CONCA. Visita a la Ciutat Històrica, Patrimoni de la Humanitat, en 1 dia.

Què visitar a Conca en 1 dia. Aquest és el temps de què vam disposar per visitar Conca. Amb tot, vam disposar d’una segona jornada per visitar alguns dels llocs de més interès que hi ha als voltants de la ciutat, com la Ciutat Encantada de Conca, i a aprofundir amb alguns dels racons més interessants d’aquesta preciosa capital castellanomanxega.

La Ciutat Històrica de Conca forma part de la llista del Patrimoni de la Humanitat des de 1996. La seva extraordinària localització de la vila, enfilada dalt d’un promontori abraçat per les falçs dels rius Huécar i Xúquer, van tenir tanta importància com el valor patrimonial del casc històric en la designació de Conca com a Patrimoni Mundial.

CONCA EN LA HISTORIA

Se sap que diferents tribus van colonitzar les província de Conca des del Paleolític Superior. Entre elles, beribraços, arèvacs i olcads. També els romans van passar i es van assentar per aquí, deixant vestigis de la importància de Segóbriga. No obstant això, el que és avui Conca capital hauria estat més o menys deshabitada.

En realitat va ser amb l’arribada de l’Islam quan el promontori abraçat per les falçs dels rius Huécar i Xúquer comença a poblar-se. Parlem del segle VIII. Van ser segles on les diferents taifes que habitaven la Península Ibèrica es van fer amb el control de la ciutat.

Seria Alfons VIII qui va conquistar la ciutat per als cristians a partir del 1177, encara que durant un temps més o menys llarg van conviure sense major problema els diferents grups religiosos: cristianss, musulmans i, fins i tot, jueus.

El títol de Ciutat ofert per AlfonsoX així com els Furs de Conca van afavorir la contínua repoblació cristiana de la població, conformant una ciutat de relativa importància a partir del segle XV i principis del XVI. Gairebé la pràctica totalitat dels monuments que cal veure a Conca pertanyen a aquella època de fervor constructiu que va ser liquidada gairebé de cop després de les epidèmies de pesta esdevingudes en 1588. No obstant això, poc queda de l’època musulmana, potser les restes del castell l’edificació del qual va ser iniciada abans de l’arribada dels cristians.

Avui dia Conca és una població petita, de poc més de 50.000 habitants. La majoria dels vilatans viuen als barris baixos i les zones residencials, de manera que la Ciutat Vella està dedicada gairebé completament al turisme.

VISITAR CONCA EN 1 DIA

DEL PONT DE SANT PAU A LA PLAÇA MAJOR

No hi ha millor manera d’entrar a la Ciutat Històrica de Conca que fer-ho pel Pont de Sant Pau. A més, al matí tindrem les cases penjades que treuen el cap a les falçs del riu Huécar enllumenades pel sol matutí, el que realça la seva bellesa, així com els majestuosos gratacels del Barri de Sant Martí que també treuen el cap a l’abisme igualment il·luminats per el sol de les primeres hores del dia.

Es tracta d’un pont bastant modern, com podem observar per la seva estructura de ferro. Res queda del pont de pedra del segle XVI que es va ensorrar a principis de segle XX. El disseny del pont actual és obra del valencià José María Fuster, que es considera un deixeble de Gustave Eiffel, conegut per la seva famosa torre parisenca.

Des d’aquest Pont de Sant Pau les vistes del penya-segat són realment d’excepció, amb la falç del Huécar que es perd riu amunt. De fet, en la marge esquerra del torrent i abans de creuar el pont, val la pena fer un cop d’ull a l’antic Convent dels Dominics, convertit avui en Parador de Turisme. Un lloc històric on no ens hagués importat allotjar-nos, per descomptat.

