LES 15 CIUTATS MÉS BONIQUES D’EUROPA ORIENTAL (NO CAPITALS).

Fa un mes i mig vam publicar les que per nosaltres son les 15 ciutats més boniques d’Europa occidental. Aquesta vegada, i formant part d’un nou repte conjunt amb Florencio Moreno, autor del blog Fmanega por el mundo, presentem les que per nosaltres son les 15 ciutats més boniques d’Europa oriental.

A Europa oriental (la que queda a l’est de la línia que passa per la frontera occidental de Polonia, República Checa, Eslovaquia, Hungría y Eslovenia) hi ha 27 dels 50 països europeus. Val a dir que els països nòrdics els hem situat a l’òrbita de l’Europa occidental, per bé que al menys part del seu territori estigui situat a l’est.

Dels 27 països d’Europa oriental, 13 tenen representació en aquesta llista i només 2 repeteixen (Ucraïna i Bulgària). Dels altres 14 països, 2 d’ells ens queden pendent de visitar  (Xipre i Bielorrússia) i els altres 12 han quedat sense representació a la llista.

Com sempre, les ciutats triades son ciutats de les que hem pogut gaudir-ne en primera persona durant el nostres viatges.

LES CIUTATS MÉS BONIQUES D’EUROPA ORIENTAL 

Ningú dubtarà de que Istanbul és una de les ciutats més boniques d’Europa. Situada ja en els confins del vell continent i sovint etiquetada com a pont entre Europa i Àsia, Istanbul és per nosaltres, no només la més bonica de les ciutats d’Europa, si no del món sencer. Va ser anomenada Bizanci des de la seva fundació per colons grecs fins que el 330 va passar a ser capital del Imperi Bizantí, i va a passant a ser coneguda com a Constantinoble. Això es va mantenir fins que el 1453 va ser conquerida per les tropes otomanes, passant a ser coneguda com a Istanbul, nom que ha mantingut fins l’actualitat. Totes les cultures que la han trepitjat hi ha deixat el seu segell, per això els seus monuments abasten mil.lennis sencers. Amb tot, les obres bizantines, amb l’església de Santa Sofia al capdavant o les otomanes, amb tot el seguit de mesquites imperials, son motius suficients per gaudir de la ciutat més bonica del món. En aquest post podreu conèixer una mica més sobre Santa Sofia i la Mesquita Blava.

Una altre ciutat que ha de formar part de forma indiscutible de la llista de les ciutats més boniques d’Europa. Coneguda com a Leningrad durant l’època soviètica, la ciutat va recuperar el nom de Sant Petersburg després de la caiguda del règim socialista. És una ciutat relativament moderna, doncs la seva fundació data del 1703. Va ser el Tsar Pere el Gran qui va manar la seva construcció. La ciutat va convertir-se en capital imperial durant dos cents anys. La monarquia tsarista volia una capital que competís amb la moderna París, per exemple, de manera que no va dubtar a dotar la nova ciutat dels més preciosos i amples boulevards, com l’avinguda Nevski, palaus imperials com el Palau d’Hivern o extraordinàries esglésies i catedrals. La Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, fort militar i nucli fundador de la ciutat, el Palau d’Hivern (seu actualment del Museu de l’Hermitage) o les Catedrals de Sant Isaac, de Nostra Senyora de Kazan o l’església del Salvador sobre la sang vessada són alguns dels monuments més emblemàtics.

La ciutat més bonica de Polònia, i per molta gent, la més bonica d’Europa si exceptuem les capitals d’estat i les que han estat capitals imperials (Istambul i San Petersburg). La Plaça del Mercat, que té més de 40.000 metres quadrats és el centre neuràlgic de la població. És la plaça medieval més gran d’Europa, al bell mig de la qual hi trobem la Llotja dels Draps, un primitiu centre comercial que data del segle XIII i que ara està ple de botigues d’artesania dedicada als turistes. La basílica de Santa Maria i la torre de l’antic ajuntament, que s’alça fins a 70 metres d’altura, també destaquen en aquesta plaça.

