ODESSA, UCRAÏNA. A la recerca de les escales Potemkin.

Un tren nocturn ens ha portat de la capital d’Ucraïna, Kiev, fins Odessa, la tercera ciutat més gran del país que alhora té, un dels ports més importants del món. D’Odessa sabem que té un bonic centre històric, doncs va arribar a ser, a principis del segle XX, la quarta ciutat més important de l’Imperi Rus. Però a més, tenim ganes de conèixer les mítiques escales Potemkin, que van ser l’escenari triat per una de les escenes més cèlebres de la història del cinema: la de la massacre de mils de civils per ordres de les tropes tsaristes, mentre intentaven d’escapar, escales avall en la pel.lícula de Sergei Eisenstein, “El cuirassat Potemkin”.

Arribem a l’estació, de bon matí. El sistema de reserves de l’empresa estatal de ferrocarrils ucraïnesos permet la compra on line, de manera que abans del viatge ens havíem assegurat tenir llitera en un compartiment de segona classe, del tren nocturn que sortia de Kiev, la preciosa capital d’Ucraïna, a les 10 de la nit i que ha arribat a Odessa a les 7 del matí.

Hem dormit més o menys bé (la Isa, que compartia llitera amb en Marc, una mica pitjor) i el tren, puntual, arriba a l’hora prevista a l’estació d’Odessa. Esmorzem prop de l’estació i agafem un tramvia per pujar pel carrer Preobrazhens’ka, que ens acosta una mica al hostel, que tenim aprop de la Plaça Soborna, on hi ha la Catedral de la Transfiguració.

Quan arribem no son ni les 8 del matí, però com que la nostra habitació està lliure, ens la donen. Deixem l’equipatge i ens disposem a recórrer i conèixer la ciutat. Farem un recorregut d’uns tres quilòmetres que ens portarà fins el Palau Vorontsov, més enllà de les famoses escales.

CATEDRAL DE LA TRANSFIGURACIÓ.

Es troba a menys de 3 minuts a peu del nostre hostel i és el primer que veiem. És aquest un edifici imponent, que va ser començat a construir el 1795 i es va consagrar el 1808. La que veiem, però, no és l’església original, doncs en temps soviètics, la Catedral va ser derrocada, i no va ser fins el 2005 quan el nou edifici es va alçar. És doncs una de les esglésies més modernes que veurem al país. Segons llegim, l’actual edifici és una còpia del primitiu temple, gràcies a que es conservaven fotografies i plànols de la primera catedral.

Entrem dins, però a la segona fotografia, ens diuen que no la podem retratar. A més, no ens ho diuen amb bones paraules precisament. Sembla que l’església està preparada per alguna celebració. Potser per algun casament. De dins, destaca el marbre i el color blanc immaculat.

Per la tarda, de tornada, descobrirem que el parc que queda just al davant de la catedral és d’allò més animat. Hi destaquen una pila d’avis que juguen als escacs (i diverses vegades ens conviden a jugar amb ells) i un curiós mercat on hi trobarem tan articles de record, com artesania diversa i quincalla de l’època soviètica.

CARRER DERIVASOVSKAYA I PASSAGE.

Uns metres més enllà comença el que probablement sigui el carrer principal de la ciutat, el Derivasovskaya. Just al començament, trobem el Passage, que fa cantonada entre Deribasovskaya i Preobrazhenska. Es tracta d’unes precioses galeries cobertes, que daten de finals del segle XIX i que són una autèntica delícia. A la planta baixa s’hi van situar, de seguida, les botigues més prestigioses de la ciutat, mentre que la planta superior, va ser reservada a hotel, que en aquell moment, va ser el més extraordinari dels hotels que s’havien edificat a la ciutat. Els estucs dominen l’edifici, entre ells, els de diversos atlants. Podeu entrar per Preobrazhenska i sortir per Deribasovskaya.

