¿Quines son les Catedrals més boniques del món? Després d’enumerar i d’escriure sobre les 12 esglésies i catedrals ortodoxes més boniques del món, ara li ha tocat el torn a les que per nosaltres son les 12 Catedrals catòliques més boniques del món, o almenys, entre les que hem tingut la oportunitat de conèixer.

És aquest un nou repte que  ens hem proposat amb un dels bloguers de viatge de més recorregut, en Florencio Moreno, autor del blog de viatges Fmanega por el mundo,  del qual tinc l’orgull de poder compartir amb ell aquestes llistes de llocs que ens han apassionat.

No cal ni dir, que no hem visitat totes les catedrals del món, de manera que aquesta llista no deixarà de ser molt particular. Catedrals com la de Reims o Amiens a França, per exemple, han quedat fora per aquest motiu. Sí que hem tingut la oportunitat de visitar gairebé totes les grans catedrals d’Espanya, tot i que escollir quines son les catedrals més boniques d’Espanya i que mereixien estar dins la llista de Catedrals més boniques del món no ha estat fàcil. Deixar fora les Catedrals de Sevilla o de Lleó, i fins i tot, les dues de Salamanca, ha estat un sacrifici.

Comentar també que entre els 12 temples escollits n’hi ha 1  que no és estrictament una catedral. Parlo de la Basílica de Sant Pere de Roma, que en contra de la creença popular, no es tracta de la catedral de Roma. És la Basílica de Sant Joan de Letran la que fa funcions de Catedral de Roma.

El gòtic és l’estil més predominant entre les catedrals escollides a la nostra llista de Catedrals més boniques del món, per bé que altres estils també hi estan representats com el barroc (la de Mèxic o la façana de la de Santiago de Compostel.la), el romànic (la de Santiago de Compostel.la) o el renaixement (la Basílica de Sant Pere de Roma, que va ser acabada en estil barroc). El llarg període de temps en que es triga a construir una catedral fa, en qualsevol cas, que moltes d’elles presentin una amalgama d’estils.

La pràctica totalitat de les catedrals incloses son europees. Només hem inclòs la de Mèxic DF en aquesta llista. Ens falten per visitar diversos països de llatinoamèrica que podrien haver tingut algun representant en aquesta llista, com Perú o Equador i que esperem poder visitar més aviat que tard.

Per últim, comentar que el país que té més temples entre les Catedrals més boniques del món, és Itàlia, amb 4, mentre que França en té 3 y Espanya, 2.

En definitiva, aquí va la nostra llista de Catedrals més boniques del món.

 

CATEDRAL DE BURGOS

La Catedral de Santa Maria de Burgos és una de les més boniques d’Espanya. Per molts, la més bonica entre les catedrals gòtiques, amb permís de la de Sevilla o Lleó. La seva construcció es va iniciar el 1221 i és d’estil gòtic, a imitació de les grans catedrals franceses de l’època, com les de Notre Dame de París o la de Reims, encara que diverses modificacions i contribucions dels segles posteriors li van aportar elements renaixentistes i barrocs. Cal dir però, que a diferència de les catedrals franceses, les torres de la Catedral de Burgos acaben en cuculles punxegudes, com les de la Catedral de Colònia. El mestre de Burgos es podria haver emmirallat en el plànols del projecte alemany, per bé, que aquest últim no es va realitzar al segle XIX.

Entre els elements més notables destaquen el preciós cimbori, la capella del Condestable, d’un gòtic més tardà, que a Espanya es va anomenar Isabelí (a imitació del gòtic flamíger) o la famosa escala renaixentista obra de Diego de Siloé.

Catedral Burgos

CATEDRAL DE SANTIAGO DE COMPOSTEL.LA.

Catedral Santiago

La de Santiago de Compostel.la no és només una de les catedrals més boniques d’Espanya i del món sencer, si no que és un dels temples més importants de la Història de la Cristiandat, a l’alçada de Sant Pere de Roma o Santa Sofia d’Istanbul. Això és així, perquè segons la llegenda i la tradició, l’església està edificada sobre el sepulcre del apòstol Sant Jaume. Malgrat que no són poques les veus autoritzades que neguen la veracitat d’aquest fet, la Catedral de  Santiago es va convertir a partir de l’edat mitjana en el punt final d’un dels més importants camins de peregrinatge religiós de tot el món i que encara perdura fins els nostre dies: el Camí de Sant Jaume.

