Novi Sad, a menys de 100 quilòmetres de Belgrad, la capital de Sèrbia, és una de les ciutats més boniques de Sèrbia, el convuls país balcànic. Novi Sad és la capital de la província autònoma de la Voivodina i te una població d’uns quatre cents mil habitants.

Banyada pel curs del riu Danubi, podríem dir que aquesta autèntica autopista, que suposa el curs d’un dels rius més grans del món, separa les dues parts de més interès a la ciutat: la ciutat antiga pròpiament (que queda a la riba esquerra del riu) i el turó de Petrovadarin amb el seu fort (que queda a la riba dreta).

BREU HISTÒRIA DE NOVI SAD

IMG_4194

Tot i que se sap de la presència d’assentaments humans des dels primers segles de la nostra era, no és fins a finals del segle XVII quan a la ribera esquerra del Danubi s’hi estableix realment una població, que en un primer moment va ser anomenada Ratzen Statt, és a dir, Ciutat dels Serbis. A mitjans de segle, però, la ciutat adopta el nom definitiu de Novi Sad, coincidint en que poc a poc s’ha convertit en la ciutat més important pels serbis, també a nivell cultural, fet que fa que Novi Sad sigui coneguda com la Atenes dels Serbis, en una època en que l’estat serbi no existeix com a tal, si no que està integrat dins l’imperi otomà.

Al segle XIX, la ciutat aconsegueix alliberar-se del jou otomà, però passen a ser els hongaresos els que dominaran Novi Sad i tota la Voivodina, de manera que aquesta passa a formar part de l’Imperi Austrohongarès, fins que l’imperi es desmembra durant la Primera Guerra Mundial. En aquell moment, la Voivodina passa a formar part de Regne dels Serbis, i posteriorment, de la Iugoslàvia que integrava també als eslovens i als croats.

Novi Sad va ser una de les ciutats sèrbies que més van patir els bombardeigs de la OTAN com a represàlia per la ofensiva sèrbia contra els albanesos de Kosovo. La ciutat, però, ha renascut de les seves cendres, i ara compte amb un dels centres urbans més cuidats de tot el país.

QUE VEURE A NOVI SAD

A la ribera esquerra del Danubi és on trobem el Centre Històric de la ciutat, una ciutat feta a escala humana. Més enllà de buscar grans monuments, val la pena de descobrir-la en calma, tot passejant pel seus carrers empedrats, per a vianants, sense pressa, i anar descobrint així, una plaça aquí, una església allà, un petit palauet més enllà.

El centre neuràlgic de Novi Sad és però, la preciosa plaça de la Llibertat (Trg. Slovode), on a més de diversos palaus imponents hi trobem dos dels edificis més importants de la ciutat, l’Ajuntament o City Hall i la Catedral catòlica, que destaca per la seva alta agulla. És tracta d’una església força moderna, tot i el seu estil neogòtic, que es va acabar de construir el 1895 i que va substituir a l’anterior catedral catòlica que va ser destruïda durant la revolució del 1848. En aquesta plaça també hi trobem edificis nobles com el del Banc de la Voivodina o l’Hotel Voivodina. Al centre de la plaça trobem una estàtua del que va ser alcalde de la ciutat durant la segona meitat del segle XIX, Svetozar Miletic. És una obra del mestre  Ivan Mestrovic, del que vam poder veure el seu museu monogràfic quan vam visitar la ciutat croata d’Split.

L’ajuntament, és una obra neorenaixentista de 1895, és a dir, de la mateixa època que catedral, que li queda just al davant. A més de la seva preciosa façana, destaca la torre campanària de Sant Florian, patró de la ciutat.

IMG_4178
IMG_4181
IMG_4182
IMG_4184

Des de la Plaça de la Llibertat s’obren cinc carrers, tots ells per a vianants, que ens asseguren un tranquil passeig per la ciutat.

Si triem de caminar per l’entretingut carrer Zmaj Jovin, que és ple de terrasses per prendre alguna cosa, de petits comerços i de preciosos edificis, arribarem fins el Palau del Bisbe, que és la residència del bisbe ortodox serbi. Es tracta d’un edifici eclèctic que és la mescla de diversos estils, entre els que dominen l’estil Secesió amb aires orientalitzants de tipus bizantí. Va ser acabat el 1901 i és una obra de Vladimir Nikolic.

Des de la residencia del Bisbe cal seguir en direcció al carrer Dunavska que és ple de residències històriques, totes elles ben cuidades, com la Biblioteca de la Ciutat o la Casa del Lleó Blanc. El carrer Dunavska arriba fins al Dunavski Park, un dels més cuidats de la ciutat, i que data també de 1895. Aquest parc és un lloc molt agradable per passejar a l’estiu. Al seu bell mig hi ha un estany amb cignes.

Des del mateix Palau del Bisbe i en direcció contrària, de seguida trobarem l’església de Sant Jordi, que ve a ser la catedral ortodoxa de Novi Sad, o almenys, l’església ortodoxa més important de la ciutat. Es tracta d’un edifici que data del 1860, tot i que no es va acabar fins el 1905. Com en el cas de la catedral catòlica, la sèrbia va substituir un temple anterior que va quedar destruït durant la revolució del 1848. És un temple senzill, pintat en tons clars i en que hi destaca el seu iconòstasi.

I a partir d’aquí és moment de perdre’s i anar gaudint de les diverses esglésies, palaus, cases particulars i gimnasos, tots restaurats i situats en preciosos carrers empedrats de la ciutat vella. Potser tot gaudint d’un gelat o parant a algun cafè per agafar forces per tal de seguir descobrint Novi Sad, ara des de l’altre ribera del Danubi, on es troba el barri de Petrovaradin i la seva fortalesa.

