma). La llegenda explica que aquest hematoma va sorgir d’un cop de martell producte de l’enveja d’un mestre escultor en comprovar com el seu deixeble havia realitzat una obra més bella que la seva pròpia. Aquesta imatge medieval va decorar la portalada principal de la Seu Vella abans de ser traslladada a la Catedral Nova.
Just davant de la catedral s’ubica l’antic Hospital de Santa Maria, disposat al voltant d’un bellíssim pati de finals del gòtic que res ha d’envejar al dels més bells patis del barri gòtic de Barcelona. Actualment és la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i el pati acull exposicions temporals. Precisament l’actual enlletgeix bastant el pati en qüestió i no ens permet gaudir amb plenitud d’aquest.
EL MUSEU DE LLEIDA I L’ESGLESIA DE SANT LLORENÇ.
Pugem pel carrer de Sant Anastasi per arribar, en menys de cinc minuts, fins a un altre dels llocs que cal veure a Lleida de forma imperativa. Em refereixo al Museu de Lleida. Es tracta d’un edifici de bastant recent construcció, que alberga el museu diocesà i comarcal, el més important de la ciutat i que és fruit de la unió de dos importants col·leccions: les d’Art Sacre procedent del Museu Diocesà i l’arqueològica procedent de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.
El recorregut pel museu comença amb una part històrica i antropològica que ens recorda el pas de les diferents civilitzacions per la ciutat, inclosos els ibers, romans, visigots, musulmans i, finalment, cristians.
L’apartat artístic és francament memorable, inclosos bells mosaics procedents d’antigues viles romanes, un excel·lent joc d’escacs tallat en cristall de roca i procedent d’Àger o un bon nombre de pintures i escultures gòtiques d’excel·lent talla.
Gairebé davant del Museu s’ubica una altra de les esglésies més boniques que cal veure a Lleida. Es tracta de Sant Llorenç, que va arribar a exercir les funcions de seu catedralícia en dues ocasions i que és un exemple de transició entre el romànic i el gòtic. El campanar és francament espectacular, gòtic i octogonal i llueix esplendorós després de l’última restauració de principis de mil·lenni. A l’interior destaquen un bon nombre de belles obres d’art, tant pel que fa a la pintura com a l’estatuària.
UN ÚLTIM PASSEIG PEL CENTRE COMERCIAL DEL LLEIDA.
Abans de donar per conclosa la nostra estada a la capital lleidatana donem un últim passeig per el Carrer Nou, reparant en algun altre edifici que no havíem visitat. Un d’ells, la Casa dels Gegants, on s’arreceren als 12 gegants de la ciutat així com els capgrossos i altres comparses que animen la festa major de la ciutat.
També entrem a la petita Capella de Sant Jaume, del segle XIV, dedicada al sant en qüestió i que ens recorda que Lleida és lloc de pas d’una de les rutes del Camí de Santiago.
Finalment arribem a la Plaça de Sant Joan que actua com a veritable centre de la ciutat i on se situa l’església del mateix nom, del segle XIX.