PALAU GÜELL, BARCELONA. Una preciosa i poc coneguda obra de Gaudí.

La Ruta del Modernisme de Barcelona té al Palau Güell una de les seves cites més indispensables. Va ser el més gran dels arquitectes modernistes (i autor de la icona de Barcelona, la Sagrada Família), Antoni Gaudí, qui va dissenyar aquesta mansió que ara forma part, de manera destacada, de la ruta que segueix l’itinerari pels edificis modernistes a Barcelona, encara que desgraciadament, no és dels més coneguts.

El Palau Güell, tant mateix, forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 1984 i es troba situat just al costat de les Rambles de Barcelona (c / Nou de la Rambla, 3-5).

EUSEBI GÜELL, MECENES DE GAUDÍ.

El Palau Güell va ser dissenyat per Antoni Gaudí com a residència per Eusebi Güell, un important industrial d’èxit a la Barcelona del segle XIX, que va diversificar la seva activitat en àmbits tan diversos com les tabaqueres, les empreses ferroviàries o l’activitat bancària. Així mateix, Güell va compaginar la seva activitat industrial amb la política, tant local, com en forma de diputat i senador.

Però a més, Eusebi Güell ha passat a la història per ser el mecenes del més important dels arquitectes modernistes, Antoni Gaudí.

Quan Gaudí va dissenyar aquesta obra senyera entre els edificis modernistes de Barcelona, ​​no era encara, un arquitecte de renom. Güell va conèixer l’obra de Gaudí a París, quan l’arquitecte va presentar una vitrina a l’Exposició Universal de 1878. Güell va voler conèixer qui era l’autor d’aquella obra i des de llavors es va convertir en el mecenes de l’arquitecte català, encarregant-li, no només la seva residència , si no projectes de l’envergadura del Park Güell o la Colònia Güell, a més de posar-lo en contacte amb el seu sogre, el marquès de Comillas, per a qui realitzaria alguna de les obres més sorprenents de la seva vida, com el Capritx, de la ciutat asturiana de Comillas.

La relació de Gaudí amb la seva mecenes, va ser bastant més enllà del mecenatge cultural. Güell introduir Gaudí al circuit de l’alta burgesia catalana, considerant no només el seu protegit, si no, un autèntic amic, amb qui li agradava compartir converses. La història de mecenatge de Güell a respecte Gaudí, rememora els mecenatges del renaixement, com els de la família Médici quan es van convertir en mecenes d’artistes de la talla de Miquel Àngel o Leonardo.

Eusebi Güell va comprar a principis dels anys 80 del segle XIX, diverses propietats que confinaven amb la casa del seu pare Joan Güell, que havia mort l’any 72 i del que havia heretat el seu habitatge. Güell es va fer amb gairebé tota la illa de cases i li va encarregar a Gaudí el disseny del nou palau.

Curiosament, l’habitatge de Joan Güell, es trobava en una zona que en aquells moments estava bastant degradada. De fet, la majoria de la burgesia catalana estava construint els seus palaus al Passeig de Gràcia, on els principals arquitectes modernistes podien desfogar en el seu geni, i que actualment forma part de la més important ruta del Modernisme a Barcelona.

Les obres van començar el 1886 i encara que fins al 90 no es va acabar la seva construcció, el 1888 ja es va poder inaugurar.

VISITA AL PALAU GÜELL

El Palau Güell, que forma part de la Ruta Modernista de Barcelona però també de la llista del Patrimoni de la Humanitat està obert al públic. La visita es realitza mitjançant una ruta audioguiada, molt interessant i que dura aproximadament una hora.

El circuit comença amb una breu explicació a l’entrada, on hi havia les cotxeres, per seguir després al soterrani, on es trobaven les cavallerisses. Després es puja per l’extraordinària escala de gala que porta primer a l’entresòl on hi ha una zona administrativa i posteriorment, al hall distributiu de la planta noble, que es troba al primer pis i que és la zona més bonica i decorada del Palau Güell. Seguidament es passa al segon pis, on es troben les dependències privades de la família i finalment, a les golfes, on actualment hi ha una exposició que explica el procés de remodelació del Palau Güell i a la terrassa, on s’acaba la visita audioguiada.

