El fresa de les tortugues marines a Oman és un dels més grans espectacles naturals que regala aquest fascinant país àrab. I és que a les costes omanís tenen el seu lloc de fresa fins a cinc espècies de tortugues marines, en un espectacle que es repeteix pràcticament nit rere nit al llarg de l’any, tot i que té el seu moment àlgid durant els mesos de juny, juliol i agost.
En aquests mesos estiuencs, les tortugues que arriben a les costes omanís es compten per milers cada nit. D’elles entre 50 i 150 s’acosten a la mateixa platja, la de Ras Al Jinz, un lloc bellíssim i privilegiat que ha estat convertit en una Reserva Natural protegida. Es tracta d’una reserva que s’estén al llarg de 45 quilòmetres de costa amb una superfície d’uns 120 quilòmetres quadrats i que inclou, també, un quilòmetres d’aigües territorials.
És per això que tot i que és possible gaudir de la posta de les tortugues marines a Oman en moltes altres platges, el millor és acostar-se fins la Reserva Natural de Ras Al Jinz on els guies responsables s’asseguren que l’albirament es realitzi amb el màxim respecte cap als rèptils.
RAS AL JINZ TURTLE RESERVE
Encara que és possible allotjar-se fora de Raz Al Jinz i acudir únicament a l’albirament, la mateixa Reserva de la Tortuga Marina de Ras Al Jinz ofereix allotjament als viatgers. Nosaltres ens allotjarem en una de les 12 Eco-tent que es disposen en una zona privilegiada de la reserva, en un suau turó a només 10 minuts caminant de la mateixa platja.
És veritat que es tracta d’un petit luxe. No obstant això, l’ocasió s’ho mereix, ja que aquesta serà la tercera vegada que ens acostem a platges on la tortuga marina té el seu lloc de fresa i mai hem tingut sort en l’albirament.
Les tendes són àmplies i recorden a les existents en els tended-camp dels safaris africans. L’interior està proveït d’aire condicionat, nevera, televisió i accés a internet. Però el més interessant d’allotjar al Ras Al Jinz Turtle Reserve és que les possibilitats de coincidir amb la fresa de les tortugues marines es multipliquen, ja que els albiraments diaris són dos: a les 8.30 de la nit i abans de l’alba, a les 4.45 del matí. A més, amb el preu de l’habitació s’inclouen tots dos albiraments.
Hem arribat cap a les 6 de la tarda procedents del Wadi Tiwi i després d’haver recorregut la propera ciutat de Sur. Temps suficient per prendre una dutxa i apropar-nos fins al museu que, a manera de Centre d’Interpretació de la Tortuga Marina, ens explica la vida i miracles d’aquestes espècies, de la importància de preservar el seu hàbitat natural i dels diferents llocs de fresa de la tortuga marina a Oman. La veritat és que el museu és prolífic en interessants vídeos i ens dóna una idea del que hauríem de veure.
Després de la visita al museu ens acostem a sopar. Malauradament, es tracta d’un bufet que, dit sigui de passada, és força car.
L’ALBIRAMENT DE LA FRESA DE LES TORTUGUES MARINES
A les 8.30 de la nit estem citats, com tots els residents al Resort però també com la resta de visitants que s’han acostat fins a Ras Al Jinz, just al hall d’entrada de l’edifici principal.
Tots els visitants som distribuïts en grups de 20 persones. Serem uns 4 grups en total. Se’ns indica que el silenci ha de ser total i que no està permesa la presa de fotografies amb flash.
Baixem a la platja, que no dista més de cinc minuts a peu des del Centre d’Interpretació. L’expectació és màxima. Sabem que les possibilitats d’albirar la fresa de les tortugues marines d’Oman són limitades doncs, encara que els fullets asseguren que cada nit arriba almenys una tortuga a la platja, la veritat que en els dos dies anteriors no n’ha arribat cap. Estem en temporada baixa, molt lluny dels centenars de tortugues que arriben a l’estiu.
Quan portem uns 10 minuts d’espera a la platja ens indiquen que hem tingut sort. Uns 20 metres més enllà una gran tortuga verda de més d’un metre de longitud està cavant un segon forat. Efectivament, el guia ens explica que les tortugues marines, després fresar un centenar d’ous i enterrar-los en un primer i profund forat, excaven un segon forat a fi de despistar possibles depredadors, que n’hi ha i molts.
L’esforç és enorme. Cada tres o quatre braçades amb les seves potes, la tortuga descansa per espai d’uns 30 segons. Seguidament, torna a bracejar a fi d’anar excavant un forat de mig metre de profunditat, aproximadament, amb un radi d’uns dos metres.
Només se’ns permet tirar fotografies sense flash i el silenci ha de ser absolut per tal de molestar el mínim possible a l’animal.
Quan encara estem capficats gaudint de l’espectacle, el guia ens assenyala dues noves tortugues que estan pujant per la platja. El nostre cor batega cada vegada més ràpid i estem emocionadíssims. No obstant això, aquest és un moment especialment delicat ja que en cas de veure’s pertorbada en el seu ascens, la tortuga pot donar-se la volta. És per això que no se’ns permet apropar-nos a més de quinze metres d’ambdós animals en aquesta ocasió. Per sort, és nit de lluna plena i no tenim cap problema per albirar l’animal.
