Sur, a unes tres hores de Muscat per una moderníssima autovia, suposa el destí final del segon dia de viatge per Oman que ens ha portat a visitar alguns llocs tan màgics com el Sinkhole o el Wadi Shab.

Sur és una ciutat de mida mitjana, d’uns cinquanta mil habitants, que deu els seus moments de màxim esplendor a la riquesa que generaven les seves drassanes. Efectivament, les drassanes de Sur tenien fama de generar els millors i més resistents dhow, les tradicionals barcasses de mercaderies tan típiques de la Península Aràbiga, d’Oman.

Astilleros de Sur

Encara ara, aquella important indústria sembla oposar-se al pas del temps i en les velles drassanes de Sur se segueixen engendrant aquestes belles barcasses, encara que ja no amb la generositat d’abans.

La situació de Sur és certament curiosa, ja que part del seu nucli urbà es localitza en una mena de península interior. Just per darrere d’aquesta, queda una immensa llacuna. Des de fa pocs anys, un modern pont penjant uneix Sur amb la població, gairebé bessona però més tranquil·la, de Ayjah.

Com que arribem més aviat tard a Sur, deixem les maletes a l’Hotel Sur, senzill però còmode i a un preu acceptable per als estàndards del país i sortim a sopar (menjar hindú, deliciós, a escassament 100 metres de l’hotel). Deixem la visita a Sur i Ayjah per al dia següent.

 

DE LES DRASSANES DE SUR A AYJAH

La nostra visita comença donant una bona volta per la Corniche de Sur. És a dir, el passeig marítim que s’obre sobre el Golf d’Oman. No són ni les 9 del matí d’un dia d’abril i el sol és abrasador. Al carrer molt poca gent, com és habitual, de bon matí, per aquestes latituds.

El passeig té cert encant però tampoc cal sobrevalorar-lo. Al final de la Corniche visitem les velles drassanes de Sur, orgull de la ciutat. No s’oposen a que donem una ullada als seus treballs i, fins i tot, ens conviden a pujar a un dels dhow que estan acoblant. En aquests moments estan treballant en el mateix uns 6 o 7 individus. Les seves cares ens revelen que també en aquesta indústria la flota de treballadors la componen individus arribats de l’Índia o Pakistan. Ells van a la seva i nosaltres a la nostra. És a dir, mirar, no molestar i fotografiar.

Aquest dhow és immens, de manera que està clar que no és un simple vaixell d’esbarjo. Ens recorda als que vam veure, per tot arreu, en els molls de Deira, a Dubai. No obstant això, no és aquest l’únic dhow que estan construint en aquests moments. Dues embarcacions de molt menor grandària estan també sent treballades en aquests moments.

Astilleros de Sur
IMG_9058

Visitada la drassana de Sur creuem el nou pont que uneix la ciutat amb la població de Ayjah i que aconsegueix reduir la distància entre els dos nuclis urbans, que fins fa pocs anys era de 14 quilòmetres (és a dir, havia de donar-se la volta sencera a la llacuna ), a només un centenar de metres. El pont, a més, s’ha portat per davant, també, el servei de dhows que s’encarregava d’acostar als passatgers fins Ayjah.

Ayjah podria ser el mirall de Sur, o almenys de la zona de Sur situada a la península dins de la llacuna, si no fos perquè aquest nucli és, fins i tot, molt més tranquil. Tres torres guaita semblen controlar l’entrada al port de Ayjah, testimoni de l’època en què imperava la necessitat de defensar-se d’aquells que arribaven per via marítima. Són només tres dels centenars de torres que es reparteixen per tota la costa omanita.

Des d’aquí observem almenys una desena de dhows ancorats davant de les drassanes de Sur. Ens dirigim, amb ritme una mica pesat a causa del tremend calor, cap al fort de Ayjah. Tot i que la guia parla d’un Fort Al-Hamoda, la veritat és que aquí les indicacions parlen d’un altre topònim, amb el que ens vam quedar amb el dubte si només hi ha una o són dues les fortificacions d’Ayrah. Es tracta d’un petit castell que visitem en poc més de vint minuts. Són moltes les fortificacions d’aquest tipus les repartides pel país i que han estat restaurades en els darrers anys. No obstant això, la de Ayrah és de les més petites. Visitem diverses de les dependències encara que, en línies generals, la decoració brilla per la seva absència.

IMG_9071
IMG_9074
IMG_9081

Abans de deixar Ayrah ens acostem fins al seu far, preciós per cert, i que és un dels emblemes de la ciutat. Ni a dos minuts localitzem un petit museu de maquetes de dhow. Allà mateix, un artesà està treballant en una petita embarcació.