A partir de la plaça, els carrers s’obren en les quatre direccions. Val la pena gaudir del passeig per a vianants a Cracòvia, en particular el que travessa tot el nucli antic pel que és coneguda com a via Real, on trobem gran quantitat de palaus i edificacions gòtiques. La via Real comença a la Porta de San Florian i acaba als peus del turó de Wavel, després de passar pels carrers Florianska, per la Plaça del Mercat i pel Carrer Grodzka.

No cal oblidar pujar fins el castell de Cracòvia, situat al turó de Wavel, des d’on es gaudeix d’unes precioses vistes de la ciutat, amb el riu Vístula als seus peus, i on es troba la bonica Catedral de Wavel, del segle XIV on es troben enterrats els monarques polonesos.

És la ciutat més bonica de Kosovo. Una població que tot i que és prou gran (200.000 habitants) té un centre històric compacte, molt agradable per conèixer-lo a peu. Caminant pels seus carrers per a vianants anireu descobrint esglésies i monestirs ortodoxes serbis i catòlics, així com diverses mesquites (la més bonica la de Sinan Pacha). Son signe de la diversitat que un dia hi va haver a aquí, per bé que després dels greus enfrontaments de finals del segle XX, la població ara mateix és unànimement d’ètnia albanesa. També es troben a la població diverses cases típiques otomanes així com una fortalesa, el Kaljaja, a dalt de tot d’un turó des del que es domina tota la ciutat. En aquest post parlem sobre la ciutat de Prizren i el recorregut pel Kosovo durant el nostre viatge als Balcans Orientals.

La ciutat més bonica de Macedònia està inclosa a la llista del Patrimoni de la Humanitat, gràcies tant al seu patrimoni cultural com al enclavament natural on es troba, a la ribera del llac homònim. De fet, només hi ha 28 enclavaments amb aquesta doble distinció. El que més crida l’atenció en aquesta població és l’enorme quantitat d’esglésies i monestirs bizantins, que van des de les més petites de Sant Maria o Sant Nicolau fins a d’altres tan imponents com la de Santa Sofia, o la de Sant Joan Kaneo, situada just a la ribera del llac, en una situació que la fa realment excepcional. Si voleu més informació sobre la ciutat d’Ohrid us recomano aquest post.

Hi ha qui anomena aquesta població txeca com la petita Praga. Però fins i tot aquesta distinció faria desmerèixer una ciutat, Cesky Krumlov, que té un poder de seducció enorme. Com a la capital txeca, un castell situat en un turó domina tota la població, que se situa en un meandre del riu Moldava. Pels carrers empedrats es gaudeix d’un preciós recorregut on els petits palaus i esglésies, les cases amb façanes esgrafiades o els diversos ponts de fusta que salven els rierols es creuen en el camí del vianant. Una ciutat difícil d’oblidar, Patrimoni de la Humanitat i que no podria faltar a cap llista de les més boniques d’Europa. En aquest post podreu trobar més informació sobre Cesky Krumlov, una ciutat ben fàcil de visitar com a excursió d’un dia des de Praga.

La ciutat més bonica d’Ucraïna és precisament la menys ucraïnesa de les ciutats del país. Lviv ha estat sota influència polonesa, austro-hongaresa o russa depenent del període. I de tot plegat, n’ha sortit una ciutat que recorda sobretot, a les ciutats centre europees i en particular, a les més boniques de les ciutats poloneses. Amb la seva preciosa plaça del mercat, des d’on s’obren tot un seguir de carrers amb edificis perfectament restaurats, Lviv és mostra com una ciutat vital. Son múltiples les esglésies que es troben aquí i allà de tot tipus de confessions, ja siguin catòliques, armènies o ortodoxes. La òpera de Lviv, sense ser tan espectacular com la d’Odessa també és molt bonica i fins i tot el seu cementiri, el Lychakivskiy, no té res a envejar als cementiris més bonics i coneguts del món, com el Pere Lachaise de Paris. Vam gaudir de Lviv durant el nostre viatge a Lviv. Si us interessa conèixer millor la ciutat podeu clicar aquest enllaç.