Són diversos els temples que s’han anat edificant en aquesta situació, però la catedral actual respon a la voluntat d’Alfons VI d’edificar un nou gran temple. La nova catedral es va iniciar el 1075 i es consagrar per primera vegada el 1128, de manera que es tractaria doncs, d’un temple romànic.  Les obres però, no es donen pas per acabades, i de fet, la gran portada romànica, el Pòrtic de la Glòria, obra cimera del Mestre Mateo no s’acaba fins a la primera meitat del segle XIII, en època ja d’Alfons IX. El 1211 es consagra de manera definitiva.

A destacar la extraordinària façana de la Catedral de Santiago, una de les obres més importants del barroc espanyol. És doncs, una obra molt més tardana, del segle XVIII, que es va construir amb la idea de resguardar la deteriorada façana del Pòrtic de la Glòria.

És per això, que la Catedral de Santiago es converteix en una gran i encertada mescla d’estils arquitectònics, que mostres el bo i millor de la Història de la Arquitectura durant més de 500 anys.

CATEDRAL DE PARÍS

Catedral París

La Catedral de Notre Dame de París no només és una de les catedrals més boniques del món, si no que es tracta també d’un dels temples que va servir com a model per a la construcció de catedrals gòtiques durant diverses centúries. Potser fins i tot, es tracta de la més bonica de les catedrals gòtiques que mai s’hagin edificat (amb permís de la de Reims). La construcció va durar uns 200 anys, del 1163 al 1345 i, com el seu nom indica, està dedicada a la Mare de Déu. Per la edificació de Notre Dame, els mestres constructors s’emmirallen en la Basílica de Sant Denís, que per diversos historiadors es considera el primer gran temple gòtic de la història. Notre Dame suposa una evolució respecte Sant Denís i s’acaba convertint en un cànon per aquest tipus de temples.

La seva façana occidental és gairebé perfecte, amb les seves torres que s’aixequen fins el 69 metres d’alçada. La rosassa central domina la façana. Per sota, queda la galeria dels reis i al nivell inferior les tres portes d’accés al temple: al mig, la porta més gran o del Judici Final. I al seus costats la Porta de la Verge i la de Santa Anna.

L’interior és esplèndid, amb 5 naus perfectes, els grans finestrals, el preciós trifori i mirant cap a occident, la llum que entra per la rosassa. També cal destacar el cor de la catedral, així com el seu òrgan.

Les vistes des de la torre de nord de Catedral de Notre Dame son a més, una de les més memorables de les que es poden gaudir a París.

CATEDRAL DE CHARTRES

Catedral Chartres

Al igual que la de París, la Catedral de Chartres està dedicada a la Mare de Déu. I si està inclosa en aquesta llista de les Catedrals més boniques del món és perque la Catedral de Chartres va servir de model a algunes de les més importants de la història, com son les de Amiens i Reims.

Tot i no tenir les mides de la de París, la Catedral de Chartres no és pas petita: té 3 naus (la més alta, la central), que li donen una amplària de 28 metres i al transsepte, la volta central té una altura de 36 metres. Per darrera de la capçalera, queda un deambulatori amb cinc capelles, fet que s’anirà repetint en gairebé totes les gran catedrals gòtiques.

A les naus laterals de Chartres hi trobem tres nivells: l’arcat, el trifori i els finestrals, a diferència de la de París, on hi trobem quatre nivells, doncs a més dels tres anteriors hi ha una gran tribuna.

Els finestrals son precisament l’altre punt culminant de la Catedral de Chartres i que la fan mereixedora d’estar a la llista de les més boniques catedrals del món.  Cal dir que es conserven ni més ni menys que 152 dels 186 finestrals originals, alguns dels quals, son del segle XIII i estan considerats entre els més bonics del món, com el conegut com a Finestra de la Verge Blava.

