Quins són els 10 museus arqueològics més importants del món? Quines són les obres d’art imprescindibles en aquests 10 museus arqueològics? Aquestes van ser les preguntes que ens va fer, tant a mi mateix, com a Florencio Moreno, un dels blocaires degans del panorama espanyol i autor de Fmanega pel món, el nostre bon amic viatger Dani Amigó, autor del bloc de viatges Viatges Pedraforca.
¿10 museus arqueològics? ¿N’haurem vist tants? La veritat és que de seguida vam acceptar el repte i vam entendre que el problema no seria escollir quins museus incloure a la llista, si no quins rebutjar.
L’arqueologia és una ciència que als tres ens apassiona. Fruit d’això, ja hem realitzat alguna col·laboració, com la que explicàvem quins eren els nostres 18 recintes arqueològics favorits. Ara es tractaria d’escollir quins són els museus amb més tresors arqueològics, sabedors de la polèmica que va unida sempre a aquestes institucions. ¿Haurien d’estar les peces arqueològiques d’importància custodiades en aquests museus o haurien de romandre en la seva localització original? Seria prou segur que els marbres d’Elgin estiguessin exposats al Partenon? Seguretat i legitimitat. Un debat difícil d’entaular i amb raons contraposades, encara que no cal oblidar que moltes de les grans peces que ara s’exposen en els millors museus arqueològics del món van ser obtingudes gràcies a l’espoli dels jaciments però que sense aquest espoli (i sense els treballs de camp patrocinats per les grans societats científiques occidentals), moltes d’aquestes obres mestres s’haguessin irremeiablement perdut per sempre, o en el millor dels casos, venut a mans privades, quedant ocultes a la resta de la humanitat.
Sense més dilacions, us passo a comentar els que per a nosaltres són els 10 millors museus arqueològics que hem tingut l’oportunitat de visitar.
Encara que aquesta llista no està ordenada seguint cap ordre, ningú dubta que la secció arqueològica del formidable museu londinenc és una de les més extraordinàries del món. I a més, és l’únic de tots aquests museus que és gratuït. Aquesta institució és la custòdia d’alguna de les peces més famoses de la història de l’arqueologia, com els comentats Marbres d’Elgin, que són ni més ni menys que gran part del fris i les mètopes del Partenó, el més cèlebre de els marmoris temples de la Grècia clàssica. També destaca la seva col·lecció egípcia, amb les seves diverses estàtues i mòmies, però sobretot, amb la Pedra Roseta, l’estela egípcia escrita en tres idiomes (jeroglífics, escriptura demòtica i grec) que va permetre la interpretació de l’escriptura jeroglífica. I també és de destacar l’enorme col·lecció de baix relleus assiris procedents dels palaus de Nimrud i Ninive i als que ja li vam dedicar un post.
Un museu que rep el nom d’una de les peces més importants de la història de l’arqueologia, encara que la veritat és que són moltes les obres les contingudes en aquesta institució, que per cert es troba a l’anomenada Illa dels Museus de Berlín, que forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.
Efectivament, l’Altar de Zeus de la ciutat de Pèrgam és la peça més notable del museu i un motiu suficient per la seva visita. Es tracta d’un monument de la primera meitat del segle II abans de Crist, que és considerat una de les obres d’art més importants de l’època daurada de l’art grec. Probablement, aquesta enorme (també en dimensions) obra es tractaria en realitat de l’altar d’un temple, que tenia en el temple d’Atenea la seva veritable referència. Un acord entre Alemanya i l’Imperi Otomà va permetre el trasllat a Berlín de la troballa realitzat per Carl Humann. Una altra peça de suma important és la de la (restauradísima) Porta d’Istar de Babilònia, una de les vuit portes monumentals d’accés a la ciutat de Babilònia i que va ser construïda al segle VI abans de Crist per Ordre de Nabucodonosor II. La porta, que és un prodigi en l’art del totxo vidriat de color blau, és una de les obres imprescindibles de la història de l’art i situa el Museu de Pèrgam, entre els més importants museus arqueològics del món.
El Museu del Louvre és un museu global, com el Metropolitan Museum de Nova York, amb nombroses obres d’art que se situen entre les més belles tant en pintura, escultura o arts aplicades. No obstant això, la seva secció arqueològica no li va a la saga, de manera que en aquesta extraordinària institució es custodien alguna de les més famoses obres d’art de l’antiguitat. ¿Qui no ha sentit parlar mai de la Venus de Milo o la Victòria de Samotràcia? El Louvre conté a més algunes grans obres mesopotàmiques, entre les que cal destacar el celebèrrim Codi d’Hammurabi, del 1728 aC, que es considerada un dels codis de lleis més antics que existeixen i escrit en acadi, o alguna de les precioses imatges sedents de Gudea de Lagash, en diorita, i que ens mostren al més famosos dels ensi o governadors de Lagash, ciutat sumèria que va ostentar la supremacia de la regió durant el seu mandat.
El museu egipci més important del món no podria estar ubicat en una altra localització que no fos El Caire. Encara que algunes seccions semblen un magatzem una mica desordenat, la seva ingent quantitat d’obres d’art així com la bellesa i importància històrica i artística d’elles mereixen que el Museu Egipci del Caire sigui situat entre els millors museus arqueològic del món. La celebre tríada de Micerinos és una de les seves obres més conegudes, així com la seva col·lecció de mòmies. No obstant això, el conjunt més notable és el que fa referència a l’aixovar trobat a la tomba de Tutankamon i en concret, la seva màscara, una de les obres més extraordinàries de l’art mundial.
