Site icon Mil Viatges

ARQUITECTURA. El segle XX (i XXI) en 10 edificis

En aquest post us explicarem sobre 10 edificis moderns que ens han impressionat al llarg dels nostres viatges. En alguns casos, es tractarà de construccions futuristes avançades al seu temps o d’alts gratacels que s’han sumat a aquesta cursa per ser l’edifici més alt mai construït. D’altra banda, algunes de les edificacions que presentarem podrien no semblar res espectaculars en un primer moment. No obstant això, han suposat un avenç important en la concepció de l’arquitectura moderna. Això sí, gairebé cada un de les construccions d’aquest post porten la signatura d’algun dels més importants arquitectes del segle XX.

Serà aquest, a més, un post que compartiré amb dues amigues blocaires més, Cristina Rodríguez, de Ida y vuelta blog de viajes i Cristina Monsalvo de Krisporelmundo. Elles també ens explicaran, en els seus respectius blocs, quins són els seus 10 edificis moderns favorits entre els que han tingut l’oportunitat de conèixer.

Sense més, us deixo amb les nostres 10 edificacions del segle XX (i XXI) favorits.

10 EDIFICIS MODERNS DEL SEGLE XX Y XXI

EMPIRE STATE BUILDING, NOVA YORK, de William Frederick Lamb. 1930.

Vull començar aquest article per un edifici que va suposar una autèntica fita en la història de l’arquitectura moderna. Expliquen que en 15 dies es va completar el disseny d’aquest gratacels novaiorquès que es va començar al gener dels anys 30 del segle XX, en plena depressió econòmica.

Amb 381 metres d’altura (arriba als 443 si comptem la seva pinacle) es va convertir en l’edifici més alt del món, rècord que va ostentar durant més de 40 anys.

Protagonista de tantes pel·lícules, algunes tan famoses com King Kong, l’Empire State Building segueix considerant-se un símbol de la ciutat dels gratacels i, fins i tot, del capitalisme, així com una joia de l’Art Decó nord-americà.

MUSEU GUGGENHEIM, BILBAO de Frank Gehry. 1997.

Poques vegades una edificació pot canviar tant a una ciutat com el Museu Guggenheim va fer amb Bilbao. És cert que aquesta construcció va venir acompanyada per un complet programa de rehabilitació del nucli antic de Bilbao i de les ribes del Nervión, però les originals formes de titani del colós de Frank Gehry, amb ànima de vaixell ancorat a la riba de la ria, van suposar un fita en l’art contemporani a Espanya i va posar a la ciutat en el mapa de llocs d’Espanya d’ineludible visita.

 

MUSEU GUGGENHEIM, NOVA YORK de Frank Lloyd Wright, 1959.

Frank Lloyd Wright està considerat un dels arquitectes més destacats del segle XX fins al punt que deu de les seves creacions han estat nominades per formar part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. Potser la més famosa de totes elles sigui la seu novaiorquesa de la fundació Solomon R. Guggenheim.

Se situa a la Cinquena Avinguda de Nova York i les seves formes circulars blanquinoses, en espiral, diuen que estan inspirades en els antics ziggurats mesopotamis. Encara que des d’un principi l’edifici no va rebre el beneplàcit de la crítica i més tenint en compte que es tractava d’un museu que consideraven poc funcional, la veritat en que el Museu Guggenheim de Nova York s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una altra de les estampes més famoses de la Gran Mansana i la més coneguda de les creacions del seu autor.


CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES, VALÈNCIA. De Santiago Calatrava. 1988.

Santiago Calatrava és, probablement, el més conegut i internacional dels arquitectes espanyols dels últims 20 anys. Convertit en un arquitecte-estrella a nivell mundial, la seva legió d’admiradors s’acosta gairebé a la de detractors. En aquest cas, particularment pel que fa referència als excessius costos (especialment, sobrecostos) de la seva obra i a les remodelacions que han hagut de patir algunes d’elles al poc temps de ser inaugurades.

El seu llenguatge i estil són, però, indiscutible i molt reconeixibles. De totes les seves obres, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València és una de les més importants, alhora que una de les més controvertides també, pels dos motius anteriorment citats.

La bellesa del conjunt, però, juntament amb la unitat d’estil la fan mereixedora, al meu parer, de ser inclosa en aquesta llista. L’Hemisfèric, dissenyat en forma d’ull i que alberga un cinema de gran format, el Palau de les Arts (amb diverses sales de teatre) i el Museu de les Ciències són les tres obres més destacades del conjunt, que alberga també l’Oceanogràfic, una obra està darrera de Félix Candela.

CASA RIETVELD-SCHROEDER, UTRECHT. De Gerrit Rietveld, 1924.

Per descomptat la casa Rietveld Schröder no és un edifici de l’espectacularitat dels grans gratacels ni obra de cap dels arquitectes-estrella dels últims anys. No obstant això, com a representant d’un moviment artístic de tanta importància com De Stilj (conegut particularment pels llenços de Piet Mondrian) penso que mereix ser inclòs en aquesta llista d’edificis moderns d’importància capital en el segle XX.

Es tracta d’un habitatge extraordinàriament funcional i senzilla, doncs De Stilj propugna, precisament, la necessitat de tornar al senzill i elemental a partir d’economitzar els mitjans necessaris per a la construcció.

