Visitar Florència en 3 dies. Florència és una de les ciutats més belles d’Itàlia i capital d’una de les regions més atractiva del país transalpí, la Toscana. Per als viatgers, és habitual poder gaudir de 2 o 3 dies a Florència ja sigui al incloure-ho com a etapa d’un viatge a Itàlia o com a centre i base d’operacions des d’on recórrer la Toscana.
En aquest post us explicarem què fer i què veure a Florència en 2 o 3 dies, que és el temps que la majoria de viatgers destinen a la ciutat. Creiem que 3 dies són suficients i gairebé que necessaris si un vol conèixer no sols els seus carrers i monuments si no també alguns dels seus molts museus. Si no sou de museus, segurament 2 dies siguin suficients per gaudir d’allò més interessant que cal veure a Florència.
FLORÈNCIA. UNA PETITA RESSENYA HISTÒRICA.
Com sempre, abans de parlar-vos dels monuments que cal veure a Florència, us faré un breu repàs de la història de la ciutat.
Com moltes altres poblacions establertes en els vells dominis de l’Antiga Roma, l’origen de Florència el trobem en un assentament per a soldats veterans establert en temps de Juli Cèsar, anomenat Florentia. No obstant això, aquell primer assentament no va trigar a créixer i en pocs segles es va convertir en una pròspera ciutat comercial.
Ostrogods, bizantins i llombards es van alternar en el poder durant els segles següents, encara que a principis de l’Alta Edat Mitjana, la ciutat més important de la regió i capital del Ducat de Toscana era Lucca i no Florència. No obstant això, és a partir de l’any 1000 quan la ciutat es rellança. Florència seguia sota les hosts llombardes, poble d’origen germànic. En aquesta època, el margrave llombard va traslladar la capitalitat de la regió a Florència, desenvolupant-se un complet programa d’obres públiques i religioses entre les que destaquen la remodelació de tot el conjunt catedralici i la construcció de la Basílica de San Miniato, dedicada al primer màrtir de la ciutat.
Entre els segles XIII i XVI la ciutat de Florència es converteix en una de les més poderoses de l’occident italià fins al punt que la seva moneda, el florí, es converteix en la més important de tot el continent.
Diverses famílies de l’alta nissaga florentina es van alternar en el govern de la ciutat, gairebé convertida en ciutat-estat. A partir del segle XV són els Mèdici els que dictaran els designis de la poderosa ciutat. Es tracta d’una família que no només passarà pels seus cèlebres mecenatges d’artistes i científics, sinó per haver proporcionat fins a tres Papes a la Cristiandat i, fins i tot, 2 reines de França. Durant el Renaixement i sota el govern Médici, Florència es manté com una ciutat pròspera. La seva importància, com diem, no se circumscriu a l’àmbit comercial si no també, a l’artístic i humanístic. I sempre sota l’auspici de la família governant. La major part dels grans monuments que cal veure a Florència corresponen a aquest període comprès entre els segles X i XVII.
A mitjans del XVIII es pot donar per conclòs aquest període de màxim esplendor, coincidint amb la caiguda del govern Mèdici i amb la incorporació de la Toscana als regnes austríacs dels Habsburg. Durant el XIX Toscana és incorporada al recentment creat Regne d’Itàlia. Fins i tot, durant sis anys, ostenta la capitalitat de l’estat, sent substituïda per Roma en 1871.
A VEURE A FLORÈNCIA EN 3 DIES. 11 VISITES IMPRESCINDIBLES.
PLAÇA DE LA SIGNORIA I LOGGIA DEI LANZI
La Plaça de la Signoria o de la Senyoria de Florència és una de les més monumentals de la ciutat. Potser la més important juntament amb la Plaça del Duomo. De fet, si aquesta última representa el poder religiós de la ciutat, la Plaça de la Senyoria és la representant del poder civil.
És aquí on trobem el Palau Vell. Es tracta d’un edifici de principis del segle XIV, destacat representant del gòtic civil toscà i que albergava al govern de la ciutat de Florència.
