BÈRGAM. Què veure a Bèrgam en 1 dia.

Què veure a Bèrgam en 1 dia. D’aquesta sorprenent població de la Llombardia italiana tractarà aquest post. Un relat, si em permeteu la gosadia, merescudíssim per a una ciutat que massa sovint passa desapercebuda per a la majoria de viatgers espanyols. I creieu-me que, no només és que visitar Bèrgam valgui molt la pena si no que, a més, la ciutat ens ho posa especialment fàcil en rebre vols de baix cost des de la majoria de grans ciutats espanyoles. No obstant això, els turistes solen arribar a Llombardia per visitar Milà, sense passar tan sols unes hores a Bèrgam.

I, per si fossin pocs els atractius que cal veure a Bèrgam, la ciutat està d’enhorabona. I és que des de 2017 forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat gràcies al seu extraordinari conjunt emmurallat d’origen venecià. En aquest sentit, Bèrgam va aconseguir entrar a la preuada llista gràcies a una nominació conjunta que incloïa, entre d’altres, els conjunts defensius de Sibenik, a Croàcia, o Kotor, a Montenegro.

Bèrgam són, en certa manera, dues ciutats en una. La Ciutat Baixa, la més moderna, i la Ciutat Alta, que queda en un petit monticle i que a més de ser on es troba el conjunt emmurallat esmentat, va ser el lloc on es va originar la ciutat. És aquí on trobarem la majoria d’atractius que visitar a Bèrgam.

QUÈ VISITAR A BÈRGAM EN 1 DIA.

EL FUNICULAR DE LA CIUTAT ALTA, LA PORTA DE SANT GIACOMO I LES MURALLES.

Pugem a la Ciutat Alta de Bèrgam prenent el Funicular que parteix des del Viale Vittorio Emanuele II, a la Ciutat Baixa. Es tracta d’un dels dos funiculars que hi ha a Bèrgam. L’altre ens portarà, més tard, des de la Ciutat Alta fins al turó de Sant Vigilio.

El funicular porta pujant als bergamascos des de la Ciutat Baixa fins a la Ciutat Alta des de fa més de 120 anys, sent un mitjà de transport especialment estimat pels vilatans. També es pot pujar fins a dalt en cotxe o a peu, per descomptat, seguint el Viale Vittorio Emanuel per entrar a la ciutat intramurs per la Porta de Sant’Agostino. Però a mi em sembla bastant més bonic pujar al funicular que ens deixa a la Plaça del Mercat delle Scarpe, antiga seu del gremi dels sabaters.

Abans d’endinsar-nos per la Ciutat Antiga prenem el Carrer San Giacomo per arribar fins a la Porta del mateix nom, una de les diverses portes que cal veure a Bèrgam i potser, la més interessant de totes elles. Aquesta Porta de Sant Giacomo era la utilitzada per entrar a la Ciutat Alta per tots aquells viatgers que arribaven des de Milà i és la que es pot observar des de la Ciutat Baixa. San Giacomo està construïda en blanc immaculat a força de marbre procedent de les pedreres de Zandobbio, en Vall Cavallina. Ens adonem que en el frontó d’entrada està esculpida la imatge del lleó de Sant Marc, emblema de Venècia. És això un fet que es repetirà en totes les portes d’accés a la ciutat emmurallada a més d’en altres edificis.

Des de la Porta de Sant Giacomo les vistes de la Ciutat Baixa són estupendes, tot i que a primeres hores del matí el sol ens ve de cara i, a més, una tènue boirina sembla voler-nos enterbolir la jornada.

A dreta i esquerra de la Porta de Sant Giacomo trobem les muralles venecianes. Es tracta d’un conjunt excel·lentment conservat que comprèn més de sis quilòmetres de perímetre emmurallat i que data de 1651, quan la ciutat formava part de l’òrbita de la Sereníssima, com ja hem comentat. Les muralles circumden del tot la Ciutat Alta, a la qual es pot accedir a través de 4 portes: San Giacomo, Sant Agustí, Sant Llorenç i Sant Alessandro.

A més, el perímetre pot ser recorregut per complet, cosa a la que acostumen els vilatans en quan comença el bon temps. De fet, nosaltres farem un bon trosset del camí de ronda, posteriorment. 14 baluards i un bon nombre d’obertures per als canons completen aquest fantàstic sistema defensiu.

Com dic, el conjunt defensiu ha estat inclòs en la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 2017. Forma part de la denominació anomenada “Fortificacions venecianes de defensa dels segles XVI al XVII: Stato da Terra – Stato dóna mar Occidental” que agrupa 6 llocs croats, montenegrins i italians. En concret, els venecians van estar per aquestes contrades entre 1428 fins a 1796, quan les tropes franceses entren a la ciutat i funden la República Bergamasca.

PIAZZA VECCHIA I PIAZZA DEL DUOMO

Ara sí, ens fiquem pels estrets carrerons que ens porten, en no més de cinc minuts, fins al moll de la Ciutat Vella que formen dues places contigües: la plaça del Duomo o de la Catedral i la Plaça Vecchia (o Vella).

