CASA LLEÓ I MORERA, BARCELONA. La joia de Domènech i Montaner a la Mansana de la Discòrdia.

La Casa Lleó i Morera és un altre dels edificis modernistes que jalonen el barceloní Passeig de Gràcia de Barcelona i que formen part de la coneguda com a Ruta del Modernisme de Barcelona. Es tracta d’un dels edificis més notables que l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va dissenyar per a la Ciutat Comtal. I no van ser poques, precisament, les obres barcelonines fruit del geni de Domènech i Montaner, ja que obres mestres del modernisme català com l’Hospital de Sant Pau i el Palau de la Música Catalana (ambdues formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat ) també es deuen a aquest arquitecte.

La Casa Lleó i Morera es troba situada a la que és coneguda com a mansana de la discòrdia de l’Eixample barceloní. Una illa d’habitatges on es troben tres de les més meravelloses obres del modernisme barceloní: la casa Amatller, obra de Puig i Cadafalch, la casa Batlló, obra d’Antoni Gaudí i la Casa Lleó i Morera, obra de Domènech i Muntaner. És a dir, que els tres grans genis del modernisme català van competir a escassos metres de distància, per tal de realitzar alguna de les millors obres modernistes de Barcelona.

El primer que ens crida l’atenció és el seu propi nom: Lleó i Morera. Si bé altres dels habitatges que els rics representants de la burgesia catalana es van fer construir a l’Eixample porten un sol nom (cases Amatller, Milà, Batlló, Calvet, Vicens o Sayrach, per exemple), la casa Lleó i Morera, és coneguda per dos cognoms. Això és degut a que l’habitatge va ser manat construir (en realitat, reformar) per Francesca Morera, provinent d’una família de rics indians, els Morera. Francesca Morera, la rica hereva dels Morera, estava separada d‘Albert Lleó i Dubosch. Francesca, no va poder gaudir de les reformes que l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va realitzar a l’habitatge i que van acabar en 1905, ja que un any abans, va morir. Amb la mort de Francesca, va ser el seu fill, Albert Lleó i Morera qui va poder gaudir de la mateixa. Sabent que la fortuna familiar provenia dels Morera i no dels Lleó, la casa va ser coneguda com Casa Lleó i Morera. Curiosament, Albert Lleó i Morera va ser director del laboratori de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, com he dit, una altra obra de Domènech i Montaner.

Igual que les Cases Amatller i Batlló, la Casa Lleó i Morera, tal com la coneixem avui, és fruit d’una reforma que va convertir en modernista un antic edifici de la segona meitat del segle XIX.

FAÇANA DE LA CASA LLEÓ I MORERA

Abans d’entrar a l’edifici, ens delectem contemplant la bellíssima façana cantonera de la Casa Lleó i Morera. El que més destaca és la seva preciosa galeria circular, per la qual els Morera van haver de pagar una multa, ja que sobrepassava les mesures permeses per la normativa municipal. El templet amb que es corona l’edifici és també molt original, així com tot el disseny de les diferents finestres i balcons que deixen a la façana amb molt pocs espais buits. La façana de Casa Lleó i Morera està construïda en pedra, a diferència d’altres construccions modernistes, que estan construïdes en maó, fet bastant comú, ja que en aquell temps, el maó es considerava un material més aviat vulgar.

Encara que part de la decoració original es va perdre quan la firma Loewe va ocupar la planta baixa de l’edifici (en particular una bellíssimes nimfes, obres d’Eusebi Arnau, de les que tenim constància gràfica gràcies als arxius fotogràfics), encara ara és visible part de la bella ornamentació escultural, on destaquen la representació dels grans invents de l’època: el telèfon, la bombeta, la fotografia i el fonògraf. Part de la decoració escultòrica que es preserva a la façana és obra del fenomenal escultor Antoni Juyol.

Es pot visitar la Casa Lleó i Morera mitjançant dos tipus de visita: una visita express, sense guia, de mitja hora de durada; i una visita amb guia, d’una hora de durada. La visita guiada val molt la pena..

VISITA A LA CASA LLEÓ I MORERA. L’INTERIOR.

El vestíbul d’entrada de la Casa Lleó i Morera està també profusament decorat amb marbres, ceràmiques i fusta. No passa desapercebut el bellíssim ascensor de fusta, un dels més antics dels que es conserven a Barcelona.

En pujar per l’escala podem gaudir també d’uns primers vitralls.