Després d’escoltar una introducció a la planta baixa, on hi havia la porteria i les cotxeres, vam baixar al soterrani, que té forma de cripta columnada, construïda en obra vista de maó. Era l’espai per a les cavallerisses, un espai diàfan, que ocupa tot el soterrani de l’edifici.

Tornem a la planta baixa per pujar per la preciosa escala de gala que porta primerament a un entresòl, que servia de vestíbul i zona administrativa, per seguir amb l’escala, preciosa, que queda en un racó i que porta fins a la planta noble. El palau impressiona pels seus grans salons i menjadors d’aquesta plata i per l’amplada del hall distributiu, de 80 metres quadrats, on a més, es va situar un òrgan. Així, podia ser utilitzat per a concerts, a més d’una capella i una tribuna on es podien situar els músics, en cas de banquets i recepcions. Aquesta és la planta més excepcional de tot l’edifici on la inspiració orientalitzant i neogòtica del primer Gaudí es barreja amb el que serà el germen del modernisme.

El detall en els llums, a les portes i a les precioses escales, tant en la d’entrada que porta des del rebedor fins l’entresòl, com a les escales secundàries, el detall en els armaris i els seients. Tot es va dissenyar amb molta cura, amb un pressupost que va anar pujant, per enuig del comptable de Güell, que no podia entendre tanta despesa. Gaudí va dissenyar la majoria de l’edifici, tant la fàbrica com pel que fa referència a la distribució interna, els mobles o la decoració. Però es va envoltar dels millors artesans en l’àmbit de l’ebenisteria, el forjat, la decoració o l’escultura.

D’aquest saló principal també surt una escala que porta a la segona planta, la zona privada, on trobem els diversos dormitoris de la família i lavabos. Val a dir que aquesta zona és més austera, per bé, que només es conserva part de la seva decoració original.

Finalment pugem a la preciós teulada (l’últim que es visita) on destaquen les 14 xemeneies modernistes a força de trencadís, que es reparteixen aquí i allà en un assaig del que seria posteriorment la marca de la casa de Gaudí, el trencadís, però on sobretot destaca l’enorme llanterna que queda per sobre de la cúpula.

En aquesta primera etapa de l’obra de Gaudí, encara que ja s’albiren alguns dels trets que el portarien a ser l’arquitecte modernista més important de la ciutat, presenta una forta influència orientalitzant, com es pot observar en la preciosa cúpula que es pot veure des de la planta noble.

El ferro forjat de la porta principal, en forma de catenària inversa o arcs parabòlics, una autèntica novetat en l’època, o els sostres, en forma de enteixinat, són exemples d’aquesta primera etapa de Gaudí, que podem veure al Palau Güell i que no trobarem en obres posteriors del geni del modernisme.

La visita al Palau Güell ens ha resultat encantadora, fantàstica i sobretot, sorprenent, perquè la veritat és que desconeixíem no només la possibilitat de visitar-la, si no la seva pròpia existència. Ens sembla una de les millors recomanacions que et pot fer entre els molts edificis modernistes de Barcelona i que mereix ser visitada.

BARCELONA. 50 MARAVELLES DEL MODERNISME (Ediciones Lectio). Un llibre que suposa un passeig pel millor del modernisme a Barcelona. Les 50 obres més importants que d’aquest moviment podem trobar a la capital catalana. En aquesta acurada edició trobarem els edificis més cèlebres d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafach, però també obres d’arquitectes menys coneguts, però també de vital importància a la Barcelona modernista, com Enric Sagnier o Domènech i Estapà.Tate Cabré, doctora en Periodisme i Comunicació i autora d’una tesi sobre Puig i Cadafalch és la responsable dels textos, mentre que Miquel Badia ho és de les fotografies. Edicions en català i castellà.