Que veure a Vientiane, la capital de Laos.

Vientiane, la capital de Laos, mereix la visita d’almenys un dia, ja que no són pocs els monuments i temples a veure a Vientiane.

Després d’haver recorregut bona part de les atrafegades capitals del sud-est asiàtic, a Vientiane són diverses les sorpreses amb què ens hem trobat. La primera, la tranquil·litat que traspuen els seus ordenats carrers que semblen ben allunyats de l’estereotip que hem coneguts en altres capitals de la regió com Hanoi o Bangkok. És cert que Vientiane, amb els seus pocs centenars de milers d’habitants, no resisteix comparació, a nivell de població, amb les anteriorment esmentades. Però la veritat és que és un plaer no haver de sortejar milers de motocicletes i cotxes cada vegada que es creua un carrer. A Vientiane els semàfors són alguna cosa més que un mer adorn i els automòbils no circulen a força de cops de botzina com en altres ciutats d’Àsia.

També ens ha sorprès l’enorme quantitat de cotxes de gamma mitjana-alta que trobem als carrers de Vientiane. Particularment, tot terrenys i pick-up de fabricació japonesa. Sorprenent en tant estem en un país pobre, dependent gairebé per complet de l’ajuda exterior i que ocupa el lloc 139 en el rànquing de països per índex de desenvolupament humà. Ens havien comentat que a Laos, tot i ser un país comunista, hi ha força distància entre el poder econòmic dels més rics i dels més pobres. Però el que no sabíem és que entre els primers es troben tants ciutadans. Els tot terrenys es compten a centenars, però fins i tot trobem amb relativa freqüència cotxes de gamma alta com alguns Porsche Cayenne o Bentley. Francament sorprenent.

També ens sorprèn la gran quantitat d’hotels boutique, així com de preciosos i cars restaurants o vinacoteques on es venen selectes vins d’importació. Un altre signe, aquests últim en particular, que a Laos i en concret a Vientiane, hi ha força gent que fa servir bastant diners, doncs la veritat és que el turisme és força escàs a la capital del país, com per absorbir tanta oferta.

En fi, que submisos en aquestes sorpreses i alguna de ben poc agradable per les nostres butxaques, com el comprovar que els preus a Vientiane s’acosten més als de Barcelona que als de Hanoi, ens dediquem a descobrir alguns dels monuments més interessants. Com he comentat, hi ha força coses a veure a Vientiane, de tal manera que si només es disposa d’un dia per visitar la ciutat, cal començar d’hora, ja que diversos dels monuments tanquen les portes, lamentablement, a les 4 de la tarda.

QUE VEURE A VIENTIANE EN 1 DÍA

PHA THAT LUANG

El Pha That Luang està considerat, ni més ni menys, que el monument més important del país. Tant és així, que des de 1992 forma part de la bandera del país. Una cosa semblant, per cert, al que passa a Cambodja, on en el centre de la seva bandera està representat el temple d’Angkor Wat.

La història d’aquesta sagrada estupa és bastant turbulenta. Va ser construïda al segle XVI per ordre del monarca Setthathirat després de traslladar la capitalitat de l’estat de Lan Xang des Luang Prabang a Vientiane. I sembla que va viure els seus millors temps durant el segle XVII, quan l’estupa va ser recoberta per pa d’or. No obstant això les repetides incursions dels seus veïns siamesos i birmans van acabar per destruir per complet el sagrat símbol budista, sent només restaurat a partir del segle XX, en temps (i per ordre) de la colonització francesa.

El Pha That Lang es tracta d’una alta estupa que s’alça fins als 45 metres d’altura, gràcies a una esvelta i daurada agulla. L’edifici està disposat en tres nivells rectangulars superposats. El primer de 68 metres de costat, el segon, de 38 metres i el tercer, de 20 metres. La disposició és tal que sembla assemblar-se a una flor de lotus.

Per desgràcia no podem pujar a cap d’aquests nivells i ens hem de conformar en passejar pel claustre que envolta l’estupa, que és un afegit posterior a la construcció original, ja que va ser construït al segle XIX.

WAT ONG TEU MAHAWIHAN

El primer dels temples que visitem durant la nostra estada a Vientiane. Si només es disposa d’1 dia per visitar la ciutat, es pot obviar ja que n’hi ha de més bonics. El primer que ens sorprèn, és una cosa que observarem també en altres temples de Vientiane: part del recinte emmurallat és utilitzat per aparcar cotxes. La qual cosa, no només ens sorprèn, sinó que li fa perdre força dels místic que tenen aquests llocs.