Potser és la Plaça Vella la més bella de tots. En aquest conjunt monumental trobarem alguns dels més importants edificis civils que cal veure a Bèrgam. Enmig, una petita font de l’últim terç del segle XVIII, la Font Contarini, sembla dominar l’escena.

Un dels edificis que més crida l’atenció ens queda davant. Es tracta del Palazzo Nuovo, que va ser seu de l’ajuntament de la ciutat i ara ho és d’una biblioteca d’extrema bellesa. No us la perdeu perquè és d’accés lliure i de veritat que val la pena, amb un parell de sales plenes de nobles fustes i globus terraqüis. Una d’elles, fins i tot, amb els sostres decorats amb preciosos frescos.

A l’altre costat de la plaça queda el Palazzo della Ragione. És a dir, de la Raó, l’antiga seu comunal de la ciutat. Es tracta d’un palau gòtic que està sent rehabilitat i aviat s’obrirà al públic.

A un costat queda la Torre Cívica, una estupenda talaia coneguda com el Campanone que s’alça fins a una cinquantena de metres i que ens recorda l’època en què les diferents famílies nobles de la ciutat competien per alçar la més alta de les torres bergamasques. Val la pena pujar fins a dalt de la torre, ja que les vistes de tot el conjunt de la Ciutat Alta, així com la plana que l’envolta, són fenomenals. Annex al Campanone s’ubica el Palazzo del Podestà, convertit en l’actualitat en un museu interactiu que ens explica sobre el paper de Bèrgam a la història i que a nosaltres ens va semblar prescindible.

Si passem pels arcs que queden per sota del Palazzo de la Raggione ens trobarem a la segona de les places que cal veure a Bèrgam de manera inexcusable. És la Plaça del Duomo que pren el nom, és clar, per la Catedral que allà se situa.

No obstant això, sent indubtablement bella la Catedral de Sant Alessandro hi ha un edifici que realment impressiona en gran manera: la Basílica de Santa Maria Maggiore.

Però anem a pams. Entrem primerament a la Catedral, l’origen de la qual l’hem de trobar en el segle V. Res queda, per descomptat, d’aquell primitiu temple ja que el que s’alça en l’actualitat a la plaça del Duomo és del segle XV. Es tracta d’un edifici a mig camí entre el neoclàssic i el barroc i que disposa d’un bon nombre d’obres d’art d’interès, inclòs un quadre de Tiépolo, el Martiri de Sant Joan Bisbe, o una sèrie de relíquies que van correspondre al santificat Sant Pare Joan XXIII, com un calze i una tiara que van ser propietat seva i que el mateix Summe Pontífex va regalar a la Catedral de Bèrgam. S’exposen en una capella del fons de la nau, anomenada Capella de Sant Vicent.

A l’altar major hi trobareu també les restes de Sant Alessandro, patró de la ciutat. Les relíquies en qüestió van ser custodiades fins al segle XVI en una altra catedral de Sant Alessandro que va ser demolida per tal de construir les muralles venecianes. En aquell moment, les relíquies van ser traslladades a l’església de Sant Vicenç, que va ser consagrada com Catedral de Sant Alessandro que és el que és en l’actualitat. Per cert, el sant en qüestió corona la cúpula del temple, amb una escultura daurada que a la nit il·luminen.

Però deia que un edifici ens sembla fins i tot més imponent que la pròpia catedral. Em refereixo a la Basílica de Santa Maria Maggiore. Per al meu gust, el més bell dels edificis que cal veure a Bèrgam. Diuen aquí que si la Catedral és el temple de l’església, la Basílica ho és del poble. I és que va ser construïda gràcies a les donacions particulars dutes a terme després que, durant una terrible epidèmia, els bergamascos demanessin auxili a la Mare de Déu.

La veritat és que l’interior de l’església és una autèntica meravella decorativa, producte de les contínues ornamentacions a la qual ha estat sotmesa al llarg dels segles. No sembla haver-hi ni un sol trosset de mur o de sostre sense decorar, amb frescos, estucs, querubins, tapissos, teles i tot tipus d’elements decoratius. Una autèntica meravella que justificaria, per si mateixa, desplaçar-se fins Bèrgam per admirar aquest temple.

A l’interior, per cert, es troba la tomba del més il·lustre dels bergamascs: el compositor Gaetano Donizzeti. No obstant això, bastant més espectacular resulta el formidable confessionari de noble fusta. Una meravella.

A l’exterior de Santa Maria Maggiore criden poderosament l’atenció els tres pòrtics en forma de porxos, anomenats protirs, on quatre lleons són utilitzats com basament de les columnes que sostenen el porxo en qüestió. A la façana nord, que és la que dóna a la plaça del Duomo, els lleons són rosats per haver-se utilitzat marbre rosat de Verona. No obstant això, en el pòrtic nord es va utilitzar marbre blanc procedent del piemontès Vall d’Ossola.