A la façana occidental destaca la asimetria provocada pels incendis que va patir la catedral. Destaca també la rosassa central, i les tres portes d’entrada a la Catedral. Sobre la rosassa, i unint les dues torres, trobem la galeria dels Reis.

CATEDRAL DE COLÒNIA

Catedral Colonia

No hi ha cap dubte que la Catedral de Colònia no és només la més bonica d’Alemanya en estil gòtic, si no una de les catedrals més boniques del món.

Quan es va construir la seva torre es va convertir  en l’edifici més alt del món, amb 157 metres d’altura. Però aquest record li va durar poc, doncs el 1884 es construeix el monument a Washington, un gran obelisc situat a la capital dels Estats Units, que s’eleva fins els 170 metres d’altura.

La Catedral de Colònia és un  edifici gòtic iniciat el 1248, però acabat més de 600 anys més tard. Durant els 300 primers anys les obres van ser més o menys constants, però a partir del segle XVI les obres queden aturades durant més de tres segles.

Es per això que les dues torres, que existien en el projecte inicial i que podrien ser la inspiració de les torres de la Catedral de Burgos, no s’acaben fins el 1880, quan el propi emperador alemany s’implica personalment en la construcció del temple.

La Catedral de Colònia, obra cimera del gòtic a Alemanya, és una de les catedrals més grans del món. Les seves xifres son d’impacte: 144 metres de llarg per 86 d’ample. L’altura de la nau arriba fins els 43 metres i les seves torres, fins els 157.

A la Catedral de Colònia hi trobem a més, una obra ben curiosa: el reliquiari dels Reis Mags, un decoradíssim sarcòfag daurat, que és motiu de veneració i que segons la llegenda conté els ossos dels tres reis mags de l’Orient. Aquestes despulles haurien arribat a Colònia durant el segle XII, procedents de Milà, i de seguida es van convertir en motiu de peregrinatge. Un motiu més per considerar la Catedral de Colònia com una de les més boniques del món.

CATEDRAL DE PRAGA

Catedral  Praga

Situada a dalt d’un petit turó que domina la ciutat de Praga, i en el recinte conegut com a Castell de Praga, trobem una de les més boniques catedrals de centreeuropa i que hem volgut incloure dins de la llista de les Catedrals més boniques del món: la Catedral de San Vito.

Es tracta d’una catedral gòtica però que es va iniciar més de 100 anys més tard que les grans catedrals franceses o fins i tot, que la de Colònia, doncs la primera pedra data de 1344. La construcció de la catedral ve inspirada sobretot el en gòtic alemany, i no en el francès. Com la majoria de grans obres del gòtic, la construcció de la Catedral de San Vito s’allarga al llarg dels anys i no es dona per finalitzada fins el 1929.

La façana occidental és la més monumental i occidental, amb les seves torres, la rosassa i les 3 portes d’entrada al temple. Però potser sigui la seva façana sud una de les més interessants, amb el Mosaic del Judici Final que domina la coneguda com a Porta Daurada i la preciosa torre que s’aixeca fins els 99 metres.

La planta de la catedral de San Vito té tres naus, amb capelles a les naus laterals, així com un deambulatori, com marquen els canons de l’art catedralici gòtic.

A la Catedral de Praga s’han celebrat les coronacions del reis de Bohèmia al llarg de la història, a més de ser on molt d’ells estan enterrats. Però si una obra destaca a l’interior de la catedral, aquesta és la Tomba de Sant Joan Nepomucè, del 1736 i construïda enterament en plata. És una de les obres d’orfebreria més extraordinàries que mai s’hagin fet.

BASÍLICA DE SANT PERE DE ROMA

Tot i que Sant Pere de Roma no és una catedral, la hem volgut incloure en aquesta llista. Es tracta d’una construcció renaixentista i barroca que suposa la més gran de les esglésies cristianes del món, amb una llargada de 218 metres i una superfície de 2,3 hectàrees.

La Basílica de Sant Pere és la seu papal i s’edifica sobre el suposat sepulcre de Sant Pere, fet que la converteix, per si mateix, en un dels punts de peregrinatge més importants del món cristià.