Sens dubte, el Museu Arqueològic de Nàpols és un dels punts de més interès museístic de tot Itàlia. Sense ser tan conegut com els museus romans, l’arqueològic de Nàpols destaca per la seva col·lecció d’obres procedents dels recintes arqueològics de Pompeia i Herculà. Podem gaudir així de l’extraordinària i sumptuosa decoració que presentaven algunes de les més boniques llars pompeianes i herculanes, el que ens indica l’alt nivell de refinament d’aquestes societats. Els frescos i mosaics procedents d’aquests jaciments es porten les mirades més importants, però si cal escollir una obra, probablement ens quedaríem amb el Mosaic d’Issos o Mosaic d’Alejandro, una còpia romana d’una obra hel·lenística que va ser trobada a la Casa del Faune de Pompeia i que representa Alejandro lluitant contra els perses a la batalla d’Issos.
La secció arqueològica del Metropolitan Museum de Nova York no li va a la saga a la resta de col·leccions del que és un dels grans museus del món. Entre les obres més destacades que presenta el Metropolitan destaca, ni més ni menys, que un temple egipci sencer. Es tracta del Temple de Dendur, un dels temples situats a l’actual presa d’Assuan i que havia de quedar irremeiablement inundat sota l’aigua amb la construcció de la mateixa. El govern egipci, com a agraïment als països que van col·laborar amb el trasllat del monumental Temple d’Abu Simbel, va regalar alguns d’aquests petits temples als diferents estats implicats en la tasca. I als Estats Units li va tocar el Temple de Dendur, un temple de gres d’uns tretze per set metres, que suposa una de les peces més populars del museu. Diversos panells de baixrelleus procedents de Nimrud, una de les antigues capitals assíries, així com bous alats procedents del mateix jaciment, també formen part de la col·lecció arqueològica, de manera destacada.
El Museu Egipci de Berlín és un dels grans museus egipcis del món, però és evident que no pot competir amb el Museu Egipci del Caire o amb les seccions d’arqueologia egípcia del Museu del Louvre o del British Museum. No obstant això, al Museu Egipci de Belin, que forma part del Neues Museum, es custodia una obra que forma part del grup d’escollides entre les grans obres de l’antiguitat i que és motiu suficient per visitar el museu. Ens referim al bust de Nefertiti, de l’any 1330 aC i que mostra a la reina de la dinastia XVIII i esposa real de Akenaton. Gràcies a aquest bust, la reina Nefertiti ha estat considerada com un autèntic cànon de bellesa en el Egipci antic.
Encara que gran part de les restes arqueològiques procedents del Partenó d’Atenes es troben al museu homònim, el també atenès Museu Arqueològic és molt més variat i suposa, per al nostre gust, el millor museu arqueològic del món pel que fa referència als diferents períodes l’art grec, però també de les diferents cultures que van poblar la zona, com la micènica o les diferents civilitzacions de l’Egeu. Si haguéssim de triar una obra entre la ingent quantitat d’obres mestres que el museu conté ens quedaríem amb la Màscara d’or d’Agamèmnon, descoberta a la tomba V de Micenes en 1876 i que en un primer moment es va suposar la màscara mortuòria del cèlebre rei micènic. No obstant això, encara que se segueix coneixent a l’objecte com a màscara d’Agamèmnon, la màscara té 300 anys més que el rei. L’escultura eqüestre del Genet de Artemisión, que pertany a la Grècia clàssica o el Diadumeno, obra de Policlet, el més gran dels escultors clàssic grecs, també són obres especialment destacables. Tot i que el Diadumeno de l’Arqueològic d’Atenes és una còpia marmòria de l’original en bronze, que es va perdre.
Encara que rep el nom de museu antropològic, aquesta institució és un dels millors museus d’arqueologia del món i en particular, pel que fa referència a totes les cultures que van poblar mesoamèrica, com la mexica, la teotihuacana, la maia o l’olmeca. No obstant això si una peça destaca per sobre de les altres, aquesta és la coneguda com Pedra del Sol o Calendari Asteca. Es tracta d’una peça monolítica de basalt tallada entre el segle XIII i XV abans de Crist, en l’època coneguda com Postclàssic mesoamericà. En aquesta peça estan representats el moviment dels astres així com la seva relació amb el calendari. No obstant això, alguns estudiosos han conclòs que la Pedra Solar podria haver-se tractat, en realitat, d’una plataforma de combat per lluitadors.
Sense tenir la importància dels anteriors, el Museu de les Civilitzacions també pot considerar-se un dels grans museus arqueològics del món. En concret fa referència a les múltiples civilitzacions que van poblar la plana anatòlica i que, molt sovint, estan escassament representades en altres museus arqueològics. El període que té més importància i millor representat al museu és la que fa referència a la civilització hitita, civilització predominant a Anatòlia entre els segles XVIII i XII abans de Crist amb capital a Hatussa, les ruïnes de la qual formen part del Patrimoni de la Humanitat encara queden fora dels habituals recorreguts per Turquia.
També hurrites, perses, assiris o urartians, entre d’altres, estan representats al Museu de les Civilitzacions Anatòlies.
Doncs aquesta és la nostra selecció dels millors museus arqueològics del món. El ajustat de la llista m’han impedit poder incloure el Museu Arqueològic de Provdiv. Es tracta, sens dubte d’un museu menor, en relació als anteriors, però en el mateix podem trobar l’extraordinari Tresor dels Panagiurišet, una de les obres més belles de la història de l’art i que ens mostra l’enorme art dels orfebres tracis. Igualment, també ens hagués agradat incloure el Museu Arqueològic d’Istanbul, amb una extraordinària col·lecció que conté l’anomenat Sarcòfag d’Alexandroe, un autèntic prodigi en art funerari.
Us deixo ara, amb les llistes confeccionades per Dani i Florencio Moreno. ¿Quins seran, al seu parer, els 10 museus arqueològics més bonics o importants del món?