L’aspecte exterior és el d’un palau fortificat, com mostren els seus merlets i, fins i tot, la seva alta torre que s’alça fins als 95 metres d’altura. Just davant del Palau Vell observem una còpia del David de Miquel Àngel, l’original del qual està ara ubicat a la Galeria de l’Acadèmia.
Per descomptat, el Palau Vechio és un dels grans edificis que cal veure a Florència. No heu quedar-vos en el seu exterior, ja que el seu interior té molt d’interès. Entre les diferents estances que es visiten, la més destacada és la coneguda com Sala dels Cinc-cents. Es tracta d’un espai diàfan, de 54 metres de longitud per 22 d’amplada, decorat amb frescos obra de Vasari.
Un altre edifici que ens crida l’atenció a la Plaça de la Senyoria és una galeria, de nom Logia dei Lanzi. És a dir, dels llancers. Es tracta d’un edifici de transició del gòtic al renaixement que rep aquest nom perquè era aquí on va acampar un cos de mercenaris d’origen alemany, els lansquenete, que va acompanyar a l’exèrcit de Carles V quan aquest es dirigia a Roma.
No obstant això, és l’art el que ocupa aquest espai des de ja al segle XVI. Una mena de primer museu o espai expositiu. Aquí estan ubicades algunes belles obres de Giambologna o Cellini, com el seu famós i delicat bronze Perseu amb el cap de Medusa.
Altres palaus tanquen la plaça, com el Tribunal de les Mercaderies o el Palau Uggucioni.
Otros palacios cierran la plaza, como el Tribunal de las Mercancías o el Palacio Uggucioni.
CATEDRAL DE SANTA MARIA DEL FIORE, BAPTISTERI I CAMPANILE
La segona plaça en importància és la que alberga una de les catedrals més famoses del món: Santa Maria del Fiore, la bella catedral de Florència. I no només la catedral, sinó que, lògicament, també es localitzen aquí dos més dels grans monuments que cal veure a Florència: el Campanille de Giotto i el Baptisteri.
I és que, com succeeix en moltes altres ciutats d’Itàlia, els cossos dels tres edificis en qüestió són aquí separats.
La Catedral de Florència és coneguda per la seva bella cúpula, obra de Fillipo Brunelleschi, que Miquel Àngel va exportar per a la Basílica de Sant Pere de Roma. Es tracta d’un temple gòtic, del segle XIII i XIV, d’enormes dimensions (160 metres de longitud). L’esmentada cúpula de Brunelleschi, força posterior ja que es va acabar el 1520, correspon ja al Renaixement. Giorgio Vasari va ser el responsable de decorar l’interior de la mateixa, amb un bell Judici Final que es troba entre les grans obres de la Història de l’Art. Val la pena pujar a la cúpula per dos motius: per observar de prop el citat fresc i per gaudir de les meravelloses vistes de la ciutat que des de dalt s’obtenen.
No obstant això, l’interior de la nau, tot i ser bell, no és dels més espectaculars que hem vist si exceptuem l’esmentada cúpula que s’alça fins als 90 metres d’altura.
La façana de Santa Maria del Fiore és bastant posterior a la resta de la Catedral. Es tracta d’una obra neogòtica, preciosista i a base de marbres de diferents colors al més pur estil toscà. Va ser acabada a les acaballes del segle XIX.
Just davant de la façana trobem el Baptisteri de la Catedral. Encara que les portes de bronze són una meravella (especialment les famoses Portes del Paradís, obres de Lorenzo Ghiberti), l’interior mereix moltíssim la pena i seria un error no visitar-lo. La cúpula està dissenyada a base de mosaics d’estil venecià que representen diferents escenes de l’Antic Testament inclòs, també aquí, el Judici Final.
El tercer dels cossos de la Catedral el compon el seu famós campanar, el Campanille de Giotto. Es tracta d’una altra obra mestra del gòtic toscà, dissenyada en marbre de diversos colors. Giotto va treballar sobre el projecte que va deixar inacabat Arnolfo del Cambio, dissenyador de tot el conjunt, tot i que tampoc ell va veure acabada la torre. També es pot pujar a la part alta del Campanille, tot i que nosaltres vam optar per pujar únicament a la cúpula.