Odessa, que va arribar a ser la quarta ciutat de l’Imperi Rus i té un dels ports marítims més importants del món, és una preciosa ciutat situada a la ribera del Mar Negre. La seva bellesa fa que sovint sigui coneguda com a la Perla del Mar Negre. Si Lviv és la ciutat més polonesa de les ciutats ucraïneses, probablement Odessa sigui una de les poblacions d’Ucraïna on més es venera la figura de l’emperadriu russa Catalina II. Odessa va tenir l’època de màxim esplendor quan va formar part destacada de l’Imperi Rus i la ciutat és agraïda. L’avinguda Deribasovskaya és el carrer principal de la ciutat i l’autèntic eix vertebrador, on trobem els edificis més nobles, com alguns imponents hotels noucentistes o el preciós Passage, la galeria coberta plena d’estucats i escultures. Més avall, a la mateixa avinguda, trobem la extraordinària Òpera d’Odessa, una de les més boniques del món, en competència directa amb la de Dresden. Finalment, un passeig pel Bulevard Primorsky ens portarà fins al cap de munt de les famoses escales Potemkin, escenari d’una de les pel.lícules més famoses de la història del cinema: El Cuirassat Potemkin. En aquest post expliquem la nostra experiència a la ciutat d’Odessa.

A menys de dues hores de Belgrado, trobem la més bonica de les ciutats sèrbies: Novi Sad. El Danubi separa les dues localitzacions més boniques de la ciutat: a la ribera dreta trobem el barri i la fortalesa de Petrovaradin i a la riba esquerre, el casc antic. A la fortalesa de Patrovaradin és troba de fet, l’origen de la població des de que els romans s’hi establissin al segle I. Però la extraordinària fortalesa que trobem actualment és de l’època de dominació austríaca. Des de la fortalesa, la vista del Danubi i de la ciutat antiga és extraordinària. A la ribera esquerra del Danubi trobem la Ciutat Antiga, un nucli urbà preciós i fàcil de gaudir, gràcies als seus carrers empedrats. La Plaça de la Llibertat és la més bonica i on trobem l’ajuntament o la catedral catòlica. Però des d’aquest centre neuràlgic cal gaudir en calma de tots els carrerons que anem trobant. A més, es tracta d’una ciutat enormement vital amb múltiples hotels, restaurants i gelateries. En aquest post hi trobareu informació detallada sobre la ciutat.

Son diverses les ciutats balcàniques a qui s’escau el títol d’Au Fènix de las ciutats. Les guerres intestines que a finals del segle XX van destrossar l’antiga Iugoslàvia van acarnissar-se especialment en algunes ciutat emblema i una d’elles va ser la Ciutat Vella de Dubrovnik, la perla de la costa croata i la ciutat més turística del país. Dubrovnik va ser sotmesa a un brutal setge per part de les tropes sèrbies a partir de finals del 1991 que es va mantenir durant 6 mesos i que gairebé aconsegueix reduir a cendres el centre històric d’una de les ciutats més boniques del món, Patrimoni de la Humanitat des de 1979 i hereva de la que era l’antiga Ragusa, una potència marítima que va arribar a rivalitzar amb Venècia pel domini de Mar Adriàtic. La ciutat antiga, envoltada d’una restaurada muralla amb 16 torres, és un autèntic tresor de pedra, on el seu carrer central, l’empedrat Stradun, amb les seves cases senyorials de dos i tres pisos i amb més de quatre cents anys d’història n’és el fil conductor. El Palau Sponza, la Catedral, el Palau dels Rectors, els Claustres de Sant Domènec i Sant Francesc o la preciosa font d’Onofrio son alguns dels monuments més destacables del seu harmoniós centre històric.