La qüestió és que també va ser el Rei Setthathirat qui va manar construir el temple original, encara que el que podem visitar és només una còpia de principis del segle XX, ja que el primer temple va ser destruït durant una de les incursions siameses.

El més destacat del temple és una imatge de Buda, de gairebé 6 metres d’alçada que es troba en el sim (o sala d’ordenacions), així com la façana de la pròpia sala d’ordenacions, amb una preciosa talla en fusta.

WAT SI SAKET

Un dels temples més bonics que cal veure a Vientiane, sense cap dubte. Només que cal tenir en compte que, atès que té la denominació de Museu Nacional, tanca a les 4 de la tarda. Nosaltres, per exemple, ens el trobem tancat i hem de tornar el dia següent.

La veritat és que no es tracta d’un temple tan antic com un pogués suposar doncs va ser construït a partir de 1819. No obstant això, atès que la majoria de temples van ser destruïts pels siamesos (i en menor mesura, pels birmans) aquest és el més antic dels temples de Vientiane que no ha hagut de ser reconstruït.

La sala d’ordenacions o sim està envoltat d’un claustre, igual que el cas del Pha That Luang. Aquest claustre està decorat amb múltiples budes, igual que en el Pha That Luang, només que aquesta vegada estan en molt millor estat de conservació.

L’estil del temple està més a prop del siamès que del laosià, encara que en al seu interior trobem alguns detalls ben curiosos, com la gran quantitat de petits nínxols a les parets que estan plens de petits budes. En total, les imatges totalitzen més de dos mil i tenen, gran part d’elles, una antiguitat major que el propi temple. Al claustre, també trobem els nínxols amb els petits budes. L’edifici en si, amb cinc teulades que es deixen caure en forma de cascada, és una autèntica meravella.

Durant la nostra estada podem comprovar com un equip alemany està escometent la restauració de les pintures murals del temple. Bona falta feia.

PATUXAI

Un altre dels monuments que cal veure a Vientiane és l’immens Arc del Triomf, que un cop més, un podria pensar que és més antic. Així ho sembla, malgrat que aquesta mola de ciment i amb quatre arcs oberts als quatre punts cardinals es va construir el 1960. El Patuxai competeix amb el Pha That Luang com a imatge més icònica de la ciutat.

El curiós és que aquest arc del triomf es va construir amb el ciment nord-americà que en un primer moment estava destinat a la construcció d’un nou aeroport.

La decoració, de característiques laosianes, és ben curiosa i no passa desapercebuda. Per desgràcia, el ciment ha anat ennegrint amb el pas del temps i ara llueix bastant menys que en el moment de la seva construcció.

Es pot pujar a dalt de l’arc del triomf des d’on, de ben segur, es divisa una bonica vista, però a la nostra arribada ja està tancat, de manera que ens hem de conformar en passejar pel petit però bonic parc que queda davant del Patuxai, on destaquen les dues senzilles fonts, donació del poble xinès, i el gong de la pau mundial, amb les banderes de tots els estats del món i els signes de les religions mundials més importants dibuixats a la cara frontal.

ESTUPA NEGRA O THAT DAM

Un troba de sobte, en una cruïlla de carrers, una antiga estupa, força malmesa i que va passar fa ja molts segles, pels seus millors moments. Es tracta de l’Estupa Negra, que va ser construïda probablement al segle XVI. Segons sembla, el That Dam va arribar a estar recobert d’or que els siamesos no van dubtar a saquejar. Des de llavors, el venerable monument acampanat no és més que un enorme pasterada de maons ennegrits, amb múltiple males herbes que el colonitzen i que li ha donat el nom o sobrenom de estupa negra.

En un dels carrers que surten de la glorieta de l’estupa es troba la cuirassada ambaixada nord-americana.

WAT SI MUANG

Ha estat aquest l’últim dels temples important que visitem durant el nostre recorregut per Vientiane. Entremig, queden molts altres petits temples, que no gaudeixen de tanta importància històrica. Cal seguir pel carrer Setthathirat direcció est per trobar-nos amb un dels temples que gaudeix de més predicament entre la població local. Encara que temíem que estigués tancat per ser ja prop de les sis de la tarda, ens trobem amb l’agradable sorpresa que el grup de monjos residents del monestir associat al temple està procedint a les oracions de la tarda. Oracions (o en el que consisteixi la sort de mantres que no deixen de repetir a l’uníson) que ja hem tingut l’oportunitat de gaudir diverses vegades, tant a Vietnam com a Laos.