Tot i que s’han construït diverses esglésies en aquesta localització des del segle IV, l’edifici actual data de segle XVI. Es va iniciar el 1506 sota papat de Juli II i l’obra es dóna per acabada el 1626. Els més grans arquitectes de l’època daurada del renaixement es van disputar el concurs de l’obra. Primer va ser Bramante el qui va projectar l’obra i a qui s’atribueix la controvertida demolició de la basílica paleocristiana. A la seva mort, Rafael Sanzio és qui comanda les obres, canviant el projecte inicial. Sangallo continua amb les obres a la mort de Rafael, però finalment és Miquel Àngel qui agafa les regnes del projecte, que acabarà tenint la planta de creu grega que ja existia en el projecte inicial de Bramante, enlloc de la planta de creu llatina que havia proposat Rafael. A Miquel Àngel se li atribueix el disseny de la cúpula gegantina, malgrat que aquesta no s’acaba fins molt després de la seva mort. La cúpula s’aixeca fins a 136 metres d’altura i és una de les més grans obres de la història de l’arquitectura.

Finalment és l’arquitecte Carlo Maderno qui acabarà les obres, retornant novament al projecte de planta de creu grega i projectant la façana, que dóna directament a la plaça de Sant Pere.

A més de les despulles de Sant Pere, a la Basílica hi trobem algunes de les més importants obres de l’art universal, com la excelsa Pietat de Miquel Angel o el extraordinari baldaquí de Bernini.

Catedral  Roma

CATEDRAL D’ESTRABURG

IMG_1768

La Catedral d’Estrasburg ha estat una incorporació d’última hora, fruit del nostre recent viatge per Alsàcia. Fins i tot m’ha fet refer l’article, alhora que eliminar una de les catedral que havia inclòs.

Al bell mig del centre històric de la capital alsaciana, la Catedral d’Estrasburg és un monument excels, amb una presència només reservada a les catedrals més boniques del món.

La construcció de les catedrals d’Estrasburg, daten del segle XI (1015), de manera que actualment se’n celebra el mil.lenari del inici de les construccions. En qualsevol cas, aquella primera basílica va cremar-se el segle XIII, de manera que és llavors quan es decideix construir la nova catedral, ja en estil gòtic.

La torre nord de la Catedral d’Estrasburg s’eleva fins els 142 metres i va ser dissenyada per mestres d’Ulm i de Colònia, d’on son les dues catedrals que es disputen ser l’edifici de pedra més alt del món. El 1439 es culmina la torre nord, força anys abans, per cert, que les d’Ulm i Colònia.

Les vistes del terrat de l’edifici son extraordinàries si justifiquen el cost de l’entrada.

El color rosat característic de la Catedral d’Estrasburg llueix especialment els dies de sol.

La façana principal està dominada per les tres grans portades, la rosassa, la gal.leria dels reis i com deia, la torre nord. El seu interior és igualment impressionant, i pren com a base els treballs de les catedrals de Reims i de París. A destacar la qualitat dels seus vitralls i del rellotge astronòmic, que és també un motiu suficient per visitar aquesta catedral.

Basílica Venecia

CATEDRAL DE MILÀ

Sense dubte, la Catedral de Milà dedicada a Santa Maria és una de les catedrals més boniques del món, a més de ser també, una de les més grans, amb 157 metres de llargada.

Es tracta també d’un edifici gòtic iniciat a finals del segle XIV, concretament, el 1386.

La Catedral de Milà té cinc naus, com les gran catedrals franceses, i la central, arriba fins els 45 metres d’altura, fet que la situa com una de les més altes del món. L’interior destaca per la seva opulència i, en particular, per l’extraordinari sol de marbre.

En canvi, la seva façana destaca per la inexistència de torres campanars a la façana principal, que és norma quasi universal dins de les grans catedrals de la història. En canvi, els múltiples pinacles i la cresteria que culmina tota la façana occidental, fan de la Catedral de Milà, una de les façanes més originals del gòtic, a més del símbol de la ciutat.