BASÍLICA SANT LLORENÇ I CAPELLES MEDICI
La família Mèdici està íntimament relacionada amb la Florència més resplendent. Van ser els anys daurats de la ciutat, quan la ciutat es converteix en bressol de l’art renaixentista de la mà dels Mèdici, que actuen com a mecenes. La Basílica de Sant Llorenç va ser manada construir per Cosme I de Mèdici, important banquer, polític i fundador de la dinastia que porta el seu nom. Brunelleschi va ser el primer que va treballar en l’obra, encara que la seva importància es deu al fet que part del seu interior va ser dissenyat pel geni de Miquel Àngel. Parlem de la sagristia nova, que es va completar a mitjans del segle XVI amb un complet programa arquitectònic i escultòric per a les tombes de Julià II i Lorenzo II de Médici. Es tracta d’un dels grans monuments que cal veure a Florència. Imprescindible.
MERCAT DE SANT LLORENÇ i MERCAT CENTRAL
Quelcom que cal fer a Florència és passejar pels seus mercats. Com a mínim, per aquests dos, que són ben cèntrics i contigus. El mercat de Sant Llorenç es troba als voltants de la basílica del mateix nom. És un mercat a l’aire lliure, bastant popular, tot i que cada vegada més pres per la clàssiques parades dedicades a la venda al turista que tant abunda per aquest barri. El segon, a escassos metres del de Sant Llorenç és el Mercat Central cobert. Es tracta d’un mercat eminentment gastronòmic, amb productes italians de molta qualitat, entre els quals destaquen formatges, vins i olis.
PONTE VECCHIO
Pocs ponts hi ha al món tan famosos com el Ponte Vecchio o Pont Vell de Florència. Es tracta d’una de les típiques imatges de Florència. Aquest pont, del segle XIV, va substituir als diversos ponts anteriors, gairebé tots de fusta, que eren arrasats cada vegada que hi havia una crescuda del riu Arno.
Com a bona ciutat comercial que era Florència des de temps del renaixement, el pont Vechio estava (i està) copat de botiguetes a banda i banda. Particularment, eren els orfebres els que ocupaven els llocs i ho segueixen fent avui dia. El corredor vasarià, un passadís per sobre del Ponte Vechio, connecta el Palau Vell de la plaça de la Signoria amb el Palau Pitti, localitzat a l’altra riba de l’Arno.
GALERIA UFFIZI
Un dels grans museus que cal veure a Florència. Probablement, el més important del món pel que fa a art renaixentista. Està situat en un antic palau manat construir per Cosme I a Giorgio Vasari, un dels més insignes arquitectes del moment.
A la Galeria dels Uffizzi no només trobem obra renaixentista si no també d’altres períodes de la pintura italiana. Aquest museu és també ric en peces d’arqueologia, particularment procedents de l’Antiga Roma.
Només per poder admirar els dos famosos llenços de Botticelli, La Primavera i El naixement de Venus, val la pena visitar la Galeria dels Uffizi. Això si, si no disposeu d’entrades comprades amb anterioritat, preparar-vos per fer una bona cua i, fins i tot, no poder entrar en temporada alta.
GALERIA DE L’ACADÈMIA
El segon dels grans museus que cal veure a Florència. La seva visita es justificaria, tan sols, per albergar una de les escultures més famoses de la història de la humanitat: el David de Miquel Àngel. Tingueu per segur que quan torneu a casa dient que heu estat a Florència el primer que us preguntaran serà per aquesta cèlebre obra.
Una bona manera de visitar la Galeria de l’Acadèmia és mitjançant una visita guiada, d’una hora de durada. A més del David, a l’Acadèmia s’exposen altres obres de Miquel Àngel, com els seus esclaus, així com obres de Ghirlandaio o Botticelli.