Després de creuar el pont ens trobem de cara amb l’emblema de la ciutat i un dels grans atractius que cal veure a Conca. Em refereixo a les arxifamoses Cases Penjades. En realitat, com a tals es consideren únicament les dues o tres més pròximes al pont. Són les que disposen de balcons construrits en voladís sobre la falç del Huécar. Se sap ja de la seva existència des del segle XV, tot i que han estat remodelades en nombroses ocasions, l’última d’elles durant el segle XX. Val la pena entrar a la que és la seu de la Fundació March o Museu d’Art Abstracte, que és en realitat l’única de les cases penjades de Conca que es pot visitar. Es tracta d’un dels millors museus d’art abstracte d’Espanya i conté obres de Saura, Tàpies o Chillida entre d’altres. A més de ser gratuït, tindrem l’oportunitat de visualitzar els famosos balcons de la cases penjades des de prop, encara que per desgràcia no es pot accedir-hi.

LA PLAÇA MAJOR I LA CATEDRAL DE CUENCA

Seguim el nostre camí i de seguida arribem a la Plaça Major, la més bella que cal veure a Conca, veritable centre de la ciutat històrica i on s’ubica un dels edificis de major relleu, si no el que més: la Catedral.

La Catedral de Santa Maria i Sant Julià és un temple gòtic veritablement sorprenent, la construcció del qual es va iniciar a finals del segle XII. La façana occidental que actualment presideix la plaça és la tercera que es va construir i va ser alçada a principis del XX, en estil neogòtic. Recorda a la catedrals normandes de França, encara que resulta evident que els diners no van arribar per completar les torres. És aquest sentit, es tracta d’una façana inacabada.

Cal pagar entrada per accedir a l’interior, però us asseguro que val la pena. Amb l’ajuda d’una audioguia recorrem una infinitat de capelles a qual més bella i espectacular. La Catedral de Conca, a més, té una particularitat que la converteix en gairebé única a Espanya: disposa de doble girola, cosa que la emparenta amb la Catedral de Toledo, la idea del qual va prendre prestada. No us perdeu la sala capitular de la Catedral, amb una riquíssima portalada renaixentista i un enteixinat francament d’impressió.

A la mateixa Plaça Major de Conca es localitza l’Ajuntament de la ciutat, un edifici barroc que queda a hores d’ara amagat després d’una lona, per estar sent remodelat. També ens crida l’atenció l’enorme colorit amb què s’han pintat molts dels edificis de la plaça. És una cosa que posteriorment veurem també en altres carrers de la ciutat, particularment en la Alfonso VIII. En aquesta Plaça Major aprofitarem per dinar, tot i que encara és aviat. L’oferta és variada i els menús bastant econòmics.

CAMÍ AL CASTELL DE CONCA

Prenem ara camí al que queda de l’antic Castell de Cuenca, per la Ronda Julián Romero. Diversos miradors ens ofereixen una vista a la falç del Huécar, amb el Parador de Conca a l’altre costat del riu, just davant. Passem també per un recollit passadís on se situa la imatge del Crist del Passadís. L’antic Convent de les Carmelites és la seu de la Fundació Antoni López, on s’ubica un museu d’art contemporani que no visitem. I una mica més amunt, l’antic edifici que va ser seu de la Santa Inquisició i que en l’actualitat ho és de Arxiu Històric Provincial.

En aquesta zona és on s’ubicava l’antic Castell de Conca. Una localització francament inaccessible doncs disposava de dos tremends penya-segats en els seus vessants nord i sud que donaven directament a les gorges del Xúquer i del Huécar. Sí que queda un gran mur que s’obre a l’Arc de Bezudo que hauria estat una de les entrades a la fortalesa. Abans de ser conquistat per Alfonso VIII, va ser fortalesa àrab.

Sortim per aquesta porta per arribar, en pocs minuts, fins a un dels miradors que cal veure a Conca de forma gairebé imperativa. Rep el nom de Mirador del Barri del Castell i se situa en una zona on el penya-segat disposa d’una mena de sortint. Les vistes de la Falç del Huécar són meravellosament fascinants.