Una altre de les ciutats supervivents de la pitjor guerra que ha patit Europa a la segona meitat del segle XX és la ciutat Bòsnia de Mòstar, que s’estén a banda i banda del riu Neretva, amb les seves aigües de color canviant, ara més blavoses, ara més verdoses. Precisament el pont sobre el riu Neretva va protagonitzar un dels episodis més lamentables d’aquella guerra. El vell pont otomà del segle XVI va ser volat el novembre de 1993 en un episodi que va estremir el món sencer. No en va, aquell fet no només suposava la voladura d’un pont si no la pràctica separació de les comunitats de la ciutat.

Bosnis, croates i serbis van lluitar per cada pam de la ciutat fins arribar-la a separar físicament. La part occidental va quedar en mans croates i la part oriental, en mans bosníaques, és a dir, dels musulmans bosnis. Acabada la guerra, el pont va ser restaurat, al igual que part del seu centre històric, com el seu vell basar Kujundziluk. Encara ara, estremeix comprovar com la majoria de parcs de la ciutat s’han convertit en immensos cementiris i els edificis més apartats del centre, encara tenen les façanes plenes de metralla.

És aquesta una petita ciutat de la costa montenegrina. Tot i que la majoria de ciutats de la llista son ciutats grans, no m’he pogut resistir a incloure aquesta petita població. No només la ciutat és bonica, si no que el seu emplaçament, en un dels fiords més bonics del sud d’Europa, la converteixen en excepcional. De fet, Kotor, forma part del Patrimoni de la Humanitat.

La Costa Dàlmata és plena de boniques ciutats, des del nord, a la península d’Ístria fins a Dubrovnik, ja al sud de Croàcia. Però la zona montenegrina de la Costa Dàlmata, no decep, amb petites poblacions con Budva, Perast i sobretot, Kotor, que se situa al fons de tot d’un bonic fiord, que en realitat és la gorja submergida d’un antic riu, el Bokelj.

Se sap de l’existència de Kotor des del segle II. En època de Justinià, al segle VI, es va fortificar per primera vegada i posteriorment va ser ocupada per sarrains, búlgars i serbis, tot i que els habitants de Kotor van preferir la unió amb la ciutat de Ragusa, l’actual Dubrovnik. A partir del segle XV la ciutat forma part dels territoris venecians, al igual que moltes ciutats que hem trobat a la Costa Dalmata, com Trogir, a Croàcia o les precioses Koper i Piran eslovenes. Fruit d’aquesta ocupació en son gran part dels seus preciosos edificis, palaus, les múltiples esglésies o la barroca torre del rellotge, que es troba a la Plaça d’Armes i que està lleugerament inclinada producte de l’efecte de diversos terratrèmols.

Van ser els tracis els que van fundar aquesta bonica població búlgara que es troba a la ribera del riu Yantra. Des de l’antiguitat, la ciutat va estar situada al mig de diverses rutes comercials, de manera que això va afavorir la seva prosperitat, però també l’intercanvi cultural.

Però és a partir del segle XII quan la ciutat assoleix el moment de màxim esplendor, quan és proclamada capital del recent estat búlgar restaurat pels germans Asen i Petar, que van declarar el final del domini bizantí. Veliko Tranovo es converteix en la potència administrativa, econòmica, cultural i espiritual de Bulgària.

Dominant la població trobem la fortalesa de Tsaverets, on es trobava la residència del Patriarca búlgar, a més de ser la seu del poder polític. D’aquesta època en son també diverses esglésies ortodoxes, que s`uneixen a les més antigues esglésies bizantines, que es troben tant a Veliko Tarnovo com a la propera i imprescindible Arbanasi. L’imperi otomà també va dominar la població durant una llarga temporada, i de fet no va ser fins el 1878 en que Bulgària s’allibera del domini turc i la capitalitat torna a Veliko Tarnovo. Es per això, que a la població, com a la resta dels balcans, trobem també construccions i palaus de clara influència otomana.