Un cop sortim per Deribasovskaya, tirem carrer avall. Ja des del principi, un cop passem pel petit Jardí del City Garden, veiem que aquesta és una avinguda realment molt senyorial. La majoria d’edificis, decimonònics, estan ben restaurats, i l’avinguda no desentonaria pas a Viena, per exemple. Curiosament, el nom de l’avinguda fa referència a Josep de Ribas i Boyons, un almirall rus però amb arrels catalanes, que fou un dels artífexs de la fundació de la ciutat i que en va ser el seu primer alcalde. El carrer Deribasovskaya és exclusiu per a vianants, de manera que podem anar gaudint a dreta i esquerra, dels diversos edificis que hi ha. També ens n’adonem que hi ha un bon grapat de restaurants. Per la tarda, quan tornarem cap a l’hostel, gaudirem d’un concert gratuït que s’ofereix des de la glorieta del Ciy Garden, que hi ha al cap de munt del carrer. Per cert, al parc hi ha una cadira solitària de bronze, on sempre hi ha cua per fer-se una foto amb ella. Fa referència al conte “Les dotze cadires” de Ilf i Petrov, dos escriptors que van viure i morir a Odessa, pel que son molt estimats aquí.

OPERA DE ODESSA.

Quan arribem gairebé al cap de vall del carrer Deribasovskaya cal torçar a l’esquerre per trobar-nos amb un dels edificis més imponents d’Odessa: la òpera. Probablement, la d’Odessa, juntament amb la de Dresden, son els dos teatres de la òpera més bonics que hem vist mai.

Ferdinand Fellner i Hermann Helmer, vinguts d’Àustria, van ser els arquitectes responsables del disseny, que volia competir amb els més grans teatres del món. El projecte es de 1887 i està construït en estil neo-barroc; i a fe que van aconseguir situar Odessa al mapa operístic europeu.

Per desgràcia però, viatjar a l’agost té alguns inconvenients. I un d’ells és que en aquest mes, la Òpera no programa cap espectacle, de manera que marxarem d’Odessa sense poder gaudir de la Òpera. Una autèntica pena, de manera que ens hem de conformar amb gaudir de l’edifici des de fora i també del vestíbul, que decorat en estil Lluís XVI no desmereixeria si estigués situat al mateix Versalles.

DE LA ÒPERA FINS LES ESCALES POTEMKIN PEL BULEVARD PRIMORSKY.

El centre històric d’Odessa és compacte i això ens permet seguir caminant fins les mítiques escales Potemkin. Abans, però, passarem per davant del Museu Arqueològic, que està just a la plaça del Teatre de la Òpera. Un jardiner està arreglant un petit parterre que hi ha al davant del museu, i de seguida regala una rosa a en Marc, que cofoi, li regala alhora, a la seva mare.

No entrarem a l’edifici de l’arqueològic, que és de pagament. Ens limitem a fer-nos unes fotos davant de l’edific, just on hi ha una còpia de la famosa estàtua grega del Lacoonte. El seu original, el vam veure als museus vaticans.

De l’arqueològic, a la plaça Dumska, que és l’inici del bulevard Primorsky no hi ha ni cinquanta metres. Allà trobem l’antiga Borsa, que actualment és l’Ajuntament d’Odessa. Un altre edifici impecablement restaurat i construït en estil neoclàssic . El blanc impecable de l’edifici amb la seva columnata coríntia domina la capçalera de tot el bulevard. Antigament, en època tsarista, aquest edifici va ser la seu de la borsa de valors. Però aquesta va canviar d’edifici a finals del segle XIX i des de 1899 és la seu de l’ajuntament de la ciutat. A dreta i esquerra de la columnata hi trobem les estàtues de Ceres i Mercuri, déus de l’agricultura i del comerç, respectivament. Al davant de l’ajuntament, trobem una de les escultures més estimades de la ciutat, la de l’escriptor Aleksandr Pushkin.

Caminem uns dos cents metres fins arribar a l’estàtua del Duc Richelieu, que va ser alcalde, governador i benefactor de la ciutat. L’estàtua, està al mig del bulevard Primorsky i just al cap de munt de les escales Potemkin.