Mentre jo acabo amb el museu la Isa ha fet un amic. Un omanita s’ha acostat i en saber que som de Barcelona de seguida ens explica que ha estat per allà de vacances i fins i tot que va anar al futbol per veure un Barça-Madrid. S’ofereix a apropar-nos fins a l’hotel, on tenim el cotxe aparcat, al qual accedim donada la sufocant calor. De camí ens explica que és guardacostes i que treballa una setmana i a la següent, lliura. No està malament. Explica que té un bon sou i que està content per com Sultà Qaboos governa el país. Aparentment, sembla que la gratitud envers el Sultà és gairebé unànime. Com no podria ser d’altra manera se sorprèn de que només tinguem un fill. Ens explica que a Oman el més habitual és tenir-ne un mínim de quatre. Ell té ja sis fills encara que no sembla molt més gran de trenta-cinc anys.

IMG_9095
IMG_9097
IMG_9098
IMG_9103

LES FORTALESES DE SUR

Ja amb el nostre cotxe llogat ens dirigim fins a dos darrers punts de Sur que tenim marcats al mapa. Es tracta de dos forts, de nom Sunaysilah i Bilad Sud. Tots dos tenen una antiguitat superior als dos segles (en el cas de Sunaysilah de més de tres-cents anys) i han estat acuradament restaurats. La veritat és que el Fort Sunaysilah és força interessant, amb diferents habitacions decorades amb diferents andròmines antigues. Pugem per les seves diferents torres i torrasses i ens entretenim una bona estona fent fotos. A més, aquesta fortificació està a la part alta d’una molt lleuger turó des d’on es gaudeix d’unes vistes privilegiades de manera que era la més important de les fortificacions de la població, testimoni de la importància que algun dia va tenir, particularment pel que fa referència a mercadeig via marítima, amb altres ports d’importància. En el llibre de visites comprovem que hem estat els primers visitants del dia i que l’última visita es remunta a dos dies abans.

El fort Bilad Sur, l’últim que visitem, està també reconstruït tot i que en aquest cas no ens sembla tan atractiu com l’anterior, al mateix temps que les seves diferents habitacions estan menys ornamentades. No obstant això, sí que ens crida l’atenció les curioses formes de les seves quatre torrasses, força allunyades de l’estil troncopiramidal que és habitual per aquí.

Amb aquesta visita a Bilad Sur donem per finalitzat el nostre recorregut per Sur. És moment per dirigir-nos fins al Wadi Tiwi, per tal de gaudir de bons paisatges entre oasi de muntanya i estrets canons, avantsala de la qual ha de ser la gran visita del dia: la Reserva de Tortugues Marines de Jas Al Jinz.

IMG_9105
IMG_9120
IMG_9131
IMG_9134

SI VOLS VEURE ALTRES ENTRADES SOBRE OMAN CLICA AQUÍ
Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5 (0)

Comments:

6 thoughts on “SUR, OMAN. Les últimes drassanes d'Oman.


  1. Diana
    27 de maig de 2017

    Es una pasada lo del fútbol, conversación más que recurrente en cada viaje! Mira que a mí no me gusta pero al final ya me he adaptado y al final acabo hablando sobre Messi y Cristiano Ronaldo con gente de todo el mundo!

    Un abrazo!

    1. Jordi
      28 de maig de 2017

      jejeje, así es Diana! Casi que en la India fue de los sitios donde menos me hablaban de fútbol. Se ve que allí son más de criquet. Pero, efectivamente, el fútbol parece ser lo más representativo de España…

  2. Kris
    1 de juny de 2017

    Jajajaja… me hace gracia lo del futbol. Vayas donde vayas sale el tema en algún momento y como este amigo que hizo Isa para muchos ver un partido del Barça o del Madrid es un sueño. Yo tengo un conocido en India que es forofo del Madrid y cuando le digo que no nos gusta el futbol no lo entiende. Del resto me ha gustado todo, aunque me parece un poco cartón piedra, con cierto aire a las kasbahs de Marruecos, pero como muy perfectas, casi como el decorado de una película, ¿verdad?

    1. Jordi
      4 de juny de 2017

      jejeje, la verdad es que está todo tan bien restaurado que quizá se han pasado un poco. Pero lo que de verdad se parace a la zona de las kashbahs es una localidad que se llama Al Hamra, donde todo es de adobe. Es muy bonita también.
      Un beso Kris.

  3. Belén (mis viajes y sensaciones)
    3 de juny de 2017

    La verdad que siempre me sorprendes. No había visto nada de Omán y me ha llamado mucha la atención, no solo estas fortalezas, sino también otros lugares como la ruta que hiciste a las pozas. Jaja, me ha hecho mucha gracia que os diga el nuevo amigo de Isa que solo tengáis un hijo.

    Ah, y si necesitas alguna cosa de tu próximo viaje al Pirineo Oscense, no dudes en preguntar. No tenemos todo publicado, aún nos quedan lugares y rutas por publicar.

    1. Jordi
      4 de juny de 2017

      Muchas gracias Belén. Estoy intentando convencer a mi mujer de que necesitamos de 5 días de aires pirenaicos… a ver si hay suerte! 😉

Leave an answer

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.