patrimonio humanidadEl Palau Reial de Caserta o Reggia de Caserta és un dels palaus reals més grans d’Europa i, no obstant això, un dels més desconeguts pels espanyols. Gairebé a qualsevol viatger li vindran a la ment els palaus reals de Madrid, Versalles, Sant Petersburg o Viena. Els més avesats, probablement no tinguin problemes en recordar alguns dels diversos palaus que va manar edificar Lluís II de Baviera, el Rei Boig, o fins i tot el romàntic Palau da Pena, proper a Lisboa. En canvi, el Palau Reial de Caserta sembla mantenir-se en un segon pla, com si gairebé no existís. Fins i tot, no són pocs els viatgers que visitant la italiana regió de la Campània l’ignoren. I la veritat és que la visita a la Reggia de Caserta val molt la pena.

El Palau Reial de Caserta es localitza a una trentena de quilòmetres de Nàpols, la capital regional. A més, és accessible amb transport públic des de la capital de la Itàlia més septentrional. No és estrany que, des de 1997, el palau en qüestió estigui inclòs dins la llista del Patrimoni de la Humanitat. Estem parlant, ni més ni menys, que de la major residència reial mai construïda.

IMG_5422

LA REGGIA DE CASERTA, UN PALAU PER AL REGNE DE NÀPOLS

El Palau Reial de Nàpols té el seu origen en el desig de Carles VII, rei de Nàpols, de dotar-se d’un palau digne del llavors gairebé incipient Regne de Nàpols. Estem en temps del barroc, que s’ha apoderat de l’estil palatí en la pràctica totalitat dels grans palaus europeus dels quals el de Versalles, el Palau Reial de Madrid o el Hofburg vienès no són més que la punta de llança d’un estil que dominarà, per complet, tot el continent.

Després de diversos anys en què Sicília i Nàpols havien estat sota dominació austríaca, diversos pactes entre les famílies reals d’Espanya, França i Gran Bretanya, totes elles pertanyents a la Casa de Borbó, acaben per concedir aquests territoris als monarques espanyols. No obstant això, el pacte estipulava que Nàpols i Sicília havien de romandre com a estat independent. És per això que Carles de Borbó, tercer fill de Felip V, va assumir el regnat en qüestió com Carles VII de Nàpols o de les Dues Sicílies (tot i que, com a tal, el regnat de les Dues Sicílies no es fundaria fins a 1816). El mateix rei Carles de Borbó, assumiria el tron espanyol, com Carles III, el 1759, després de morir els seus antecessors en el càrrec, Lluís I i Ferran VI, sense fills.

La qüestió, com explicava, és que un de les primers menesters que van ocupar al nou rei napolità va ser el de fer construir un palau reial que poc o gens tingués a envejar al del Rei Sol que, per aquell temps, per cert, ja havia mort .

IMG_5458

L’escollit per dissenyar el projecte va ser un arquitecte napolità, Luigi Vanvitelli, que en aquella època estava treballant a les ordres del Sant Pare, Benet XIV, a Roma. La Santa Seu va alliberar a Vanvitelli, que va poder dedicar-se en cos i ànima a projectar el palau més gran que mai s’havia esbossat.

No és estrany que el Palau Reial de Caserta s’assembli tant al de Versalles, ja que no cal oblidar que, en aquell moment, el palau francès era considerat com el súmmum de la delicadesa. No obstant això, per a aquest palau, Vanvitelli uneix al fastuós barroc conceptes ja propis d’un neoclassicisme que començava a despuntar en la segona meitat del segle XIX.

Tot i que els treballs van avançar amb força rapidesa tenint en compte la magnitud de l’obra, la partida del Carles III cap a Espanya, el 1759, per tal d’assumir el regnat del país, va propiciar una brusca aturada en el ritme constructor de la Reggia. Bernardo Tanuccio, polític toscà que feia les vegades de Primer Ministre de Nàpols, es converteix en regent, doncs Ferran I, tercer fill de Carles III, tenia per aquell llavors únicament vuit anys. Ferran I no va assumir la regència fins a 1767.

La Reggia de Caserta va ser acabada, finalment, pel fill de Luigi Vanvitelli, Carlo, que va ser qui es va encarregar de finalitzar el palau segons els plànols del seu pare.

LA VISITA AL PALAU REIAL DE CASERTA

Després caminar per una llarga calçada que deixa, a banda i banda, una important extensió de gespa decorada, arribem al Palau Reial de Caserta. La seva ampla façana amb fins a 4 fileres de finestrals ens fa pensar en un interior sumptuós. Al centre de la façana es disposa un enorme pòrtic i als dos laterals, dos més.

Pugem per la marmòria i escenogràfica escala real, la Scala Règia, dissenyada a fi de demostrar el poder absolut del que gaudien els borbons per aquell temps. Estem en temps del despotisme il·lustrat i el poder absolutista dels monarques havia de marcar-se des de la mateixa entrada al palau. El primer tram d’escales es divideix en dos en arribar al primer replà. És aquí on es disposen dos preciosos lleons que entenem al·legòrics del poder reial. Si seguim pujant arribem al vestíbul superior, on destaca el bellíssim sòl de marbre i que es tanca per una bonica cúpula.

