Site icon Mil Viatges

LOVAINA. Un passeig per l’ajuntament gòtic i el Beguinatge gran.

Lovaina, la ciutat Flamenca que es troba a escassament 30 quilòmetres de Brussel.les en direcció est, té com a mínim dos monuments que la situen com una visita indispensable des de la capital belga: el extraordinari ajuntament gòtic i el Beguinatge Gran, inclòs aquest últim a la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 1998. A més, el campanar de l’església de Sant Pere, també forma part de la llista, juntament amb altres campanars de Flandes i França.

L’Ajuntament gòtic de Lovaina. 

L’ajuntament de Lovaina és probablement un dels edificis gòtics civils més bonics que es poden trobar a tota Europa. Donat que la ciutat de Lovaina es troba a només trenta quilòmetres de Brussel.les, penso que només per veure aquesta joia de l’arquitectura mundial, val la pena fer l’esforç d’acostar-s’hi si s’està fent una estada a la capital belga. Cal tenir en compte, a més, que en tren, el trajecte és de menys de mitja hora (27 minuts des de Bruxelles-Midi).

Al arribar a l’estació de tren de Lovaina cal caminar cinc minuts pel carrer Bondgenotenlaan i de seguida s’arriba a la Grote Markt, que és la principal plaça de la ciutat i on trobarem l’ajuntament i també l’església de San Pere, el campanar del qual, també està inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

L’ajuntament de Lovaina és un edifici gòtic tardà, que aquí és conegut com a gòtic flamíger o brabantí. Es tracta d’un gòtic molt més recarregat del que trobem al gòtic més primerenc i que a Portugal també va tenir la seva rèplica amb el gòtic manuelí o a Espanya, amb l’isabelí.

La construcció data del 1448 i es va acabar el 1469. Es tracta d’un edifici de tres plantes, molt ornamentat i que té finestres a les 3 façanes que donen a la Grote Markt. L’ajuntament però, està dissenyat a mode de gran reliquiari, de manera que el que fa extraordinari l’edifici és la gran quantitat d’estàtues que podem trobar per tota la façana, sempre sobre mènsules, en un nínxol amb dosser a sobre seu. Fins a 236 estàtues podem comptabilitzar a la façana, que daten del 1850, doncs fins llavors no hi eren. Les estàtues estan representades amb gran profusió de detalls i realitzades amb els vestits propis de l’època de cada personatge. Artistes, acadèmics i altres personatges importants de la història de Lovaina i de Flandes estan representats en aquesta façana que és coneguda com el Panteó de Flandes.

Donat que l’ajuntament és una obra civil, la majoria d’escultures no fan referència a la vida eclesiàstica, si no precisament, a la civil. Estan disposades, com l’edifici, en tres plantes. A la inferior hi trobem personatges històrics de la ciutat de Lovaina. A la planta intermèdia, els patrons de la ciutat. I a la planta superior, els comtes i ducs de Lovaina i Brabant que s’han anat succeint al llarg de la història. En aquesta filera superior també hi trobem el rei de Bèlgica, Leopold II i fins i tot, Napoleó Bonaparte.

L’edifici és coronat per una teulada a dos aigües, amb tres torrasses octogonals a cadascuna de les dues façanes laterals (que son les més curtes). L’entrada, es fa per la façana que dóna a la plaça, que és una de les dues més amples.

L’ajuntament de Lovaina admet visites guiades que valen molt la pena per descobrir els diversos racons de l’edifici. Els horaris però, son molt limitats (el 2014, es realitzen visites a les 3 de la tarda i tenen un cost de 4 euros), de manera que val la pena que us pregunteu abans d’anar-hi, per tal de dissenyar la visita a la ciutat (i al beguinatge) d’acord a l’horari de visita de l’ajuntament.

Com a curiositat, comentar que a l’època medieval, l’immens hall d’entrada, en dies de pluja es convertia en mercat. Potser el que més destaca a l’interior de l’edifici és el saló gòtic, que actualment és la seu del saló de plens del consistori de Lovaina.

 

El Gran beguinatge de Lovaina. 

Des de principis del segle XIII existeix a Lovaina una autèntica ciutat dins de la ciutat, que ocupa una superfície d’unes tres hectàrees. Es tracta d’un conjunt d’edificis, ara restaurats, separats per cuidades places i algunes zones enjardinades en el qual hi feien vida les beguines.

Aquest entorn reposat, disposa dels seus carrers empedrats, les seves placetes, els seus parcs, i es clar, les cases on hi vivien de forma gairebé monàstica les beguines.

Però, ¿qui eres les beguines? En realitat les beguines no eren exactament religioses, si no que eren un grup de dones cristianes solteres, que dedicaven part de la seva vida a l’ajuda dels pobres i els malalts. Durant la seva estada al beguinatge havien de mantenir els vots de castedat, obediència i oració, però en qualsevol moment podien deixar el beguinatge i tornar a la vida mundana.

Les beguines, a diferència de les ordres religioses, no pertanyien a cap comunitat (com poguessin ser les dominiques, per exemple). De tal manera, que els diversos beguinatges que hi havia a Flandes (però també a d’altres països com Alemanya, França, Itàlia o Espanya) treballaven de forma autònoma.

A partir de mitjans de segle XV la pressió de l’església sobre les beguines va ser cada vegada més gran, de manera que es va convidar als beguinatges a integrar-se en una comunitat monàstica o a dissoldre’s.

Malgrat aquest mals moments, el beguinatge de Lovaina es va mantenir i de fet, al segle XVII va tenir una segona època daurada, quan fins a 360 beguines hi van viure. De fet, tot i que el beguinatge de Lovaina data de principis del segle XIII, la majoria d’edificis que podem veure actualment, daten d’aquesta època daurada (segle XVII).

A partir del 1795 i després de la invasió per part de les tropes revolucionaries franceses, el beguinatge va passar a mans d’una Comissió Municipal pel Benestar Social. Les funcions del beguinatge queden suspeses, tot i que es permet a les beguines seguir ocupant l’edifici, però no de forma exclusiva, doncs el beguinatge serà utilitzat a partir d’aquell moment, per ubicar pobres i ancians. També alguns capells retirats van passar a viure en el beguinatge.

El beguinatge es converteix en un hospici civil, tot i que la decadència és cada vegada més gran, patint un notable abandonament que el deixa força malmès. El 1977 mor l’últim sacerdot i el 1988, la última beguina.

Actualment és molt agradable passejar per aquesta zona de la ciutat, que està molt restaurada, però que ens permet veure com era un dels molts beguinatges que hi havia a Flandes. La majoria de cases son construïdes en maó vist, amb un estil molt homogeni i culminades per una teulada a dos aigües. En algunes, hi trobem les finestres de les golfes. Molts dels edificis han estat restaurats a l’últim terç del segle XX, arrel de que la Universitat de Lovaina en va comprar les propietats, que actualment funcionen com a residència d’estudiants i professors de la Universitat.

Al beguinatge hi trobem també una església, doncs una de les activitats de les beguines era la de resar. Es tracta d’una església gòtica, tot i que conté elements romànics, doncs data del segle XIV. Molt sòbria, tot i que molt ample també (és amb 27 metres, l’església més ample de la ciutat). En aquesta església hi va oficiar com a capellà del beateri Adriaan Florensz Boeyens, el qual va acabar la seva carrera eclesiàstica sent nomenat Sant Pare amb el nom de Adrià VI.

L’entrada al Beguinatge gran és gratuïta. Per arribar-hi, cal caminar poc més d’un quilòmetre des de la Grote Markt. Pregunteu a la plaça. No té pèrdua.

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE BÈLGICA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version