Annexa a Santa Maria Maggiores s’ubica un altre edifici excepcional. Em refereixo a la Capella Colleoni, un altre dels llocs que cal veure a Bèrgam sense cap excusa. L’accés, a més, és gratuït. Es tracta d’una capella privada manada alçar per a Bartolomeo Colleoni, una mena de mercenari que va fer carrera militar de part dels venecians i que és especialment estimat pels bergamascos per ser natural de la ciutat. La veritat és que la capella és meravellosa, amb un conjunt de sarcòfags de marbre i una imatge daurada de Colleoni certament impressionant. Per desgràcia no deixen fotografiar l’interior. La façana, més bella fins i tot que les del Duomo i Santa Maria Maggiore, està alçada en marbre rosat i es considera un dels moments culminants del Renaixement a Itàlia.

QUÈ MENJAR A Bèrgam? A Itàlia cada ciutat sembla tenir la seva pròpia pasta. Si els tortellini, per exemple, són típics de Bolonya, de Bèrgam ho són els Casoncelli, un plat que no us podeu perdre si visiteu la ciutat. Aquesta pasta té una forma típica d’una mitja lluna i està farcida de carn, amb formatge parmesà ratllat i altres ingredients. Jo els vaig tastar al restaurant Michelle a la Plaça Vella i estaven exquisits. I el meu amic Paco Pinella, del blog El Lobo Bobo recomana Da Mimmo.

CASTELL DE SANT VIGILIO.

Dinem a la mateixa Plaça Vecchia, on s’ubiquen diversos restaurants. Posteriorment prenem el Carrer Colleoni, potser la més comercial de la Ciutat Alta de Bèrgam. És un bon lloc per degustar alguna especialitat dolça en qualsevol de les diverses pastisseries que s’obren al nostre pas, tot i que nosaltres optem per tres formatges que segur resultaran deliciosos. I és que fins a vuit formatges amb denominació d’origen protegida, a més de molts altres que no disposen d’aquesta etiqueta, són els que s’elaboren per la zona.

També en aquest carreró trobarem diversos restaurants amb encant, tavernes i vinoteques, fins arribar a la Porta de Sant Alessandro, una de les quatre que permeten entrar i sortir de la Ciutat Alta.

Just davant trobem l’estació inferior del Funicular de Sant Vigilio que ens portarà fins al turó del mateix nom i que queda en un monticle per darrere de la Ciutat Alta. Uns pocs minuts són suficients per salvar els 90 metres d’altura que ens portaran fins al Parc de Sant Vigilio, en aquest funicular que va ser inaugurat el 1912, encara que per descomptat no queda res d’aquella primera màquina.

L’estació superior del funicular s’obre al Parc de Sant Vigilio, una important zona verda on en el seu moment es va situar el castell homònim que avui està en ruïnes. Jo us diria que més que pel castell en si, les ruïnes del qual es veuen en pocs minuts, pujar fins a aquest punt val la pena per gaudir de les fenomenals vistes de la Ciutat Alta que des d’aquest punt es té.

CAMÍ DE RONDA PER LAS MURALLES DE BÈRGAM FINS L’ACADÈMIA DE CARRARA.

L’últim lloc que comentarem en aquesta llista de llocs més interessants que cal veure a Bèrgam és el de l’Acadèmia de Carrara. Per arribar fins a ella baixem novament amb el funicular de Sant Vigilio i prenem el camí de ronda que circumda les muralles des de la Porta de Sant Alessandro, per passar per la Porta de Sant Giacomo i fins arribar fins a la Porta de Sant Agustí. També aquesta última, dit sigui de passada, disposa de la seva lleó venecià a la façana.

Unes escales que parteixen des d’aquesta última porta (en realitat, des d’uns metres més avall) ens porten fins al més important dels museus que cal veure a Bèrgam. Em refereixo a l’Acadèmia de Carrara, una extraordinària institució que no només és museu si no que també exerceix les funcions d’acadèmia d’Art i que disposa d’una molt bona col·lecció de pintura europea, i particularment italiana que, fora de les fronteres italianes, és bastant desconeguda. Allà gaudirem d’un bon nombre d’obres d’alguns dels mestres de la pintura universal, inclosos Lorenzo Lotto, Rafael, Mantegna o Bellini. L’Acadèmia va reobrir les seves portes el 2015 després de set anys de remodelacions i ho ha fet amb la intenció de convertir-se en un referent com a institució museística de primer ordre. Es tracta, a més, d’un d’aquells museus que no requereixen de molt temps per ser gaudits, ja que en una hora es pot fer una molt bon cop d’ull a fi de conèixer les obres més importants del seu fons.

I després de visitar la Pinacoteca de Carrara és moment per anar a la recerca del cotxe que he deixat a la Ciutat Baixa per dirigir-nos cap a l’allotjament, que tenim en un tranquil via de la Ciutat Alta. És moment per relaxar-nos i buscar un bon local per prendre un gelat. Sabíeu que el gelat de Stracciatella es va originar a Bèrgam? No, oi? Doncs així és. Aquesta delícia és originària d’una pastisseria, de nom Marianna, que s’ubica a pocs minuts de la Porta de Sant Alessandro. Quin millor lloc per fer un recés.