Arribem així al vestíbul del primer pis on la decoració, si és possible, es multiplica. Els conjunts escultòrics en marbre són obra d’un dels més insignes escultors de l’època, Eusebi Arnau, que és autor també de part de la decoració de l’Hospital de Sant Pau. La visita guiada ens permet conèixer el perquè de part de la decoració escultòrica d’aquesta zona de l’habitatge, i en particular de la representació d’una popular cançó infantil de l’època, “La dida de l’infant rei”, que faria al·lusió a la pèrdua d’un primer fill varó per part dels Lleó i Morera. Sant Jordi també està representat en la decoració escultòrica, així com escenes de caceres, amb lleons inclosos, que fan referència al cognom del propietari.

Posteriorment passem a diferents sales d’estar que se situen en la part de la casa que dóna al Passeig de Gràcia. Els esgrafiats, els mosaics, el preciós enteixinat, una bellíssima xemeneia de fusta, les excepcionals portes corredisses de fusta, els vitralls que separen les diferents estances … tota l’ornamentació de l’habitatge és d’una qualitat excepcional, fruit del treball dels millors artesans de l’època, com el ja esmentat Eusebi Arnau, l’ebenista Gaspar Homar (per desgràcia no es conserven els mobles originals de l’habitatge), els mosaicistes Lluís Bru i Salellas i Mario Maragliano o el vitraller Antoni Rigalt i Blanch. Si el lleó està representat en les escultures que decoren el vestíbul, la morera (que representa el segon cognom familiar), ho està en mosaics i vitralls que decoren diverses de les estances de la casa.

Un passadís que destaca per la seva excepcional enteixinat, però del qual també cal destacar els sòls en mosaic o la decoració de les parets amb ceràmiques i esgrafiats, porta fins a la més espectacular de les estades: la sala de la vidriera. Aquest saló és un dels més bonics que el modernisme va crear. La fenomenal vidriera que dóna al pati del darrere de l’edifici, obra d’Antoni Rigalt i Blanch, mereix, per si sola, la visita a la Casa Lleó i Morera. La vidriera representa l’arbre de la vida i es continua en els pisos superiors, tal com podrem comprovar en sortir al pati posterior de la casa. En aquest primer pis, el principal, gaudim de la profusió d’aus que decoren els vitralls, d’un color realment commovedor.

Just per davant d’aquest Saló dels Vitralls trobem el menjador de la Casa Lleó i Morera. Cal no perdre detall dels sòls i dels enteixinats del sostre, però en particular dels extraordinaris mosaics que decoren les parets i que són obra d’un dels millors ceramistes de l’època, Antoni Serra. Aquests mosaics mostren escenes de camp, berenar campestre inclòs.

A banda i banda del menjador, trobem les habitacions del senyor i la senyora de la casa, menys decorades que la resta de l’habitatge.

BARCELONA. 50 MARAVELLES DEL MODERNISME (Ediciones Lectio). Es traca d’un llibre que suposa un passeig pel millor del modernisme a Barcelona. Aquí trobem les 50 obres modernistes més importants que podem trobar a la capital catalana. En aquesta acurada edició trobarem els edificis més cèlebres d’Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch, però també obres d’arquitectes menys coneguts, però també de vital importància pel moviment modernista, com Enric Sagnier o Domènech i Estapà.És una obra de Tate Cabré, doctora en Periodisme i Comunicació, mentre que Miquel Badia és l’autor de les fotografies. Edicions en català i castellà.

Finalment, abans d’abandonar la casa Lleó i Morera, sortim al pati del darrere, que curiosament, ens comenten que era ben poc utilitzat per la família. Aquí podem comprovar com la decoració en vitrall de la galeria posterior es continua en els pisos superiors de l’habitatge.

El pati és una estada més o menys quadrangular i s’acaba en el que eren els safareigs, és a dir, una zona de servei. La disposició del Saló dels Vitralls era tal, que des d’aquest saló no es tenia visió directa dels safareigs, una zona considerada innoble. Malgrat tot, ni els safareigs ni la paret que tanca el pati estan exempts de decoració. Ceràmica i esgrafiats, inclòs un que mostra, una vegada més, una morera, són testimoni de que ni tan sols una zona poc usada per la família Lleó i Morera, va ser deixada sense decoració.

La visita guiada a la Casa Lleó i Morera, d’una hora aproximada de durada ens deixa un gratíssim gust de boca. Sens dubte, és un dels habitatges més destacats de la Ruta Modernista de Barcelona, ​​obra de Lluís Domènech i Montaner, excepcional autor de l’Hospital de Sant Pau, la visita us recomano.