TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA. El símbol de Barcelona i del modernisme català.

Visitar la Sagrada Família de Barcelona és, sens dubte, quelcom que cap viatger que visita la Ciutat Comtal s’hauria de perdre. El Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona és, sense cap mena de dubte, el símbol més important de la capital catalana. D’aquesta manera, la Sagrada Família és a Barcelona, ​​el que el Big Ben a Londres, la Torre Eiffel a París o el Crist de Corcovado a Rio de Janeiro.

Visible des de molts punts de Barcelona, ​​aquest temple eternament inacabat, va ser declarat basílica menor el 2010, una distinció que el mateix Sant Pare Benet XVI va declarar en persona, en visitar el Temple de la Sagrada Família el 7 de novembre de 2010.

Però la història de la Sagrada Família es remunta a més de 130 anys, cosa que tampoc hauria de semblar gens estrany, si ens atenim al fet que històricament les catedrals i grans temples de la cristiandat s’han anat construint al llarg dels anys, i que a més, és aquest un temple la construcció del qual es finança únicament amb les donacions i amb la venda d’entrades.

Malgrat tot, encara que la Sagrada Família de Barcelona és coneguda per ser l’obra més coneguda del fenomenal arquitecte de Reus, Antoni Gaudí, molta gent desconeix que el temple original no va ser idea del major geni del modernisme, si no d’un altre arquitecte, Francisco de Paula del Villar, que va idear la construcció d’un gran temple de característiques neogòtiques.

No obstant això, al poc temps d’iniciades les obres és Gaudí qui pren les regnes del projecte, al qual li dedica els millors anys de la seva vida professional i pel qual passaria als annals de la història de l’art en lletres majúscules.

Malgrat dedicar 43 anys de la seva vida al projecte (l’arquitecte tenia el seu estudi en la pròpia obra), Gaudí sabia perfectament que no veuria acabada la seva obra (a Gaudí se li atribueix la cèlebre frase “El meu client no té pressa”). Per aquest motiu, es va encarregar de dissenyar per complet fins a l’últim detall de tan magna obra. En aquest sentit, Antoni Gaudí va llegar per la posteritat un complet conjunt de plànols, que els continuadors de la Sagrada Família no han tingut més que anar executant a mesura que els fons han anat arribant. En els últims anys, els avenços tècnics i els massius fons obtinguts amb la venda d’entrades, han permès que el projecte hagi avançat a un ritme bastant alt, que permet augurar que probablement en poc més de 10 anys, les obres es donin per finalitzades .

Un cop acabada la zona dedicada al culte (amb una capacitat per a 8000 persones) el següent pas és el d’alçar les 4 torres dels evangelistes, els 4 campanars de la façana de la glòria, la torre de la Mare de Déu, i finalment, la Torre de Jesús, la més alta, que arribarà als 170 metres d’altura i que se situarà al centre del temple, a manera de cimbori.

VISITAR LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA

FAÇANA DE LA PASSIÓ DEL TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA.

Curiosament, comencem la visita a la Sagrada Família per la que és coneguda com Façana de la Passió. Potser seria més correcte començar-la per la del Naixement, tant cronològicament parlant en el sentit de la vida de Crist com en el del propi progrés de l’obra.

La Façana de la Passió és una obra moderna, l’execució de la qual correspon a l’escultor Josep Maria Subirachs. No exempta de certa polèmica des del mateix moment en què es va anunciar qui seria l’autor del projecte, la veritat és que la Façana de la Passió de la Sagrada Família no deixa indiferent a ningú. I a mi, almenys, la veritat és que em sembla d’allò més original.

Sis enormes columnes suporten un enorme frontó piramidal. No obstant això, el més impactant, el conjunt escultòric de la Passió, obra de Subirachs, queda per sota. És fàcil reconèixer els passatges més coneguts de la Passió de Crist, com la Crucifixió i l’enterrament de Crist. No obstant això, no cal deixar de gaudir amb algunes escultures tan originals com la del Judici de Ponç Pilat, el petó de Judes o la dels soldats jugant-se als daus les vestidures de Crist.

La Flagel·lació de Crist, al costat de les bellíssimes portes d’aquesta façana, obra també de Subirachs en marbre travertí, és una autèntica obra mestra, per la seva senzillesa no absenta de genialitat i simbolisme.