Les escales Potemkin, son per nosaltres (i de fet, per molta gent que visita la ciutat) el punt més mític d’Odessa. Tot i que la gent es pensa que les escales prenen el nom de la pel.lícula d’Eisenstein, val a dir que el nom de les escales és anterior al del film. Potemkin va ser un dels fundadors de la ciutat i a ell va dedicada l’escalinata que porta des del bulevard Primorsky fins al port. Fins a 192 esglaons recorren els 142 metres d’escala, Val a dir, que els esglaons no són continuats des de dalt fins a baix. Cada cert nombre d’esglaons hi ha un petit descans. Però l’efecte òptic fa que des de dalt només es vegin els descansos i des de baix, només els esglaons.

En aquesta zona hi trobem una pila de venedors de samarretes de mariner. Odessa era un important port mariner i sembla que els barrets de mariner i les samarretes son el souvenir estrella de la ciutat. I tot i que n’hem trobat a molts racons, està clar que les escales Potemkin son el punt més turístic, doncs els venedors es multipliquen.

També trobem, a mitja escala, diversos domadors de falcons, per si algú es vol fotografiar amb ells. Previ pagament, es clar.

Pugem i baixem les escales a peu, tot i que un funicular permet estalviar-se l’esforç, i gaudim de debò d’un dels escenaris més mítics de la història del cinema. Per cert, l’escena de l’escala no va passar mai a la realitat. Tot i que és veritat que a principis de segle XX van haver una sèrie de revolucions obreres a la ciutat, les tropes tsaristes no haurien massacrat la població civil. La pel.lícula i la propaganda soviètica van fer que les imatges de la pel.lícula acabessin convertint-se gairebé en un documental realista.

PLAÇA DE EKATERINA II I PALAU VORONTSOV

Un cop gaudits de les escales, tirem cap a la plaça de Ekaterina II, que es troba a uns 50 metres. Al vell mig hi ha una estàtua de la Caterina II, autèntica emperadriu de Rússia i una de les persones més poderoses del món en la seva època. Aquí i allà, anem veient monuments que fan referència a Odessa com una de les ciutats importants de l’imperi rus. Això es diferencia força del que hem vist a Kiev i del que veurem al cap d’uns dies a Lviv. En efecte, la població d’origen rus i encara ara, russòfona és majoria en aquesta ciutat, encara que la proporció no és tant exagerada com a la península de Crimea o a l’est d’Ucraïna.

Al monument que domina la part central, no hi trobem només a Caterina II, si no que aquesta està acompanyada, als seus peus, per quatre dels fundadors de la ciutat, Ribas, dе Volan, Potemkin i Zubov. L’arquitecte, Dmitrenko i l’escultor Popov van ser els dissenyadors de l’obra, que en temps soviètics va ser desmantellada. La restauració, és del 2007, dada que avala la forta presència russa a la zona. Els edificis que envolten a Caterina II fan que el monument llueixi encara més.

Tornem sobre els nostres passos i seguim pel boulevard Primorsky fins arribar al Palau Vorontsov, del segle XIX i que és conegut per l’elegant columnata que hi ha al seu davant. En aquest edifici hi va tenir la seva residència el governador de la regió de Nova Rússia en un dels moments de màxim esplendor d’Odessa, els del príncep Vorontsov. L’estil neoclàssic domina la mansió, que no podem visitar, de manera que ens limitem a veure’l des de fora i a gaudir de la columnata-belvedere que hi ha al davant. Deu ser un lloc de reunió, perquè molta gent sembla estar-s’hi, senzillament fent temps.

Abans de buscar algun lloc per dinar (i no serà difícil), encara ens acostem al Pont Tyoschin, on els enamorats hi deixen el seu cadenat, com a tantes ciutats del món hem vist. El pont és conegut com a “Pont de la Sogra”. Diuen que va ser manat construir per un oficial al que li agradaven molt els dolços de la seva sogra, però que havia de donar massa volta per arribar a casa seva. Va fer construir el pont, per estalviar-se la caminada. Tant els cadenats com el pont estan una mica rovellats. Potser, com moltes de les històries que van portar a deixar un cadenat al Pont Tyoschin.

SI VOLS VEURE ALRES ENTRADES SOBRE UCRANIA CLICA AQUÍ

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!