Catedral Milà

CATEDRAL DE FLORÈNCIA

Catedral Florencia

Santa Maria del Fiore o Santa Maria de la Flor és, probablement, el punt culminant del gòtic toscà, un estil particular dins del gòtic. Malgrat tot, a aquesta obra cimera de l’art mundial hi trobem ja algunes joies de l’art renaixentista, com la extraordinària cúpula, obra suprema de Brunelleschi, que s’aixeca fins els 114 metres d’altura i que té un diàmetre de 45 metres. Aquesta va ser la cúpula en la qual es va inspirar Miquel Àngel per dissenyar la cúpula de la Basílica de Sant Pere de Roma. Per la seva part, Brunelleschi s’havia inspirat en la cúpula del Panteó de Roma per tal de dissenyar la de la Catedral de Santa Maria del Fiore.

Una altra característica d’aquesta catedral i que, de fet, també podem veure en altres catedrals toscanes com la de Pisa, és que tan el campanar com el baptisteri no estan integrats dins el cos catedralici si no que son obres apart. I tan un com l’altre son obres mestres: el campanar és una obra de Giotto, un altre artista total, que s’alça a 82 metres d’altura, mentre que el Baptisteri de Sant Joan és conegut sobretot, per les precioses portes de bronze, que son una obra mestra de l‘escultor i orfebre florentí Lorenzo Ghiberti.

Per últim, cal destacar la preciosa façana occidental de la catedral, que és una obra cimera del gòtic florentí, amb els seus marbres de colors. Malgrat això, cal saber que es tracta d’una obra força moderna, doncs no és fins la segona meitat del segle XIX que es decideix cobrir finalment el temple amb una façana que el dignifiqués. Els marbres de colors blanc, verd i rosa i l’estructura neogòtica formen una de les façanes més originals entre totes les catedrals del món.

CATEDRAL DE SIENA

Probablement el més conegut de Siena sigui la Plaça del Campo, on se celebra el mundialment famós Palio. La Catedral, però, no hauria de passar desapercebuda, doncs per nosaltres és també una de les més boniques catedrals del món.

La Catedral de la Assumpció és un temple romànic i gòtic, que a mitjans de segle XIII ja havia estat finalitzada, sent per tant, anterior a la més famosa Catedral de Florència.

Té planta de creu llatina, amb cúpula sobre el transsepte i un campanar adossat a la mateixa catedral, a diferència dels també toscans de Pisa i Florència.

Tot i que el temple es va començar durant el romànic, les traces principals fan referència al gòtic toscà. Amb tot, posteriorment s’han realitzat algunes notables incorporacions, com la barroca llanterna que corona la cúpula, una obra del geni de Gianlorenzo Bernini.

Les bandes horitzontals, de marbre blanc i negre, dominen el cos principal de la Catedral i el seu campanar.

La façana, que al igual que la de Florència, funciona a mode de pantalla, amb les tres portes d’entrada, la rosassa, els pinacles, la cresteria i el seu disseny geomètric, la fan inconfusible. Tot plegat queda culminat per la figura de la Coronació de la Verge, que queda dins del frontó que corona la façana.

L’interior de la catedral és igualment destacable, amb diverses obres mestres de l’art mundial, com el púlpit, de Nicola i Giovanni Pisano, o obres de Miquel Angel, Bernini o Donatello. El sól està també profusament decorat, així com la preciosa cúpula i diverses capelles laterals, que tenen tal profusió de detalls en la seva ornamentació, que fan d’aquesta catedral, una de les obres més extraordinàries d’Itàlia.

Catedral Siena

CATEDRAL DE MÈXIC

La Catedral  Metropolitana de Mèxic està situada a la Plaza del Zócalo, la més important de la Ciutat de Mèxic i que era la seu del poder polític i religiós durant l’època de la colònia espanyola. Es tracta d’una de les catedrals més importants d’Amèrica, i també de les més grans, amb 128 metres de llarg i una altura fins a la cúpula, de 60 metres. Està dedicada a la Assumpció de la Verge.

