TRIER, ALEMANIA. La Porta Nigra i l’herència romana a Trèveris.

La ciutat de Trèveris o Trier, a l’oest d’Alemanya, i a només 9 quilòmetres de Luxemburg, és una de les ciutats més interessants del país teutó. El fet de que nou dels seus monuments de Trier estiguin inclosos a la llista del Patrimoni de la Humanitat dona fe de la importància històrica que té aquesta ciutat, que està considerada ni més ni menys, que la més antiga d’Alemanya.

Un viatge per cinc dies per aquesta zona d’Europa, ens ha permès conèixer Luxemburg (i per exemple, el preciós castell de Vianden), i de pas, tres ciutats Alemanyes que tenen monuments d’extraordinària rellevància, com Trèveris, Colònia (amb una de les catedrals gòtiques més extraordinàries del món) i Aquisgrà (amb la no menys exquisida Capella Palatina). Però és que quan arribem a Trèveris, els monuments de rellevància es compten per desenes, fins el punt de que nou d’ells estan sota el paraigües protector de la Unesco.

En aquest post em centraré però en els monuments romans de Trèveris que es troben a la llista de l Patrimoni de la Humanitat, i en concret, a quatre d’ells, que son els imprescindibles i que ningú no es pot perdre en una visita a Trier: la Porta Nigra, la Basílica de Constantí, l’Amfiteatre i les Termes Imperials.

BREU HISTÒRIA DE TRÈVERIS.

La ciutat de Trèveris o Trier (sovint s’utilitza el nom alemany per identificar la ciutat) va ser fundada per l’emperador August, l’any 16 aC. Eren temps en que l’expansió romana s’havia estès força més enllà de la península itàlica. Amb tot, sembla ser que diverses civilitzacions haurien colonitzat la zona força abans de l’arribada dels romans.  Aquella ciutat romana va rebre el nom d’Augusta Treveronum, en honor a César August (al igual per cert, que Saragossa) i en honor als trevirs (la tribu que habitava la zona en el moment de la colonització romana)  i va passar a ser una de les més destacades de la regió romana de la Germània (formada per les províncies de Germània superior, Germània inferior i Gàl.lia Belga). De fet, Augusta Treveronum es va convertir en la capital de la Gàl.lia Belga.

La importància de la ciutat va ser tal, que de seguida va ser coneguda com la Segona Roma. Es va dotar la ciutat d’una gran quantitat de monuments que dignifiqués la seva importància. Fruit d’aquella època, podem gaudir, encara ara, d’una sèrie de vestigis d’enorme importància com la Basílica Imperial, l’amfiteatre o les diverses termes. Però sobretot, hi ha un monument que sobresurt per sobre de tots: la Porta Nigra, que per si sol, justifica la visita de la ciutat de Trier.

A partir del segle IV, la importància de la ciutat decau, donat que els romans traslladen gran part del seu funcionariat i personal militar a Arlés.

Va ser finalment el 459, quan els Francs, un poble lliure i que no estava dominat pels romans es va fer amb el control de la ciutat de Trier. A partir de la segona part del segle IX esdevé part del Regne d’Alemanya, fins que aquest acaba per convertir-se en el Sacre Imperi Romanogermànic, la unió política d’estats que es manté fins a finals de l’edat moderna, concretament fins que el 1806 Napoleó en dicta la seva dissolució.

Hi ha doncs, una bona quantitat de monuments que es deuen a aquesta època, com la Catedral de Sant Pere o l’Església de Nostra Senyora, que també formen part de la llista de la Unesco, però de la que no en parlaré en aquest post.

QUÈ VEURE A TRÈVERIS. EL LLEGAT DE L’ANTIGA ROMA A TRIER.

LA PORTA NIGRA.

La Porta Nigra suposa  un monument tant excels que per ell mateix justifica una visita a Trier. Sembla mentida que un monument amb una antiguitat de més de 1800 anys es conservi tan bé. La Porta Nigra era la Porta Nord de la ciutat romana d’Augusta Treveronum, i va ser edificada cap l’any 180 dC, és a dir, uns 200 anys més tard de que Cèsar August la fundés. La ciutat romana de Trier tenia una forma més o menys rectangular i tenia quatre portes en els seus punts cardinals. De les quatre portes existents en aquella època, només la Porta Nigra ha arribat als nostres dies, i ens pot donar constància de l’enorme importància de la ciutat.

Com a d’altres grans construccions de l’imperi romà, per exemple l’aqüeducte de Segòvia, els constructors no van utilitzar morter per unir els enormes carreus de pedra sorrenca. El que si que van utilitzar és una mena de grapes de ferro, que unien els diversos blocs. Tot i que el color inicial de la porta no hauria estat el negre, amb el pas del temps, la pedra sorrenca es va enfosquint, de manera que va anar agafant la tonalitat que té actualment i que li va valer, a partir de l’edat mitjana, la denominació de Porta Nigra, és a dir, Porta Negre. Aquesta tonalitat es va accentuar al segle XX per obra i gràcia de la contaminació. 

Val a dir que la Porta Nigra original constava de dos torres de quatre pisos. Actualment, una de les torres té tres pisos i l’altre, només dos. És a dir, la original Porta Nigra era encara, més monumental que la que podem veure actualment.