És aquesta un senzill habitatge de dos pisos, amb profusió de portes corredisses i amb una extrema senzillesa de formes, sempre prenent com a base la línia recta (a diferència, precisament, del modernisme) i amb l’ús gairebé indiscriminat dels colors primaris i del negre per a la decoració.
Aquest habitatge de Gerrit Rietveld, forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat, testimoni de la importància d’aquest moviment sorgit en la segona dècada del segle XX.

CASA BATLLÓ, BARCELONA. D’Antoni Gaudí, 1906.

No podia faltar el modernisme en aquesta llista d’edificis moderns del segle XX. I quin millor representant que Antoni Gaudí per poder representar aquest estil tan característic i que, a més, tanta va arrelar a la capital catalana. Aquest original edifici va suposar un punt i a part en l’edificació d’edificis modernistes a Barcelona. Particularment per la seva original façana amb profusió de columnes que recorden estructures òssies, balcons en forma d’antifaç i l’ús del trencadís, marca de la casa, a part d’aquesta façana. No menys original és la volta que la tanca, dissenyada amb l’ús de la ceràmica vidriada i el disseny de la qual recorda al d’un drac, tan àmpliament repetit en la iconografia gaudiniana.

Al costat de la contigua Casa Amatller, de Puig i Cadafalch i la Casa Lleó i Morera, de Domènech i Montaner, la Casa Battlló forma la tríada d’edificis que converteixen la qual és coneguda com Illa de la Discòrdia en la més modernista del món.

BURJ KHALIFA, DUBAI. De Skidmore Owings&Merill, 2010.

El Burj Khalifa de Dubai és l’edifici més alt del món i el gran emblema de Dubai, la nova ciutat sorgida del desert aràbic. L’incloc a la llista, ja no per la importància i bellesa de l’edifici en si, si no com a símbol d’una era sorgida a finals del segle XX i principis del segle XXI que ha suposat el d’una desenfrenada carrera per tal d’ostentar l’edifici més alt del món i de la qual han estat especialment protagonistes els països del golf pèrsic i diversos dels asiàtics. Només cal dir que les Torres Petronas que el 2003 ostentaven el rècord d’edifici més alt del món no es mantenen, tan sols, entre els deu primers.

El Burj Jhalifa té 828 metres d’altura, 160 plantes i 57 ascensors ultraràids que pugen als visitants a una velocitat de 18 metres per segon. Són algunes de les dades que converteixen aquest edifici en una construcció de rècord.

TORRES PETRONAS, KUALA LUMPUR. De César Pelli, 1998.

Hem inclòs les Torres Petronas en aquesta llista d’edificis moderns més representatius del segle XX i XXI per dos motius: primer perquè va ser el gratacel que va inaugurar aquesta febre per ser les més alta de les construccions mai realitzada. I segon perquè, tot i ara, segueix sent el nostre gratacels favorit entre els que hem tingut l’oportunitat de conèixer.

Els seus 88 pisos arriben fins als 152 metres i les seves formes recorden a una doble pagoda oriental, encara que curiosament el projecte inicial va ser dissenyat per a una torre de Chicago.

TORRE BAYTEREK, ASTANÀ. 2002

Astana, la capital de Kazakhstan, sembla voler rellevar Dubai quant a nombre i virtuosisme de les seves noves edificacions futuristes. Els més importants arquitectes del segle XXI es donen cita a la capital kazakh, a la calor dels dòlars procedents del gas i petroli, per deixar la seva empremta.

Podia haver escollit molts dels edificis d’Astana, però em quedo amb la Torre Bayterek, que se situa just al centre de la nova capital i que suposa un dels seus edificis més emblemàtics.
Es tracta d’una torre de 97 metres d’altura que sembla una torxa i que està coronada per una espècie d’esfera daurada.

La torre s’inspira en una llegenda kazakh protagonitzada pel Samruk, una au mitològica la llegenda explica que va posar un ou a la part alta d’un àlber. Un ou que conté els secrets de la felicitat per al poble kazakh. Amb aquesta torre s’espera que el poble kazakh pugui assolir els somnis dipositats en l’ou. Petroli i gas mitjançant. Bé, això ho afegeixo jo.

CENTRE POMPIDOU, PARÍS. De Renzo Piano, 1987.

Renzo Piano, arquitecte genovès, va crear per a la seu del Centre Pompidou de París el que va ser, en aquell temps, un dels edificis més innovadors i creatius de la capital francesa. Alberga centres de recerca, biblioteques, però sobretot, el Museu d’Art Modern de París.

Les seves formes, combinant metalls i vidre, gairebé de forma indiscriminada, al costat d’elements decoratius plens de color i un funcionalisme extrem amb un interior diàfan de gran lluminositat són els signes d’identitat d’aquesta obra, que beu de les fonts de Mies Van der Rohe.

crédito foto

I amb aquesta obra tanquem aquesta llista de 10 edificis moderns dels segles XX i XXI que ens han agradat especialment. Per desgràcia la llista queda massa curta i arquitectes de la talla de Mies Van der Rohe, Alvar Aalto, Oscar Niemeyer, Jean Nouvel o Le Corbusier han quedat fora de llista. De tots ells hem tingut l’oportunitat de conèixer part de la seva obra i, per descomptat, formen part d’aquesta llista d’arquitectes moderns de merescudíssima fama mundial.

I us deixo ara amb la llista d’edificis moderns que hi ha escollida meves companyes Cristina Rodríguez, del bloc Ida y Vuelta Blog de Viajes, i Cristina Monsalvo, de Kris por el Mundo.

ALTRES RANKINGS QUE US PODEN INTERESSAR

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version