Un nou avís ens arriba per apropar-nos fins a un altre forat proper. En aquest, la tortuga marina no només està cavant la seva primer forat sinó que està a punt d’iniciar la fresa. És un autèntic somni fet realitat, perquè aquesta vegada sí que som testimonis del moment de fresa, quan la tortuga posa, un rere l’altre, un centenar d’ous de la mida d’una pilota de tennis. Sembla que aquest és ja un moment menys delicat, ja que la tortuga un cop ha començat amb aquest esforç no sol aturar-se. El guia ens apropa, aquest cop en grups de cinc, perquè puguem visualitzar el moment de la posta de la tortuga marina d’Oman.
Ens explica que aquest procés el repeteix la tortuga en unes tres ocasions separades per uns vint dies. És a dir, en uns dies, la tortuga torna a la mateixa platja d’Oman per fresar un altre centenar d’ous. I així tres vegades seguides. Tenim el cor en un puny. Som conscients que es tracta d’un dels moments més especials del viatge. Fins i tot de la nostra vida viatgera.
Abans de deixar la platja, encara tindrem temps de gaudir de dos immenses tortugues marines més. Aquestes estan tornant a l’aigua després del procés de fresa. El trajecte, de no més de 30 metres, triga més de quinze minuts en ser cobert. La tortuga està exhausta i cada quatre o cinc braçades l’animal ha de descansar.
En arribar a la riba, la tortuga desapareix de la nostra vista per sempre. És quan ens adonem que portem alguns segons contenint la respiració.
El moment ha estat màgic i hem pogut romandre a la platja més enllà d’una hora i mitja. Hem coincidit amb set tortugues marines i, a més, les hem vist en els diferents moments d’un procés que s’allarga més de quatre hores: unes, pujant sorra dalt; altres cavant el forat i desovant; altres, cavant el segon forat; altres, tornant al mar, exhaustes, després d’haver completat el cicle. Preciós.
Aquesta nit ens costarà dormir. No obstant això, a les 4.45 del matí la Isa s’acostarà a la platja per segona vegada a provar sort mentre jo em quedo a l’Eco-tent amb en Marc, que dorm exhaust després de tantes emocions. La Isa encara coincidirà amb dos nous rèptils, ja de tornada al mar després de la seva fresa.
LA PLATJA DE RAS AL JINZ
La Platja de Ras Al Jinz és una de les més belles d’Oman. A més, al matí està permès el bany. Amb aquesta idea, després de l’esmorzar, en Marc i jo ens acostem fins a ella. La sorra és daurada i l’aigua, cristal·lina i càlida. Tenim la platja sencera per a nosaltres i només hem de compartir-la amb els centenars dels enormes crancs que es mostren espantadissos davant la nostra presència.
Els forats cavats per les tortugues marines es compten per desenes en tota la platja. Alguns han estat realitzats aquesta mateixa nit i altres els dies anteriors. També és fàcil distingir el rastre deixat per cada tortuga en el seu trajecte entre el mar i el seu lloc de fresa.
En aquestes, descobrim un parell de petites tortuguetes, de no més de 10 centímetres de longitud, que han nascut en les últimes hores i es dirigeixen al mar. Seran de les poques que arribin a néixer doncs que molts dels ous són víctima dels depredadors abans que la tortugueta trenqui la closca. Les tortugues marines trenquen l’ou després de dos mesos d’incubació.
D’altra banda, els perills de la mar no són pocs, i moltes de les cries moriran també víctimes dels diferents peixos que descobreixen en les petites tortuguetes una menjar ideal.
Ens banyem a la platja de Ras Al Jinz per espai de mitja horeta abans de tornar al Tended Camp.
L’experiència amb el fresa de tortugues d’Oman ha estat un veritable èxit i un dels punts culminants del nostre viatge a Oman.
Si voleu saber quines van ser les 10 visites més important d’Oman pots mirar aquest post.
Comments:
19 thoughts on “FRESA DE TORTUGUES D’OMAN. Un dels espectacles naturals més bells del món.”
¡Qué experiencia más chula! Tiene que ser un espectáculo impresionante. Vaya suerte que tuvisteis al poderlo contemplar. Es algo que me encantaría ver. Además me gusta que esté tan controlado para no molestar a las tortugas.
Así es. Se trata de un espectáculo maravilloso y emocionante. Y, como dices, en pequeños grupitos y nada masificado.
Qué maravilla. No sabíamos que el proceso de desove fuera tan largo y trabajoso. Pero lo que más nos fascina es que los animales sean capaces de orientarse cada año para ir a poner los huevos a la misma playa. Misterios de la naturaleza…
¡Saludos!
Es bien curioso, la verdad. Por más que te lo expliquen se hace difícil de entender. Las han estudiado con sondas y nos contaban que alguna van de Omán a Sudáfrica y regresan para desovar!
Me parece una experiencia super emocionante. Pero te juro que jamás hubiera dicho que fuera posible vivirla en Omán. Y volver por la mañana al lugar donde la noche anterior había pasado todo y tenerla para ti sol (y esas dos mini tortugas) me parece genial 😉
Pues así es Cristina. Yo lo había leído hace 3 o 4 años y en realidad fue el cebo para convencer a Isa de este viaje. Suerte que allí estaban. Fue muy emocionante.