Curiosament la venerable porta romana va ser convertida en església a la mort del eremita  Simeó. Aquest monjo grec no va tenir millor pensada que demanar ser emparedat a la porta el 1028. Va morir el 1035, set anys més tard. El monjo va ser canonitzat i en el seu honor, la Porta Nigra es va convertir en església. No és fins la conquesta de Napoleó, a principis del segle XIX quan la Porta Nigra recupera l’estat original, quan després de conquerir la ciutat de Trèveris fa enderrocar l’església.

BASÍLICA DE CONSTANTÍ.

Cal posar-se en antecedents per entendre la importància que té l’enorme edifici de la Basílica de Constantí. De no ser així, la Basílica podria passar sense pena ni glòria i hom podria pensar que es tracta d’una església moderna sense interès.

Però és que la Basílica de Constantí, també coneguda com a Aula Palatina és una edificació que data ni més ni menys que de l’any 310, és a dir, que té més de 1700 anys d’antiguitat. És llavors quan es pot entendre l’enorme mèrit d’un edifici de planta basilical, feta de maó i que té unes mides excepcionals per l’època: 67 metres de llarg, 27 d’ample i 33 d’alt. L’edifici és doncs rectangular, però en un del seus cantons acaba de forma semicircular gràcies a l’absis construït, que era zona reservada per tron de l’emperador romà. Cal tenir en comte que la Basílica de Constantí  formava part d’un complex més ampli on hi havia el Palau Imperial.

Tot i que actualment, l’interior de la Basílica és nu (de fet, actualment fa funcions de temple protestant), en l’època romana, la Basílica de Constantí era revestida de marbres i decorada amb estàtues que estaven disposades dins de nínxols.

La Basílica de Constantí l’ha vist de tots colors durant la seva llarga història. Gairebé va ser destruïda a finals del primer mil.leni, però va ser novament reedificada, per fer les funcions de Palau Episcopal, en una època en que els bisbes de Trèveris feien funcions també de Prínceps Electors del Sacre Imperi Romanogermànic.

A mitjans de segle XIX però, la construcció es transforma en església protestant. La mala sort va tornar a recaure en la Basílica de Constantí que gairebé queda derruïda víctima de les flames, el 1944. L’edifici però, va ser novament reconstruït.  És per això, que després de tantes construccions, un ja no sap exactament que és original i què ja no ho és. En qualsevol cas, la Basílica de Constantí forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat. 

AMFITEATRE DE TRIER

La ciutat de Trier té en el seu amfiteatre un altre dels vestigis més importants de l’època de dominació romana. Tota ciutat romana d’importància, com ja vam poder conèixer en la nostra visita a Pompèia, donava gran rellevància al espais d’oci pel seus ciutadans. Era habitual doncs, que més enllà de les cases, les places i els mercats, a les ciutats romanes hi hagués espais per les palestres, els estadis, els amfiteatres o els teatres. Com és sabut, les lluites entre gladiadors era un dels espectacles que més divertien als ciutadans romans, i aquest tenia lloc als amfiteatres.

L’amfiteatre de Trèveris data de l’any 100 dC i donava  cabuda a 20.000 espectadors, fet que prova la importància de la ciutat en aquella època. La gespa ha cobert l’antiga graderia, però la veritat és que la vista de l’amfiteatre, des de dalt, és imponent.  A més, dues obertures a l’el.líptica arena, permeten baixar als soterranis i calabossos que hi havia a sota.

Avui en dia, l’amfiteatre no és utilitzat ni per lluites de gladiadors reals ni per espectacles d‘animals com a l’antiguitat. En canvi, l’amfiteatre de Trier, que també forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat,  sí qui és utilitzat per a concerts i també pel curiós festival romà anomenat Brot und Spiele, que literalment vol dir “Pa i circ”, que recrea anualment els espectacles de l’antiga roma, entre ells, el dels gladiadors.

TERMES IMPERIALS

I per acabar amb aquest recull dels vestigis romans més importants que trobem a la ciutat de Trier, un altre dels recintes de la que tota ciutat romana en gaudia: el de les termes.  Eren diverses les termes que hi havia a l’antiga ciutat de Trèveris. Entre elles, les conegudes com a Termes de Santa Barbara o les del Viehmarkt. Però les que més bé es conserven, i que val la pena visitar, son les Termes Imperials, que de fet van ser les últimes en ser edificades. En qualsevol cas, les tres termes de Trier formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Les Termes Imperials daten del segle IV, en temps de Constantí el Gran. Per entendre la importància i la grandiositat que tenien només cal donar una dada: eren les terceres més grans de tot l’Imperi.

Tot i la destrucció que van patir després de la caiguda de l’Imperi Romà, i en particular, quan a partir de l’edat mitjana, les Termes van ser utilitzades com a cantera, cal posar només una mica d’imaginació per entendre la excel.lència d’aquest monument. Així, es podrà reconèixer les tres parts en que es dividien els banys de totes termes: el caldarium, el temparium i el frigidarium.

Certament, la ciutat de Trier ens deixa impressionats per la importància dels vestigis romans que donen fe de la importància que la ciutat va tenir en aquella època i que la van fer digne mereixedora del sobrenom de Segona Roma.