IMG_4199
IMG_4201
IMG_4202
IMG_4192

BARRI I FORTALESA DE PATROVARADIN DE NOVI SAD

IMG_4212

Travessem el pont sobre el Danubi i de seguida ens trobem amb la ciutat baixa de Petrovaradin. Es tracta d’un harmoniós casc antic, que tot i que no està tan restaurat com el de la ribera esquerre del riu, és igualment agradable, amb les façanes de les cases pintades de colors pastel. Des del segle I que hi ha assentaments humans en aquesta zona, quan els romans s’hi van quedar una llarga temporada. Però posteriorment van ser els huns, els hongaresos o els turcs els que van conquerir la plaça. Finalment, a partir de 1691, van ser els austríacs els que es van fer amb el barri de Petrovaradin i la seva fortalesa. A partir del final de la Primera Guerra Mundial, la plaça va passar a formar part del Regne dels Serbis, Eslovens i Croats, embrió de la futura Iugoslàvia.

En aquesta ciutat baixa hi trobem diverses esglésies i monestirs, així com hospitals i estructures de caire militar. I es clar, diverses escales que porte a la fortalesa.

Pugem a la fortalesa per una d’aquestes escalinates, que passen sota d’una zona porticada que fa de porta d’entrada.

La fortalesa és una obra de finals del segle XVII, en els temps en que els austríacs eren els que dominaven Petrovaradin (iniciada el 1692). El fort es basa en els postulats que el francès Vauban va fer per aquest tipus de fortificacions. De fet, les fortificacions militars de Vauban a França, com la de Montlluís, formen part del Patrimoni de la humanitat. Actualment, la fortalesa és considerada com una de les obres més importants de l”arquitectura i enginyeria militar del segle XVIII a tota Europa.

Les vistes des de la fortalesa son excepcionals, no en va, des d’aquí es podia dominar gran part del territori. Amb la ciutat baixa de Petrovaradin al nostres peus, el riu a tocar i la ciutat vella de Novi Sad més enllà, les vistes de les que es gaudeix des d’aquest punt són insuperables.

A la fortalesa de Petrovaradin hi trobem grans bastions i casernes militars, així com tot una fila de canons, que formen el que és conegut com a Arsenal, però un dels punts més bonics i més estimats és el de la preciosa torre barroca del rellotge, que es troba al bastió de Ludwig i que és un dels símbols de la ciutat de Novi Sad.

Per sota dels edificis que es veuen, hi ha el que es coneix com a la Fortalesa Subterrània, que va ser construïda a mitjans del segle XVIII i que té quatre nivells de corredors, catacumbes i galeries que sumen fins a 16 quilòmetres de túnels.

Donem una bona volta per la fortalesa, tot observant com molts dels edificis militars han donat pas a preciosos hotels i cafeteries. També el Museu de la ciutat de Novi Sad i el Planetari estan situats en aquesta localització. I a la part baixa de la fortalesa, descobrim tot un conjunt de galeries que estan ocupades per una pila de pintors i artesans, que mostren la seva obra a qui la vulgui comprar.

Estem tot el dia gaudint de la ciutat de Novi Sad i de fet, acabem dinant a la ciutat vella, en un dels múltiples restaurants que hi ha, abans de tornar en autobús cap a Belgrad, on estem fem nit aquests primers dies del viatge pels Balcans, que ens portaran per Sèrbia, Macedònia, Kosovo i Albània. Ens emportem un molt bon record de la que és una de les més boniques ciutats de Sèrbia, Novi Sad.

IMG_4213
IMG_4210
IMG_4206
IMG_4216

COM ANAR DE BELGRAD A NOVI SAD.

La manera més fàcil és agafar un dels autobusos que sovintegen la ruta. N’hi ha diversos cada hora i el trajecte, de quasi 100 quilòmetres, es cobreix en una mica més d’una hora i mitja. En aquest link, podeu veure els horaris dels busos.

També es pot anar en tren des de Belgrad a Novi Sad. El trajecte dura igualment una hora i mitja, però hi ha menys serveis diaris. Aquest és el link dels ferrocarrils serbis (recordeu que Belgrad s’escriu Beograd).

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ELS BALCANS CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5 (0)

Comments:

11 thoughts on “NOVI SAD. Un passeig per una de les ciutats més boniques de Sèrbia.


  • Evan Sinuso
    5 de març de 2016

    Wow que belleza! Y que Europea, no me imaginaba a Serbia así!

    1. Jordi
      6 de març de 2016

      Probablemente sea una de las ciudades menos serbias del país, en el sentido de que su arquitectura es más centroeuropea. A nosotros nos encantó! Un beso Evan.

  • Cristina Monsalvo Lopez
    6 de març de 2016

    El otro día hablaba de la cantidad de geografía que nos ha tocado “reaprender” a muchos con los cambios que ha sufrido la nueva Europa… como por ejemplo este país al que nos llevas y cuya ciudad Novi Sad podríamos colocar en cualquier lugar del mapa entre Lituania y la propia Serbia, ¿o no?

    1. Jordi
      6 de març de 2016

      Así es. Los que hicimos el EGB teníamos que ir pagando mapas del periódico en el libro de sociales, pues cada pocos meses había un nuevo estado.

  • Netikerty BlogAnden
    6 de març de 2016

    No conozco Serbia pero tiene muy buena pinta!!

  • Cristina Rodríguez Gomez
    6 de març de 2016

    Me ha gustado un montón! Un lugar que no conocía y que sin duda tiene muchos atractivos!

  • Leave an answer

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.