Site icon Mil Viatges

TARQUÍNIA. Necròpolis etrusca de Tarquínia i els murals més bells eutruscs.

patrimonio humanidadLa necròpolis etrusca de Tarquínia serà la segona que tindrem l’oportunitat de visitar després de recórrer la meravellosa necròpoli de Cerveteri de la qual ja us en vam parlar fa unes setmanes. Totes dues estan situades a la regió italiana del Laci, la de Tarquínia uns 50 quilòmetres més al nord que la de Cerveteri, de manera que si disposeu d’un cotxe de lloguer (o propi) podreu visitar les dues en el mateix dia, sense cap dificultat.

Ja us vaig comentar sobre els etruscs en el post dedicat a Cerveteri, però us faré aquí un brevíssim resum sobre aquest poble. No es coneix amb exactitud l’origen dels etruscs. La possibilitat que es tractés d’un poble autòcton de la zona mig-nord de la península italiana, en el que avui seria la regió italiana de la Toscana, que hagués rebut una sèrie d’influències exteriors (procedents d’Àsia Menor) sembla la més plausible. El que sí es coneix és que aquesta civilització va acabar per conformar una mena de confederació de dotze ciutats o poblacions que es situarien, bàsicament, en les regions de la Toscana i el Laci i que posteriorment s’hauria expandit formant una sèrie de colònies en llocs una mica més distants, però sempre dins de la Península Italiana, com a Umbria o La Campània. Estem parlant d’entre els segles IX aC i III aC, moment en el qual els etruscs acaben per ser conquerits i finalment assimilats, pels romans.


LA NECRÒPOLIS DE TARQUÍNIA.

La necròpolis de Tarquínia (o com oficialment es denomina, necròpolis etrusca dels Monterozzi en Tarquínia) es localitza a un parell de quilòmetres de la ciutat medieval, un bonic burg emmurallat que bé mereix una visita després de recórrer la necròpolis. Es tracta d’un espai relativament gran però erm i gairebé exempt de vegetació, que pot passejar-se sense problemes. Res a veure amb la sensació selvàtica que hem viscut a Cerveteri.

A la necròpolis etrusca de Tarquínia podem visitar una vintena de tombes aproximadament. Són només una petita part de les moltes que han estat excavades, que al seu torn, representen només una petita porció de les tombes existents en aquesta zona. Se sap que unes 200 de les gairebé 6000 tombes de les necròpolis de Tarquínia van ser decorades amb frescos.

A cadascuna de les tombes a les que es permet l’entrada s’accedeix a través d’un passadís inclinat, gairebé sempre accessible gràcies a l’existència de graons. Als pocs metres s’arriba a un espai distributiu o, més sovint, únic i tancat mitjançant una teulada a dues aigües. En algunes ocasions aquesta càmera s’obre a algunes altres estades o nínxols, però això suposa més aviat l’excepció, ja que habitualment es tracta d’una càmera única on es situaven els cossos jacents de tots dos esposos. És aquesta una altra diferència entre les necròpolis de Tarquínia i Cerveteri, ja que el comú en Cerveteri és l’existència de tombes multicamerals, en forma d’hipogeus excavats en la toba volcànica.

Per desgràcia no es permet el pas a aquesta cambra distributiva per tal de conservar els frescos sota una temperatura i humitat constant i adequada. No obstant això, totes les tombes es poden observar perfectament gràcies a l’existència d’una porta de vidre i d’una il·luminació suficient.

La veritat és que les diferències amb els hipogeus de Cerveteri són notables. Aquí a la necròpoli de Tarquínia, per exemple, el que més crida l’atenció és l’estupenda col·lecció de frescos que es disposen en la pràctica totalitat de les tombes. Es tracta del més ric conjunt de frescos preromans existents a Itàlia i un dels més impressionants de tot Europa. Les pintures evocaven la vida comuna dels etruscs. Particularment, de l’alta societat etrusca, amb els seus banquets i celebracions, les seves danses i les seves ofrenes. També ens mostren alguns dels seus ritus, així com el gust per l’art de la caça. En realitat és precisament aquest conjunt de frescos de la necròpolis de Tarquínia juntament amb la ceràmica en forma d’atuells trobada en les diferents tombes etrusques el que ha permès donar a conèixer l’estil de vida d’aquesta antiga civilització mediterrània.




Les tombes decorades que trobem a la necròpolis de Tarquínia corresponen dels segles VII aC en endavant, encara que són les decorades a partir del segle IV les més belles i delicades. Alguns exemples són les conegudes com Tomba del Caçador, la de les Lleones o la de la Caça i la Pesca. Habitualment el sostre a dos aigües està decorat amb motius geomètrics i és en les parets laterals o a la paret del fons on podem visualitzar els frescos més detallistes i que ens recorden el gust pel gaudi de la vida que tenien els etruscos, un poble sovint considerat com misteriós.

La visita a la necròpolis de Tarquínia ocupa poc més d’una hora. La calor i la humitat és asfixiant i es multiplica en l’interior de cada un dels corredors d’accés a les tombes, de manera que us aconsello que us prepareu per suar la cansalada si la visiteu durant l’estiu, quan cigales i sargantanes us acompanyaran durant el vostre recorregut. I us recomano que us porteu una gorra de protecció i abundant aigua.

Però la veritat és que es tracta d’una visita excepcional i que completa a la de Cerveteri.




VISITA AL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE TARQUÍNIA.

Després de visitar la necròpolis etrusca de Tarquínia ens dirigim a la ciutat medieval per visitar el Museu Etrusc de la ciutat. La veritat és que no sabíem de la seva existència. Malgrat tot, el bitllet d’entrada a la necròpolis indicava que la visita al museu estava inclosa en la mateixa de manera que hem preguntat a les taquilles sobre el l’existència d’aquest museu.

Val la pena donar un bon cop d’ull per aquesta bella ciutat medieval de Tarquinia, plena d’església i torres i amb una bonica muralla que l’envolta.

El museu mereix també la pena i suposa un complement ideal a la visita a la necròpolis de Tarquínia. Munts de sarcòfags, atuells i fins i tot, murals transportats des de la propera necròpolis, és el que trobarem en aquest museu. Però particularment hi ha una peça que ens crida poderosament l’atenció i que ha de tenir prou importància perquè disposa d’una única sala per a ella sola. Em refereixo als Cavalls Alats de Tarquínia, una escultura del segle IV que representa dos cavalls alats i que formava part del frontó del Temple Major de Tarquínia. La peça, de terracota policromada encara que avui ha perdut el seu color, ha estat recentment restaurada i està considerada una de les més belles de l’art etrusc.

La visita a aquest museu completa el recorregut per la necròpolis etrusca de Tarquínia.




Nota:

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ITÀLIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

Exit mobile version