La construcció es va iniciar el 1571, tot i que les obres no van acabar fins a principis de segle XIX, fruit de diverses etapes constructives. La catedral es troba en el mateix lloc on s’havia aixecat una primera església tres anys després de la conquesta de Mèxic per part dels espanyols. La primera església, convertida al poc temps en catedral, s’havia quedat petita, i Felip II va manar que se’n construís una de nova.

Es tracta d’un temple de plata basilical, amb 5 naus, creuer, 16 capelles i cúpula, i construït en una suma d’estils que van des del gòtic més tardà, al plateresc i barroc.

La Catedral de Mèxic va patir molt en el terrible terratrèmol que va assolar Ciutat de Mèxic el 1985. Els danys a la seva estructura van ser notables i fruit d’això és que tant des de fora, mirant la façana, com per dins, es pot comprovar com columnes i parets no son pas totalment rectes.

La catedral té alguns dels més bonics altars barrocs d’Amèrica, com l’altar del  Reis. Tot i que pels mexicans, el temple més venerat sol ser la Basílica de Guadalupe, no cal oblidar que la Catedral Metropolitana de Mèxic és un dels més grans edificis que mai s’han construït a Amèrica.

Catedral México

I amb aquesta catedral acabem la nostra llista de les 12 catedrals més boniques del món i us emplaço a que doneu un cop d’ull a la llista que ha preparat al seu blog, en Florencio Moreno.

ALTRES RANKINGS QUE US PODEN INTERESAR

Les 100 visites imprescindibles d’Europa

Les 15 millors ciutats d’Europa occidental

Les 15 millors ciutats d’Europa oriental

Els 18 recintes arqueològics més bonics del món

Les 15 ciutats més boniques del món

Si t’ha agradat l’entrada, COMPARTEIX-LA!!!

Suscríbete al blog


Puedes darte de baja en cualquier momento haciendo clic en el enlace al pie de página de nuestros correos electrónicos. Para obtener información sobre nuestras prácticas de privacidad, visita nuestro sitio web.

Usamos Mailchimp como nuestra plataforma de newsletters. Al hacer clic a continuación para suscribirte, aceptas que tu información será transferida a Mailchimp para su procesamiento. Obtén más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí.

¿Qué te ha parecido el artículo?


0 out of 5 (0)

Comments:

24 thoughts on “LES 12 CATEDRALS CATÒLIQUES MÉS BONIQUES DEL MÓN


  • Manuel
    27 de juliol de 2016

    falto una de las mas hermosas del mundo que es la catedral de las Lajas de Nariño Colombia no es tan antigua como las anteriores, es del siglo xx pero sin lugar a dudas es preciosa esta construida sobre un rio, en el barranco de una montaña.

    1. Jordi
      27 de juliol de 2016

      Buenos días Manuel. Y gracias por pasarte por aquí. No cocnocía esta catedral. La voy a buscar por internet y la tendré en ceunta si visito la zona. Gracias!

    2. Abel
      29 de juliol de 2016

      Saludos Manuel.Cierto que es muy hermosa la de Las Lajas, por Internet. Impresionante sobre todo por la ubicacion, la solucion arquitectonica. Me encanta pero no se compara con las grandes catedrales ya mencionadas,incluso otras en America. La pondria en un top 20 en Latinoamerica. Es muy personal claro y respeto tu criterio. Saludos

  • Javier GM
    22 d'agost de 2016

    Falta también la Catedral de Cordoba, antigua mezquita. No hay templo católico que reuna tantos estilos juntos, y es una marivilla.

    1. Jordi
      22 d'agost de 2016

      Pues tienes toda la razón! Es una auténtica maravilla la catedral de Córdoba. Sin embargo, es tan difícil quedarse con solamente 12…
      Un abrazo Javier y gracias por pasarte por aquí.

  • Abel
    30 de gener de 2016

    A seguir viajando,me llevas la delantera!! Jjjjjjjjjjjj saludos

  • Leave an answer

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    La empresa trata tus datos para facilitar la publicación y gestión de comentarios. Puedes ejercer tus derechos de acceso, rectificación, supresión y oposición, entre otros, según nuestra Política de privacidad.