Tornem per on hem vingut. No obstant això, aquesta vegada tornem a la Plaça Major pel Carrer del Trabuco que se segueix de la de Sant Pere. Abans de baixar, traiem el cap al mirador que queda just per sota de l’Arc del Trabuco i que ens porta a un altre meravellós balcó, aquest cop sobre les Gorges del Xúquer, al nord de la Ciutat Vella. És realment fascinant com els canons dels rius Xúquer i Huécar han dissenyat de manera natural, amb el pas dels mil·lennis i abans d’acabar per abraçar-se els dos rius, aquesta meravella natural que suposa el lloc on se situa el centre històric de Conca. En realitat aquest escenari va contribuir a que la ciutat fos inclosa dins el Patrimoni de la Humanitat.

Aquest carrer Sant Pere, que ens portarà de nou fins a la Plaça Major, era un dels més importants de la ciutat medieval com així ho testifiquen les portalades de diverses de les mansions, diverses d’elles convertides en hotels.

CAMÍ A LA TORRE MANGANA

Després d’arribar a la Plaça Major passem sota els arcs del ajuntament per pujar la costa del Carrer del Furs fins arribar a la Plaça de la Mercè, que és una altra de les més monumentals del centre històric. Rep aquest nom perquè a l’antic convent de les Esclaves del Santíssim Sagrament havia existit un convent de Mercedaris Calçats. Actualment trobem la seu del Museu de les Ciències de Castella-la Manxa que no podem visitar per falta de temps, evidenciat que una segona jornada a Conca hauria resultat ideal per aprofundir en la ciutat.

Un altre dels edificis més significatius d’aquesta plaça de la Mercè és el seminari de Sant Julià, fundat al XVIII pel bisbe José Flors Osorio. Es va construir sobre el que era el Palau del Marquès de Siruela i Valverde, una edificació del segle XVI que segueix sent meravellosa i que en part ha estat transformada en un hotel amb encant.

Seguim pel Carrer Santa Maria per trobar-nos gairebé de cara amb un altre dels monuments que cal veure a Conca: la Torre Mangana. Es tracta d’una esvelta edificació que més aviat sembla típica de la Toscana italiana, assemblant-se a algunes de les torres que podem visitar a Siena o Sant Gigmignano. L’edificació, originalment del segle XVI ha estat rehabilitada en diferents ocasions, l’última en el segle XX, rebent formes neomudéjars, el que va acabar per suprimir l’antiga cuculla que la coronava.

ELS GRATACELS DE BARRI DE SANT MARTÍ I EL CARRER ALFONS VIII

Tornem per on hem vingut, però abans d’arribar a la Plaça Major prenem un camí de baixada que ens portarà fins al mirador de Ronda, on podrem gaudir d’una altra de les millors vistes que podem veure a Conca. En aquest cas, la dels Gratacels del Bari de Sant Martí. No són més que la part posterior dels habitatges que donen al Carrer Alfons VIII. La particularitat és que si bé en la façana principal aquests edificis disposen de 3 o 4 plantes, per la seva part posterior que dóna directament al penya-segat del Huécar arriben a tenir fins a 11 nivells. Una barbaritat si tenim en compte que es tracta d’edificacions amb diversos segles a l’esquena. Això és degut al fet que no només es va edificar cap amunt des del nivell del sòl que suposa carrer Alfons VIII sinó que també es va construir cap avall. La vista és certament meravellosa.

Anem acabant aquesta visita d’un dia pels llocs més interessants que cal veure a Conca de manera que hem de deixar el centre històric. No obstant això, en lloc de baixar pel Pont de Sant Pau que ha estat el nostre lloc d’accés, baixarem la costa del Carrer Alfons VIII, meravellosa amb les seves mansions règies de belles portades en molts casos i pintades de colors d’allò més cridaners, en el que resulta un conjunt monumental que sembla més propi de les ciutats colonials americanes.

Resulta un perfecte final per a aquesta ruta d’un dia pels llocs més interessants que cal veure a Conca en 1 dia i que ens ha portat a conèixer les més belles carrerons i places i els monuments més significatives d’aquesta població castellano-manxega que forma part del patrimoni de la Humanitat.