INTERIOR DEL TEMPLE DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE BARCELONA.

Entrem a l’interior del Temple Expiatori de la Sagrada Família per la porta de la Façana de la Passió, obra de Subirachs. L’interior és sublim. Amb 45 metres d’altura i una il·luminació inusitada estem davant d’un dels temples més extraordinaris de la cristiandat.

L’estructura se sustenta gràcies a un sistema d’esveltes columnes ideades a manera d’arbres d’un bosc, de manera que aquestes columnes, en la part més superior, es diversifiquen en columnes de menor grandària, com si de branques d’un tronc es tractessin. Aquest sistema permet alliberar part del pes que en les construccions gòtiques es descarrega mitjançant contraforts. Ens crida l’atenció el diferent color de les columnes, fruit dels variats materials amb què estan construïdes: granit, basalt i pòrfir.

L’interior de la basílica es correspon a un temple de creu llatina, de 5 naus. Les seves mesures són de 90 metres de llarg per 45 d’ample. La nau central és la més ampla (15 metres), mentre que cadascuna de les laterals, mesuren 7.5 metres.

Les naus acaben en un absis lobulat, amb un deambulatori que envolta el presbiteri, i que està tancat a les visites (almenys en el moment de la nostra).

Una altra de les característiques del Temple de la Sagrada Família és la seva volta. En lloc d’utilitzar la clàssica volta de creueria típica de l’arquitectura gòtica, Antoni Gaudí utilitza com a base, la coneguda com a volta catalana, on les diferents capes de maons es superposen gràcies a l’ús de argamassa. No obstant això, en un pas més enllà, Gaudí idea el sistema dels paraboloides i hiperboloides, una autèntica revolució en l’arquitectura, que el mateix Gaudí havia experimentat a la Cripta de la Colònia Güell, per exemple.

Un altre dels aspectes que també destaquen són les fenomenals vidrieres que envolten, gairebé per complet, el temple. Joan Vila Grau ha estat l’artista vidrier encarregat de l’elaboració de la majoria d’elles, que avui podem trobar tant a les naus laterals com en el transsepte.

Abans de sortir a l’exterior, per continuar la visita a la Façana del Naixement, entrem un moment a bell Claustre del Roser, que no queda al lateral del temple, com sol ser habitual, sinó que l’envolta. Es tracta d’una idea original de Gaudí.

FAÇANA DEL NAIXEMENT

La visita a la Sagrada Família de Barcelona continua amb la Façana del Naixement, on com no podia ser d’una altra manera donat el seu nom, es representa el moment del Naixement de Crist. És a dir, podem observar aquí un completíssim programa escultòric ideat per Gaudí on és fàcil reconèixer el propi Naixement, l’adoració dels pastors o la dels Reis Mags, entre altres diverses escenes. Curiosament, i igual que passava el molts temples gòtics durant l’època en que van ser construïts, el projecte inicial de Gaudí contemplava l’ús de la policromia per al programa escultòric de la Façana del Naixement. De moment, la pedra segueix nua de color, i la veritat és que es fa bastant difícil d’imaginar pintada.

Les quatre portes d’aquesta façana (repartides en tres pòrtics) estan riquíssimament decorades, aquest cop amb tot tipus d’animals i insectes, a més de motius vegetals.

Abans de passar a visitar el Museu de la Sagrada Família de Barcelona cal alçar els ulls gairebé al cel, per gaudir de les 4 precioses torres. Les dues torres laterals de la Façana del Naixement mesuren 98 metres; i les dues laterals, 107, i són un autèntic prodigi de l’arquitectura modernista, com la resta de torres del temple.

MUSEU DE LA SAGRADA FAMÍLIA

Finalment, visitem el Museu del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, ​​on s’explica la història del temple i els moments més importants que ha viscut. Es posa especial èmfasi en el moment en què el Sant Pare Benet XVI va realitzar la seva visita a la Sagrada Família i la va proclamar Basílica Menor.

Sens dubte, ningú hauria d’abandonar Barcelona sense fer una visita a la Sagrada Família, l’obra més important d’Antoni Gaudí, i probablement, de la Història del Modernisme.