Abans d’entrar als Apartaments Reials, visitem tres grans sales: són la Sala dels Alabarders, la del Cos de la Guàrdia i el Saló d’Alexander. Aquí ja entenem que la sumptuositat serà la norma al palau, ja podem gaudir d’unes primeres estances primorosament decorades, amb uns sòls de marbre bellíssims, amb les parets ornamentades per belles pintures i amb uns sostres pintats al fresc amb molta delicadesa i que simbolitzen les virtuts de la Casa dels Borbon-Farnesio.

Durant la visita també recorrem un bon nombre dels Apartaments Reials que conserva gran part de la decoració original que, tot i ser bastant carregada, no arriba a l’extenuació del palau versallesc. Això sí, grans aranyes pengen del sostre que sol estar pintat amb bells frescos al·legòrics de la família regnant.

IMG_5449IMG_5446

Visitem les estances que van ser ocupades per Ferran I de Nàpols i la seva esposa Maria Carolina d’Àustria qui, per cert, havia nascut en un altre dels més bells palaus reals del món, el vienès Palau de Schönbrun. Daurats, miralls, rellotges, porcellanes, frescos i mobiliari d’època no poden faltar, com és de suposar, a les habitacions privades dels monarques napolitans. Finalment, arribem a la biblioteca palatina, que feia honor a aquest concepte polític de despotisme il·lustrat del que van fer gala els monarques d’aquells temps.

Una altra de les sales que no té desperdici és la del Saló del Tron, de 40 metres de longitud i que rep la il·luminació natural gràcies a sis finestrals. El fresc del sostre representa la col·locació de la primera pedra a la Reggia de Caserta.

IMG_5454IMG_5455IMG_5456IMG_5463

Després de les dependència personals dels monarques passem a una de les estances més belles del Palau Reial de Caserta, la de la Capella Palatina, com no podria ser d’altra manera donat el fervor catòlic de la dinastia borbònica. Precioses columnes de marbre d’ordre corinti decoren aquest petit temple que també té en la sevahomònima de Versalles, al seu model.

Tampoc podia faltar al Palau Reial de Caserta un teatre de la cort dissenyat en cinc lògies o pisos de llotges i amb una gran llotja d’honor a la seva zona central.

IMG_5441IMG_5443

Visitar el Palau Reial de Caserta des de Nàpols en transport públic és molt fàcil. Des de l’estació de Nàpols Central parteixen diversos trens cada hora. L’estació de Caserta està just davant de la Reggia. El trajecte dura entre 40 i 55 minuts segons el servei.

ELS JARDINS DE LA REGGIA DE CASERTA

Després de la visita als interiors del Palau Reial de Caserta és moment de perdre’s pels seus jardins. Tot i no ser tan espectaculars com els de Versalles, la veritat és que la seva mida no té molt a envejar al parisenc al qual pren, novament, com a model.

També va ser Vantivelli qui disseny dels jardins. L’enorme perspectiva que es pot visualitzar si arribem al final dels jardins, amb un allargat estany que els domina i amb un bon nombre de fonts i ornamentació escultòrica, rivalitza amb les grans perspectives que ofereixen els jardins de Versalles. A banda i banda d’aquest estany es disposa una bonica arbreda, que es converteix en bosc, al final del jardí.

Tot això, es perllonga fins a tres quilòmetres, que bons són de recórrer per tal d’arribar a la bonica Font de Diana i Actaeon que es disposa als peus d’una paisatgística cascada que tanca el jardí pel seu flanc posterior.

La veritat és que els jardins de la Reggia estan al nivell de la monumentalitat del Palau Reial de Caserta, una visita que mereix ser tinguda en compte per tot viatger que tingui l’oportunitat de recórrer la Campània italiana.

IMG_5434IMG_5440IMG_5429IMG_5428

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE ITÀLIA CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5 (0)

Comments:

4 thoughts on “PALAU REIAL DE CASERTA. Un palau pels reis de Nàpols.


  1. Diana
    18 d'abril de 2017

    Cada vez que entro en un palacio de estas dimensiones me imagino cómo tuvo que ser la vida allí… son lugares impactantes y este en concreto, por lo que vemos en las fotos y lo que nos cuentas, merece la visita! Gracias por compartir 🙂

  2. Belén (Mis viajes y sensaciones)
    18 d'abril de 2017

    La verdad que me ha recordado bastante al Palacio de la Granja en Segovia, el de Versalles no pudimos visitarlo, así que no sé si se asemeja. De todas formas, esta visitas están muy bien, y siempre que tengo la oportunidad incluyo algún palacio. Pero este de Nápoles no lo conocía. Apuntado queda.

  3. Verónica
    24 d'abril de 2017

    PRECIOSO. Y no.lo conocía o al menos, si me hablaron de él no lo recordaba. Los jardines son increíbles y también la sala del Trono.
    Gracias por no sólo enseñarnos un bonito lugar si no un poco de historia a través de tus visitas.
    Saludos

    1. Jordi
      25 d'abril de 2017

      LA verdad es que sí que lo es. Y muy poco conocido en España. Yo creo que si se visita La Campania merece la pena llegarse allí un día, visitar los jardines y entrar al palacio.
      Un beso!

Leave an answer

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.