Aquestes tenen lloc en una cel·la que queda darrere de la sala principal del sim, que aquesta vegada queda dividit en dues parts.

A l’estança principal, un monjo realitza una sèrie de ritus amb petits grups o famílies que s’acosten a ell. Sembla que d’alguna manera els beneeix, de manera que el ritu acaba amb la imposició d’una polsera de fil a cadascun dels fidels i amb la crema d’un paper enrotllat. Desconeixem l’exactitud del ritu, al que per cert, Marc és convidat pel monjo, de manera que el pot gaudir en primera persona i acaba, també ell, amb la polsereta al canell.

Aquesta sala és realment preciosa. Amb un altar principal adornat per desenes de budes, un sostre enteixinat exquisit i unes parets amb pintures murals d’excepcional bellesa.

També ens crida l’atenció una imatge de Buda, de pedra, totalment fosa fins al punt que és gairebé impossible distingir els trets del il·luminat, i que els fidels veneren amb especial fervor. Després d’una espècie de ritu i unes oracions, ve la petició d’un desig, ja que sembla que la imatge en qüestió és bastant sol·lícita. En aquest moment els fidels agafen la pedra i l’eleven fins a tres vegades, per tornar-la a dipositar sobre un coixí sobre la qual s’assenta. La veritat és que quan ho intentem nosaltres quedem sorpresos pel pes de la pedra en qüestió.

Com molts dels temples de Vientiane, l’actual Wat Si Muang, és una rèplica de l’original. En aquest cas, el primer temple va ser construït a mitjans del segle X i va ser destruït, un cop més, pels siamesos. Per cert, el temple està construït damunt d’on reposa l’esperit de la ciutat, el Si Muang, de manera que té especial importància per a la població local.

Darrere de la sala d’ordenacions trobem les restes d’una antiga estupa d’origen khmer.

HAW PHA KAEO

La llista dels monuments a veure a Vientiane no podria deixar d’incloure un dels més importants de la ciutat, encara que, per desgràcia, nosaltres el podem visitar per estar trobant-se en remodelació.

Deixo apuntat, però, que aquest santuari va ser construït per albergar una de les més importants i belles imatges de buda que hi ha al món sencer: el Buda Esmeralda.

El temple va ser construït, com tants altres a la capital, pel Rei Setthathirat després de traslladar la capital de l’estat a Vientiane. I en aquest temple va ser on es va dipositar en famós Buda de jade, que no de maragda, fins que el 1779 els siamesos van decidir que estaria millor situat al seu país. De fet, vam poder visitar el Buda maragda durant el nostre viatge a Tailàndia, fa ja molts anys.

Com tants altres temples, l’ara museu Haw Pha Kaeo va ser destruït durant una contesa posterior que va enfrontar a laosians amb siameses, de manera que l’actual temple respon a una reconstrucció de mitjans del segle XX. Pel que veiem, ara s’està remodelant novament.

PARQUE DE BUDA DE VIENTIANE O XIENG KHUAN

I finalment comentar un curiosos parc que està a les afores de la ciutat i al qual arribem després agafar l’autobús número 14 que parteix cada quinze minuts des de l’estació de Talat Sao. El cost del trajecte (6000 KIPP) i el de l’entrada al parc (20.000 KIPP) permeten que si el viatger té temps suficient, s’acosti a aquest curiós parc que està ple d’imatges budistes, però també de caràcter hinduista.

No es tracta d’antigues peces ni tan sols, d’imatges de gran valor. No obstant això, és curiós poder observar juntes tantes estàtues religioses i mitològiques, construïdes en ciment i dissenyada per un curiós personatge, de nom Bunleua ​​Sulilat, i pels seus deixebles. Sembla que l’il·luminat en qüestió va aconseguir una bona quantitat d’adeptes tant a Laos com a la veïna Tailàndia, amb els que va concebre aquest parc i un de similar que es troba a Tailàndia.

Val la pena dedicar una estoneta (en realitat en quinze minuts està llest) per visitar aquesta excentricitat.

I amb això, acaba la nostra visita a la capital de Laos, on hem pogut conèixer els monuments més importants a veure a Vientiane en 1 dia, ciutat a la qual us recomano dedicar una o dues jornades, almenys.