PALAZZO PITTI I GALERIA PALATINA
Donada l’existència de tants palaus i museus a Florència és habitual que els visitants s’oblidin del Palau Pitti, situat a l’altra riba de l’Arno. Rep el nom del seu promotor, Luca Pitti, un important banquer florentí, encara que posteriorment va passar a la família Médici.
La visita al Palau Pitti permet conèixer algunes de les seves més belles estances, els Apartaments Reials, així com la important Galeria Palatina, un museu on es pot admirar l’obra dels més famosos mestres italians, com Rafael, Botticelli, Caravaggio o Tiziano.
ESGLÉSIA SANTA CROCE
D’entre les diferents esglésies que cal veure a Florència més enllà del Duomo, potser és la de la Santa Croce la més important de totes. Es tracta de l’església dels franciscans. Una magna obra del segle XIII dissenyada per competir en bellesa amb l’església dels dominics, Santa Maria Novella.
Va ser aquest temple, des de sempre, un lloc de pas d’artistes i erudits, producte de l’hospitalitat franciscana. A més, l’església de la Santa Croce fa les funcions de panteó d’il·lustres de la pàtria. Aquí trobarem les sepultures i cenotafis de pintors, escultors, músics, humanistes, polítics o escriptors com ara Rossini, Miquel Àngel, Galileo, Maquiavel o Ghiberti.
Per cert, igual que la façana del Duomo, també la de la Santa Croce és un afegit posterior. Es tracta d’un façana neogòtica que respon als cànons del gòtic toscà amb els seus marbres de diferents colors.
ESGLÉSIA SANTA MARIA NOVELLA
La segona de les esglésies que cal veure a Florència és la dels dominics. És a dir, Santa Maria Novella. Si arribeu a Florència en tren i us dirigiu al centre serà dels primers monuments que veureu ja que es localitza de camí. Es tracta d’un altre temple gòtic del segle XIII. La façana és posterior, encara que molt més antiga que la de la Catedral i la de la Santa Croce, ja que correspon al renaixement de la que es considera una obra major.
A l’interior, alguns dels més destacats artistes italians van deixar la seva empremta, com Vasari, Ghirlandaio, Masaccio o Brunelleschi. Una part del convent dominic de Santa Maria Novella està ocupat per un vella farmàcia de la qual es diu que és la més antiga d’Europa (cosa que hem sentit en infinitat d’ocasions en les més variades latituds). Sigui o no cert, Santa Maria Novella és un altre dels monuments que cal veure a Florència.
I amb Santa Maria Novella acabem aquesta sèrie de places, monuments, esglésies i museus que cal visitar a Florència en 3 dies. Una ciutat que mereix una visita molt més reposada de la que, sovint, els viatgers li poden dedicar.
Comments:
22 thoughts on “FLORÈNCIA. Les 11 visites imprescindibles de la capital del Renaixement.”
Italia entra en mis planes para este año y espero poder revistiera Roma, Florencia y Venecia como hice hace muchos muchos años 🙂 A Florencia en aquella ocasión sólo le pude dedicar un día, por lo que visité la catedral, el Ponte Vecchio y la galería de los Uffizzi, por lo que espero poder seguir tus recomendaciones para este segundo asalto 🙂
Un saludo!
Pues fíjate, yo también tengo una escapadita preparada para Italia este año. Solo a roma, una de mis ciudades prefieras de europa y a la intento regresar cada poco tiempo.
A ver si coincidiremos, Diana!
Un beso!
Que buenos recuerdos me lleva este post. He visitado la Toscana en julio y me ha encantado. Y no he podido entrar en los Uffizi por las malditas colas!
No me extraña. Es de los sitios donde merece la pena acudir con la entrada comprada.
Qué buenos recuerdos me trae este post. He estado un par de días en Florencia y espero poder regresar algún día con un poco más de tiempo.
jejeje, desde luego Florencia da para mucho más, Anibal. Por suerte lo tenemos cerca y seguro que tendrás oportunidad de subir a la cúpula. Un saludo!