MONTMARTRE. Un recorregut pel barri més bohemi de París.

Montmartre és el més bohemi dels barris de París. O almenys, així va ser durant diverses dècades, especialment a principis del segle XX. Va ser un moment en què les diferents avantguardes artístiques van semblar confluir en aquest barri, de la mà d’alguns dels més importants pintors dels últims 100 anys. I no només parlem dels impressionistes, que també, si no d’artistes tan dispars com Picasso, Utrillo, Leger, Modigliani, Gaugin, Gris o els catalans Casas i Rusiñol, punta de llança del modernisme pictòric català.

Molts d’aquells artistes van arribar a París, com vulgarment es diu, amb el posat. I no va ser fins uns quants anys més tard quan es van consagrar com a veritables figures mundials de l’art. Era habitual, a més, que aquella colònia de pintors freqüentés un grapat de locals, restaurants, cafeteries o cabarets. Alguns d’aquells espais segueixen avui dia en peu i s’han convertit en autèntiques icones de París. Tal és el cas del Moulin Rouge; altres llocs, malauradament van tancar les portes al llarg del temps i avui no són més que un record d’un temps que mai tornarà.

Durant aquest recorregut per Montmartre passarem per alguns d’aquells llocs més emblemàtics de la mà de diversos dels artistes que van freqüentar aquell ambient.

VISITA A MONTMARTRE DE LA MÀ DELS PINTORS

EL MOULIN ROUGE

La nostra visita al turó de Montmartre comença a la plaça Blanche, als peus de Montmartre. Per arribar fins a aquest punt s’ha de prendre el metro i baixar a la parada Blanche. Aquí es localitza un dels locals més mítics de París. Parlem del Moulin Rouge, el més famós dels cabarets parisencs. No molta gent coneix que va ser un espanyol l’encarregat de la seva construcció. Parlem de Josep Oller, nascut a Terrassa, tot i que criat enterament a París, i creador també del cèlebre Teatre Olympia del Bulevard dels Caputxins de París.

El Moulin Rouge es va convertir, des del moment de la seva obertura, en punta de llança artística de la Belle Epoque. Sense cap mena de dubte va ser el famós cartellista Henri de Tolouse-Lautrec, un dels artistes que més va fer per popularitzar el cabaret, amb les seves múltiples pintures sobre tot allò que hi esdevenia. La seva afició a aquest tipus d’ambients, inclosos els bordells, va ser també la seva perdició. Tolouse-Lautrec, un dels pocs artistes que procedia de família acomodada, va morir als 36 anys, sumit en l’alcoholisme i víctima de la sífilis.

EL CEMENTERI DE MONTMARTRE.

El nostre següent destí és el Cementiri de Montmartre. Un lloc tranquil, amb frondoses arbredes, però també amb alguns trams on la densitat de tombes i panteons resulta una mica asfixiant. Hem arribat aquí per retre homenatge a un dels més importants pintors de impressionisme. Ens referim a Edgar Degas, que es va fer famós a força de pintar ballarines, com tots sabeu. Potser us sorprengui que en la seva tomba reix la inscripció Família de Gas. Efectivament, el nom real de l’artista era el d’Hilaire-Germain-Edgar de Gas.

EL MOULIN DE LA GALETTE I LE LAPIN AGILE

Pugem per Rue Lepic fins arribar a un dels llocs més mítics del Pujol de Montmartre. Ens referim al Moulin de la Galette. Es tracta, com és lògic, d’un molí que ens recorda als anys on Montmartre no era més que una petita població veïna a París plena de vinyes. Amb el temps i la seva annexió a la metròpoli, el Moulin de Galette va esdevenir una de les més famoses sales de festes de principis del segle XX. Podríem assegurar que no hi va haver artista que es fes valer que per allà no passés i, fins i tot, que immortalitzés la cèlebre sala en alguna de les seves obres. Potser el més famós quadre del Moulin de la Galette sigui el que va pintar Pierre August Renoir i que es conserva al museu d’Orsay. Però, a part d’aquest cèlebre llenç, aquí us deixo fins a 4 altres pintures d’altres tants artistes que es van inspirar en la cèlebre sala: Picasso, Casas, Rusiñol i Van Gogh.