La segona de les ciutats búlgares triada per formar part la llista de les Ciutats més boniques d’Europa oriental. És una de les ciutats més antigues de la història, amb més de 6000 anys d’antiguitat. Va ser conquerida per Felip de Macedònia al segle IV aC. Posteriorment va ser declarada independent sota domini traci, però finalment va ser incorporada a l’Imperi Romà que la va declarar capital de la província romana de Tràcia. Fruit d’aquella època trobem alguns dels vestigis més antics que es troben a la ciutat, com l’estadi o sobretot, el teatre romà de Plovdiv, que va ser descobert el 1972 i que després de la seva restauració és un dels punts de màxim interès de la ciutat.

Quan Bulgària va caure sota el domini otomà, Plovdiv va ser un dels focus més importants del nacionalisme búlgar. És per això que el centre històric de la ciutat està plagat de precioses mansions que formen part de l’estil conegut com a Renaixement búlgar. Una zona ideal per passejar gràcies als seus estrets, empedrats i empinats carrerons.

Algunes d’aquestes més de 150 cases que trobem en aquest estil s’han convertit en hotels, galeries d’art o museus, com el preciós Museu Etnològic, que es troba en una preciosa mansió del 1847, o el Museu d’Història Natural, que es troba a la casa Nedkovich. Son cases on a la façana hi domina tan l’us de la fusta com el seu color cridaner i on a l’interior, un ampli saló principal, fa de distribuïdor de les diverses habitacions que l’envolten. La veritat és que aquesta és la zona més bonica de la ciutat.

També es troben a Plovdiv algunes de les mesquites més boniques de Bulgària, com la Mesquita Dzhumaya, o temples ortodoxes búlgars com l’església de Santa Bogoroditsa o la fenomenal església de Sant Constantí i Santa Elena, que alberga un dels iconostasis més bonics del país, així com uns bonics frescs que envolten el pòrtic d’entrada a l’església.

Vagi per endavant que he dubtat entre Sibiu, Plovdiv o Sighisoara alhora d’incloure una ciutat romanesa a la llista de les ciutats més boniques d’Europa. Les tres ens van semblar precioses.

Sibiu és una de les ciutats més importants de Transilvània i de fet, entre 1692 o 1791 va ser la capital del Principat de Transilvània. La història de la ciutat es remunta però a més de 900 anys, quan va ser fundada pel colons saxons, com moltes altres ciutats d’aquesta zona i en particular, com la gran quantitat d’esglésies fortificades d’origen saxó que es troben a Transilvània i que en conjunt formen part de la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Quan la vam visitar estava perfectament restaurada producte de que havia estat nomenada Ciutat Europea de la Cultura del 2007, fet que contrastava amb les altres ciutats transilvanes que estaven una mica més atrotinades. Així, el seu centre històric lluïa esplèndid, i en particular les seves dues places principals: la plaça Mare o Gran i la Plaça Mica o Petita, i els carrers i carrerons que surten des de les dues places o que es van trobant al llarg del centre històric, com el preciós Boulevard Nicolae Balcescu. Per cert, a la Plaça Mare de Sibiu es troba una de les característiques de la ciutat: les curioses finestres que es troben als terrats de les cases i que tenen forma d’ulls. Entre les dues places, es troba la Torre del rellotge, oberta al públic i des d’on es pot gaudir de precioses vistes sobre la ciutat.

Finalment, us recomano que passeu pel blog del Florencio Moreno perquè descobriu quines son segons ell, les ciutats més boniques d’Europa de l’Est.

Les 100 visites imprescindibles d’Europa

Les 15 millors ciutats d’Europa occidental

Els 18 recintes arqueològics més bonics del món