El nostre següent destí és un altre dels llocs més mítics de la Belle Epoque. Es tracta de Le Lapin Agile, el que era el més antic dels cabarets parisencs. L’espai va ser igualment freqüentat per molts artistes d’aquella època, inclosos Picasso, Modigliani o Utrillo. És clar que la vida nocturna atreia tant o més que la diürna a tots aquells genis de principis de segle.

Actualment, Le Lapin Agile ha deixat enrere el seus anys de cabaret, però segueix tractant-se d’un concorregut lloc on a més de sopar es pot escoltar música. Això sí, si bé a Picasso se li permetia pagar amb alguna de les seves obres, el més probable és que el viatger del segle XXI hagi d’abonar el compte sencer. Us deixo amb alguns quadres d’Utrillo i del propi Picasso.

EL SAGRAT COR, EL LLOC MÉS SAGRAT DE MONTMARTRE.

Després d’aquestes visites més canalles és moment de visitar el Montmartre més sagrat. Ens referim a la Basílica del Sagrat amb Cor que, amb el seu estil neobizantí al mateix temps que neoromànic, domina el turó. És aquest un dels més meravellosos i emblemàtics temples de París i deu la seva construcció a una decisió de l’Assemblea Nacional d’honrar la memòria d’aquells francesos que van morir en la guerra franc-prusiana de 1870 i 1871.

No faré una gran descripció d’aquest temple, ja que l’article està dedicat més a la relació dels artistes amb el turó de Montmartre que als llocs arquitectònics en si mateix. Però sí que us diré que des de la terrassa que queda just davant del Sagrat Cor es gaudeix de les millors vistes de París.

Tot i que la basílica del Sagrat Cor no va ser consagrada fins 1919, diversos dels pintors d’aquell primer terç d segle XX la van immortalitzar en les seves obres. Com a exemple, aquests dos llenços d’Utrillo amb vistes del temple, des Rue Sainte Rustique o des Rue Chevalier de la Barre. Vosaltres mateixos podeu buscar l’enclavament exacte on el pintor barceloní va situar el seu cavallet.

PLACE DU TERTRE I LE BATEAU-LAVOIR

Un passeig pel turó de Montmartre no seria complet sense apropar-se a la més artística de les places del barri. Ens referim a la Place du Tertre, on una infinitat de pintors fan les delícies dels visitants. Els estils són variats i la veritat és que val la pena fer una ullada. Qui vulgui pot portar-se a casa una caricatura seva i, qui així ho desitgi, una obra més elaborada. Això sí, tot i que la competència és bàrbara, els preus són parisencs.

Ben a prop de Place du Tertre, a Rue Ravignan i ja de baixada del turó, hem de fer una ullada a Le Bateau-Lavoir. Estem parlant del que va ser el lloc de residència i també de reunió d’un gran nombre dels bohemis artistes que per aquella època pul·lulaven per París. Picasso es va albergar en aquest lloc durant una bona temporada, coincidint amb Juan Gris o Amedeo Modigliani, però la pràctica totalitat dels artistes del moment van freqüentar aquest espai en algun moment. La llista seria interminable: Utrillo, Apollinaire, Gauguin, Matisse, Braque. Per desgràcia, actualment es conserva únicament la façana d’aquell emblemàtic lloc que va veure exposar per primera vegada el famós llenç de Picasso, Les Senyoretes d’Avinyó.

PLACE PIGALLE

La nostra ruta per Montmartre de la mà dels pintors més famosos del segle XX arriba al final. Descendim el turó fins arribar a la plaça del Pigalle, on podrem agafar el metro homònim fins a la nostra pròxima destinació.

No obstant això, m’agradaria fer èmfasi en un últim detall que ens recorda aquells anys. Era en aquesta plaça on es localitzava un altre dels locals més freqüentats per aquell grup d’artistes que va canviar per sempre la història de l’art. Es deia Cafè de Nova Atenes. Per desgràcia, aquell local va ser enderrocat el 2004. Degas va pintar aquí el seu famós quadre La Absenta. També Renoir es va inspirar en aquesta plaça per a pintar la seva obra Place Pigalle.

I amb aquestes obres de la Place Pigalle acabem el nostre recorregut artístic pel més bohemi dels barris de París: el turó de Montmartre.